Tractament Eix 5 Definitiu
 Share
The version of the browser you are using is no longer supported. Please upgrade to a supported browser.Dismiss

 
View only
 
 
ABCDEFGHI
1
CodiUsuariurlLikesTítolTextDecisióMotiu desestimacióComentaris
2
2443https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/2441Diagnosi de LlenguaDes del final de la dictadura franquista, Catalunya ha intentat bastir un projecte de país amb identitat pròpia, recuperant la llengua i la cultura catalanes amb l’ajut decisiu de l’administració, de l'escola i els mitjans públics de comunicació. Aquest repte no es podria haver assolit sense l'ajuda de la immersió lingüística, un programa iniciat al Quebec en una situació de contacte de llengües similar a la que hi havia a Catalunya els anys 80.

En la nova conjuntura del tombant de segle, s’ha intentat continuar la construcció d’aquell projecte amb el reconeixement de noves cultures i llengües (actualment, el català i el castellà conviuen amb més de tres-centes llengües diferents) i es pot dir que gràcies, fonamentalment, al model d'immersió lingüística, moltes persones d’orígens lingüístics diversos han adoptat el català com a llengua habitual i s'han identificat amb la cultura catalana, de manera que l'evolució de l'ús de la llengua ha pogut mantenir-se estable en la darrera dècada. Els resultats de la immersió lingüística a Catalunya ens permeten ser tan optimistes com prudents: un 94,3% de la població de més de 15 anys entén el català i més d’un 80% el sap parlar. No obstant això, darrerament el model d'immersió lingüística ha estat qüestionat per part de diversos estaments i partits polítics. Contràriament, nosaltres considerem que aquest model ha estat un model d’èxit. El català i el castellà són les llengües oficials, conjuntament amb l’aranès com a llengua pròpia de l’Aran, emprades per la majoria dels catalans. Un patrimoni cultural que ens enriqueix.

En el marc de deliberació sobre el model lingüístic català cap punt de partida pot menysprear, per una banda, la igualtat d'oportunitats lingüístiques que ha suposat per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya l'actual model i, per l'altra, la capacitat que ha tingut a l'hora de construir una cultura comuna en base a una llengua compartida. Fonamentalment, l'èxit del model d'immersió català s'explica per l'ampli suport parlamentari amb què va néixer i la implicació de la societat catalana, des dels anys noranta fins a l'actualitat. Per tant, hem de mantenir la sobirania en l’àmbit lingüístic i desenvolupar, com a país, aquell model que considerem més adequat per a Catalunya.
Ponència zero
3
629100https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/6293Diagnosi de Llengua[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:242"]
Per tant, hem de mantenir la sobirania en l’àmbit lingüístic i desenvolupar, com a país, aquell model que considerem més adequat per a Catalunya.
[/quote]


No entendria que en l'àmbit de llengua, no es faci cap referència a tots els territoris que l'empren. I proposo el següent:

"Per tant, hem de mantenir la sobirania en l’àmbit lingüístic, reforçar els lligams amb tots els territoris de parla catalana i desenvolupar, com a país, aquell model que considerem més adequat per a Catalunya."
Acceptar
4
646212https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/6461Diagnosi de LlenguaComentaris al GI:

On diu: "Des del final de la dictadura franquista Catalunya ha intentat bastir un projecte de país amb identitat pròpia,", canvi per: " Des del primer moment de la dictadura franquista, Catalunya va maldar per recuperar i fer créixer el projecte de país iniciat amb la Mancomunitat i hegemonitzat amb la II República. La dictadura va decidir eliminar d'arrel tota identitat del nostre poble i dels altres amb qui compartim llengua diferent de la castellana....."
On diu: ".....els anys 80"......afegir-hi: ".i la creació de l'espai audiovisual públic del país, modern, plural i basat en els més avançats del nostre entorn europeu"
On diu. "l'evolució de l'ús de la llengua ha pogut mantenir-se estable en la darrera dècada", em sembla una afirmació cofoista, que hauria de matisar-se amb la seva pèrdua enorme de riquesa, varietat, i els seus perills de catanyolització....
On diu : "No obstant això, darrerament el model d'immersió lingüística ha estat qüestionat per part de diversos estaments i partits polítics", entenc que és fals. Ja fa temps que comença l'atac sistemàtic a la immersió lingüística i al sistema audiovisual propi ("Manifiesto de 1.300 ", creació del PSA a Catalunya, creació de CCC i d'altres plataformes dinamitadores de la convivència existent, sempre emparades pels poders centrals espanyols,.....fins a la creació del partit Ciutadans amb dos funcions clares: oposar-se a tota hegemonia del model catalanoparlant oficial, tot i la seva intemèrie enmig d'un model hispanoparlant que ni tan sols compleix les lleis territorials a què està obligat,....i dinamitar d'arrel qualsevol revisionisme del franquisme encara no tancat.
On diu: " aquell model que considerem més adequat per a Catalunya" no estaria gens malament que anéssim esbossant quin proposem que sigui, per no esperar que ens ningui donat de fora....
Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada
5
648212https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/6482Diagnosi de LlenguaD'acord, Xevi, a impulsar tota mena de relacions amb els altres territoris catalanoparlants: lingúístiques, culturals, acadèmiques, universitàries, audiovisuals,......La Xarxa Vives i l'Institut Ramon llull deuen ser la guia més adequada...És un comentari
6
929253https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/9295Diagnosi de LlenguaFer un esment específic a la llengua de la Val d'Aran, l'aranès, procedent de l'Occitània, occità.
Actualment la Val d'Aran te una singularitat com a nació diferenciada de la catalana.
Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada
7
1819983https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/18190Diagnosi de LlenguaEm sobra gran part del texte ho deixaria com:

"En la nova conjuntura del tombant de segle, s’ha intentat continuar la construcció d’aquell projecte amb el reconeixement de noves cultures i llengües (actualment, el català i el castellà conviuen amb més de tres-centes llengües diferents). El català i el castellà són les llengües oficials, conjuntament amb l’aranès com a llengua pròpia de l’Aran, emprades per la majoria dels catalans. Un patrimoni cultural que ens enriqueix.
És un comentariLa persona que ha fet l'aportació demana que es classifiqui com a comentari
8
2182428https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/21820Diagnosi de Llengua[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:242, full:true"]
Per tant, hem de mantenir la sobirania en l’àmbit lingüístic i desenvolupar, com a país, aquell model que considerem més adequat per a Catalunya.
[/quote]

No entenc què vol dir aquesta darrera frase...
1. Sobirania en l'àmbit lingüístic?
2. I quin és aquest model que considerem més adequat per a Catalunya? No ho hauríem d'explicitar precisament en aquest document?
És un comentari
9
2188428https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/21880Diagnosi de Llengua[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:242, full:true"]

En el marc de deliberació sobre el model lingüístic català cap punt de partida pot menysprear, (...) la capacitat que ha tingut a l'hora de construir una cultura comuna en base a una llengua compartida.
[/quote]

