vocabulari literari 22.xlsx

	A	B	C	D
1	VOCABULARI LITERARI 2n BATXILLERAT
2
3	MOT	DEFINICIÓ	ALUMNE/A	pàgina
4	ensopit	Avorrir, una cosa ens avorreix quan no ens diverteix i la trobem pesada i sense cap interès.	Marina	37
5	encenalls	Full prim de fusta que es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot o altra eina semblant i que surt enrotllat en espiral.	Elisenda F.	37
6	menestral	Persona que treballava amb les mans.	Marina	37
7	corcats	Resultat de l’acció del corc, un insecte coleòpter que viu a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenta.	Elisenda F.	37
8	arnada	cosa feta malbé per insectes que s'ho han menjat	Elena	53
9	"papadineru"	et fa gastar més diners del compte	Elena	50
10	"recreieu"	lúdic	Elena	50
11	jaç	llit rudimentari	Elena	50
12	badar boca	obrir la boca de sorpresa	Elena	50
13	sacsons	Plec de la pell que es forma del greix	Elena	50
14	tísques	maletes	Elena	49
15	feltre	tipus de material en la roba de l'època	Elena	49
16	magre	sense greix	Elena	49
17	gatzara	alegria	Elena	49
18	desllorigament	Fet de desarticular, descolocar.	Elisenda F.	54
19	recança	Greu o pena per alguna cosa.	Elisenda F.	55
20	borrissol	Pèl suau i curt habitual a algunes fruites com el préssec.	Elisenda F.	56
21
22	2n trimestre
23
24	neulit	Desnerit, escanyolit, escarransit. Que no té carn o és dèbil, no té vigor.	Elisenda	74
25	devot	Sentiment religiós intens	Elisenda	83
26	esguard	Direcció dels ulls que es fa quan es vol rebre informació visual	Elena	84
27	esgarria	Fer que algú perdi el camí	Elena	84
28	maror	Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m	Elena	84
29	soliua	Solitària.	Anna R.	168
30	borra	Pelussa, borrissol (en el poema es refereix a les volves de neu).	Anna R.	168
31	pendís	Terreny pendent, que fa baixada.	Anna R.	168
32	traspues	Deixes entreveure.	Anna R.	168
33	cloure't	Replegar-te.	Anna R.	168
34	tabals	Timbals, tambors.	Anna R.	169
35	gonafarons	Gonfanons, estendards.	Anna R.	169
36	nins	Infants, nens.	Anna R.	169
37	Oratjol	Vent suau, brisa, però comú a la terra i no pas al mar.	Elisenda	S'usa reiteradament
38	Glatir	Bategar. S'usa pel cor, però en llenguatge poètic s'utilitza com a metàfora d'un moviment constant.	Elisenda	S'usa reiteradament
39	Foragitar	Expel·lir, llançar a fora, expulsar.	Elisenda	83
40	bres	Cistell gran en forma de bressol.	Elena	139
41	Tibanta	Que esdevé rígid per l'acció de les forces que l'estiren.	Elena	139
42	Merla	Tipus d'ocell.	Elena	139
43	Eixam	Multitud d'animals petits, particularment insectes.	Elena	139
44	Gladioles	Planta.	Elena	139
45	Complanta	Acció de plànyer-se, expressió de plany	Elena	139
46	Brodar	Ornamentar (una roba, un teixit) amb dibuixos fets amb passades d'agulla emprant fils de cotó, llana, seda, argent, etc.	Elena	139
47
48	Enriolar	Fer venir ganes de riure (a algú).	Elisenda	186
49	Ha	Paraula que ha evolucionat a 'fa' (la h es converteix en f) Ex: Ja ha cinc anys que visc aquí.	Elisenda	124
50	Declivi	Pendís, inclinació d'un terreny, d'una superfície, amb relació a un pla horitzontal.	Elisenda	231
51	Empiocat	Defallit, malalt. La noia semblava desganada i tota pioca.	Elisenda	237
