Tractament Eix 1 Definitiu
 Share
The version of the browser you are using is no longer supported. Please upgrade to a supported browser.Dismiss

 
View only
 
 
Still loading...
ABCDEFGHI
1
CodiUsuariurlLikesTítolTextDecisióMotiu desestimacióComentaris
2
233https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/237Diagnosi de Model econòmic i productiuL’actual model econòmic i social, basat en una economia de mercat essencialment capitalista i amb un estat relativament dèbil, està mostrant serioses dificultats per afrontar els reptes als quals s’enfronta la societat actual. Tot i la crisi, Catalunya manté uns bons nivells de renda per càpita gràcies a un sector industrial encara potent, diversificat i exportador net; i gràcies també a un sector turístic líder internacional. Tanmateix, hi ha una dependència excessiva tant de les importacions de béns bàsics —com l’energia i els aliments— com del sector del turisme. A més, Catalunya pateix uns nivells de pobresa i desigualtat extremadament elevats fruit, entre altres, d’una fiscalitat baixa, un important dèficit fiscal amb l’Estat, uns salaris poc dignes i una despesa social i en R+D+I també molt reduïda. Cal, per tant, corregir aquests desequilibris tenint en compte els reptes i el context en què ens trobem avui dia.

Democratitzar l’economia, regular el mercat i reconstruir el sector econòmic públic i comunitari són per a nosaltres estratègies fonamentals. Creiem que cal fer una aposta decidida per l’economia social i solidària. El model cooperatiu a Catalunya ja no és només una alternativa a altres opcions mercantils, és una realitat. Una realitat democratitzadora i transversal que s’està estenent arreu del territori per cobrir tota mena de béns i serveis: habitatge, cura de persones, energia, aliments, finançament, entre molts altres.
Ponència zero
3
426178https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/4261Diagnosi de Model econòmic i productiuEm preocupa tambe la dimenssio del nostre "parc empresarial". som un pais de petita empresa i cal instrumentar les politique s necessaries per redimensionar les empreses ,donar-los-hi mes musculatura economica i financera per que sigui possible creixer i competir en el mercat exterior.
Cal tener tambe especial interes per les empreses familiars , una part important de la xarxa de empreses, i continuar politiques d acompanyament en la modernitzacio
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Acceptar una formulació genèrica de suport a PIMEs, per ser el component majoritari de l'economia catalana.
4
1206295https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/120614Diagnosi de Model econòmic i productiuPàg 6. punt 1.1 “Model econòmic i productiu”. Proposo substituir el primer paràgraf pel redactat següent