I quina és aquesta "cultura comuna"? Gastronòmica (seques amb botifarra o migas?), audiovisual (La Riera o Mi casa es la tuya?), musical (rock català o flamenco?)? No comparteixo en absolut aquesta part del text.
És un comentari
10
25911263https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242/25911Diagnosi de LlenguaProposo canviar la denominacio "aranes" per "occita", sempre en l'ambit de l'Aran. Es preferible usar la denominacio de l'idioma (occita) a la del dialecte (aranes).Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada
11
2453https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/24511Ús preferent del catalàPodem concloure que no existeix cap argument, que no sigui purament ideològic, per no defensar que el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya i mereix un ús preferent, atesa la seva condició de llengua minoritària. En aquest sentit, com a mínim, el català ha de continuar sent la primera llengua en quatre àmbits: ensenyament, mitjans de comunicació públics de la Generalitat, toponímia i llengua de l'Administració de Catalunya. Cal, però, que continuï avançant en aquells àmbits en què encara és molt minoritari, adaptant les accions revitalitzadores al nou context sociolingüístic, amb l'única eina que ha possibilitat l'èxit del model d'immersió actual: un ampli consens polític i social. Considerem que el desenvolupament i la fiscalització de l'aplicació de la llei de política lingüística són responsabilitats que hauria d'assumir un organisme de govern, com l'actual Direcció General de Política Lingüística depenent de la Conselleria de Cultura, que coordinés de manera transversal les accions de totes les conselleries i que, amb la dotació necessària (la contenció pressupostària també ha afectat aquest àmbit substancialment) visualitzés la prioritat que suposa per al país.Ponència zero
12
903499https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/9035Ús preferent del catalàConsidero que es tracta d'un redactat massa detallat. Proposo eliminar "Podem cocloure que no existeix cap argument,que no sigui purament ideològic" i des de "Considerem fins a país".
Per altra banda proposo que es reformuli la resta de l'apartat i s'inclogui idees del tipus promoció i cohesió. Començaria " Defensem el Català com a llengua pròpia i oficial de Catalunya, i, en conseqüència cal refroçar-ne el seu ús preferent i l'aprenentatge atesa la seva condició de llengua minoritària. El Català, ha de poder conviure amb la resta de llengües oficials i d'ús social a Catalunya, però és una llengua que ha de permetre tant la cohesió com la promoció social del poble de Catalunya. Per tant, ha he de ser una llengua promocionada en general i en particular en els espais educatius, en els mitjans de comunicació, la taponímia i l'Administració pública. i seguir amb el text actual " Cal, però, que continuï,..."
Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada
13
944212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/9443Ús preferent del catalàAmigues i amics del Grup Impulsor,
**Unes consideracions**
Aquest és un tema essencial, segurament el que més de tots, en la construcció del nou Estat (República, etc, com li'n volgueu dir, però entenc que un estat sí que en serà la base, oi ?,....allò que convindrà a la nació per a administrar-se adequadament, superada ja la fase autonòmica actual).
El text actual em sembla fluix i estranyament compassiu i "perdonavides" de cara al català, que no és pas llengua minoritària sinó **minoritzada**, a la força, i a fe que el franquisme s'hi va esmerçar a fons, primer per les armes i després per la dictadura brutal i duradora de 40 anys. Així, doncs, permeteu-me:**Una proposta de redactat alternatiu**:

**Ús nacional del català**
El català ha de ser la llengua nacional comuna d’una societat plurilingüe. Partint d'aquesta consideració inicial, la política lingüística, com a política pública, ha de possibilitar la convivència sostenible al país de les diverses llengües que hi són presents amb un plantejament que reflecteixi la doble vessant de la política lingüística: com a política cultural i com a política social.
Fomentar l’ús social del català i fer de la política lingüística una política pública amb caràcter transversal: polítiques transversals d’ensenyament i de promoció i normalització de l’ús del català (i de l’occità en el seu àmbit) amb incidència especial en la nova immigració, els mitjans de comunicació de masses, en l’àmbit socioeconòmic, en el món del treball i en el món de la justícia. Reforçar, especialment a través del CPNL, la capacitat d’acolliment lingüístic de la població nouvinguda i l’ús del català en el món universitari com a llengua de docència, d’investigació, de publicació i difusió.
Fer-ho igualment i en especial en l’àmbit dels mitjans de comunicació i informació. Rendibilitzar, mentre n’hi hagi, els doblatges i subtitulació fets per a les grans cadenes de televisió o per als cinemes, garantint-ne la continuïtat en les cadenes locals i la televisió per cable, en vídeo i DVD, en tots els mitjans i suports, les telecomunicacions, internet i la indústria derivada.
Promoure l’articulació i la cooperació entre els organismes competents en matèria de normalització lingüística dels altres territoris de llengua catalana existents a Espanya, França, Andorra i Itàlia.
Potenciar l’Institut d'Estudis Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives d'universitats. Establir acords singulars en matèria lingüística amb els mitjans públics dels territoris de parla catalana.
Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada
14
948212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/9482Ús preferent del catalàVull fer notar que em sembla pertinent que, amb la formulació d'ÚS NACIONAL DEL CATALÀ, una proposta meva alternativa a la del Grup Impulsor passi a ser considerada com a tal.
Això no obsta per seguir debatent sobre un tema tan rellevant també en el Fòrum Obert.
És un comentari
15
972210https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/9725Ús preferent del catalàEnmiendo la totalidad de la propuesta. Hay que reconocer que Cataluña es una realidad plurilingüe, donde conviven, en igualdad de condiciones, el castellano y el catalán, lenguas que han de ser cooficiales. No es cierto que hoy el catalán sea la lengua minoritaria en Cataluña. La democracia ha recuperado el uso normal y habitual de dicha lengua, por lo que actualmente ha dejado de tener sentido la exclusividad del catalán que se pretende en la educación, la administración, etc. Hoy todos nos entendemos hablemos la lengua que hablemos, por lo que hay que dar plena libertad a todos los hablantes para que lo hagan en la lengua que prefieran.AcceptarEs transacciona per assolir consens
16
650212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/65010Ús preferent del catalàEsmena total a la teva apreciació Nomar. Afirmo que és falsa....i totes les anàlisis existents així ho remarquen.
Ni el castellà (que poses en primer lloc) i el català es troben en igualtat de condicions (ben lluny encara) ni el nostre país té només parlants nombrosos d'aquestes 2 llengües.
El català segueix minoritzat en tots els àmbits d'expressió llevat de l'administratiu, que ja sabem que té un valor limitat.
Situació excepcional del país, molt pitjor encara als altres territoris catalanoparlants, és l'agressivitat amb què l'Estat espanyol lluita per una minorització encara més destacada. Juga en contra nostra, quan està obligat per la CE a fer-ho a favor, impedeix la nostra lliure expressió a les Corts espanyoles (cosa que de cap manera fem nosaltres al Parlament) i és molt actiu en què una llengua parlada per 11M de persones (moltes més que altres d'oficials al PE i a la UE) sigui parlada amb normalitat a Brussel.les i Estrasburg. No diguem com financem l'Instituto Cervantes que juga completament a la contra del nostre idioma..
Deixo a banda, aquí, les decisions sobre oficialitats que hagi de proclamar la nova República, i que ha de fer-ho amb cura i sensibilitat. Que no ens assemblem gens ni mica al que l'Estat del que som contribuents nets fa amb nosaltres des del primer dia, vaja.
És un comentari
17
671406https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/67110Ús preferent del catalàTotalment d'acord amb què el català, com a llengua minoritzada que és i minoritària en el món global, continua requerint de polítiques que protegeixin l'ús de la llengua pròpia (que no única) de Catalunya. No es pot parlar d'una situació normalitzada del català, ja que encara avui en dia no té quasi presencia en àmbits quotidians com els prospectes mèdics o l'etiquetat de l'alimentació o en té molt poca en aquells tràmits que depenguin de l'administració central com la hisenda o la justíciaÉs un comentari
18
719177https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/71915Ús preferent del catalàEstant d'acord amb les dues darreres aportacions d'una manera general crec que convindria que el text explicités que el castellà seguirà sent una de les dues llengües oficials a CatalunyaAcceptarEs transacciona per assolir consens
19
725449https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/7259Ús preferent del catalàNo sé si el castellà ha de continuar essent llengua oficial a Catalunya o no però penso que és una llengua abastament utilitzada per molts catalans i per tant ha de tenir un tracte preferent. Vull dir no podem considerar-la com una llengua estrangera.És un comentari
20
740212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/7401Ús preferent del catalàAixò no ho planteja ningú de cap mena de sector, el tractament no pot ser més escrupolós.
Hi ha, en canvi, diversitat de visions al voltant de l'oficialitat. Hi ha qui defensa cap oficialitat. No em sembla el moment d'entrar-hi
Vul dir entre els demòcrates, esclar. N'exceptuo, per fets avaluats, PP i C's, òbviament. Ells encara es dediquen en cos i ànim a destruir el català.
Seguiu al Parlament valencià, aquests dies, la clàssica finta lingüística de l'extrema dreta per tapar les seves corrupcions estructurals
És un comentari
21
1083183https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/10832Ús preferent del catalàCoincido con Jaume, se puede plantear perfectamente la necesidad de políticas de defensa y apoyo al catalán y al mismo tiempo reconocer lo que es algo normal y totalmente aceptado por todos aquellos que vivimos en Catalunya: el uso indistintamente tanto del catalán como del castellano para comunicarnos y relacionarnos. Esto es algo que un proyecto social y político como este debe tener en cuenta, es algo, pienso yo, que ya forma parte del adn de este país. Y creo, además, que las dos lenguas, castellano y catalán, seguirán conviviendo en el futuro, cada vez con más intensidad. Y las dos deberían -y seguirán- seguir siendo las lenguas oficiales. Es un error que la ponencia inicial no tenga en cuenta para nada al castellano y es un error no decir que las dos lenguas deberián seguir siendo las oficiales, además, de las reivindicaciones que se puedan hacer respecto a la lengua catalana.És un comentari
22
110948https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/11094Ús preferent del catalàHola @Hector Només aclarir que la ponènica inicial si que té en compte el castellà i esmenta la seva oficialitat. Concretament diu: "El català i el castellà són les llengües oficials, conjuntament amb l’aranès com a llengua pròpia de l’Aran, emprades per la majoria dels catalans. Un patrimoni cultural que ens enriqueix." https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-llengua/242És un comentari
23
1250208https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/12503Ús preferent del catalàCoincideixo amb l'observació de l'Héctor, però entenc que no ha estat voluntat del Grup Impulsor menystenir el castellà com a llengua co-oficial de Catalunya. Per aquest motiu, per evitar malentesos futurs, potser convindria modificar lleugerament el redactat que refereixes i posar "El català i el castellà són les llengües oficials, conjuntament amb l’aranès com a llengua pròpia de l’Aran, emprades per la majoria dels catalans. Un patrimoni cultural que ens enriqueix i que s'ha de vetllar per mantenir com a tals." Què en penses MPares? Creus que això podria evitar confusions?És un comentari
24
1266212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/12661Ús preferent del catalàHéctor, la teva afirmació no descriu, segons que jo ho veig, la realitat del país en aquests moments: no hi ha un "ús indistint de les dues llengües", sinó que la pròpia del país, per les causes bèl-liques i agressives que coneixem d'entre el 39 i el 78 (40 anys !) i per la discriminació a favor de la castellana que quedà instaurada del tot amb la CE d'aquell mateix any, es troba amb una inferioritat de condicions evident.
No m'hi estendré, però sí que us proposo un record sobre el dret fonamental a la Justícia, la gestió de l'espai audiovisual, el cinema, la presència en comerços i indústries, l'etiquetatge de tota mena de productes (escandalosament en els farmacèutics), etc, etc., de cap manera permeten una paritat entre la llengua pròpia i la castellana..
És per això que tu i en Jaume parleu de polítiques de defensa i suport al català. Perquè està en franca inferioritat de condicions . Segur que a ningú se li acut que li calguin al castellà, oi ? (Deixo de banda el sector feixista de la societat, instal.lat en l'insult i la mentida permanents: el castellà "perseguit", insisteixen...).
I deixem l'ADN per a la genètica, que fem un ús massa excessiu d'aquesta paraula. Aquí no hi té pas res a veure.
És un comentari
25
1270183https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/12705Ús preferent del catalàJMArmengou, lo que intenté decir es que si hay algo positivo en la sociedad en la que vivimos, aquí en Cataluña, es que cualquier persona se puede dirigir a la otra tanto en catalán como castellano y se entienden y conversan, en suma, conviven. Y que esta riqueza se debe salvaguardar por las fuerzas sociales y políticas que pretenden gobernar o que ya gobiernan en Catalunya. Porque la base de todo es la convivencia, el respeto a la diversidad y la posibilidad de comunicarnos y decidir entre todos sobre todo. Y allí donde el catalán necesite un refuerzo o un apoyo se le debería dar y allí donde el castellano necesite un refuerzo o un apoyo se le debería dar, porque si se rompe esta convivencia entre el castellano y el catalán, en relación con su uso por la gente, se rompe todo. Y que esto que digo le puede sonar a música celestial a alguno, pues bueno, cada uno interpreta lo que dicen los demás como les parece, pero para mí esto es lo más importante, más incluso que la independencia, la república, el federalismo o la forma de estado que sea.És un comentari
26
1275212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/12751Ús preferent del catalàBenvolgut Héctor, crec que no ens coneixem i se'm fa feixuc seguir-ne parlant per aquí.
El nostre pais té moltes més coses positives que la convivència lingüística català-castellà, perquè, sobretot, està ancorada en una base democràtica entre tota la ciutadania que és bastant excepcional en el món que vivim.
Encantat de trobar-m'hi, ara i aquí, com suposo que et passa a tu també.
Espero que un dia podrem parlar-ne en persona, des de l'acord, segur, en tot allò que és fonamental. Salutacions cordials.
És un comentari
27
1282702https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/12824Ús preferent del catalàComparteixo les idees de JMArmengou. Jo afegiria que el català és llengua "minoritzada" degut no sols a la repressió passada, sinó també per la potència i abast mundial del castellà, que obliga, crec, a una "discriminació positiva" a favor del català. Per això em sembla just parlar del català com a llengua pròpia.És un comentari
28
128360https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/12834Ús preferent del catalàEl problema és que la identificació entre independentisme i ús del català està fent molt mal al català (i ja no parlem animalades com el manifest Koiné). La divisió política radical que imposa l'independentisme obliga a la gent a alinear-se i molts entenen que deixar de considerar el català com la seva llengua és una bona forma de mostrar la seva posició. És un fenomen similar al que va portar a Ciudadanos a ser la segona força a les eleccions al Parlament.

