| A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | ||||||||||||||||||||||||||
2 | ||||||||||||||||||||||||||
3 | Codi | Categoria | # | Subcategoria | # | Aspectes clau anomenats a l'article | Figura/es clau | Nom article | Citació en APA 7na edició | Síntesi | Adaptació a nivell d'ESO | Propostes d'aplicació educativa | ||||||||||||||
4 | Mo | MORFOLOGIA I ANATOMIA | 1 | Fulles | A | · Fulles palmades amb pecíol prim de 10 a 100 cm · Làmina foliar en forma de ventall amb segments lliures al terç o meitat superior · Àpex dels segments rígids poden estar lleugerament decaigurs | / | Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review | Khouchlaa, A. (2023). Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review. Notulae Scientia Biologicae, 15(3), 11630-11630. | Chamaerops humilis és una palmera perennifòlia, llenyosa i de creixement lent, considerada la palmera nana mediterrània i l’única espècie autòctona del Mediterrani occidental. Presenta habitualment un port arbustiu cespitós, amb múltiples estípits que emergeixen d’una mateixa base mitjançant un rizoma subterrani que origina rebrots vegetatius. Aquest creixement monopodial múltiple contrasta amb el de la majoria de palmeres arborícoles d’un sol punt de creixement. Tot i que normalment forma mates denses, arrodonides o en forma de monticle, pot desenvolupar un únic tronc erecte, ja sigui de manera natural o mitjançant l’eliminació de rebrots basals, adoptant llavors una morfologia més arboriforme. L’alçada habitual oscil·la entre 1 i 4 metres, tot i que en condicions favorables pot assolir 5 metres i, de manera excepcional, fins a 8 metres. Els troncs, generalment curts, gruixuts i lleugerament cònics, poden arribar a 20–35 cm de diàmetre i sovint es disposen molt junts. L’estípit no presenta creixement secundari veritable i es troba recobert per fibres persistents derivades de les beines foliars, que li confereixen un aspecte pilós o feltre grisenc; l’escorça pròpiament dita és de color gris. Les fulles antigues poden formar una capa marcescent sobre el tronc. Les fulles es disposen en penatxo terminal formant una corona amb aproximadament 30–35 fulles obertes, a les quals s’afegeix un nombre similar en desenvolupament. Es tracta de fulles compostes palmades o palmasectes, ocasionalment descrites com a costapalmades, amb làmina en forma de ventall, caràcter que ha donat origen etimològic al terme llatí palma per analogia amb la mà oberta, i que justifica la denominació anglesa de “small fan palm”. El diàmetre foliar pot variar entre 50 i 100 cm, amb una longitud total que pot assolir 1,5 m. La làmina, de contorn generalment arrodonit, es troba profundament dividida en 10–20 segments linears o lanceolats rígids sovint plegats al llarg dels nervis i amb una sola nervadura principal, que cobreixen aproximadament tres quartes parts del radi. Els segments poden presentar l’àpex lleugerament decaigut i cadascun està format per dues meitats acintades unides com la quilla d’un vaixell. Les fulles són esclerofil·les, persistents i glabres i presenten una coloració variable (verd, verd grisós o blavosa) amb variabilitat intraespecífica en forma, textura i tonalitat. Els nervis poden acabar en sinus glandulars més o menys inflats sense correlació amb l’estadi de floració i els idioblasts foliars no semblen responsables de la producció de compostos orgànics volàtils. El pecíol és llarg, robust, llenyós i comprimit, amb una longitud que pot oscil·lar aproximadament entre 8,5 cm i més d’1 m, i es troba armat amb nombroses espines rectes fines i punxants, sovint groguenques i de fins a 2–3 cm, especialment abundants a la part basal. Aquestes espines constitueixen un apèndix estructural destacat i probablement exerceixen una funció defensiva davant herbívors. Anatòmicament, l’estructura general de les fulles i del raquis és similar a la de la majoria d’Arecaceae, amb parets cel·lulars lignificades i cel·lulòsiques; les fibres abaxials del raquis i de les fulles contenen lignines de tipus siringil i no de coniferil. Pel que fa a l’estructura reproductiva, és una espècie generalment dioica, amb separació funcional de sexes en individus diferents, considerada un estat evolutivament derivat dins les Coryphoideae i pròpia de línies adaptades a regions temperades o subtropicals. Tanmateix, s’ha descrit també com a polígamo-dioica, atès que poden aparèixer flors de l’altre sexe dins la mateixa inflorescència. Històricament fou utilitzada com a model experimental per demostrar la reproducció sexual en plantes. La pol·linització depèn de vectors externs de transport de pol·len i la producció de fruits només té lloc després d’una fecundació efectiva. Les flors femenines romanen receptives durant diversos dies i produeixen nèctar visible en forma de gota basal, mentre que les masculines s’obren breument, alliberen el pol·len i cauen al cap de poques hores. Les inflorescències són intrafoliars, situades a les aixelles de les fulles o a l’àpex dels troncs, parcialment ocultes pel fullatge, i adopten la forma de panícules ramificades, sovint de segon ordre denses i relativament curtes, generalment entre 15 i 25 cm, tot i que poden arribar a 40 cm. Són sostingudes per un peduncle robust i es troben protegides inicialment per una o diverses espates gruixudes coriàcies i cilíndriques, de color verdós, groguenc o blanquinós, amb marges ocasionalment llanosos. El pròfil tubular inflat a la part central i amb dues quilles laterals marcades cobreix les flors fins a l’antesi i s’obre apicalment en dos lòbuls triangulars, amb fibres brunes als marges i toment dens sobre les quilles. Les flors, petites (3–9 mm), grogues o groc daurat, es disposen helicoidalment sobre el raquis i presenten un periant de sis peces carnoses: tres sèpals units basalment i tres pètals triangulars i glabres. Les flors masculines, de 4–5 mm, tenen sis estams amb filaments curts i amples sovint soldats en un tub així com pistil·lodis rudimentaris. Les femenines, de 3–4 mm, presenten un gineceu tricarpelar amb tres carpels lliures, habitualment amb un o dos avortats, estigmes recorbats i sis estaminodis dentiformes. La floració té lloc principalment entre març i abril, amb un nombre de flors per inflorescència altament variable. El fruit és una drupa monosperma sovint agrupada en raïms que recorden un gotim. Generalment només un carpel es desenvolupa fins a formar el fruit, tot i que cada carpel és potencialment capaç d’originar una baia. Els fruits, coneguts popularment com a “palmiche” o “dàtil de zorra”, són arrodonits o ovoides, de 1 a 4 cm de longitud habitualment al voltant d’1–2 cm, amb un diàmetre aproximat d’uns 12 mm. Presenten una coloració variable segons l’estat de maduració (verda en estat immadur i posteriorment groga, ocre, vermella, marró rogenca o porpra) i una polpa carnosa fibrosa i dolça però amb olor descrita com a desagradable o rància. Són comestibles però poc consumits a causa de la seva elevada astringència derivada del contingut en tanins. La llavor és única, grossa i dura, d’uns 1 cm, amb tegument resistent, endosperma corni i embrió dorsal. Els fruits maduren a finals d’estiu i inicis de tardor. Les llavors presenten una elevada capacitat germinativa sense necessitat de tractaments previs. L’emmagatzematge durant períodes curts (4–8 mesos) incrementa la taxa i el percentatge final de germinació respecte de les llavors fresques, probablement per una major difusió d’oxigen i permeabilització hídrica a través del tegument dur. En canvi, el remull en aigua pot alentir la germinació. El creixement segueix una funció sigmoïdal associada als processos progressius d’hidratació i difusió. La germinació és remota: inicialment es desenvolupa subterràniament el cordó cotiledonar, l’ocrea i la radícula principal i posteriorment emergeix el brot, mentre la llavor nodreix la plàntula a distància. Aproximadament als 38 dies es formen les radícules secundàries, amb un creixement acumulat mitjà de 0,39 cm per dia. Finalment, les fibres del tronc presenten interès aplicat per les seves propietats mecàniques. Estan constituïdes per cel·lulosa, hemicel·lulosa, lignina i altres components no cel·lulòsics, organitzades en seccions circulars i el·líptiques intercalades amb teixit parenquimàtic i feixos vasculars fins unides per lignina. Amb una densitat aproximada de 0,97 g/cm³ i una densitat lineal de 9,338 Tex, són lleugeres, hidrofíliques i amb bona durabilitat mecànica fins i tot a temperatures elevades. Aquestes característiques en permeten l’ús en la fabricació de fils, cordes i biocomposites ecològics amb aplicacions potencials en automoció, construcció, equipament esportiu i embalatge sostenible. | 1r ESO: Éssers vius i biodiversitat Relació curricular: CC9 (Model de cèl·lula) i CC10 (Model d'ésser viu). · Estructures de defensa (les espines): El pecíol (el "cuet" que uneix la fulla al tronc) està armat amb espines dures i punxants. Aquesta és una adaptació morfològica clara que serveix per protegir la planta dels animals herbívors que se la podrien menjar, assegurant així la seva supervivència en el medi natural. · Les seves flors són molt petites i de color groc, organitzades en ramells protegits per unes baines anomenades espates. · Son individus dioics, és a dir, que podem trobar palmeres mascle i palmeres femella diferenciades. Per reproduir-se, utilitzen una estratègia en la que les fulles emeten substàncies químiques (olors) que atrauen els insectes per portar el pol·len d'una planta a l'altra, demostrant una coordinació perfecta entre l'aparell reproductor i l'entorn. 2n ESO: Adaptacions i nutrició vegetal Relació curricular: CC1 (Model cinetomolecular) i CC2 (Model d'energia). · Mecanismes de resistència a l'evaporació: El margalló presenta un recobriment de fibres al tronc i unes fulles amb una textura de "feltre". Aquestes capes actuen com un aïllant tèrmic i ajuden a mantenir la humitat interna, permetent que la planta sobrevisqui en ambients amb escassetat d'aigua (estrès hídric) durant l'estiu mediterrani. · Estratègia de creixement i reserva: La planta posseeix un rizoma subterrani (una tija que creix sota terra). Aquesta estructura és un òrgan de reserva de nutrients i permet que, si la part aèria de la planta es danya, puguin aparèixer nous brots ràpidament. És un procés de reproducció asexual vegetativa que complementa la reproducció per llavors. · La llavor i la germinació remota: Quan una llavor de margalló germina, ho fa de manera "remota". Primer desenvolupa una estructura subterrània que allunya la nova plàntula de la llavor original. Aquest procés permet que la jove planta trobi un lloc segur i humit sota terra abans de treure les primeres fulles a l'exterior. 3r ESO: Dinàmica d'ecosistemes i reproducció Relació curricular: CC12 (model d'ecosistema) i CC30 (Funció de reproducció). · El fruit i la dispersió: El fruit (palmiche) és una drupa carnosa que madura a la tardor. Tot i que per als humans té un gust molt astringent per l'alt contingut en tanins (substàncies de defensa química), és una font d'aliment per a la fauna salvatge (com les guineus o els ocells), que ajuden a dispersar les llavors per tot el territori. · Estructura interna sense creixement secundari: A diferència dels pins o les alzines, el margalló no té "creixement secundari" (no produeix fusta en anells). El seu tronc es forma per l'acumulació de les bases de les fulles velles i fibres persistents. Això ens permet estudiar com les monocotiledònies resolen el problema del suport vertical de manera diferent dels arbres dicotiledonis. 4t ESO: Evolució i germinació Relació curricular: CC11 (Model d'evolució) i CC16 (Teories i fets experimentals). · Evolució i adaptació al clima temperat: La transició cap a la dioècia (separació de sexes) es considera un caràcter evolutiu derivat que ha permès a aquesta línia de palmeres adaptar-se millor a les regions subtropicals i temperades, on les condicions ambientals fluctuen més que al tròpic. · Biofísica de la germinació: El procés de germinació segueix una funció matemàtica sigmoïdal, relacionada amb la hidratació progressiva de la llavor a través d'un tegument molt dur. L'estudi d'aquestes taxes de germinació permet predir com es recuperarà una població de margallons després d'una pertorbació ambiental o un període de sequera extrema. | Conceptes clau La planta com un sistema adaptat al medi mediterrani + potencial tecnològic sostenible. · La cèl·lula vegetal · Els estomes · L’adaptació morfològica i funcional al clima mediterrani. S’ensenyarà com el margalló sobreviu a la sequera i als herbívors mitjançant fulles esclerofil·les, espines al pecíol, un rizoma subterrani que li permet rebrotar i el limbe en forma de ventall i com la segmentació de la fulla ajuda a resistir el vent fort sense esqueixar-se. Interpretar les estructures de la planta (fulles dures, creixement lent) com a evidències de l'evolució adaptativa en ambients mediterranis. · Estratègies reproductives i biodiversitat: concepte de planta dioica (sexes separats) · Arquitectura vegetal diferenciada, diferència entre el creixement d'una palmera i un arbre dicotiledoni convencional, posant èmfasi en les fibres. | ||||||||||||||
5 | B | · Fulles palmades i esclerofil·les | / | On the Reproductive Biology of the Dwarf Palm, Chamaerops humilis in Southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
