Si partim de que la màgia és un llenguatge, una forma d'observar, de relacionar-se, o de pensar intentant deixar enrere el que està correctament establert, aleshores no existeix. La nostra manera d'entendre la màgia, que evidentment no és l'única correcta, necessita a la gent que la pràctica. Les persones que la utilitzen aconsegueixen donar un sentit a les coses que no poden comprendre, però sense aquestes persones, amb aquests dubtes i aquestes preocupacions, la màgia desapareix. La màgia està dins nostre.

Com hem vist amb les W.I.T.C.H. en un moment clau de la història com és el maig del 1968, elles van formar part de la revolució. Una lluita contra el patriarcat no és res fàcil, però amb petites accions directes, performances i sobretot sororitat entre dones es pot crear impacte. A partir d'allà, elles han creat un missatge, una veu que qui vulgui pot expressar. "No has de ser una bruixa per ser una W.I.T.C.H." Totes podem ser revolucionàries i reivindicatives, i la màgia ens pot servir per donar forma a la nostra lluita, si ho necessitem. La màgia és un llenguatge que ens permet expressar coses d'una forma no tant racional, però igual de vàlid.

La magia es una forca de la obra de arte. La magia es la intención secreta del arte, el arte como objeto o meta objeto se convierte en obra de magia. Una definición popular del arte es: «es lo que hace visible lo invisible»  el invisible en el arte es lo que puede ser la magia. 

La tecnología ha influido en nuestros valores morales, nuestra forma de relacionarnos socialmente y, también, en las relaciones sexuales Con los juguetes sexuales o la pornografía en Internet. Podemos tambien ahora hacer bodas virtuales y los robots amenazan con convertirse en nuestras parejas para toda la vida.

Al llarg de la història, les bruixes han estat percebudes de moltes formes, depenent de la religió i la mitologia i del lloc del món. La bruixeria estava dividida de dues maneres: la màgia blanca (màgia bona, curació, medicina) i la màgia negra (màgia perillosa, invocació d'esperits i dimonis). Aquesta separació entre tipus de màgia anava molt lligada amb el gènere i el nivell social dels qui la practicaven. Els homes, savis, practicaven màgia blanca, mentre les dones o persones amb un baix nivell social eren vistes com a bruixes malignes que fan màgia negra i que cal erradicar. Així va aparèixer la por a les bruixes, i se les culpava de les coses que no podien explicar, com plagues i epidèmies. Aleshores apareix la inquisició, que es dedicava a erradicar les bruixes. El 1487, dos monges inquisidors escriuen un llibre amb instruccions per identificar i capturar a les bruixes, creant així un primer imaginari de què és una bruixa, quina forma té, què fa... i que, sorpresa, el llibre afirma que gairebé totes han de ser dones, ja que les dones són més influenciables pel diable. Més de 80% de persones que es van executar van ser dones.
Actualment, per sort ha canviat la forma en què percebem a les bruixes, però aquest passat ens ha deixat marca i no es pot oblidar. Ara la idea de bruixa s'ha convertit en un símbol per al feminisme, "som les netes de les bruixes que no vau poder cremar" és un emblema a les manifestacions feministes d'arreu. Amb això es vol criticar al patriarcat i a l'església, que va impulsar a perseguir a les bruixes al segle 15. Ara les bruixes són força, empoderament de la dona i alliberació.