En aquest apartat hauríem de fer un esforç per evitar la identificació entre foment del català i foment de l'independentisme. De fet hem de fer el contrari, presentar el català com allò que ens uneix. En aquest sentit m'agrada molt el text que proposava l'Arnau fa uns dies:


_**"Defensem el Català com a llengua pròpia i oficial de Catalunya, i, en conseqüència cal reforçar-ne el seu ús preferent i l'aprenentatge atesa la seva condició de llengua minoritària. El català, ha de poder conviure amb la resta de llengües oficials i d'ús social a Catalunya, però és una llengua que ha de permetre tant la cohesió com la promoció social del poble de Catalunya. Per tant, ha he de ser una llengua promocionada en general i en particular en els espais educatius, en els mitjans de comunicació, la toponímia i l'Administració pública."** i seguir amb el text actual "**Cal, però, que continuï,.."**._
És un comentari
29
1377731https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/13775Ús preferent del catalàAquesta part del document és, com a mínim, confusa. No s'acaba d'entendre què s'està proposant. En tot cas i per què quedi clar: totes les llengües són innocents. Cap d'elles té cap culpa de les malifetes que hagin pogut fer uns o altres en algun moment de la història. Per altra part, els territoris no parlen cap llengua i, per tant, tampoc en tenen de pròpies o impròpies. Qui parla una o diverses llengües són les persones que viuen en aquest territori. Ni el català ni el castellà estan en perill a Catalunya. L'ús d'una llengua o una altra, ara i aquí, té més a veure amb decisions lliures de la gent que no pas amb imposicions de cap mena. Tots els que somien en canviar coactivament, gràcies als mecanismes coactius que comporta un Estat propi, els actuals usos lingüístics dels catalans realment existents, són persones que tenen un somni totalitari. I no crec que a la bona gent que estem en aquest engrescador projecte ens agradin els totalitarismes. El no reconeixement del castellà con a llengua oficial és una ofensa i una humiliació a la major part de les persones que viuen a Catalunya i que parlen i s'estimen el castellà (amb independència de si també s'estimen al català, que segur que és així en el 90% de les persones que viuen a Catalunya), que ens podem estalviar. Fins i tot els independentistes d'ERC estan d'acord amb això, no entenc per què ens hem d'empatollar amb aquest tema.És un comentari
30
1409762https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14090Ús preferent del catalàProposo una esmena per introduir les llengües oficials de la Catalunya sobirana:

A més del català, llengua pròpia i d'ús preferent a les institucions, seran oficials a Catalunya el castellà, l'euskera i el gallec, així com l'occità parlat a la Vall d'Aran o aranès.

...

Cal començar a dibuixar l'Estat plurinacional que molts de nosaltres proposem. I la qüestió lingüística n'és un dels seus aspectes més simbòlics i importants.

Parteixo de la base que Espanya s'ha de reconèixer com a realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística. I en aquest sentit, cal establir l'oficialitat de castellà, català, gallec i euskera a tot el territori de l'Estat.

Si l'aranès és oficial a tot Catalunya, malgrat que els seus parlants representin el 0,1% de la població catalana, per què no ho poden ser català, gallec i euskera a tot l'Estat, quan els seus parlants representen més d'un 30% dels espanyols??

Per tant, a Catalunya, com a nació integrant d'aquest nou Estat, les llengües oficials serien 5, però la llengua pròpia i preferent seria el català.
AcceptarEs transacciona per assolir consens
31
1422224https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14223Ús preferent del catalàDefensa del català com a llengua vehicular i preferent sense complexes, la llengua no es pot usar per tactisme electoral fer això suposaria posar en perill dècades de treball en la defensa del seu ús.
La defensa del català forma part de la tradició de l’esquerra a Catalunya, i no ho podem deixar de banda.
De la mateixa manera estic completament en contra dels que volen tractar el català d’una manera exclusiva ( Koiné) en un futur estat propi.
És un comentari
32
1423212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14232Ús preferent del català[quote="Roman, post:28, topic:243"]
identificació entre independentisme i ús del català
[/quote] ?????. Quina barbaritat. D'on surt, aquesta malvolença ?.
Vistes les coses (només cal llegir els diaris, sobretot les ressenyes dels cavernaris), seria com identificar el castellà amb la Santa Inquisición.
A veure si reconeixem al català el seu caràcter primigeni i ens deixem de collonades (Josep Pla), no ?
Quin seguit de despropòsits, Roman.....confondre llengües i convivència....
És un comentari
33
1438762https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14381Ús preferent del catalàEm sembla que la meva esmena no anava en la línia del que has entès, Piteu. Totalment d'acord en la llengua catalana com la pròpia i vehicular a Catalunya. L'únic que afegiria és que a tot l'Estat, i per tant també a Catalunya, haurien de ser cooficials les 4 llengües (català, castellà, gallec i euskera) a més de l'aranès a Catalunya. Que totes tinguin caràcter d'oficialitat no treu a què el català als Països Catalans, el castellà a la nació castellana, el gallec a Galícia o l'euskera al País Basc siguin les preferents en els seus respectius països.

Salut!
Acceptar
34
1439224https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14390Ús preferent del catalàEl meu comentari no anava sobre la teva esmena, es ta sols una aportació al debat, com la pàgina és una mica confusa pot ser ha sigut un error al fer el comentari, com una resposta.És un comentari
35
1440762https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14400Ús preferent del catalàPerdona doncs!:sweat_smile: Pensava q m'estaves responent. Sóc nou, no he escrit gaire missatges i pensava q em contestaves a mi...Molt d'acord en tot el que has dit.

Salut Piteu!
És un comentari
36
144921https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14490Ús preferent del català[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:243"]
llengua minoritària
[/quote]

Ús preferible del terme "minoritzada" que determina l'origen d'aquest ús minoritiari en alguns àmbits, sobretot amb els relacionats amb l'adminsitració.

D'altra banda faria constar la pluralitat de llengües dels parlants del territori català i obiriria la porta al reconeixement d'altres llengües com l'aranès (ja n'és d'oficial), el castellà (que també n'és), l'àrab, el francès, l'anglès, el xinès...

També faria constar el caràcter igualitari de català i castellà i faria arribar a les escoles i instituts l'aprenentatge d'altres llengües dels pobles amb els que actualment compartim estat i amb els que històricament compartim llaços: gallec, èuscar, aragonès, bable, portuguès.