6 | C | · La estructura general de les fulles i raquis de Chamaerops humilis és similar a la majoria d’Arecaceae, amb parets cel·lulars lignificades i de cel·lulosa · Les parets de fibres abaxials del raquis i de les fulles no contenen lignines de coniferil sinos que contenen lignines de siringil | / | Anatomy, histochimy and the biometrics of fibres of Chamaerops humilis L. growing in two different locality in Algeria. | Benahmed-Buhafsoun, A., Cherifi, F., Haili, M., Bekhlifi, Z., Maamar, N., & Kaid-Harche, M. (2007). Anatomy, histochimy and the biometrics of fibres of Chamaerops humilis L. growing in two different locality in Algeria. | |||||||||||||||||||||
7 | D | · Fulles habitualment palmades o costapalmades · Evolució foliar de fulles indivises a fulles palmades o costapalmades | / | The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy | Dahlgren, R. M. T., Clifford, H. T., Yeo, P. F., & Faden, R. B. (1985). The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy. Springer-Verlag. | |||||||||||||||||||||
8 | E | · Fulles palmades en forma de ventall, el margalló és una "small fan palm" · Les fulles en forma de ventall son l'element morfològic que va originar el terme llatí "palma", associat a la mà oberta | / | Die Welt der Palmen | Lack, H. W., Baker, W. J., & Ackermann, M. (2011). Die Welt der Palmen. Botanischer Garten und Botanisches Museum Berlin-Dahlem. | |||||||||||||||||||||
9 | F | · Espàdixs ramificatsde 25–40 cm · Presència de 2–4 espates · Flors grogues · 3 carpels lliures · Període de floració de març a abril | / | Flora manual dels Països Catalans | Bolòs, O. de. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed. revisada i ampliada). Pòrtic. | |||||||||||||||||||||
10 | G | · Fulles disposades en penatxo terminal. · Fulles molt grans, amb pecíol llarg, llenyós i comprimit. · Pecíol armat de fortes espines · Làmina en forma de ventall, plegada al llarg dels nervis. · Segmentació palmejada, amb múltiples segments. · Cada segment format per dues meitats acintades unides com la quilla d’un vaixell | / | Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares | López González, G. A. (2006). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares (2a ed.). Mundi-Prensa. https://ebookcentral.proquest.com/lib/csuc-ebooks/detail.action?docID=3176081 | |||||||||||||||||||||
11 | H | · El margalló té de 30-35 fulles obertes a la corona · Pot tenir un nombre similar de fulles en desenvolupament (en gemma) · Les fulles es disposen a la corona de manera ordenada, amb successió temporal en el desenvolupament | / | The natural history of palms | Corner, E. J. H. (1966). The natural history of palms. University of California Press. | |||||||||||||||||||||
12 | I | · Fulles palmades, de contorn rodó, amb un diàmetre de fins a 1 m · Segmentació profunda en segments lanceolats rígids, cadascun amb una sola nervadura principal · Disposició erecta o estesa · Coloració variable: verda, verd grisós o blavosa · Pecíol llarg i robust, amb espines conspícues · La base del pecíol és fibrosa · Estams soldats en un tub · Pecíols amb espines | / | Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe | Rushforth, K., & Royal Society for Nature Conservation. (1999). Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe. HarperCollins. | |||||||||||||||||||||
13 | J | · Fulles compostes palmades (palmasectes), grans (fins a 61 centímetres de llarg i ample) · 10–20 folíols estrets, profundament dividits, disposats en forma de ventall · Color variable: verd, blau, gris/platejat; variació intraespecífica en color, forma i textura · Fulles evergreen, sense pèls, amb marge enter o lobulat · Pecíols de fins a 1,22 m | / | NC State Extension sobre Chamaerops humilis | NC State Extension. (s.f.). Chamaerops humilis (European fan palm). NC State University & N.C. A&T State University Cooperative Extension. Recuperado de https://plants.ces.ncsu.edu/plants/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
14 | K | · Fulles palmades, simples, persistents, de gran mida (11–43 cm de llarg per 7–60 cm d’ample) · Dividides en segments triangulars i estrets que cobreixen aproximadament tres quartes parts del radi · Pecíol espinós de 8,5–55 cm de llarg per 0,2–1,5 cm d’ample · Les fulles antigues formen una capa marcescent sobre el troncs | / | Arbolapp (guia de arbres silvestres de la Península Ibèrica i les Illes Balears, basada en el projecte del Real Jardí Botànic i el CSIC) | Arbolapp. (s.f.). Chamaerops humilis. Recuperat de https://www.arbolapp.es/especies/ficha/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
15 | L | · Fulles palmejades, forma de ventall i dividides radialment · Pecíol gruixut, robust i llenyós amb espines · Segments fol·laris linears-lanceolats, parcialment plegats | / | Región de Murcia Digital sobre Chamaerops humilis | Región de Murcia Digital. (s.f.). Palmito (Chamaerops humilis). Región de Murcia. Recuperat de https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?r=ReP-5130-DETALLE_REPORTAJES&sit=c%2C365%2Ca%2C848%2Cm%2C1308&utm | |||||||||||||||||||||
16 | M | · Fulles en forma de ventall, de 50–80 cm de diàmetre · Dividides profundament en nombrosos folíols grisos o verd-blavosos, rígids i resistents · Pecíols coberts longitudinalment per espines rectes grogues de 2–3 cm | / | Ayuntamiento de Málaga "La Provincia (Nature)" | Ayuntamiento de Málaga – La Provincia. (s.f.). Mediterranean Fan Palm (Chamaerops humilis). Recuperat de https://www.malaga.es/en/laprovincia/naturaleza/lis_cd-10227/mediterranean-fan-palm-chamaerops-humilis | |||||||||||||||||||||
17 | N | · Fulles palmades (tipus ventall) amb 10–20 folíols · Fulles esclerofil·les · Longitud total de la fulla fins a 1,5 m; folíols de 50–80 cm · Pecíols armats amb nombroses espines fines i punxants, probablement amb funció defensiva davant herbívors | / | Earthpedia (enciclopèdia online de vida a la Terra, part del portal Earth.com) | Earthpedia. (s.f.). Chamaerops humilis (Mediterranean Fan Palm). Earthpedia. Recuperat de https://earthpedia.earth.com/plant-encyclopedia/angiosperms/arecaceae/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
18 | 2 | Arrels | A | · Arrels llargues i rastrejants | Figura 2 (a). Els rebrots emergeixen a prop de la base de les tiges madures | Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review | Khouchlaa, A. (2023). Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review. Notulae Scientia Biologicae, 15(3), 11630-11630. | |||||||||||||||||||
19 | B | · Rizoma subterrani | / | On the Reproductive Biology of the Dwarf Palm, Chamaerops humilis in Southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
20 | 3 | Flors i inflorescències | A | · Flors polígames o diclines · Inflorescències masculines grogues de 5-20 cm i inflorescències femenines verdoses amb 3 carpels (1-2 avortats normalment) · Amb nombroses flors agrupades densament · Periant amb 6 divisions carnoses · 6 estams amb anteres oblongues | Figura 3 (a-c). A: Flor pistil·lada (femenina); observeu els estil·lis lliures B: Flor estaminada (masculina) C: Flor estaminada oberta, mostrant l’anell androecial. (Dransfield i Uhl, 1998) | Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review | Khouchlaa, A. (2023). Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review. Notulae Scientia Biologicae, 15(3), 11630-11630. | |||||||||||||||||||
21 | B | · Les flors masculines de 4 a 5 mm, sèpals fusionats i pètals units basalment. Estan ramificades dins a 20 cm · Les flors femenines son més petites de 3-4 mm, amb 3 carpels lliures i 6 estaminodis | / | On the Reproductive Biology of the Dwarf Palm, Chamaerops humilis in Southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
22 | C | · Inflorescència de posició intrafoliar, ramificada (sovint de segon ordre) i curta (15-25 cm de llargada) · Sostinguda per un peduncle robust d'uns 25 cm de llarg i 0,7 cm de gruix · Protegida inicialment per una espata (profil) tubular, inflada a la part central i amb dues quilles laterals marcades (6-18 cm) · Obertura apical de l'espata en dos lòbuls triangulars, amb fibres brunes als marges i un toment (pèl) dens sobre les quilles · Flors solitàries, grogues, petites (3-9 mm) i disposades de manera helicoidal (en espiral) sobre la raquis · Periant format per 3 sèpals units a la base i 3 pètals triangulars i glabres (sense pèls) · Flors masculines amb 6 estams i presència de pistil·lodis (rudiments femenins diminuts) · Flors femenines amb un gineceu tricarpelar (3 carpels), estigmes recorbats i presència d'estaminodis (rudiments masculins dentiformes) | / | Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares (Vol. 18) | Castroviejo, S. (Coord.). (2008). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares (Vol. 18). Real Jardín Botánico, CSIC. | |||||||||||||||||||||
23 | D | · Flors unisexuades · Espècie dioica (flors masculines i femenines en plantes diferents) · Inflorescències en panícules ramificades · Protegides per grans espates gruixudes i coriàcies · Color de les espates: verdós, groguenc o blanquinós · Marges amb borra llanosa ocasional · Flors petites amb periant de 6 peces groguenques · Flors masculines amb 6 estams i filaments curts i amples · Flors femenines amb pistil format per 3 carpels lliures | / | Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares (2a ed.) | López González, G. A. (2006). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares (2a ed.). Mundi-Prensa. https://ebookcentral.proquest.com/lib/csuc-ebooks/detail.action?docID=3176081 | |||||||||||||||||||||
24 | E | · En formes derivades com Chamaerops les flors masculines i femenines es troben en individus diferents · Les flors femenines romanen receptives diversos dies i produeixen nèctar visible com una gota basal · Les flors masculines s’obren breument i alliberen el pol·len i cauen en poques hores | / | The natural history of palms | Corner, E. J. H. (1966). The natural history of palms. University of California Press. | |||||||||||||||||||||
25 | F | · Espècie dioica, amb individus masculins i femenins separats · Poden aparèixer flors de l’altre sexe dins la mateixa inflorescència · Les inflorescències estan subtendides per una gran bràctea basal i bràctees menors a la base de les ramificacions · Flors individuals però densament agrupades · Coloració de les flors groc daurat · Els estams estan soldats formant un tub | / | Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe | Rushforth, K., & Royal Society for Nature Conservation. (1999). Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe. HarperCollins. | |||||||||||||||||||||
26 | G | · Flors de color groc brillant · Inflorescència en panícula · Floració a la primavera · Flors situades a les aixelles foliars i parcialment ocultes pel fullatge | / | NC State Extension sobre Chamaerops humilis | NC State Extension. (s.f.). Chamaerops humilis (European fan palm). NC State University & N.C. A&T State University Cooperative Extension. Recuperado de https://plants.ces.ncsu.edu/plants/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
27 | H | · Flors disposades en espiral sobre els eixos florals · Flors de color groc o color crema, protegides per una espata cilíndrica · Es troben entre les fulles | / | Arbolapp (guia de arbres silvestres de la Península Ibèrica i les Illes Balears, basada en el projecte del Real Jardí Botànic i el CSIC) | Arbolapp. (s.f.). Chamaerops humilis. Recuperat de https://www.arbolapp.es/especies/ficha/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
28 | I | · Flors unisexuades, petites, en panícules ramificades · Protegides per grans espates cilíndriques | / | Región de Murcia Digital sobre Chamaerops humilis | Región de Murcia Digital. (s.f.). Palmito (Chamaerops humilis). Región de Murcia. Recuperat de https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?r=ReP-5130-DETALLE_REPORTAJES&sit=c%2C365%2Ca%2C848%2Cm%2C1308&utm | |||||||||||||||||||||
29 | J | · Espècie dioica (individus masculins i femenins separats) · Inflorescències d'entre 15 i 20 cm situades a l 'extrem dels troncs i entre les fulles | / | Ayuntamiento de Málaga "La Provincia (Nature)" | Ayuntamiento de Málaga – La Provincia. (s.f.). Mediterranean Fan Palm (Chamaerops humilis). Recuperat de https://www.malaga.es/en/laprovincia/naturaleza/lis_cd-10227/mediterranean-fan-palm-chamaerops-humilis | |||||||||||||||||||||
30 | K | · Inflorescències denses i curtes situades a l’àpex dels troncs · Espècie generalment dioica (flors masculines i femenines en individus separats) · El pròfil (prophyll) cobreix les flors fins a l’antesi i s’obre apicalment en dos lòbuls triangulars · Nombre de flors per inflorescència altament variable · Flors femenines triovulades | / | Earthpedia (enciclopèdia online de vida a la Terra, part del portal Earth.com) | Earthpedia. (s.f.). Chamaerops humilis (Mediterranean Fan Palm). Earthpedia. Recuperat de https://earthpedia.earth.com/plant-encyclopedia/angiosperms/arecaceae/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
31 | 4 | Fruits i llavors | A | · Les llavors emmagatzemades de C. humilis durant períodes curts de temps (4-8 mesos) presenten un augment de la taxa de germinació i de la germinació final en comparació de les llavors fresques. Quan s'emmagatzemen les llavors es difon més oxigen i permeabilitza l'aigua a través del tegument de la llavor, que és força dur · El creixement de la llavor segueix una funció sigmoïdal, que és d'esperar si tenim en compte la hidratació i difusió progressiva de la llavor | / | Germination Pattern of Chamaerops humilis Seed after Short-Time Storage | Giovino, A., Mammano, M. M., Gugliuzza, G., Giovino, A., Mammano, M., Gugliuzza, G., & Saia, S. (2015). GERMINATION PATTERN OF CHAMAEROPS HUMILIS SEED AFTER SHORT-TIME STORAGE. Acta Horticulturae : Technical Communications of ISHS /, 1099(1099), 433–437. https://doi.org/10.17660/ActaHortic.2015.1099.51 | |||||||||||||||||||