52	Falaguera	Afable, que atrau per les maneres agradoses, corteses. Satisfaent. Esperançador.	Elisenda	238
53	Colrar	[La pell] embrunir, emmorenir, bronzejaro, bronzar, torrar (donar color)	Elisenda	239
54	Glapit	Crit, lladruc (relacionat amb el so del ca)	Elisenda	169
55
56	3r trimestre
57
58	Cinglar	Fer navegar o assegurar la sella als èquids	Elisenda	68
59	Entrellucar	Entreveure (llucar és, per tant, veure, percebre) no distintament, confusament.	Elisenda	68
60	Brívia	Figura que representa un monstre	Elisenda	68
61	Filustrar	Veure, clissar, guipar.	Elisenda	69
62	Rèprobe	Condemnat per Déu, malvat.	Elisenda	69
63	Adlerià	Relatiu a Alfred Adler. Se'l destaca per la formulació del complex d'inferioritat i superioritat.	Elisenda	73
64	(amb) urc	Orgullós, altiu, arrogant. Declarar amb urc: declarar amb orgull.	Elisenda	74
65	Perorar	Pronunciar un discurs o una oració, especialment llargs i inoportuns. Parlar com si un fes un discurs quan no ve al cas.	Elisenda	74
66	Tifejar	Actuar amb insignificança. Vulgarment "cagar-la" (despectiu).	Elisenda	75
67	Gernació	Multitud de gent	Elisenda	75
68	Egregi	Insigne, il·lustre, distingit.	Elisenda	76
69	Xarona	De manera grollera, barroera.	Elisenda	77
70
71	Pentecosta	és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant	Elena	125
72	Epifania	dia dels reis mags	Elena	125
73	neulit	Que ha perdut les forces, la vitalitat, el pes, etc.	Elena	125
74	Homilia	discurs o sermo d'un capellà	Elena	125
75	sagaç	Que és hàbil per descobrir les coses que poden passar i percebre amb claredat què comporten	Elena	125
76	assidus	Que està sempre o quasi sempre present, a prop d'algú o en un lloc	Elena	125
77	capteniment	Manera de comportar-se una persona	Elena	125
78	glossa	Explicació, nota o comentari que s'afegeix a un text difícil d'entendre per aclarir-lo.	elena	125
79	zitzània	Mala herba, perjudicial per a l'agricultura.	elena	126
80	jull	Planta herbàcia d'arrel fibrosa, amb espigues, que és perjudicial per a l'agricultura	elena	126
81	capó	Animal castrat, especialment un pollastre per engreixar-lo.	elena	126
82	càndid	persona sense malicia	elena	126
83	renglera	fila de coses col·locades en ordre	elena	126
84	bladar	camp sembrat de blat	elena	127
85	ufanós	Que fa ufana o que es glorieja d'una cosa	elena	127
86	prolix	Indegudament llarg, difús, escrivint o parlant	elena	127
87	llucava	Saber veure, captar, el sentit, l'essència, la qualitat, etc., d'alguna cosa, o bé les intencions d'algú	elena	127
88	rutilant	brilla com l'or	elena	128
89	esponerós	Ufanós, molt abundant exteriorment	elena	128
90	vestigis	Senyal que una cosa destruïda, extingida, etc., ha deixat de la seva existència.	elena
91	s'esbalça	Estimbar, fer caure daltabaix.	Queralt	147
92	sudari	Llençol amb què s'embolcalla un mort.	Queralt	147
93	displicència	Actitud indiferent, sense cap mena d'interès, sobre alguna cosa.	Queralt	148
94	gavadal	Gran nombre.	Queralt	149
95	iracúndia	Qualitat d'algú a ser propens a la ira.	Queralt	150
96	enclotar	Endinsar-se, enfonsar-se	Queralt	151
97
98	senectut	Edat senil, vellesa.	Anna	77
99	blasfèmies	Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants.	Anna	77
100	xarona	De mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.	Anna	77