Com a reflexió general i a tenor dels comentaris d'aquest fil: cap segregació per motius lingüístics, cap ús nacionalista o sectari de les llengües dels individus ni dins de les organitzacions ni per al país que volem. Visca la normalització lingüística i l´ús de la llengua que compartim i que ha fet que les persones nouvingudes tinguin igualtat d'oportunitats.
Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada
37
1475731https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14750Ús preferent del catalàA mi em sembla molt bé tot el que proposes. La meva intervenció tenia a veure amb certa confusió que vaig veure en el document en el qual semblava que no se li volia donar al castellà el caràcter de llengua oficial. Potser vaig llegir malament, però en tot cas el teu comentari dissipa qualsevol dubte al respecte. Moltes gràcies.És un comentari
38
148660https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/14861Ús preferent del catalàAquesta "malvolença" surt del ressentiment que encara tinc de quan en una determinada organització política algú es va obstinar en fusionar els àmbits de Política Lingüística i Fet Nacional creant la identificació entre el català i la independència (prèviament s'havia convertit l'àmbit de "Fet Nacional" en l'àmbit "d'Independència"). M'alegra que ara et sembli una aberració.

Molts cops a la vida passa això, en mirar enrere un es diu a si mateix "però com vaig poder fer això?". Si fóssiu fora de la bombolla comunicativa independentista veuríeu com ha canviat el sentiment envers el català en molta gent castellanoparlant com a conseqüència de la pressió independentista i estaríeu tan enfadats com jo.
És un comentari
39
1578895https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/15781Ús preferent del català[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:243, full:true"]
Podem concloure que no existeix cap argument, que no sigui purament ideològic, per no defensar que el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya i mereix un ús preferent, atesa la seva condició de llengua minoritària. En aquest sentit, com a mínim, el català ha de continuar sent la primera llengua en quatre àmbits: ensenyament, mitjans de comunicació públics de la Generalitat, toponímia i llengua de l'Administració de Catalunya. Cal, però, que continuï avançant en aquells àmbits en què encara és molt minoritari, adaptant les accions revitalitzadores al nou context sociolingüístic, amb l'única eina que ha possibilitat l'èxit del model d'immersió actual: un ampli consens polític i social. Considerem que el desenvolupament i la fiscalització de l'aplicació de la llei de política lingüística són responsabilitats que hauria d'assumir un organisme de govern, com l'actual Direcció General de Política Lingüística depenent de la Conselleria de Cultura, que coordinés de manera transversal les accions de totes les conselleries i que, amb la dotació necessària (la contenció pressupostària també ha afectat aquest àmbit substancialment) visualitzés la prioritat que suposa per al país.
[/quote]


Proposo canviar:

Podem concloure que no existeix cap argument, que no sigui purament ideològic, per no defensar que el català, **junt al castellà i al aranès, són les tres llengües pròpies i oficials de Catalunya; tanmateix, pel que fa al català i al aranès,** atesa la seva condició de llengües minoritàries, **s’ha d’impulsar el llur ús correcte i variat, i fomentar-ne un aprenentatge costant i de qualitat.** En aquest sentit, com a mínim, el català ha de continuar sent la **principal llengua vehicular** en quatre àmbits: ensenyament, mitjans de comunicació públics de la Generalitat, toponímia i llengua de l'Administració de Catalunya. **Ara bé, com que Catalunya és un país plenament trilingüe, també s’ha de fomentar un ús correcte i ric del castellà, fins i tot mitjançant un reforçament del seu ensenyament. De fet, aprendre ben bé una llengua significa estudiar-ne les estructures complexes, profunditzar-ne la literatura i fer-la servir el més possible a tots als àmbits.**
Cal, però, que **el català** **i l'aranès** continuïn avançant en aquells àmbits en què encara **són** molt **minoritaris**, adaptant les accions revitalitzadores al nou context sociolingüístic, amb l'única eina que ha possibilitat l'èxit del model d'immersió actual: un ampli consens polític i social.
Considerem que el desenvolupament i la fiscalització de l'aplicació de la llei de política lingüística són responsabilitats que hauria d'assumir un organisme de govern, com l'actual Direcció General de Política Lingüística depenent de la Conselleria de Cultura, que coordinés de manera transversal les accions de totes les conselleries i que, amb la dotació necessària (la contenció pressupostària també ha afectat aquest àmbit substancialment) visualitzés la prioritat que suposa per al país.
Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada


Queda descartat el darrer paràgraf ja que és massa concret
40
1600822https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/16002Ús preferent del catalàEls canvis que proposes desvirtuen completament l'esperit del text original. Diria que gairebé diuen tot el contrari. Catalunya és un país plenament trilingüe? De debò? La proposta parla de prioritzar el català com a llengüa pròpia sense menystenir el castellà. A l'Aran, l'aranès. Les 3 a tot arreu per igual? No.És un comentari
41
1704895https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/17040Ús preferent del catalàHola Oliveiro, els canvis no desvirtuen gaire, sinó mouen el plantejament lingüístic envers el plurilingüisme i el seu enfortiment. Pel que fa les tres llengües, clar que l'aranès a l'Aran, només havia estructurat la meva proposta d'aquesta manera per tal de defensar-les, amb el mateix convenciment, totes i tres.
A la proposta del Grup Impulsor, no es diu res del castellà, que és una llengua de Catalunya. Alhora, estic d'acord sobre la necessitat d'impulsar l'aprenentatge i l'ús del català, com fins i tot jo també vaig fer quan vaig arribar a Barcelona fa anys. Les persones que es crien a Catalunya, a Galícia o a Euskadi són molt afortunades perquè com mínim són bilingües i això afavoreix de molt tots els processos d'aprenentatge següents, no tan sols de les llengües 'estrangeres'. ciao
És un comentari
42
1739822https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/17390Ús preferent del catalàMolt bé. I jo defenso que la llengua pròpia de Catalunya és el Català. La llengua pròpia de l'Aran és l'Aranès. I defenso que el Castellà és una llengua pròpia de molts ciutadans de Catalunya (entre els que m'incloc) i mereix ser respectada i protegida, així com els seus parlants.És un comentari
43
1821983https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/18212Ús preferent del catalàJo eliminaria tot el punt de l'ús preferent del català i deixaria tot el apartat 5.1 com:

"En la nova conjuntura del tombant de segle, s’ha intentat continuar la construcció d’aquell projecte amb el reconeixement de noves cultures i llengües (actualment, el català i el castellà conviuen amb més de tres-centes llengües diferents). El català i el castellà són les llengües oficials, conjuntament amb l’aranès com a llengua pròpia de l’Aran, emprades per la majoria dels catalans. Un patrimoni cultural que ens enriqueix.
Cal mantenir els drets lingüístics actuals del conjunt de la població i ampliar-los a altres llengües. La diversitat lingüística del país és un gran valor, però per convertir-la en un actiu real cal donar-li també projecció en l’esfera pública.
Creiem que cal aixecar totes les barreres comunicatives que encara hi ha en molts serveis públics: hospitals, jutjats, serveis socials, escoles. Cal dotar a l’administració dels recursos necessaris, entre els quals la regulació de la professió d’intèrpret, per tal que això sigui possible"
AcceptarEs transacciona per assolir consens
44
1845753https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/18451Ús preferent del catalàL'actual règim de cooficialitat asimètrica (català i castellà oficials i el català com a llengua preferent, en general és correcte). El text proposat ja assenyala que cal corregir les deficiències quant a sectors on el català està en inferioritat de condicions (normalment depenents de l'estat) com la justícia, etc.És un comentari
45
19941052https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/19943Ús preferent del catalàPer la meva experiència com a mestre durant 35 anys he de dir que no trobo cap motiu per pensar que el Català es normalitzarà progressivament si seguim amb les polítiques actuals. Tot al contrari.
Polítiques bàsicament d' aparador - Normalització lingüística de mínims, Codi de consum inoperant, llengua residual a la Justícia, l' audiovisual, el món laboral., oci, hoteleria i restauració.....-.
Per tant cal unes polítiques clares de normalització que necessàriament passen, ens agradi o no, pel fet que el català sigui NECESSARI I OBLIGATORI en els àmbits públics, amb les seves corresponents sancions si no es compleixen uns mínims.
Només es normalitzen aquelles llengües que son necessàries.
I per ser necessari cal ser obligatori. No hi ha un altre.
Cal ser valents i assumir els costos.
Si vols acontentar tothom acabes per no acontentar ningú.
És un comentari
46
19971052https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/19972Ús preferent del català[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:243"]
Cal, però, que continuï avançant en aquells àmbits en què encara és molt minoritari, adaptant les accions revitalitzadores al nou context sociolingüístic, amb l'única eina que ha possibilitat l'èxit del model d'immersió actual: un ampli consens polític i social
[/quote]
Concretant la meva proposta, calen reformes legislatives urgents.
Fer un altre llei de Normalització lingüística es absurd donat el seu caire unicament genèric i orientador,
cal una llei amb caracter orgànic, en tots els àmbits que calgui, on s' especifiqui clarament que mentre estiguem subjectes a lleis i normes d' ambit estatal, qualsevol norma aplicable al castellà serà automaticament aplicable al català en els mateixos termes, condicions i ambits .
DesestimarMesures concretes
47
2053602https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/20531Ús preferent del catalàMarc, una cosa és cooficialitat de les dues llengües català i castellà i l'aranès, ningú això no ho discuteix està recollit a la Constitució i l'Estatut. No és això, del que crec que n'estem parlant.. És clar que s'ha protegir la llengua catalana com a llengua miniritària i fomentar-ne el seu ús, i si m'apures, que sgui d'ús preferent dels organismes i institucions i l'escola però no de les persones. La persona tria en quina llengua es vol expresar en les seves relacions personals.
Ara bé trobo a faltar en aquest apartat i en el de cultura, un posicionament més explicit, més enllà de la cooficialitat, vers les catalanes que ens expressem també o preferentment en castella`, o d'aquella cultura catalana que s'expressa, parla i escriu en castellà. També és cultura catalana.

Salut.
És un comentari
48
2194428https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/21940Ús preferent del català[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:243, full:true"]
Podem concloure que no existeix cap argument, que no sigui purament ideològic, per no defensar que el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya...
[/quote]

Frase realment enrevessada (tres "no" en una línia) i, al meu entendre, sense cap mena de sentit.

Proposta de canvi: "El català (i l'aranès a la Val d'Aran), com a llengua pròpia de Catalunya, i atesa la seva condició de llengua minoritzada, mereix un ús preferent en àmbits com l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació públics".

Pel que fa al castellà, considero que en la Diagnosi i en aquest mateix apartat (Ús preferent del català) hi hauria d'haver alguna referència a aquesta llengua oficial i pròpia d'una gran part de la població de Catalunya. Pel que fa a l'àmbit educatiu, proposo el següent: "Malgrat continuar amb la política d'immersió lingüística en català als centres educatius, els Projectes Educatius de Centre hauran de determinar la presència del castellà en el currículum (més enllà de la matèria de Llengua castellana) per tal d'assegurar que l'alumnat (i sobretot el catalanoparlant) s'expressi amb amb la màxima fluïdesa i correcció en aquest llengua un cop acabat l'ensenyament obligatori"
Acceptar
49
23341171https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/23341Ús preferent del catalàNo estic gens d'acord amb el plantejament conceptual del grup impulsor.
"No hi ha cap argument que no sigui idelogic per no considerar la lengua la llengua catalana com a oficial ..." ?? Tambe es un posicionament idelogic dir aixo; d' una ideologia que naturalitza el nacionalisme; ideologia que no es la de molts de nosaltres que, tot i ser sensibles al fet nacional, siempre prioritzarem allo que es SOCIAL.
El catala i el castella, per mi, han de compartir cooficialitat com a exemple des de l'ambit linguistic, d'un projecte que preten ser PLURINACIONAL.
Salut!
És un comentari
50
2402891https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/24020Ús preferent del catalàaixò es diu UNICA llengua oficial del nou país. El castellano llengua que té més de 500 milions de persones per defensar-la, pot tenir us obligatori a la ADMINISTRACIO del nou país durant els pròxims 20 o 30 anys, què us sembla?És un comentari
51
2438212https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/24382Ús preferent del catalàBenvolgut joanMengu,
Segueixo pensant que no ens hem d'embarcar en absolut a parlar d'oficialitats perquè és tema espinós: ho hem conegut els darrers 400 anys amb la plena, obligatòria, agressiva, imposada,....hegemonia de la llengua castellana, tot i la seva salut de ferro, i la pèssima situació de la nostra llengua al nostre propi país, des de la supressió per les armes fins a la commiseració amb què és tractada per la CE del 78 fins a la regressió actual que aquella CE votada massivament va permetre a la llengua hegemònica de "conquista".
Tot amb tot, avui, perquè ho hem volgut tots plegats, té una mala salut de ferro, però la volem sana i estàlvia també al País Valencià, a les Balears i a tot arreu on hi hagi qui vulgui parlar-la.
També és feina nostra.
Acordem, doncs, que **el català és llengua minoritzada (que vol dir a desgrat seu**( sense haver agredit mai ningú), i que hem de poder viure plenament amb el seu ús i fer-ne llengua de cohesió de veritat.
Avui, això, encara no és possible en absolut. Mil dependències i normes ens ho impedeixen.
És un comentari
52
2457891https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/24572Ús preferent del catalàd'acord! és una alternativa OK. En la meva opinió No podem acceptar tenir 2 llengües oficials, això representaria la desaparició del català ( llengua que he après a escriure a partir del 70 anys)És un comentari
53
25721273https://fem.unpaisencomu.cat/t/us-preferent-del-catala/243/25720Ús preferent del catalàCrec que qui té drets són les persones i tothom ha de poder expressar-se en qualsevol de les llengües oficials sense cap tipus d'impediment. Les administracions haurien de respectar això i adreçar-se a la gent, ja sigui de manera oral o per escrit, en la llengua que cada ciutadà hagi triat. Quan s'ha volgut afavorir una llengua per sobre de l'altra el que sovint s'ha aconseguit ha estat el contrari del que es pretenia.
A mi m'agradaria que es defineixi millor el que es pensa fer amb el castellà, doncs pel redactat de la ponència sembla que es vol que sigui una llengua de segona i això és contradiu amb el fet de que sigui una "llengua oficial".
És un comentari
54
2463https://fem.unpaisencomu.cat/t/pluralisme-linguistic/244/2462Pluralisme lingüísticCal mantenir els drets lingüístics actuals del conjunt de la població i ampliar-los a altres llengües. La diversitat lingüística del país és un gran valor, però per convertir-la en un actiu real cal donar-li també projecció en l’esfera pública.Ponència zero
55
1396753https://fem.unpaisencomu.cat/t/pluralisme-linguistic/244/13960Pluralisme lingüísticTrobo que es podria ampliar i millorar el redactat d'aquesta manera: Aquest caràcter preferent del català no ha de portar en cap moment a la pèrdua de drets lingüístics de caràcter personal de les persones que tenen com a llengua el castellà, una part molt important de la societat catalana.