32 | B | · Fruits en raïm, semblant a un gotim · Fruits globosos de color groc a ocre quan son madurs · Els fruits medeixen uns 12 mm de diàmetre i entre 12 i 16 mm de longitud · Polpa fibrosa dolça però amb olor desagradable · Llavor grossa i dura de color marró, d'aproximadament 1 cm · Endosperma corni i embrió dorsal · Els fruits maduren a finals d'estiu i inicis de tardor | / | Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review | Khouchlaa, A. (2023). Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review. Notulae Scientia Biologicae, 15(3), 11630-11630. | |||||||||||||||||||||
33 | C | · Fruits tipus drupa (polidrup) · Quan els fruits son madurs son de color groc-marró · Una única llavors dura amb mesocarpi fibrós | / | On the Reproductive Biology of the Dwarf Palm, Chamaerops humilis in Southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
34 | D | · Fruits en forma de baia o drupa monosperma · Normalment només un carpel es desenvolupa en frfuit · La tendència evolutiva en palmeres és passar de fruits carnosos a fruits secs i fibrosos | / | The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy | Dahlgren, R. M. T., Clifford, H. T., Yeo, P. F., & Faden, R. B. (1985). The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy. Springer-Verlag. | |||||||||||||||||||||
35 | E | · Fruits (dàtils) de 10–40 mm · Fruits comestibles · Es consumeixen els ulls tendres, anomenats garballons | / | Flora manual dels Països Catalans | Bolòs, O. de. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed. revisada i ampliada). Pòrtic. | |||||||||||||||||||||
36 | F | · Cada carpel origina una baia · Fruit: dàtil (palmiche) · Forma: ovoide · Mida: 8–45 mm · Color en maduresa: pardo-rogenc · Nom popular: palmiche o dàtil de zorra · Fruits rics en tanins i molt aspres · Les llavors germinen en 1-2 mesos | / | Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares | López González, G. A. (2006). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares (2a ed.). Mundi-Prensa. https://ebookcentral.proquest.com/lib/csuc-ebooks/detail.action?docID=3176081 | |||||||||||||||||||||
37 | G | · Fruit arrodonit · Madura fins a una coloració marró rogenca · Presenta una coberta carnosa descrita com a rància | / | Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe | Rushforth, K., & Royal Society for Nature Conservation. (1999). Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe. HarperCollins. | |||||||||||||||||||||
38 | H | · Fruits de menys de 2,5 centímetres de llarg i ample · Color variable entre vermell, porpra, verd; també tons marró i taronja · Aspecte semblant a una baia però lleugerament més gran | / | NC State Extension sobre Chamaerops humilis | NC State Extension. (s.f.). Chamaerops humilis (European fan palm). NC State University & N.C. A&T State University Cooperative Extension. Recuperado de https://plants.ces.ncsu.edu/plants/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
39 | I | · Fruits carnosos dàtils de 1-2 a 4 cm de llarg i d'entre 0,7 3 i 1,6 cm d'ample · Fruits de color rogenc o marronós · Fruits comestibles però astringents ja que contenen molts tanins | / | Arbolapp (guia de arbres silvestres de la Península Ibèrica i les Illes Balears, basada en el projecte del Real Jardí Botànic i el CSIC) | Arbolapp. (s.f.). Chamaerops humilis. Recuperat de https://www.arbolapp.es/especies/ficha/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
40 | J | · Fruits tipus baya, de 1–4 cm de longitud, color marró o rogenc · Coneguts com “dátiles de zorra”, poc consumits per l’astringència | / | Región de Murcia Digital sobre Chamaerops humilis | Región de Murcia Digital. (s.f.). Palmito (Chamaerops humilis). Región de Murcia. Recuperat de https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?r=ReP-5130-DETALLE_REPORTAJES&sit=c%2C365%2Ca%2C848%2Cm%2C1308&utm | |||||||||||||||||||||
41 | K | · Fruits carnosos, rodons i verds quan no son madurs · Al madurar els fruits esdevenen vermells foscos | / | Ayuntamiento de Málaga "La Provincia (Nature)" | Ayuntamiento de Málaga – La Provincia. (s.f.). Mediterranean Fan Palm (Chamaerops humilis). Recuperat de https://www.malaga.es/en/laprovincia/naturaleza/lis_cd-10227/mediterranean-fan-palm-chamaerops-humilis | |||||||||||||||||||||
42 | 5 | Creixement i desenvolupament | A | · Chamaerops humilis és l'única palmera nativa del Mediterrani occidental; compleix un rol ecològic important en el matollar mediterrani · Les llavors madures del margalló tenen una gran capacitat de germinar sense tractament previ. S'alenteix la seva germinación si es remullen les llavors en aigua · Les llavors de C. humilis tenen una cobertura dura, que no alenteix ni impedeix la germinació, encara que tractis la llavor per estobar-la · Germina de manera remota; primer es forma sota terra el cordó cotiledonar, l'ocrea i la radícula principal, i després emergeix el brot perquè la llavor alimenta la plàntula a distància · Tarda 38 dies a desenvolupar-se la plàntula fins que es formen les radícules secudàries · El creixement acumulat és de 0,39 cm per dia | / | Technological Aspects of Chamaerops humilis L. Germination Capacity | Giovino, A., Scibetta, S., Fodale, A. S., Giovino, A., Scibetta, S., & Fodale, A. (2013). TECHNOLOGICAL ASPECTS OF CHAMAEROPS HUMILIS L. GERMINATION CAPACITY. Acta Horticulturae : Technical Communications of ISHS /, 1003(1003), 145–149. https://doi.org/10.17660/ActaHortic.2013.1003.19 | |||||||||||||||||||
43 | B | · Planta perenne que sobreviu diversos anys · La palmera rebrota basalment a partir de la base de les tiges | / | Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review | Khouchlaa, A. (2023). Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review. Notulae Scientia Biologicae, 15(3), 11630-11630. | |||||||||||||||||||||
44 | C | · Palmera nana mediterrània · Produeix rebrots · Corona terminal de fulles · Normalment presenta forma arbustiva semiesfèrica · Forma mates per rebrot vegetatiu | / | On the Reproductive Biology of the Dwarf Palm, Chamaerops humilis in Southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
45 | D | · Creixement rebrotador (suckering) | / | The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy | Dahlgren, R. M. T., Clifford, H. T., Yeo, P. F., & Faden, R. B. (1985). The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy. Springer-Verlag. | |||||||||||||||||||||
46 | E | · El margalló és una espècie dioica (individus masculins i femenins separats) · Va ser utilitzada com a model experimental històric per demostrar la reproducció sexual en plantes · Dependència de vectors de transport de pol·len (pol·linització externa) · Producció de fruits només després de fecundació efectiva | / | Die Welt der Palmen | Lack, H. W., Baker, W. J., & Ackermann, M. (2011). Die Welt der Palmen. Botanischer Garten und Botanisches Museum Berlin-Dahlem. | |||||||||||||||||||||
47 | F | · Espècie polígamo-dioica · Presència d’individus amb flors masculines i femenines · Sistema reproductiu basat en separació funcional de sexes | / | Flora manual dels Països Catalans | Bolòs, O. de. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed. revisada i ampliada). Pòrtic. | |||||||||||||||||||||
48 | G | · Chamaerops humilis forma part del grup de palmeres dioiques · Presenta separació completa de sexes en individus diferents · És una de les palmeres dioiques de regions temperades o subtropicals, considerada un línia derivada dins dels Coryphoideae · La dioècia es considera un estat evolutivament derivat | / | The natural history of palms | Corner, E. J. H. (1966). The natural history of palms. University of California Press. | |||||||||||||||||||||
49 | H | · Arbust perenne, llenyós i evergreen · Palma cespitosa (“clustering palm”) amb múltiples troncs robustos i port arbustiu, arrodonit i en forma de monticle · Pot adoptar forma d’arbre d’un sol tronc si s’eliminen els rebrots basals; alguns presenten naturalment tronc únic erecte · Creixement lent · Alçada de 1,8 a 4,6 metres i amplada de 1,8 a 6,1 metres · Planta erecte, multi-tija, multi-tronc, textura gruixuda | / | NC State Extension sobre Chamaerops humilis | NC State Extension. (s.f.). Chamaerops humilis (European fan palm). NC State University & N.C. A&T State University Cooperative Extension. Recuperado de https://plants.ces.ncsu.edu/plants/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
50 | 6 | Estructures especials | A | · Les fulles de margalló són palmades, amb venes que acaben en sinus glandulars, més o menys inflats segons l’individu, però sense correlació amb l’estadi de floració · Els idioblasts presents en fulles no semblen ser responsables de la producció de compostos volàtils orgànics | Localization of production and emission of pollinator attractant on whole leaves of Chamaerops humilis (Arecaceae) | Caissard, J. C., Meekijjironenroj, A., Baudino, S., & Anstett, M. C. (2004). Localization of production and emission of pollinator attractant on whole leaves of Chamaerops humilis (Arecaceae). American Journal of Botany, 91(8), 1190-1199. | ||||||||||||||||||||
51 | B | · Pecíols armats amb nombroses espines agudes en forma d’agulla · Presència d’espines com a apèndix estructural destacat | / | NC State Extension sobre Chamaerops humilis | NC State Extension. (s.f.). Chamaerops humilis (European fan palm). NC State University & N.C. A&T State University Cooperative Extension. Recuperado de https://plants.ces.ncsu.edu/plants/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
52 | 7 | Tronc/estípit l’estípit és la tija, i en el cas de les palmeres correspon funcionalment al tronc | A | · Les fibres del tronc de Chamaerops humilis poden utilitzar-se com a reforç en materials biocomposites · Les fibres es formen per seccions circulars i el·líptiques intercalades de teixit parenquimàtic amb feixos vasculars molt prims. Les fibres s'uneixen per lignina i altres materials no cel·lulòsics · Densitat de la fibra: 0,97 g/cm³; densitat lineal: 9,338 Tex, indicant lleugeresa adequada per aplicacions on el pes és crític. · La fibra és de naturalesa hidrofílica i té una bona durabilitat mecànica fins i tot a altes temperatures · Les fibres es formen per cel·lulosa, hemicel·lulosa, lignina i altres grups funcionals · Les fibres poden aplicar-se en sectors com l'automoció (en components interiors i sota el capó), en construcció (materials reforçats), equipament esportiu i embalatge ecològic | / | Extracting and characterizing of a new vegetable lignocellulosic fiber produced from C. humilis palm trunk for renewable and sustainable applications | Kir, M., Boudiaf, M., Belaadi, A., Boumaaza, M., Bourchak, M., & Ghernaout, D. (2024). Extracting and characterizing of a new vegetable lignocellulosic fiber produced from C. humilis palm trunk for renewable and sustainable applications. International Journal of Biological Macromolecules., 281. https://doi.org/10.1016/j.ijbiomac.2024.136495 | |||||||||||||||||||
53 | B | · Les fibres de Chamaerops humils tenen propietats mecàniques per a fer fils, cordes i materials compostos ecològics · Les fibres contenen hemicel·lulosa, cel·lulosa i lignina entre altres; això les fa molt resistents i adherents en composites | Figura 1. Obtenció i caracterització mecànica de les fibres de Chamaerops humilis | Weibull Statistics and ANOVA Analysis of the Tensile Mechanical Characteristics of Chamaerops humilis Cellulose Fibers and Sustainable Twisted Yarns | Atoui, S., Belaadi, A., Boumaaza, M., Alshaikh, I. M. H., & Ghernaout, D. (2024). Weibull Statistics and ANOVA Analysis of the Tensile Mechanical Characteristics of Chamaerops humilis Cellulose Fibers and Sustainable Twisted Yarns. Journal of Natural Fibers., 21(1). https://doi.org/10.1080/15440478.2024.2431677 | |||||||||||||||||||||
54 | C | · Normalment és arbustiu, però al ser un arbre críptic pot formar arbres veritables · No forma tronc veritable i no té creixement secundari típic, sinó un estip o bé únic o múltiple | / | What is a tree in the Mediterranean Basin hotspot? A critical analysis | Medail, F., Monnet, A.-C., Pavon, D., Médail, F., Nikolic, T., Dimopoulos, P., Bacchetta, G., Arroyo, J., Barina, Z., Albassatneh, M. C., Domina, G., Fady, B., Matevski, V., Mifsud, S., & Leriche, A. (2019). What is a tree in the Mediterranean Basin hotspot? A critical analysis. Forest Ecosystems., 6(1). https://doi.org/10.1186/s40663-019-0170-6 | |||||||||||||||||||||
55 | D | · Tronc no ramificat de fins a 2 metres · Escorça fibrosa | / | On the Reproductive Biology of the Dwarf Palm, Chamaerops humilis in Southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
56 | E | · Tronc curt · Forma masses arbustives denses | / | The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy | Dahlgren, R. M. T., Clifford, H. T., Yeo, P. F., & Faden, R. B. (1985). The families of the monocotyledons : structure, evolution and taxonomy. Springer-Verlag. | |||||||||||||||||||||