L’actual model econòmic i social, basat en una economia de mercat capitalista i amb un estat del benestar per sota del d’altres països desenvolupats, relativament dèbil, està mostrant serioses dificultats per afrontar els reptes als quals s’enfronta la societat actual. Però aquests reptes són comuns a tots els països del món d’economia madura. El PIB de les economies del països avançats és substancial igual al del 2008, el darrer any abans de la crisi, la qual cosa mostra que aquesta crisi és sistèmica i global, no és una crisi “catalana ni espanyola”, tot i que hi ha característiques ben específiques. Tot i la crisi, Catalunya encara manté uns bons nivells de renda per càpita gràcies a una base econòmica diversificada, basada en un potent sector de serveis, un innovador sector industrial , diversificat i exportador net; i gràcies també a un sector turístic líder internacional i a una important industria de transformació agrària. Tanmateix, hi ha una dependència de les importacions de béns bàsics —com els aliments— i en el cas de l’energia, una dependència enorme, així com del sector del turisme. A més, Catalunya pateix un gravíssim problema de gent sense feina, tot i tenir una taxa de població activa per sota de la mitjana europea que esmorteix el problema de l’atur, uns nivells de pobresa i desigualtat extremadament elevats fruit, entre altres, d’una fiscalitat insuficient, un important dèficit fiscal amb l’Estat, uns salaris poc dignes i una despesa social i en R+D+I també molt reduïda. Cal, per tant, corregir aquests desequilibris tenint en compte els reptes i el context en què ens trobem avui dia.
AcceptarAltresModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Incorporar alguns elements al text original.
5
1284702https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/12847Diagnosi de Model econòmic i productiuLa proposta de la Neus millora el text. Jo treuria, però, la relació, ja present a la ponència, entre "dèficit fiscal amb l'estat" i pobresa i desigualtat. El dèficit existeix, segurament exagerat per alguna gent que dóna les culpes de tot a "Madrid", però no veig pertinent esmentar-lo aquí. Les causes de pobresa i desigualtat tenen a veure sobretot amb el sistema capitalista.AcceptarAltresModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
6
1364739https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/13645Diagnosi de Model econòmic i productiuEn lloc de sistema neoliberal, inexistent, dir
sistema capitalista en la seva forma exacerbada, el neoliberalisme. El sistema és el capitalista, ara en la seva etapa globalitzada, amb oligopolis, gran concentració i desigualtats, amb el sector financer dominant i amb gran pes dels serveis i menor de la indústria. Les polítiques aplicades són les neoliberals, definides pel consens de Washington.
DesestimarAltresAquest fragment no parla de sistema neoliberal.
7
1365739https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/13653Diagnosi de Model econòmic i productiuQuan es parla de societat de consum dir
Societat de consum, que amaga sota el terme consum l’exaltació de l’alienació i no la satisfacció de les necessitats.
DesestimarAltresMatís estilístic
8
1369739https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/13694Diagnosi de Model econòmic i productiuQuan es diu La implicació dir
l’emancipació de tota forma d’alienació i explotació s’ha d’aconseguir a través de la col·laboració de les persones, la solidaritat i la lluita.
DesestimarPoca claredatGenèric. No concreta on canviar-ho
9
1474458https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/14741Diagnosi de Model econòmic i productiuMentre se celebra el "Mobile World Congress" i s'explica que els algorismes que es vénen dissenyant cambiaran les societats en tot l'àmbit mundial, doncs alguns són ja capaços fins i tot de autoreformarse, el Trump vol tornar a guanyar guerres i canviarà el concepte del treball i la seva distribució. Aquí, en lloc de plantejar-nos quines conseqüències portarà tot això, com es redistribuirà la riquesa produïda, què farem amb el temps d'oci que s'albira, ens dediquem a l'assumpte de l'autodeterminació de la pàtria catalana. Pardillos. Mecagüen.És un comentari
10
1487848https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/14873Diagnosi de Model econòmic i productiu"Democratitzar l’economia, regular el mercat i reconstruir el sector econòmic públic i comunitari són per a nosaltres estratègies fonamentals."

A mi em sembla que no es tracta de "regular el mercat" sinó més aviat de planificar democràticament l'economia de manera que es produeixi sobre la base de les necessitats de la majoria i no del lucre privat d'una minoria, i que a més es faci en harmonia amb el medi ambient. Això només serà possible sobre la base de l'expropiació dels mitjans de producció, per tal de que passin a ser de propietat col.lectiva. No és tracta doncs de millorar o regular el capitalisme, sino d'abolir-ho.
AcceptarTransaccionada
11
1537883https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/15371Diagnosi de Model econòmic i productiuBe. ja tenim les línies programàtiques. Ara em de ser capaços de planificar i executar amb el màxim detall "la transició", de on som, a on volem anar i com ho fem, valorem les resistències del actual sistema, quines han de ser les accions prioritaris concretes, les de acompanyament, etc.,després de 9 anys de crisi a hores de ara no conec cap proposta de futur, per el desenvolupament de una economia productiva (no te per que ser capitalista), en cap lloc, ni de cap color polític, apart de continuar la agonia actual.
Em de ser capaços de oferir a la ciutadania una proposta sostenible, seriosa, de un futur digne i no depredador de recursos, excloent el consum irracional.
És un comentari
12
1688954https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/16880Diagnosi de Model econòmic i productiuEl sistema capitalista es como un virus aplicado a un sistema incontrolable. Infecta el espacio con su atractiva propaganda desviando la atención a productos prácticos para mantener su presencia constante y hacer olvidar el tiempo que se pierde no pensando. Un sistema no solo ideado para el consumo sino para llenar ese olvido que te han insertado. Ahora cuesta salir de él porque hemos nacido en él. Ser creativo es primordial. Es la esencia de la lucha contra la manipulación.És un comentari
13
1699295https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/16996Diagnosi de Model econòmic i productiuCalia que el capítol I tingués un apartat de diagnosi sobre el model econòmic actual, a partir del qual explicar com volem que sigui el nou model. Aquest apartat amplia doncs la diagnosi del grup impulsor que es deixava molts punts important d'anàlisi.És un comentari
14
2049602https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/20490Diagnosi de Model econòmic i productiu[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:21"]
Tot i la crisi,Catalunya manté uns bons nivells de renda per càpita gràcies a un sector industrial encara potent, diversificat i exportador net
[/quote]