També cal tenir present l’oficialitat (i preferència) de l’aranès a l’Aran, al costat del català i el castellà.

Alhora cal considerar les altres llengües dels ciutadans de Catalunya com un important capital lingüístic. La diversitat lingüística del país és un gran valor i per convertir-la en un actiu real cal donar-li també projecció en l’esfera pública"
DesestimarPoca claredat
56
1580895https://fem.unpaisencomu.cat/t/pluralisme-linguistic/244/15800Pluralisme lingüístic[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:244, full:true"]
Cal mantenir els drets lingüístics actuals del conjunt de la població i ampliar-los a altres llengües. La diversitat lingüística del país és un gran valor, però per convertir-la en un actiu real cal donar-li també projecció en l’esfera pública.
[/quote]


Proposo canviar:

**Segons una visió inclusiva i plurilingüística, en què totes les llengües tenen dret a plena ciutadania,** cal mantenir els drets lingüístics actuals del conjunt de la població i ampliar-los a altres llengües, **així afavorint un desenvolupament plurilingüístic del conjunt de la població com a factor de cohesió social, de progrés i d’imprescindible reconeixement de la diversitat lingüística de la mestissa Catalunya.** La diversitat lingüística del país és un gran valor, **fins i tot perquè facilita increïblement l’aprenentatge d’altres llengües no natives i la millora d’aquelles que ho són,** però per convertir-la en un actiu real cal donar-li també projecció en l’esfera pública.
Acceptar> s’accepta; no modifica el text ja que es cosidera que la idea exposada ja queda recollida en el text original
57
23381171https://fem.unpaisencomu.cat/t/pluralisme-linguistic/244/23380Pluralisme lingüísticVa be, pero haurien de destacar-se, explicitament, dins dels drets lingüístics d la poblacio, aquells que fan referencia a les que haurien de ser considerades les llengues oficials de l'estat: el catala i el castella.
L' explicitacio es adient per refor&ar la idea de plurinacionaitat tot reconeixent la realitat lingüística actual i dels darrers segles.
Salut!
AcceptarEs transacciona per assolir consens
58
23531036https://fem.unpaisencomu.cat/t/pluralisme-linguistic/244/23532Pluralisme lingüísticCrec que el text ha d'incloure que la llengua vehicular a Catalunya és el català.

Ho posaria així.

"Cal mantenir els drets lingüístics actuals del conjunt de la població i ampliar-los a altres llengües. La diversitat lingüística del país és un gran valor, però per convertir-la en un actiu real cal donar-li també projecció en l'esfera pública. En tot cas la llengua vehicular a Catalunya és el català."
AcceptarEs transacciona per assolir consens
59
2473https://fem.unpaisencomu.cat/t/aixecar-les-barreres-comunicatives/245/2472Aixecar les barreres comunicativesCreiem que cal aixecar totes les barreres comunicatives que encara hi ha en molts serveis públics: hospitals, jutjats, serveis socials, escoles. Cal dotar a l’administració dels recursos necessaris, entre els quals la regulació de la professió d’intèrpret, per tal que això sigui possible.Ponència zero
60
1582895https://fem.unpaisencomu.cat/t/aixecar-les-barreres-comunicatives/245/15820Aixecar les barreres comunicatives[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:245, full:true"]
Creiem que cal aixecar totes les barreres comunicatives que encara hi ha en molts serveis públics: hospitals, jutjats, serveis socials, escoles. Cal dotar a l’administració dels recursos necessaris, entre els quals la regulació de la professió d’intèrpret, per tal que això sigui possible.
[/quote]


Proposo canviar:

Creiem que cal aixecar totes les barreres comunicatives que encara hi ha en molts serveis públics: hospitals, jutjats, serveis socials, escoles. Cal dotar a l’administració dels recursos necessaris, entre els quals la regulació de la professió d’intèrpret, **reconeixent-ne també les competències plurilingües i el valor social,** per tal que això sigui possible.
Acceptar> s’accepta; no modifica el text ja que es cosidera que la idea exposada ja queda recollida en el text original
61
1157212https://fem.unpaisencomu.cat/t/l'expressio-comuna-de-les-persones-i-paisos-de-llengua-catalana/509/11575L'expressió comuna de les persones i països de llengua catalanaLa nostra llengua, parlada en un territori dens i compacte de la Mediterrània occidental, actualment amb prop de 15M d'habitants, pateix una singular agressió sistemàtica en la seva voluntat de supervivència, de creixement i de plenitud vital.
No se li pedona la resistència constant davant dues llengües més poderoses que l'envolten, el castellà (esdevingut "espanyol", i, doncs, que ha expusat el català com a "no espanyol") i el francès.
El català aspira ni més ni menys a allò que es considera normal en tots els casos en què una o més llengües tenen un estat democràtic que les protegeix obligatòriament, amb independència absoluta de la seva demografia respectiva. Això és comú a diversos estats europeus i d'altres continents.
No ha estat possible a Espanya, que ha negligit, primer, i finalment violentat el pacte inicial de 1978, viciat d'origen per la supremacia total de la llengua castellana.
El català és la novena llengua de la UE (entre altres 23 d'oficials), fins ara, i no hi ha manera que sigui reconegut oficialment per l'actitud abstrusa dels governs espanyols, que encara mai l'han reconeguda dintre les pròpies fronteres i a les pròpies institucions generals..
La CE del 78 va prohibir expressament les federacions entre CA, justament per impedir cap mena d'aliança entre els territoris amb llengua comuna no castellana, és a dir, la catalana i la basca. Això ha motivat una anomalia democràtica com que en ple segle XXI no es pugui disposar d'un espai comunicatiu comú entre els països de l'antiga Corona d'Aragó.
Això ha suposat, fins i tot, la contribució impositiva ferma i lleial al sosteniment d'ambaixades i ens oficials (Instituto Cervantes) que haurien de representar també la nostra llengua i que mai ho ha fet, ans al contrari.
La catalana, com qualsevol altra llengua del món, expressa l'ànima històrica dels seus parlants, la descripció de coses i de fets, les seves vicissituds, els seus anhels, la seva literatura, la seva visió de la vida, la seva memòria individual i col.lectiva.
Ara mateix, i de manera massiva per primera vegada a la història, una part sustantiva de la ciutadania de Catalunya té com a pròpies altres llengües diferents de la catalana, més de 300, i és per això que la nostra llengua s'ha convertit de facto en la llengua franca de cohesió i convivència entre tothom, i la millor garantia que ningú serà discriminat pels seus orígens lingüístics en un proper estat català que asseguri drets i llibertats a tothom.
Treballem perquè, més enllà dels avatars polítics de cada territori catalanoparlant, es garanteixi la llibertat total de comunicació i d'intercanvi entre tots ells, singularment en l'espai audiovisual, i per garantir i enfortir la puixança de la nostra llengua entre els ciutadans del món que en siguin parlants o aprenents i perquè tothom pugui contribuir als drets i llibertats democràtiques de tots els habitants del planeta fent-ho també en català.
AcceptarVinculada a l'eix 3 sobre Països Catalans
62
1196540https://fem.unpaisencomu.cat/t/l'expressio-comuna-de-les-persones-i-paisos-de-llengua-catalana/509/11960L'expressió comuna de les persones i països de llengua catalanaEntec que tenim 2 llengües a Catalunya: Català (la llengua pròpia) i el Castellà (parla habitual i familiar entre molts de nosaltres). Les altres llengües no son pròpies de cap de les maneres.És un comentari
63
1514856https://fem.unpaisencomu.cat/t/l'expressio-comuna-de-les-persones-i-paisos-de-llengua-catalana/509/15143L'expressió comuna de les persones i països de llengua catalana[quote="JMArmengou, post:1, topic:509"]
La CE del 78 va prohibir expressament les federacions entre CA, justament per impedir cap mena d'aliança entre els territoris amb llengua comuna no castellana, és a dir, la catalana i la basca. Això ha motivat una anomalia democràtica com que en ple segle XXI no es pugui disposar d'un espai comunicatiu comú entre els països de l'antiga Corona d'Aragó.
[/quote]