57 | F | · Estípit generalment molt curt però que pot assolir diversos metres de llarg en llocs protegits | / | Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review | Khouchlaa, A. (2023). Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review. Notulae Scientia Biologicae, 15(3), 11630-11630. | |||||||||||||||||||||
58 | G | · Estípit cobert de fibres grisenques · Tronc curt · Alçada total de 1-2 metres | / | Flora manual dels Països Catalans | Bolòs, O. de. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed. revisada i ampliada). Pòrtic. | |||||||||||||||||||||
59 | H | · Arbust petit amb nombrosos rebrots · Troncs curts, gruixuts i achaparrats · En condicions favorables o en cultiu, pot formar un tronc columnar, indivís, de fins a 3–4 m d’alçada (o més) · El tronc està recobert per un feltre de fibres i restes de bases de fulles velles, que persisteixen després de l’assecament | / | Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares | López González, G. A. (2006). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares (2a ed.). Mundi-Prensa. https://ebookcentral.proquest.com/lib/csuc-ebooks/detail.action?docID=3176081 | |||||||||||||||||||||
60 | I | · El creixement de la palmera pot descompondre’s en l'edat de la corona foliar, l'edat del tronc i el període juvenil previ a l’elevació del tronc · L’edat del tronc pot estimar-se mitjançant el recompte de cicatrius o bases foliars i el temps entre l’emissió de fulles · El gruix del tronc està relacionat amb el nombre de fulles en desenvolupament i amb la mida i longevitat de les fulles | / | The natural history of palms | Corner, E. J. H. (1966). The natural history of palms. University of California Press. | |||||||||||||||||||||
61 | J | · Chamaerops humilis és un arbust o petit arbre perennifoli, que rarament assoleix grans dimensions · Pot arribar fins als 5 m d’alçada, tot i que habitualment es manté per sota dels 2 m · Desenvolupa diversos brots i tiges erectes, formant una capçada arbustiva · Presenta creixement monopodial múltiple, a diferència de la majoria de palmeres arborícoles, que tenen un únic punt de creixement · El desenvolupament lent limita la formació d’arbres grans · Les tiges són erectes i en té múltiples · El tronc (quan es forma) pot assolir fins a 25 cm de diàmetre · La superfície externa està coberta per fibres persistents procedents de les beines foliars · L’escorça veritable és de color gris | / | Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe | Rushforth, K., & Royal Society for Nature Conservation. (1999). Collins wildlife trust guide trees : a photographic guide to the trees of Britain and Europe. HarperCollins. | |||||||||||||||||||||
62 | K | · Tronc pilós, de color marró clar o gris clar · Superfície amb vores rugoses · Tija no aromàtica | / | NC State Extension sobre Chamaerops humilis | NC State Extension. (s.f.). Chamaerops humilis (European fan palm). NC State University & N.C. A&T State University Cooperative Extension. Recuperado de https://plants.ces.ncsu.edu/plants/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
63 | L | · Tronc arbustiu, pot tenir forma d'arbre de fins a 4m d'alçada, tot i que extraordinàriament pot fer-ne 8 m, amb tronc de 35 cm de diàmetre · Tronc cobert per restes de fulles verdes | / | Arbolapp (guia de arbres silvestres de la Península Ibèrica i les Illes Balears, basada en el projecte del Real Jardí Botànic i el CSIC) | Arbolapp. (s.f.). Chamaerops humilis. Recuperat de https://www.arbolapp.es/especies/ficha/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
64 | M | · Troncs curts, gruixuts i generalment poc desenvolupats · Troncs lleugerament cònics i sovint ocults per les fulles | / | Región de Murcia Digital sobre Chamaerops humilis | Región de Murcia Digital. (s.f.). Palmito (Chamaerops humilis). Región de Murcia. Recuperat de https://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?r=ReP-5130-DETALLE_REPORTAJES&sit=c%2C365%2Ca%2C848%2Cm%2C1308&utm | |||||||||||||||||||||
65 | N | · Palmera arbustiva d'entre 1 i 4 metres d'alçada · Pot presentar múltiples troncs agrupats a la base o un únic tronc | / | Ayuntamiento de Málaga "La Provincia (Nature)" | Ayuntamiento de Málaga – La Provincia. (s.f.). Mediterranean Fan Palm (Chamaerops humilis). Recuperat de https://www.malaga.es/en/laprovincia/naturaleza/lis_cd-10227/mediterranean-fan-palm-chamaerops-humilis | |||||||||||||||||||||
66 | O | · Palmera arbustiva cespitosa amb diversos troncs que emergeixen d’una mateixa base · Presenta un rizoma subterrani que produeix nous brots · Creixement lent; troncs que poden assolir 2–5 m d’alçada i 20–25 cm de diàmetre · Troncs sovint molt junts entre si | / | Earthpedia (enciclopèdia online de vida a la Terra, part del portal Earth.com) | Earthpedia. (s.f.). Chamaerops humilis (Mediterranean Fan Palm). Earthpedia. Recuperat de https://earthpedia.earth.com/plant-encyclopedia/angiosperms/arecaceae/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
67 | Fi | FISIOLOGIA | 1 | Sistema vascular i transport | A | · C. humilis té una resposta nutricional diferent segons la salinitat de l'aigua amb la que es rega. És important tenir en compte això pel cultiu d'aquesta palmera en zones semiàrides · Si ens basem en les taxes d'absorció i la diàmica de transport foliar, els ratios òptims de fertilitzant N:P₂O₅:K₂O son 4:1:5 per al margalló · Massa salinitat al sòl pot provocar deficiències de diferents tipus, entre elles nutricionals i basades principalment en una deficiència de fòsfor, ja que afecta al balanç nutricional de la planta i al transport de nutrients. Per tant diem que en condicions d'elevada salinitat del substrat, el fòsfor es converteix en un element limitant per C. humilis · La cinètica de transport de nutrients es força estable en aquesta espècie i respòn de manera ràpida quan un nutrient escasseja (com el P en condicions salines). Diríem que segueix el model de la funció de Richards | / | NUTRIENT REQUIREMENTS OF CHAMAEROPS HUMILIS L. AND WASHINGTONIA ROBUSTA H. WENDL PALM TREES AND THEIR LONG-TERM NUTRITIONAL RESPONSES TO SALINITY. | Dolores Simon, M., Nieves-Cordones, M., Jesus Sanchez-Blanco, M., Simón, M. D., Sánchez-Blanco, M. J., Ferrández, T., & Nieves, M. (2013). NUTRIENT REQUIREMENTS OF CHAMAEROPS HUMILIS L. AND WASHINGTONIA ROBUSTA H. WENDL PALM TREES AND THEIR LONG-TERM NUTRITIONAL RESPONSES TO SALINITY. Journal of Plant Nutrition., 36(9), 1466–1478. https://doi.org/10.1080/01904167.2013.794240 | Chamaerops humilis presenta una elevada plasticitat ecofisiològica davant condicions ambientals pròpies dels ecosistemes mediterranis, tot i que mostra respostes específiques davant determinats factors abiòtics. En relació amb la salinitat, la producció de biomassa relativa disminueix linealment amb l’augment de la conductivitat elèctrica de l’aigua de reg, i l’acumulació d’ions tòxics a les fulles comporta una reducció de l’alçada i de l’àrea foliar. Tanmateix, l’espècie mostra una tolerància moderada-alta a la salinitat i, a llarg termini, pot mantenir un creixement relativament estable. L’estrès salí redueix lleugerament la taxa de creixement relatiu, però sota exposició perllongada les fulles disminueixen la seva massa mentre n’augmenta la superfície, mantenint-se estable la proporció entre àrea foliar i pes sec total. La taxa de creixement relatiu està determinada per l’assimilació neta per unitat d’àrea i per la productivitat del nitrogen foliar, essent el nitrogen un element utilitzat amb elevada eficiència en la producció de biomassa. No obstant això, en condicions d’alta salinitat el fòsfor esdevé un nutrient limitant, ja que la salinitat altera el balanç nutricional i el transport de nutrients. La cinètica de transport nutricional és relativament estable i respon ràpidament davant deficiències, seguint un patró ajustable al model de la funció de Richards. D’acord amb les taxes d’absorció i la dinàmica de transport foliar, el ràtio òptim de fertilització N:P₂O₅:K₂O per al cultiu de l’espècie és 4:1:5, aspecte rellevant en zones semiàrides. Des del punt de vista fotosintètic, es tracta d’una espècie de creixement lent amb taxa fotosintètica i respiració fosca baixes. Només el 6,7% del CO₂ respirat en foscor després de la fotosíntesi prové de carboni recentment assimilat, mentre que la major part deriva de reserves prèviament emmagatzemades en forma de midó, sucres i estructures permanents. Aquesta estratègia metabòlica conservativa, definida com a “low respiratory turn-over”, és característica d’ambients càlids i secs i es basa en l’optimització i conservació de recursos a llarg termini. Presenta un ràtio part aèria/arrel baix, i el carboni recentment fixat es destina preferentment als sistemes radicals, al manteniment metabòlic, a l’assimilació de nitrogen i a reserves estructurals més que no pas a la respiració foliar immediata. L’exposició a concentracions elevades de CO₂ durant 20 mesos incrementa la biomassa seca en un 82%, tot i que aquesta resposta és inferior a la registrada en altres gimnospermes com Cycas revoluta, que pot assolir increments del 152%. Les corbes A-Ci evidencien un procés de downregulation o aclimatació fotosintètica, amb reducció de la taxa fotosintètica en augmentar el CO₂, fenomen associat a una regulació a la baixa de l’enzim RuBisCO. Aquesta limitació en la mobilització i redistribució del carboni, juntament amb el llarg temps de residència del carboni a les fulles, restringeix la seva capacitat d’actuar com a embornal eficient. L’espècie experimenta fotoinhibició durant l’hivern com a conseqüència del fred, que redueix l’eficiència del sistema fotosintètic i provoca estrès per excés de llum; en menor mesura també pot intervenir el dèficit hídric. Aquesta fotoinhibició és transitòria i reversible, amb recuperació completa a la primavera. Davant situacions d’alta irradiació, tant hivernal com estival, activa el cicle de les xantofil·les, incrementant la proporció de zeaxantina i dels components del pool VAZ, que dissipen l’excés d’energia en forma de calor i protegeixen la maquinària fotosintètica. Aquest mecanisme contribueix a mantenir més del 80% del contingut hídric foliar durant l’estiu. En condicions hivernals també pot produir-se acumulació d’espècies reactives d’oxigen, especialment oxigen singlet, capaces de danyar membranes i proteïnes. Com a resposta antioxidant, augmenta la concentració de β-carotens i vitamina E, que neutralitzen aquestes espècies reactives. Existeixen diferències fisiològiques entre estadis ontogenètics i entre sexes. Els individus adults presenten una massa foliar per unitat de superfície més elevada, amb fulles més gruixudes i estructurades, menor contingut en clorofil·la i major concentració de pigments fotoprotectors com els β-carotens, fet que els confereix major resistència a la sequera i a l’excés de llum que els juvenils. Pel que fa al dimorfisme sexual, les femelles mostren menor contingut hídric foliar i major fotoinhibició estival, probablement associada al cost reproductiu, i també són més sensibles a la fotoinhibició hivernal que els mascles. Durant l’hivern, però, aquestes diferències tendeixen a desaparèixer en absència d’activitat reproductiva. Aquesta variabilitat pot tenir implicacions en programes de restauració i conservació, en què la proporció de sexes podria influir en la resistència i resiliència poblacionals. Reproductivament, és una espècie dioica amb separació funcional completa de sexes i estabilitat sexual interanual, sense presència de flors hermafrodites funcionals. La floració té lloc a la primavera, generalment entre març i maig o fins a juny, amb inici més precoç en els individus masculins. Les flors s’obren seqüencialment i el període funcional de la inflorescència femenina és de 7 a 15 dies. El color floral evoluciona de groc a verd després de la pol·linització. És una espècie principalment anemòfila que produeix grans quantitats de pol·len sec, però també interactua amb insectes, especialment corcs, que abandonen la planta al final de l’antesi i emergeixen a l’inici del període de floració següent a partir d’inflorescències masculines seques de l’any anterior. Durant l’antesi, tant individus masculins com femenins emeten compostos químics atractius, tot i que les flors són pràcticament inodores i els principals compostos volàtils són alcohols vegetals en quantitats reduïdes. De manera inusual, els compostos orgànics volàtils responsables de l’atracció no són alliberats principalment per les flors sinó per les fulles. La producció de VOCs no està restringida a sinus ni a cèl·lules especialitzades i es distribueix per tota la làmina foliar, amb concentracions més elevades prop de l’epidermis. Les fulles de plantes florides contenen terpens i benzenoides típics de fragàncies florals, mentre que les fulles joves produeixen majoritàriament derivats d’àcids grassos en concentracions inferiors. El pol·len mostra una viabilitat excepcional per a una espècie anemòfila, mantenint-se viable fins i tot a humitats relatives del 98%, possiblement gràcies a la protecció estructural de les anteres i la corol·la. Aquesta resistència té implicacions pràctiques en conservació i emmagatzematge de pol·len. En l’àmbit de la qualitat atmosfèrica, presenta un balanç net negatiu d’ozó, ja que l’emissió de compostos orgànics volàtils biogènics pot contribuir a la formació d’ozó troposfèric en presència de precursors atmosfèrics. Per aquest motiu, no es recomana la seva utilització en plans d’aforestació urbana destinats a millorar la qualitat de l’aire. Durant la germinació, les llavors