Molt encertat, però no estic segur de que l'expressió "Corona d'Aragó" sigui prou encertada, tenint en compte tant la inclusió de la comunitat autònoma d'Aragó (de parla molt majoritàriament castellana i habitualment no considerada part dels territoris dels "Països Catalans") com l'expansió de la Corona d'Aragó en diferents moments històrics, que no s'ajusta als territoris de parla catalana.

Revisant la terminologia en altres apartats [per exemple, [aquest](https://fem.unpaisencomu.cat/t/paisos-catalans/534)], jo optaria per unificar la denominació amb què ens referim a Catalunya i els territoris que hi comparteixen tradicions, llengua, costums i història. Jo optaria per referir-nos-hi com a Paisos Catalans, atès que és el nom més estès i habitual.
És un comentari
64
1547212https://fem.unpaisencomu.cat/t/l'expressio-comuna-de-les-persones-i-paisos-de-llengua-catalana/509/15470L'expressió comuna de les persones i països de llengua catalanaHola, T'he enviat directament una argumentació, a veure si la comparteixes, però no m'hi ha cabut tot el text. Ho faig ara aquí mateix.
(2) És per això que sóc partidari d'una mena de "PLC" (països de llengua catalana, o de la catalanofoniia (com fan els francesos) o de termes similars, llevat que amb els mateixos valencians, illencs, etc, decidíssim plegats, un dia, una altra formulació.
El tema estarà enrarit encara durant anys. De moment, per primera vegada en els darrers 100 anys, la cosa s'està encarrilant bé de veritat....Espero
Fixem-nos en els "països castellans"....En van dir "Espanya" i es van quedar tan amples, de manera que tenen l'aquiescència de tots els llatinoamericans a dir que parlen "espanyol".
Castella, que fou la imperialista de veritat en origen, no hi surt reflectida per enlloc: andalusos , extremenys, murcians,......tan amples !!
És només amb nosaltres que no els ha sortit bé el joc assimilatiu....perquè no va només de llengua (fonamental !!), sinó de tota la concepció democràtica de la vida.
Amb l'assimilació del "castellà" com a "espanyol" (sinònims), el català queda definitivament descartat com a "llengua espanyola".
I d'això fa només quatre dies. Abans sempre en dèiem, tots, castellà. Fins i tot en època franquista.
Salutacions.
És un comentari
65
TallerEsmena text: Pag. 5 de l’eix, tercer paràgraf. “Ús preferent del català. Podem concloure que no existeix cap argument, que no sigui purament ideològic, per no defensar que el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya i mereix un ús preferent, atesa la seva condició de llengua minoritària. “ Es demana suprimir la darrera frase entre comes: “ atesa la seva condició de llengua minoritària”.Acceptar> s’accepta; modifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. La darrera frase no es suprimirà si no que es reformularà
66
TallerAfegir al text que som un país plurilingüe.Acceptar
67
TallerEl coneixement bàsic del català ha d’estar, a Catalunya, contemplat en l’accés a la Nacionalitat ( actualment sols es demana conèixer el castellà).DesestimarContrària als principis bàsics
68
TallerCal visibilitzar l’existència d’altres idiomes, potenciant serveis d’interpretació/mediació cultural als serveis públics bàsics: sanitat, educació, serveis socials, administració, etc.; facilitant així un millor coneixement d’aquests serveis, drets i deures per tant la cohesió social.Acceptar
69
TallerCap institució que treballa a Catalunya ha d’obligar a parlar exclusivament el castellà,Acceptar
70
TallerAquest tema permet parlar de la llibertat religiosai el dret a disposar d’espais per l’exercici lliure de cada col·lectivitat i religió, es podrien habilitar espais ecumènics, com espais comunitaris, on es puguin celebrar diferents tipus de cerimònies, sense símbols fixes que facin referència a una religió més majoritària i protegida que d’altra ( cadascú podria aportar els seus símbols – movibles- sols durant la celebració en concret).Acceptar> s’accepta; passa a un altre epígraf en el que té més sentit
71
TallerLa llengua s’aprèn aprenen dels altres. No es pot perdre l’idioma d’origen. Cal facilitar l’aprenentatge de les llengües que hi convivim junts, i ensenyar-nos els uns als altres part de la cultura i particularitat de l’origen d’aquestes llengües. S’ha de promoure l’aprenentatge dels idiomes d’origen, com l’àrab, per part dels infants i joves, sense que tinguin que anar obligatòriament a centres religiosos, on no és fa sols aprenentatge de l’idioma.Acceptar
72
TallerDefensem el model d’immersió lingüística sense matisos. A Catalunya no hi ha conflicte amb la llengua. El català ens uneix, no ens separa.Acceptar
73
TallerCal facilitar el poder aprendre el català a les persones nouvingudes. Sovint l’accés a la llengua està condicionat per una qüestió de tenir o no la nacionalitat legal. Les escoles d’adults haurien d’oferir també cursos d’accés a l’examen de nacionalitat.Acceptar
74
TallerPotenciar el pluralisme lingüístic a l’escola, més enllà de les dues llengües oficials.Acceptar
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
Loading...
 
 
 
Llengua
Feminismes
LGTBI
Cicles de vida
Migracions
Diversitat funcional