quiescents acumulen principalment tocotrienols. A l’inici del procés germinatiu, coincidint amb la retirada de l’opercle, es produeix un augment transitori de la peroxidació lipídica. Els tocopherols, absents en llavors quiescents, es sintetitzen durant la germinació i el seu increment es correlaciona amb la reducció de l’estrès oxidatiu, mentre que els tocotrienols romanen constants o disminueixen sense correlació directa amb la peroxidació. Es produeix un desviament metabòlic de la biosíntesi de vitamina E cap a tocopherols, regulat a nivell transcripcional mitjançant l’augment d’expressió dels gens ChTAT i ChHPT i la disminució de ChHGGT, essent ChHPT clau en la síntesi de tocopherols en teixits embrionaris. L’augment dels nivells d’àcid jasmònic durant la germinació, així com la seva aplicació exògena, incrementa el contingut de tocopherols, evidenciant una regulació hormonal del procés. Finalment, el cor de la palmera té interès comercial però pateix un ràpid ennegriment en contacte amb l’aire, fet que en redueix el valor. Aquest procés és degut a l’activitat catecolasa de la polifenol oxidasa, una metalloproteïna amb coure que oxida o-difenols com el 4-metilcatecol i el pirogal·lol a o-quinones que polimeritzen formant pigments foscos. L’activitat enzimàtica presenta un pH òptim de 6,8 i una temperatura òptima de 35 °C, disminuint en condicions més àcides i essent altament termosensible. La L-cisteïna actua com a inhibidor no competitiu de l’enzim. L’ennegriment pot reduir-se mitjançant tractaments tèrmics, ajust del pH i aplicació de L-cisteïna. En conjunt, l’espècie mostra una elevada tolerància ecofisiològica al fred, a la sequera i a la irradiació elevada mitjançant mecanismes d’aclimatació i fotoprotecció adaptatius propis de plantes mediterrànies, tot i que és sensible a determinats estressos abiòtics i pot veure’s afectada pels escenaris de canvi climàtic. Aquest conjunt de trets la converteix en un candidat potencial per a programes de restauració i reforestació mediterrània, amb les consideracions de gestió ambiental corresponents. | 1r ESO: Introducció als medi natural i als éssers vius Relació curricular: CC10 (Model d’ésser viu) , CC27 (Impactes mediambientals i recursos naturals) i CC15 (Investigació i experimentació). · Característiques dels éssers vius a partir del margalló: exemplificar la palmera ens serveix per identificar les funcions vitals bàsiques. Tot i ser una planta de creixement molt lent, realitza la nutrició mitjançant la fotosíntesi i la respiració, la relació adaptant-se als canvis de temperatura, i la reproducció per mitjà de flors i llavors. · L'aigua i les plantes al nostre entorn. El margalló és capaç de viure en llocs on l'aigua pot ser escassa o lleugerament salina. Aquesta espècie és el que anomenem una planta "xeròfila", la qual cosa significa que està perfectament adaptada a viure amb molt poca aigua. Això ens ajuda a entendre la importància de l'ús sostenible de l'aigua i com algunes plantes han après a gestionar aquest recurs de manera extremadament eficient per no morir dessecades durant l'estiu. 2n ESO: Energia, forces i processos de nutrició Relació curricular: CC2 (Model d’energia) , CC1 (Model cineticomolecular) i CC3 (Model d’interacció física: forces). · La fotosíntesi com a transformació d'energia. El margalló utilitza l'energia lumínica del sol per fabricar la seva pròpia matèria orgànica. Encara que a l'hivern el fred pot dificultar aquest procés (provocant una baixada temporal de l'eficiència), la planta té mecanismes per dissipar l'excés d'energia en forma de calor i així no cremar-se amb el sol. · Intercanvi de gasos i nutrició vegetal. Durant la fotosíntesi, la planta absorbeix CO2. S'ha observat que si hi ha molt més CO2 a l'aire (com passa amb el canvi climàtic), el margalló pot créixer més ràpid, encara que té un límit d'acceptació. Aquest procés és fonamental per entendre com les plantes ajuden a regular els gasos de l'atmosfera. · Transport de nutrients i necessitats químiques: Per créixer de manera saludable, el margalló necessita una combinació específica d'elements químics (nitrogen, fòsfor i potassi). Quan falta algun d'aquests nutrients, la planta activa sistemes de transport interns per moure'ls allà on són més necessaris, seguint lleis químiques i físiques de circulació. 3r ESO: Sistemes i coordinació Relació curricular:CC28 (Funció de relació i resposta immunitària) i CC29 (Funció de nutrició i malalties associades). · Mecanismes de defensa i resposta a l'estrès. Davant de situacions de perill per a la seva salut, com el fred intens o el sol excessiu, el margalló fabrica antioxidants (vitamines E i carotens) per protegir les seves cèl·lules. És un sistema de defensa similar al que utilitzen altres éssers vius per mantenir el seu equilibri intern davant d'agressions externes (concepte d'homeòstasi). 4t ESO: Genètica, evolució i impacte ambiental Relació curricular: CC11 (Model d’evolució) , CC8 (Model atomicomolecular i genètica) i CC27 (Impactes mediambientals de l'activitat humana). · El pas de llavor a planta (germinació) està controlat per gens específics que s'activen o es desactiven en el moment precís. Això explica com la informació guardada a l'ADN es tradueix en canvis reals, com la fabricació de vitamines necessàries perquè la planta pugui començar a créixer. · El margalló segueix una estratègia de "baix cost energètic". Ha evolucionat per estalviar reserves d'energia a les arrels i créixer poc a poc abans que arriscar-se a morir per falta de recursos. Aquesta és una lliçó d'evolució adaptativa en ambients de tipus mediterrani. · El "cor de la palmera" té un ús comercial, però s'oxida i es torna negre ràpidament quan toca l'aire a causa d'uns enzims. Entendre la química d'aquest procés permet aplicar tècniques de conservació d'aliments (com canviar el pH o la temperatura), connectant processos explicats per la ciència amb l'activitat industrial. · A causa de la seva gran resistència, el margalló és una espècie clau per a projectes de reforestació i recuperació de zones cremades o degradades. Cal tenir en compte el seu comportament davant l'augment del CO2 i la seva influència en la qualitat de l'aire per prendre decisions encertades en la planificació del territori. Com que és una espècie extremadament resistent a la calor intensa i a la manca d'aigua, el margalló és una de les millors candidates per a projectes de restauració ecològica. En zones on la vegetació ha estat degradada o cremada, plantar margallons ajuda a recuperar l'ecosistema d'una manera eficient, ja que està preparat per sobreviure en el clima extrem que es preveu per al futur. | Conceptes clau L'objectiu és que l'equip entengui el margalló com un sistema integrat que respon a estímuls i evoluciona en el temps. · L'organisme com a model biològic: Estudiar el margalló des de la perspectiva de models (cèl·lula, ésser viu i ecosistema). · Transformacions d'energia i matèria: Analitzar la fotosíntesi com a transformació d'energia lumínica en química i el transport de nutrients basat en models atomicomoleculars i de canvi químic. · Mecanismes de regulació (Homeòstasi): Comprendre com la planta manté l'equilibri intern davant l'estrès ambiental produint substàncies protectores (antioxidants). · Aplicació professional i industrial: Estudiar la química de l'oxidació del cor de la palmera per aplicar tècniques de conservació d'aliments (control de pH i temperatura). | ||||||||||||||
68 | 2 | Respostes a l'estrès | A | · El margalló és una espècie anemòfila, que vol dir que és polinitzada pel vent. El pol·len de les plantes amb aquesta estratègia de pol·linització acostuma a perdre la seva viabilitat força ràpid en comparació de les espècies amb estratègia de pol·linització entomòfila; el pol·len del margalló és una excepció · A humitats relatives elevades el pol·len acostuma a perdre viabilitat; torna a no ser el cas del margalló, el qual el seu pol·len pot suportar humitats relatives molt elevades de fins al 98% · La resistència del seu pol·len pot estar deguda a la posició de les anteres i la protecció que ofereix la corol·la, retardant l'exposició d'aquest al microambient exterior · El fet que el margalló tingui aquesta resistència té implicacions pràctiques per a estudis de conservació, emmagatzematge i pol·linització, ja que pot suportar l'estrès ambiental millor que altres espècies | Figura 1. Viabilitat pol·línica de 10 espècies d'angiospermes incloent Chamaerops humilis sotmeses a 4 nivells d'humitat relativa | Humidity stress responses in pollen of anemophilous and entomophilous species | BASSANI, M., PACINI, E., FRANCHI, G., Bassani, M., Pacini, E., & Franchi, G. G. (1994). Humidity stress responses in pollen of anemophilous and entomophilous species. Grana., 33(3), 146–150. https://doi.org/10.1080/00173139409428991 | |||||||||||||||||||
69 | B | · Chamaerops humilis experimenta fotoinhibició durant els mesos d'hivern. Això és degut al fred carcaterístic d'aquesta estació, que incapacita la planta de processar bé la llum, causant-li estrès provocat per excés d'aquesta; i com a conseqüència fent que l'eficiència de la maquinària fotosintètica disminueixi temporalment · La fotoinhibició hivernal pot ser causada pel fred i en menor mesura per dèficit hídric; i és transitòria i reversible, recuperant-se completament a la primavera · Quan la planta pateix estrès per excés de llum (als mesos hivernals però també a l'estiu) aciva el cicle de les xantofil·les com a mesura fotoprotectora. Quan aquest cicle s'activa es transformen els pigments dins les fulles, augmentant la proporció de zeaxantines i de components del pool VZA. Aquests pigments dissipen l'excés d'energia de la llum en forma de calor per tal d'evitar que aquesta malmeti la maquinària fotosintètica. Aquest mecanisme és tan eficient que les fulles de la planta mantenen més del 80% d'aigua durant els mesos estivals · Una altra problemàtica que pot ocórrer durant els mesos d'hivern és l'acumulació d'espècies reactives d'oxigen (ROS), especialment oxigen singlets, precisament perquè el fred atura l'eficiència fotosintètica. Les ROS poden malmetre les membranes i les proteïnes de les cèl·lules de les fulles; per protegir-se la planta incrementa els beta-carotens i la vitamina E, que funcionen com a antioxidants i neutralitzen les ROS · Les plantes adultes tenen característiques fisiològiques diferents a les juvenils, fent que les primeres siguin més resistents a la sequera u a l'excés de llum que les darreres. Els exemplars adults tenen una massa foliar per superfícies (LMA) més elevada, volent dir que les seves fulles son més gruixudes, denses i amb major etructuració dels teixits. També tenen menys clorofil·la a les fulles, de manera que absorbeixen menys llum. Finalment, tenen més pigments fotoprotectors com els beta-carotens. · També existeix dimorfisme sexual fisiològic: les femelles tenen menor contingut hídric foliar i presenten més fotoinhibició durant l'estiu, probablement pel cost reproductiu. Durant l'hivern, però, les diferències sexuals desapareixen ja que no hi ha reproducció · Resumidament, Chamaerops humilis mostra una alta tolerància ecofisiològica al fred, a la sequera i a la alta irradiació. Aquests atributs el converteixen en un bon candidat per programes de restauració i reforestació mediterrània | Figura 1. Dinàmica estacional de les condicions ambientals durant el mostreig dels exemplars. Climograma amb les temperatures i precipitacions durant la durada de l'estudi, realitzat al Parc Natural del Garraf | Seasonal, Sex- and Plant Size-Related Effects on Photoinhibition and Photoprotection in the Dioecious Mediterranean Dwarf Palm, Chamaerops humilis | Morales, M., Pinto-Marijuan, M., Munne-Bosch, S., Pintó-Marijuan, M., & Munné-Bosch, S. (2016). Seasonal, Sex- and Plant Size-Related Effects on Photoinhibition and Photoprotection in the Dioecious Mediterranean Dwarf Palm, Chamaerops humilis. Frontiers in Plant Science., 7. https://doi.org/10.3389/fpls.2016.01116 | |||||||||||||||||||||
70 | C | · La producció de biomassa relativa presenta una disminució lineal amb l'augment de conductivitat elèctrica de l'aigua (i per tant de les sals que porta dissoltes) amb la que es rega Chamaerops humilis · Amb l'augment de salinitat del sòl augmentan els ions tòxics a les fulles del margalló, es redueix l'altura i l'àrea foliar de la palmera · Podem dir que el margalló té una tolerància a la salinitat moderada-alta | / | Differences in growth and ornamental parameters between young Chamaerops humilis L. and Washingtonia robusta H. Wendl palm trees in response to salinity | Simon, M. D., Nieves-Cordones, M., Nieves, M., Simó, M., Nieves-Cordones, M., & Nieves, M. (2010). Differences in growth and ornamental parameters between young Chamaerops humilis L. and Washingtonia robusta H.Wendl palm trees in response to salinity. The Journal of Horticultural Science & Biotechnology, 85(1), 7–11. https://doi.org/10.1080/14620316.2010.11512622 | |||||||||||||||||||||
71 | D | · Si s'exposa Chamaerops humilis a CO₂ elevat durant 20 mesos s'incrementa la biomassa seca en un 82%, funcionant mínimament com a embornal de carboni però no gaire eficient, en comparació de Cycas revoluta a l'estudi, que incrementa la seva biomassa seca en un 152% · Les corbes A-Ci (Assimilació de CO₂ i concentració interna de CO₂) demostren que C. humilis dur a terme la downregulation o procés d'aclimatació fotosintètica, ja que redueix la seva taxa fotosintètica en augmentar el CO₂. Aquesta downregulation és precisamentel que incapacita a la palmera incrementar la seva funció com a embornal · C. humilis té una utilització i mobilització del carboni limitada, ja que té un temps de residència del carboni a les fulles força llarg i poca capacitat de respirar carboni recentment fixat; pel que el C no es distribueix a altres estructures i no es fixa en biomassa com arrels, tija i tronc · La incapacitat de regular eficientment el C ve donada per una reducció reguladora de l'enzim RuBisCO · Chamaerops humilis, demostra com tenir un creixement lent no equival a que pugui assimilar bé grans quantitats de carboni ni actuar com a embornal | Figura 3. Exposició perllongada de 20 mesos a continguts elevats de CO₂ a Chamaerops humilis (a) i Cycas revoluta (b) pel que fa la regulació del C foliar | Leaf carbon management in slow-growing plants exposed to elevated CO2 | Aranjuelo, I., Pardo, A., Biel, C., SAVÉ, R., AZCÓN‐BIETO, J., & NOGUÉS, S. (2009). Leaf carbon management in slow‐growing plants exposed to elevated CO 2. Global Change Biology., 15(1), 97–109. https://doi.org/10.1111/j.1365-2486.2008.01829.x | |||||||||||||||||||||
72 | E | · Chamaerops humilis té un balanç net negatiu d'ozó, contribueix més a la formació d'ozó que a la quantitat que absorbeix, ja que emet compostos orgànics volàtils d'origen vegetal (bVOCs) que contribueixen a la formació d'ozó troposfèric quan s'ajunten amb precursors atmosfèrics · Per aquest motiu no es recomana plantar Chamaerops humilis en plans d'aforestació urbana | / | Detection of morphological and eco-physiological traits of ornamental woody species to assess their potential Net O3 uptake | Manzini, J., Hoshika, Y., Sicard, P., De Marco, A., Ferrini, F., Pallozzi, E., Neri, L., Baraldi, R., Paoletti, E., & Moura, B. B. (2024). Detection of morphological and eco-physiological traits of ornamental woody species to assess their potential Net O3 uptake. Environmental Research., 252. https://doi.org/10.1016/j.envres.2024.118844 | |||||||||||||||||||||
73 | F | · Les palmeres femella de margalló son més sensibles a la fotoinhibició hivernal que els mascles, pel que hi ha una diferència de tolerància a l'estrès ambiental entre sexes · La diferència entre sexes pot influir en la restauració i conservació, seleccionant més mascles o ajustant la proporció de sexes per augmentar la resistència i resiliència poblacionals · L'espècie és afectada per estrès abiòtic com la sequera i el fred i altes temperatures, pel que és vulnerable a canvis climàtics. La resposta de la palmera a l'estrès ambiental es considera una estratègia d'aclimatació i fotoprotecció adaptativa típica en plantes mediterrànies | / | Editorial: Plants' Responses to Novel Environmental Pressures | Fini, A., Tattini, M., & Esteban, R. (2017). Editorial: Plants’ Responses to Novel Environmental Pressures. Frontiers in Plant Science., 8. https://doi.org/10.3389/fpls.2017.02000 | |||||||||||||||||||||
74 | G | · Les llavors quiescents de Chamaerops humilis var. humilis acumulen principalment tocotrienols · A l’inici de la germinació (retirada de l’opercle) es produeix un augment transitori de la peroxidació lipídica · Els tocopherols són absents en llavors quiescents i es sintetitzen durant la germinació · L’augment de tocopherols es correlaciona amb la reducció de l’estrès oxidatiu · Els tocotrienols romanen constants o disminueixen i no es correlacionen amb la peroxidació lipídica · Les llavors sintetitzen tocopherols com a mecanisme protector davant l’estrès oxidatiu durant la germinació | / | Enhanced tocopherol levels during early germination events in Chamaerops humilis var. humilis seeds | Siles, L., Alegre, L., Tijero, V., & Munné-Bosch, S. (2015). Enhanced tocopherol levels during early germination events in Chamaerops humilis var. humilis seeds. Phytochemistry, 118, 1–8. https://doi.org/10.1016/j.phytochem.2015.07.018 | |||||||||||||||||||||
75 | 3 | Metabolisme | A | · El cor del margalló té un valor comercial important, un problema que presenta alhora de comercialitzar-lo és el ràpid ennegriment que presenta en entrar en contacte amb l'aire. Aquest ennegriment deteriora l'aspecte del producte i disminueix el seu valor comercial. · La polifenol oxidasa (PPO) del cor de C. humilis té activitat catecolasa: catalitza l'oxidació de 4-metilcatecol i pirogal·lol. En contacte amb l'aire el cor s'ennegreix degut a aquest compost. La PPO és una metalloprotgeïna amb coure que transforma o-difenols en o-quinones que polimereitzen i produeixen els pigments foscos responsables de l'ennegriment · L'activitat enzimàtica del cor del margalló disminueix en condicions àcides, sent 6,8 el pH òptim. L'activitat també disminueix dràsticament en augmentar la temperatura (diem que és altament termosensible), sent 35ºC la òptima · La L-cisteïna és un inhibidor no competitiu del PPO, inhibeix la seva activitat catecolasa · L'ennegriment enzimàtic del cor de palma es pot reduir mitjançant tractament tèrmic, ajust del pH i aplicació de L-cisteïna | Figura 1. Efecte del pH en l'activitat polifenol oxidasa del cor del margalló Figura 2. Efecte de la temperatura en l'activitat polifenol oxidasa del cor del margalló | Thermal treatment and inhibition study with non-toxic product of polyphenol oxidase from Mediterranean Palm heart (Chamaerops humilis L.) | Bouchaib, A., Ben Abdellah, A., Chafik, T., Abdellah, A. B., Laglaoui, A., Arakrak, A., Bakkali, M., Benjouad, A., & Maurady, A. (2024). Thermal treatment and inhibition study with non-toxic product of polyphenol oxidase from Mediterranean Palm heart (Chamaerops humilis L.). Journal of Applied Biology and Biotechnology, 12(2), 191–197. https://doi.org/10.7324/JABB.2024.160918 | |||||||||||||||||||
76 | B | · Les llavors quiescents acumulen tocotrienols. Durant la germinació es produeixen tocopherols i els tocotrienols disminueixen. Hi ha un desviament metabòlic de la biosíntesi de vitamina E cap a tocopherols durant el procés germinatiu · Aquest canvi es regula a nivell transcripcional, s'augmenta l'expressió dels gens ChTAT i ChHPT, mentre que disminueix ChHGGT, afavorint la síntesi de tocoferols en comptes de tocotrienols · L’enzim ChHPT té un paper clau en aquest desviament metabòlic i està associat a la síntesi de tocopherols en els teixits embrionaris durant el desenvolupament de la llavor. · L’augment dels nivells d’àcid jasmònic durant la germinació, així com la seva aplicació exògena, incrementa el contingut de tocopherols, indicant una regulació hormonal de la biosíntesi de vitamina E. | / | Transcriptional Regulation of Vitamin E Biosynthesis during Germination of Dwarf Fan Palm Seeds | Siles, L., Alegre, L., Gonzalez-Solis, A., González-Solís, A., Cahoon, E. B., & Munné-Bosch, S. (2018). Transcriptional Regulation of Vitamin E Biosynthesis during Germination of Dwarf Fan Palm Seeds. Plant and Cell Physiology, 59(12), 2490–2501. https://doi.org/10.1093/pcp/pcy170 | |||||||||||||||||||||
77 | C | · El margalló és una espècie de creixement lent, només el 6,7% del CO₂ respirat a la foscor després de la fotosíntesi prové de carboni assimilat recentment. La majoria del carboni respirat deriva de reserves de carboni emmagatzemat com midó, sucres i reserves estructurals (no de fotosíntesi recent) · Aquesta planta té una taxa fotosintètica baixa i baixa respiració fosca · La seva estratègia metabòlica conservativa "low respiratori turn-over plant", que és una estratègia de sotenibilitat fisiològica a llarg termini · Aquesta estratègia és característica pròpia d'ambients càlids i secs, és una estratègia bassada en la conservació de recursos · Presenta un ràtio "part aèria/arrels" baix, gran part del carboni recentment assimilat es destina als sistemes radicals, manteniment metabòlic, assimilació de nitrogen i reserves estructurals en comptes de respiració foliar | Figura 1. Representació esquemàtica de la contribució del carboni recentment assimilat destinat a la respiració i a les reserves a fulles madures | Two distinct plant respiratory physiotypes might exist which correspond to fast-growing and slow-growing species | Nogues, S., Aljazairi, S., Arias, C., Nogués, S., Sánchez, E., & Aranjuelo, I. (2014). Two distinct plant respiratory physiotypes might exist which correspond to fast-growing and slow-growing species. Journal of Plant Physiology., 171(13), 1157–1163. https://doi.org/10.1016/j.jplph.2014.03.006 | |||||||||||||||||||||
78 | D | · La palmera secreta nèctar ocasionalment en flors femenines · Produeix molt pol·len sec | / | On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
79 | E | · La producció de compostos volàtils orgànics (VOCs) que atrauen pol·linitzadors no està restringida al sinus ni a cèl·lules especialitzades, els VOCs es produeixen a tota la fulla, amb concentracions més altes prop de l’epidermis · Les fulles de plantes florides contenen terpens i benzenoides, compostos típics de fragàncies florals, mentre que les fulles joves produeixen principalment derivats d’àcids grassos amb menor concentració · Les flors de C. humilis són pràcticament inodores els VOCs principals són alcohols vegetals en quantitats molt menors que a les fulles · La distribució anatòmica dels VOCs i la seva concentració diferencial en parts de la fulla poden influir en la percepció olfactiva dels pol·linitzadors | / | Localization of production and emission of pollinator attractant on whole leaves of Chamaerops humilis (Arecaceae) | Caissard, J. C., Meekijjironenroj, A., Baudino, S., & Anstett, M. C. (2004). Localization of production and emission of pollinator attractant on whole leaves of Chamaerops humilis (Arecaceae). American Journal of Botany, 91(8), 1190-1199. | |||||||||||||||||||||
80 | 4 | Fenologia | A | · L'estrès salí redueix lleugerament la taxa de creixement relatiu de C. humilis, tot i que a llarg termini la palmera creix relativament bé · El margalló utilitza el nitrogen de manera eficient per produir biomassa · Sota l'estrès per salinitat de manera perllongada les fulles disminuiran la seva massa però la superfície d'aquestes augmentarà, manteint estable la proporció d'àrea foliar i el pes sec total de la planta. La taxa de creixement relatiu està controlada per la assimilació neta per unitat d'àrea i la productivitat de nitrogen foliar és el factor determinant clau | / | Leaf nitrogen productivity is the major factor behind the growth reduction induced by long-term salt stress | Nieves, M., Nieves-Cordones, M., Poorter, H., Nieves, M., Nieves-Cordones, M., Poorter, H., & Simon, M. D. (2011). Leaf nitrogen productivity is the major factor behind the growth reduction induced by long-term salt stress. Tree Physiology, 31(1), 92–101. https://doi.org/10.1093/treephys/tpq106 | |||||||||||||||||||
81 | B | · Espècie dioica sense flors hermafrodites funcionals (dioècia funcional completa) · Presenta estabilitat sexual interanual · Floreix a principis de primavera · Els mascles floreixen abans que les femelles · El color de les flors canvia de groc a verd postpol·linització · Les flors s'obren seqüencialment · La durada de l'inflorescència femenina és de 7 a 15 dies | / | On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. | |||||||||||||||||||||
82 | C | · Floració primaveral · El període de floració és de març a maig | / | Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares | López González, G. A. (2006). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares (2a ed.). Mundi-Prensa. https://ebookcentral.proquest.com/lib/csuc-ebooks/detail.action?docID=3176081 | |||||||||||||||||||||
83 | D | · El desenvolupament de les fulles en palmeres implica períodes molt llargs de creixement, que poden anar de mesos a anys · Les fulles tenen una llarga vida funcional, proporcional al temps invertit en el seu desenvolupament · A causa d’aquest ritme lent, les palmeres no poden perdre les fulles anualment | / | The natural history of palms | Corner, E. J. H. (1966). The natural history of palms. University of California Press. | |||||||||||||||||||||
84 | E | · Floració d'abril a juny | / | Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (projecte de la Universitat de les Illes Balears) | Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. (s.f.). Chamaerops humilis L. Recuperat de https://herbarivirtual.uib.es/es/general/365/especie/palma-de-escobas? | |||||||||||||||||||||
85 | F | · Durant l’antesi, tant plantes masculines com femenines emeten compostos químics atractius per als pol·linitzadors · Els compostos volàtils responsables de l’atracció són alliberats per les fulles, no per les flors (característica inusual) · Cap al final de l’antesi, els corcs abandonen la planta i busquen un nou hoste · Els adults emergeixen a l’inici del següent període de floració a partir d’inflorescències masculines seques de l’any anterior | / | Earthpedia (enciclopèdia online de vida a la Terra, part del portal Earth.com) | Earthpedia. (s.f.). Chamaerops humilis (Mediterranean Fan Palm). Earthpedia. Recuperat de https://earthpedia.earth.com/plant-encyclopedia/angiosperms/arecaceae/chamaerops-humilis/ | |||||||||||||||||||||
86 | Ec | ECOLOGIA | 1 | Hàbitat | A | · El margalló és una de les dues úniques palmeres autòctones d'Europa · És una espècie indígena de la Mediterrània occidental · Forma part de la vegetació de matollar mediterrani al sud d'Europa. També al Nord d'Àfrica, fins on s'estèn l'àrea mediterrània meridional · Conviu amb altres espècies de palmeres introduïdes però és la palmera autòctona dominant al Mediterrani occidental | / | Palmiria: An Italian interest group for the study of date palm and other palms | Pegna, F. (2014). Palmiria: An Italian interest group for the study of date palm and other palms. Emirates Journal of Food and Agriculture., 26(11), 1026–1027. https://doi.org/10.9755/ejfa.v26i11.18989 | Chamaerops humilis és una palmera dioica pròpia de la Mediterrània occidental i constitueix una de les dues úniques palmeres autòctones d’Europa, essent l’única palmera nativa comuna de la Península Ibèrica i del conjunt del Mediterrani occidental. La seva distribució comprèn les regions costaneres d’Algèria, Croàcia, França, Itàlia, Marroc i Espanya, així com les illes de Còrsega, Sardenya, Sicília i Malta. S’han descrit poblacions aïllades i fragmentades atribuïdes a dinàmiques històriques associades als màxims glacials. Pot assolir latituds de fins a 44°N al sud de França, fet excepcional entre les palmeres, la qual cosa evidencia una notable tolerància al fred dins del seu llinatge. L’espècie és indígena de la Mediterrània centro-occidental i el gènere Chamaerops és considerat un endemisme sensu lato d’aquesta regió. A la Península Ibèrica es distribueix àmpliament en ambients litorals i prelitorals, essent especialment representativa al País Valencià, Múrcia, Andalusia i Catalunya, així com en sectors del sud-oest i nord-est peninsular. També forma part de sistemes forestals del nord d’Àfrica, com la Reserva Forestal de Tergou al Marroc. En determinades microilles mediterrànies sotmeses a processos intensos de desforestació històrica, el margalló ha esdevingut espècie dominant, reflectint estadis de successió secundària en ecosistemes fortament alterats. Chamaerops humilis habita principalment màquies i matollars mediterranis esclerofil·les, incloses les comunitats de l’aliança Oleo-Ceratonion, així com espinars, pinedes, savinars, matollars xeroacàntics de muntanya i comunitats sabanoides dominades per Ampelodesmos mauritanica. Forma sovint agrupacions denses anomenades “palmitares”, especialment en l’associació Chamaeropo humilis-Rhamnetum lycioidis, característica d’ambients semiàrids del sud-est ibèric. Es desenvolupa en vessants secs i assolellats, barrancs, lleres amb pendent moderat, dunes, platges sorrenques, penya-segats i tarteres costaneres, mostrant preferència per zones properes al litoral, tot i que pot penetrar a l’interior. El rang altitudinal habitual s’estén des del nivell del mar fins aproximadament als 1000–1100 m, límit condicionat per la incidència de gelades, si bé pot aparèixer en gradients altitudinals més amplis dins de paisatges mediterranis. En condicions d’ariditat extrema, amb precipitacions inferiors als 350–400 mm anuals, la màquia densa no pot establir-se plenament i el margalló persisteix en formacions més obertes, amb elevada penetració lumínica i estrès hídric acusat. En ambients amb major disponibilitat hídrica pot integrar-se en boscos perennifolis amb espècies com Quercus ilex, Quercus suber o Olea europaea, participant en dinàmiques de competència i facilitació que determinen patrons d’associació i segregació espacial. Mostra preferència per sòls calcaris, inclosos substrats calcarenítics, lítics i horitzons petrocàlcics, sovint francs-arenosos i saturats en carbonats, però pot créixer també en sòls sorrencs, margosos, rocosos, granítics i fins i tot sobre roca nua, sempre que presentin bon drenatge. És una espècie rústica, tolerant a la sequera un cop establerta, a vents forts i a moderada salinitat, fet que li permet colonitzar ambients costaners exposats a vents marins. Tolera precipitacions anuals molt variables, des de valors semiàrids fins a registres superiors als 700 mm i, en determinats contextos, encara més elevats. Resisteix descensos ocasionals de temperatura fins a –10 °C i pot suportar temperatures mitjanes anuals elevades, superiors als 30 °C. La seva forma foliar en ventall afavoreix la condensació d’humitat ambiental, contribuint a l’adaptació a ambients xèrics. Es presenta com una palmera arbustiva multicaule, amb múltiples tiges que emergeixen d’una base comuna, característica que li confereix capacitat de rebrot i resistència davant pertorbacions i herbívors perforadors. Manté fullatge persistent (estratègia evergreen) i es reprodueix tant sexualment com vegetativament mitjançant rizomes subterranis extensos. Floreix principalment entre març i juny i els fruits maduren a finals de juliol. Les poblacions mostren diferenciació morfològica i genètica associada a condicions ambientals locals. Trets com l’alçada relativa de la corona, la densitat de pèls i d’espines o la morfologia dels fruits i llavors es correlacionen amb variables climàtiques, especialment temperatures estivals i hivernals i disponibilitat hídrica. Les poblacions sicilianes, per exemple, presenten elevada heterozigositat i baixa endogàmia, amb major variabilitat genètica dins de poblacions que entre elles. La pol·linització és exclusivament biòtica i altament especialitzada, basada principalment en coleòpters dels gèneres Derelomus i Meligethinus, especialment Derelomus chamaeropsis i Meligethinus pallidulus. El sistema correspon a una nursery pollination amb mecanisme d’engany reproductiu: els adults utilitzen les inflorescències, sobretot masculines, per alimentar-se i ovipositar, mentre que les femenines atrauen els insectes però habitualment no permeten el desenvolupament larvari complet. Tot i aquesta asimetria, la interacció es manté funcional i altament eficient en termes de transport de pol·len. Les fulles produeixen emissions volàtils constitutives durant la floració, emmagatzemades a l’epidermis, que contribueixen a l’atracció dels pol·linitzadors. Existeix asimetria sexual en la producció de compostos volàtils, amb major emissió en individus masculins i variabilitat geogràfica en el perfil químic entre poblacions. En contextos de pertorbació com el foc, s’ha observat una substitució funcional temporal del pol·linitzador principal per espècies alternatives, mantenint-se l’èxit reproductiu i evidenciant un mecanisme de resiliència ecològica. La dispersió depèn principalment de mamífers frugívors. A la conca mediterrània continental, el teixó (Meles meles) exerceix un paper rellevant, mentre que en ambients insulars com Mallorca destaquen la cabra (Capra hircus) i la marta (Martes martes). La dispersió es produeix tant per ingestió i defecació com per regurgitació en rumiants, amb proporcions significatives de llavors viables expulsades. Aquestes interaccions comporten simultàniament beneficis i costos: agregació de llavors, major competència entre plàntules i vulnerabilitat a depredadors, però també dispersió a llarga distància i connexió entre poblacions fragmentades. La supervivència de plàntules depèn fortament del microhàbitat de deposició, amb efectes de facilitació per part d’arbusts nodridors. L’espècie interactua amb nombrosos herbívors i patògens. És hoste de l’arna invasora Paysandisia archon, les larves de la qual perforen les tiges i poden causar mortalitat, així com del curculi Rhynchophorus ferrugineus, davant del qual presenta mecanismes d’antixenosi i defenses químiques com la catequina. Altres plagues inclouen Icerya seychellarum, Ripersiella hibisci i Spodoptera frugiperda. Entre els patògens destaquen el fong biòtrof Palmeiromyces chamaeropicola, diverses espècies del gènere Diaporthe associades a lesions foliars i l’oomicet Phytophthora nicotianae, causant de la podridura de la gemma terminal. La predació de llavors per escarabats perforadors exòtics pot assolir nivells molt elevats en àrees antropitzades. Chamaerops humilis és una espècie pionera clau en la recuperació d’hàbitats alterats, amb elevada capacitat de rebrot postincendi i presència en tots els estadis de degradació vegetal. Actua com a nurse plant facilitant l’establiment d’altres llenyoses i com a perch plant per a ocells frugívors, afavorint processos de nucleació i restauració ecològica. Els sòls sota màquies amb margalló acumulen més carboni orgànic que sòls cultivats, amb elevada residència mitjana del carboni i distribució homogènia associada a la biomassa. A més, els sòls on ha crescut presenten abundància de fongs micorrízics arbusculars, amb potencial aplicació com a substrats vius en agricultura mediterrània. Malgrat la seva plasticitat ecològica i resiliència, l’espècie es considera en declivi en determinades regions europees a causa de pressions antròpiques, canvi climàtic, sobrepastura, extracció ornamental i expansió d’espècies invasores, fet que en reforça el valor com a bioindicador dels ecosistemes mediterranis. | 1r d'ESO: Diversitat i adaptacions al medi Relació curricular: CC10 (Model d’ésser viu) , CC11 (Model d’evolució) , CC12 (Model d’ecosistema) i CC14 (Història de la vida). · El margalló és una de les dues úniques palmeres que són realment originàries d'Europa i l'única que creix de forma natural a Catalunya i a tota la Península Ibèrica. És una planta que defineix el paisatge mediterrani de costa, sent capaç de viure en penya-segats, platges i zones de muntanya baixa fins als 1.000 metres d'altitud. · També és resistent a condicions extremes. Pot suportar vents marins molt forts carregats de sal, viure en sòls amb molt poques nutrients o entre roques, i fins i tot sobreviure a gelades puntuals de fins a deu graus sota zero, una capacitat poc comuna en altres palmeres. 2n d'ESO: Dinàmica poblacional i processos vitals Relació curricular: Tracta els temes "la diversitat dels éssers vius" i "la vida a la terra" (factors abiòtics i relacions tròfiques). · El margalló és una espècie amb una estratègia reproductiva i pol·linització especialitzades, és una planta dioica, la qual cosa significa que hi ha exemplars mascles i exemplars femelles. Per reproduir-se, necessita l'ajuda d'uns insectes específics (petits escarabats) que transporten el pol·len d'una planta a l'altra, establint una relació de dependència on l'insecte troba aliment i refugi a la flor. La reproducció del margalló és un exemple perfecte d'especialització en la natura. Perquè les seves flors facin fruit, necessiten la visita d'uns escarabats molt concrets (curculiònids), que són els únics encarregats de portar el pol·len d'una planta a una altra. Sense aquests petits insectes, la palmera tindria moltes dificultats per reproduir-se. · Un cop les flors són fecundades, es formen els fruits que maduren a l'estiu. Animals de la nostra fauna com el teixó, la marta o les cabres es mengen aquests fruits i, en moure's pel territori, excreten les llavors en llocs nous, ajudant la palmera a colonitzar nous espais i a connectar poblacions que estan separades. · Una de les característiques més importants d'aquesta espècie és la seva capacitat de recuperació després d'un incendi forestal. Gràcies a les seves tiges subterrànies i a la seva estructura, és de les primeres plantes a tornar a rebrotar quan el bosc s'ha cremat, ajudant a frenar l'erosió del sòl. · La forma del margalló no és sempre igual; canvia segons on viu (està influenciada pel clima i l'ambient). En zones amb més aigua o menys calor, les fulles poden ser més grans o tenir menys espines, mentre que en llocs molt secs la planta es torna més petita i protegida, demostrant com el medi ambient influeix directament en el desenvolupament de l'individu. 3r d'ESO: L'organisme humà i el medi (Salut de l'ecosistema) Relació curricular: CC12 (Model d’ecosistema i transferència de matèria) , CC26 (Riscos naturals) i CC27 (Impactes mediambientals i gestió de residus). · El margalló actua com una "fàbrica" de nutrients per a la terra i millora la qualitat del sòl. Els sòls on creixen aquestes palmeres acumulen més carboni orgànic i contenen fongs beneficiosos (micorrizes) que ajuden altres plantes a créixer millor, fent que l'ecosistema sigui més fèrtil i saludable. · En l'ecologia mediterrània, el margalló funciona com una "planta nodrissa". Sota la seva ombra i protecció, moltes altres plantes petites i arbusts poden créixer protegits de l'excés de sol o dels animals herbívors, facilitant que el bosc es recuperi de manera natural. · Actualment, el margalló s'enfronta a una amenaça greu, l'arna de les palmeres (Paysandisia archon). Aquest insecte, que ha arribat de fora del nostre ecosistema, pon ous a la palmera i les seves larves es mengen el tronc per dins, cosa que pot arribar a matar la planta i posar en risc tota la comunitat vegetal que en depèn. 4t d'ESO: Canvi global Relació curricular: CC11 (Model d'evolució i adaptació) , CC12 (Autoregulació de l'ecosistema) i CC27 (Impactes mediambientals de l'activitat humana). · Aquesta espècie és un excel·lent indicador de l'estat dels nostres ecosistemes costaners. El seu declivi en algunes zones ens alerta de pressions humanes com la construcció excessiva, el sobrepasturatge o els efectes del canvi climàtic, funcionant com un senyal d'alarma sobre la pèrdua de qualitat del medi ambient. · Tot i que és una planta molt resistent, la fragmentació del seu hàbitat (quan les poblacions queden aïllades per carreteres o ciutats) dificulta la seva reproducció i dispersió. L'estudi del margalló permet entendre com la intervenció humana pot trencar les xarxes naturals i la importància de crear corredors ecològics per protegir la nostra biodiversitat única. | Conceptes clau · Per reproduir-se, utilitzen una estratègia en la que les fulles emeten substàncies químiques (olors) que atrauen els insectes per portar el pol·len d'una planta a l'altra, demostrant una coordinació perfecta entre l'aparell reproductor i l'entorn. · La funció del margalló com a planta nodrissa que protegeix altres espècies i la seva capacitat de rebrotar post-incendi gràcies a les tiges subterrànies. · dependència de pol·linitzadors específics (escarabats). La zoocòria, on animals com el teixó o la marta dispersen les llavors. També la simbiosi invisible sota terra amb les micorrizes (fongs) que milloren la fertilitat del sòl. · L'impacte de l'arna de les palmeres (Paysandisia archon) com a espècie invasora. El margalló com a bioindicador del canvi global i les conseqüències de la fragmentació de l'hàbitat (carreteres i ciutats que aïllen poblacions), que fa necessaris els corredors ecològics. | ||||||||||||||
87 | B | · Chamaerops humilis creix en clústers densos a zones obertes de boscos mediterranis, i de manera més aïllada en formacions boscoses · Aquesta espècie s'associa a un clima mediterrani amb influència atlàntica i pluges a la tardor i hivern i període sec estival · C. humilis està adaptat a viure a sòls poc profunds amb alzines, oliveres silvestres i arbustos mediterranis | / | Evaluation of the entomological biodiversity of the Maamora forest | Habbaz, H., Maatouf, N., Rohi, L., Habbaz, H., Maatouf, N., & Rohi, L. (2025). Evaluation of the entomological biodiversity of the Maamora forest. Arxius de Miscel·lània Zoològica., 23, 51–61. https://doi.org/10.32800/amz.2025.23.0051 | |||||||||||||||||||||
88 | C | · El margalló és una de les espècies dominants en illes petites del Mediterrani occidental després de processos de deforestació històrica d'intensitat important · S'utilitza el topònim "Phoinikousa" pels colonos hel·làdics vol dir "coberta de palmera nana", aquest terme s'utilitzà per descriure l'illa d'Alicuidi, indicament que aquesta illa javia perdut prèviament la coberta forestal i que estava dominada per matollars i pertits arbres com el margalló · La palmera s'integra en comunitats vegetatives arbustives implicades en el procés de successió de boscos degradats. S'associa sovint aquesta planta a paisatges degradats per l'activitat humana continuada (tala, foc, agricultura i pastura) · Quan domina el margalló reflecteis un estat de successió secundària en ecosistemes microinsulars alteralts per la pressió antròpica perllongada | / | The Intermittent History of Exploitation of Terrestrial Biotic Resources on the Small Islands of the Western Mediterranean Basin | Medail, F., Pasta, S., & Médail, F. (2024). The Intermittent History of Exploitation of Terrestrial Biotic Resources on the Small Islands of the Western Mediterranean Basin. Human Ecology., 52(2), 397–408. https://doi.org/10.1007/s10745-024-00503-7 | |||||||||||||||||||||
89 | D | · El margalló és una de les espècies dominants del paisatge vegetal mediterrani a Castelló (est d'Espanya) · Aquesta palmera forma part del paisatge de matollar mediterrani juntament amb espècies com Pistacia lentiscus i Salvia rosmarinus · El seu hàbitat es caracteritza pel clima de mediterrani, presència de matollars, boscos de roure i boscos mediterranis perenniofolis amb un gradient altitudinal desde el nivell del mar fins el 1814 metres | / | Potential negative effects of the installation of video surveillance cameras in raptors’ nests | López-López, P. (2022). Potential negative effects of the installation of video surveillance cameras in raptors’ nests. Scientific Reports., 12(1). https://doi.org/10.1038/s41598-022-26153-7 | |||||||||||||||||||||
90 | E | · El margalló és un component de la vegetació del sud-oest d'Espanya, associat a l'hàbitat mediterrani amb presència d'espècies com Quercus suber, Pinus pinea i estructura de vegetació oberta amb elements arbustius i arbres dispersos, en un mosaic d'hàbitats mediterranis heterogenis amb paisatge fragmentat influenciat per les activitats humanes | / | Intertwined effects of defaunation, increased tree mortality and density compensation on seed dispersal | Fedriani, J. M., Ayllon, D., Wiegand, T., Fedriani, J. M., Ayllón, D., Wiegand, T., & Grimm, V. (2020). Intertwined effects of defaunation, increased tree mortality and density compensation on seed dispersal. Ecography., 43(9), 1352–1363. https://doi.org/10.1111/ecog.05047 | |||||||||||||||||||||
91 | F | · El margalló forma part del ecosistema mediterrani escleròfil·le, pot ocupar zona termomediterrània subhumida a semiàrida al sud d'Espanya · Conviu amb altres espècies vegetals com Myrtus communis, Quercus suber, Quercus faginea, Pistacia lentiscus, Smilax aspera, Pteridium aquilinum, Brachypodium retusum, Dactylis hispanica, Phlomis purpurea, Rubus ulmifolius i Cistus salvifolius | / | Foliar mycoendophytome of an endemic plant of the Mediterranean biome (Myrtus communis) reveals the dominance of basidiomycete woody saprotrophs | Vaz, A. B. M., Fonseca, P. L. C., Silva, F. F., Vaz, A. B. M., Fonseca, P. L. C., Silva, F. F., Quintanilha-Peixoto, G., Sampedro, I., Siles, J. A., Carmo, A., Kato, R. B., Azevedo, V., Badotti, F., Ocampo, J. A., Rosa, C. A., & Góes-Neto, A. (2020). Foliar mycoendophytome of an endemic plant of the Mediterranean biome (Myrtus communis ) reveals the dominance of basidiomycete woody saprotrophs. PeerJ., 8. https://doi.org/10.7717/peerj.10487 | |||||||||||||||||||||
92 | G | · El margalló és una espècie dominant del bosc dins la Reserva Forestal de Tergou al Plateau Central del Marroc · Forma part de l’estructura vegetal del bosc mediterrani que constitueix l’hàbitat del sistema ecològic estudiat · Està integrada en una comunitat forestal dominada per espècies com Olea europaea, Quercus ilex, Tetraclinis articulata, Buxus balearica, Phyllirea latifolia, Cistus salviifolius i Cistus creticus · La seva presència es dona dins un ecosistema forestal tancat situat entre 544 i 1053 m d’altitud, en un clima subhumit mediterrani, amb hiverns humits, freds i plujosos i estius calorosos i secs | / | Spatio-temporal pattern of latrine distribution in reintroduced Cuvier's gazelles (Gazella cuvieri): an assessment in a Mediterranean forest reserve | Hanane, S., Amhaouch, Z., & Hanane, S. (2021). Spatio-temporal pattern of latrine distribution in reintroduced Cuvier’s gazelles (Gazella cuvieri): an assessment in a Mediterranean forest reserve. Biológia., 76(11), 3371–3379. https://doi.org/10.1007/s11756-021-00835-5 | |||||||||||||||||||||
93 | H | · El margalló és una espècie característica de la màquia termòfila basal sobre substrats calcaris i calcarenítics, sovint associat al sigmetium amb Pistacia lentiscus · Aquesta planta és piròfita, té una elevada capacitat d'adapar-se als incendis periòdics estivals. Aquesta resistència elimina competència d'altres espècies llenyoses a zones degradades · Pot comportar-se com a espècie pionera en pendents de talús i en sòls superficialment erosionats i substrats rocosos litorals · Òptimament forma part de la màquia, però és una espècie plàstica ecològicament pel que pot formar part de la vegetació halòfita costanera, de prats perennes de càrrtix i de vegetació casmofítica de penya-segats | / | Itineraries of the Working Group for Vegetation Science of the Italian Botanical Society-1 (2022): Excursion to the Egadi Islands, Mount San Giuliano and Mount Cofano (Trapani, western Sicily, Italy) | Gianguzzi, L., Guarino, R., Bazan, G., Di Pietro, R., Acosta, A. T. R., Bajona, E., Bolliger, P., Bonomi, C., Camuffo, A., Console, C., Fascetti, S., Fortini, P., Frattaroli, A., Mei, G., Mondello, F., Olivari, S., & Rizzieri, M. (2023). Itineraries of the Working Group for Vegetation Science of the Italian Botanical Society – 1 (2022): Excursion to the Egadi Islands, Mount San Giuliano and Mount Cofano (Trapani, western Sicily, Italy). Italian Botanist /, 16, 1–57. https://doi.org/10.3897/italianbotanist.16.103989 | |||||||||||||||||||||
94 | I | · Chamaerops humilis és una espècie vegetal integrada en les bardisses instal·lades al voltant d’hivernacles al Campo de Dalías (Almeria, sud-est d’Espanya) · Forma part de la composició florística de bardisses amb plantes autòctones perennes destinades a augmentar la biodiversitat funcional en sistemes agrícoles intensius · Està associada a un sistema agroecològic mediterrani d’hivernacles, en un paisatge altament simplificat dominat per agricultura intensiva · S’inclou dins un conjunt d’arbustos i plantes natives resistents a la sequera | / | Aphid suppression by natural enemies in hedgerows surrounding greenhouses in southern Spain | Rodriguez, E., Clemente-Orta, G., Crisol-Martinez, E., Rodríguez, E., Crisol-Martínez, E., Gutiérrez, I., van der Blom, J., & González, M. (2023). Aphid suppression by natural enemies in hedgerows surrounding greenhouses in southern Spain. Biological Control., 177. https://doi.org/10.1016/j.biocontrol.2022.105126 | |||||||||||||||||||||
95 | J | · Chamaerops humilis forma part de la vegetació natural mediterrània (maquis) a Sicília · El sòl sota maquis amb Chamaerops humilis acumula més carboni orgànic que els sòls cultivats amb cactus o oliveres · La residència mitjana del carboni és alta sota maquis (142 anys aprox), indicant l'estabilitat del carboni orgànic del sòl · La distribució del carboni orgànic del sòl sota maquis és homogènia correlacionada amb la biomassa superficial i subterrània de margalló · L’estudi assenyala que la conversió de maquis a cultius redueix significativament el carboni orgànic del sòl sobretot a la capa superficial | / | Effect of cactus pear cultivation after Mediterranean maquis on soil carbon stock, δ13C spatial distribution and root turnover | Novara, A., Pereira, P., Santoro, A., Kuzyakov, Y., & La Mantia, T. (2014). Effect of cactus pear cultivation after Mediterranean maquis on soil carbon stock, δ13C spatial distribution and root turnover. Catena., 118, 84–90. https://doi.org/10.1016/j.catena.2014.02.002 | |||||||||||||||||||||
96 | K | · El margalló es troba distribuït en la regió mediterrània centro-occidenteal, el gènere Chamaerops es considera un endemisme sensu lato · Viu en matollars termòfils, tarteres costaneres i penya-segats · Forma part del pis termomediterrani · És una espècie clau en la majoria dels matollars mediterranis | / | What is a tree in the Mediterranean Basin hotspot? A critical analysis | Medail, F., Monnet, A.-C., Pavon, D., Médail, F., Nikolic, T., Dimopoulos, P., Bacchetta, G., Arroyo, J., Barina, Z., Albassatneh, M. C., Domina, G., Fady, B., Matevski, V., Mifsud, S., & Leriche, A. (2019). What is a tree in the Mediterranean Basin hotspot? A critical analysis. Forest Ecosystems., 6(1). https://doi.org/10.1186/s40663-019-0170-6 | |||||||||||||||||||||
97 | L | · El margalló pot formar part de l'estepa semiàrida al sud d'Espanya · En aquest ecosistema forma part de la comunitat vegetal dominada per l'espart i coexisteix amb espècies com Rhamnus lycoides i Pistacia lentiscus · Creix en sòls calcàrics lítics que son francs-arenosos i saturats en carbonats. Creix sobre horitzons petrocàlcics · La vegetació de l'àrea on es troba per norma general té el seu màxim d'activitat durant el període hivernal | / | Deep CO2 soil inhalation/exhalation induced by synoptic pressure changes and atmospheric tides in a carbonated semiarid steppe | Sanchez-Canete, E. P., Kowalski, A. S., Serrano-Ortiz, P., Sánchez-Cañete, E. P., Kowalski, A. S., Serrano-Ortiz, P., Pérez-Priego, O., & Domingo, F. (2013). Deep CO 2 soil inhalation / exhalation induced by synoptic pressure changes and atmospheric tides in a carbonated semiarid steppe. Biogeosciences., 10(10), 6591–6600. https://doi.org/10.5194/bg-10-6591-2013 | |||||||||||||||||||||
98 | M | · Trobem l'espècie al nord-est d'Espanya entre 400 m sobre el nivell del mar i a 2800 metres de la costa, és de clima mediterrani · Forma part d'una màquia dominada per Quercus coccifera i Pistacia lentiscus · Coexisteix amb espècies arbustives i herbàcies com Ampelodesmos mauritanica, Arbutus unedo, Rhamnus alaternus, Rosmarinus officinalis, Erica multiflora i Cistus salviifolius | / | Relationships among floral VOC emissions, floral rewards and visits of pollinators in five plant species of a Mediterranean shrubland | Farre-Armengol, G., Filella, I., Llusia, J., Farré-Armengol, G., & Peñuelas, J. (2015). Relationships among floral VOC emissions, floral rewards and visits of pollinators in five plant species of a Mediterranean shrubland. Plant Ecology and Evolution., 148(1), 90–99. https://doi.org/10.5091/plecevo.2015.963 | |||||||||||||||||||||
99 | N | · Espècie indicadora termo-mediterrània · Pot créixer a diversos tipus de sòl, però té preferència per sòls calcaris | / | Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review | Khouchlaa, A. (2023). Ethnomedicinal use, phytochemistry, pharmacology, and toxicology of Chamaerops humilis: A review. Notulae Scientia Biologicae, 15(3), 11630-11630. | |||||||||||||||||||||
100 | O | · Habita en boscos perennifolis i matollars xeròfils mediterranis, els quals domina en matollars costaners amb més de 300 mm de pluja l'any · Pot habitar clima mediterrani atlàntic · També pot créixer en sotabosc de Quercus rotundifolia | / | On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain | Herrera, J. (1989). On the reproductive biology of the dwarf palm, Chamaerops humilis in southern Spain. Principes, 33(1), 27-32. |