Ull amb aquesta frase tant rdical, tingueu en compte que:
La indústria està molt concentrada -com ho està la població- a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme, apleguen el 67% del total dels establiments industrials de Cataluña, les comarques del Tarragonès i el Baix Camp no tant pel nombre sinó pel tamany (Petroquímica, per exemple). No és el cas de la resta del territori català, no siguem massa centralistes....
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
15
23861210https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/23860Diagnosi de Model econòmic i productiuL´economia crec que es l´eix principal. si la economía funciona....tenim lo fonamental, despres ja arreglarem el demés.

El model económic actual capitalista no funciona.....l´estém cuestionan.
Ara be, el model de nacionalitzar-ho tot, es el que tenien a Rusia i ja fa temps que va colapsar.

Esta be fer aquests tallers temporals, pero hem de vigilar i corregir els problemes que tenim avui i els que vindran dema. El mon es cambian i en cada moment tindrem que buscar les millors solucions. Aixo no acaba avui, necesariamente ha de tenir una continuitat en el temps. Aixo que estem fen comença avui......

Crec que hem de fer en cada cas el millor. En alguns casos tan sols cal jugar de forma inteligent amb les mateixes regles del joc capitalista, podem formar una plataforma de consumidors i negociar amb la Banca, les companyes electriques, les gasistes, etc.....tinguem en compte que l´unio fa la força......i en aquells casos en que aixo no resulti, perque la privada no entri en el joc, podem pensar en nacionalitzar-ho y que el conjunt la societat sigui qui garanteixi la cobertura de aquelles necesitats concretes que manquin. Es a dir crec que la solucio ha de pasar per un hibrit entre lo public y lo privat.
És un comentari
16
2490307https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/24900Diagnosi de Model econòmic i productiu[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:21"]
L’actual model econòmic i social, basat en una economia de mercat essencialment capitalista i amb un estat relativament dèbil, està mostrant serioses dificultats per afrontar els reptes als quals s’enfronta la societat actual.
[/quote]

En primer lugar, en este párrafo se separa el "modelo económico y social" de "los retos a los que se enfrenta la sociedad actual". Abusrdo.

Es un claro ejemplo de discurso vacío, un montón de frases que no tienen ningún sentido, ningún significado y no aportan ni entorno ni perspectiva puesto que no definen los conceptos para el debate.

* ¿Existe algo llamado "modelo económico y social"? ¿si existe, qué es?
* ¿A qué retos se enfrenta la sociedad actual? ¿qué retos? ¿qué sociedad: catalana, española, europea, planetaria?

El modelo económico capitalista nacido del comercio y la industria de la burguesía que derrocó el modelo feudal basado en la tenencia de la tierra del antiguo régimen de la Europa medieval, ha sufrido importantes cambios a lo largo de sus más de 400 años de historia. A lo largo de este tiempo las sociedades (los pueblos, las comunidades, las naciones) han ido cambiando sus usos y costumbres, cada grupo lo ha hecho a su ritmo y a su manera pero con una clara tendencia hacia la uniformidad planetaria.

El modelo económico capitalista actual ya no se basa principalmente en la producción, se basa en el comercio, pero no en el comercio de objetos materiales, si no en el comercio de **dinero**; se compra y se vende dinero; los bancos fabrican ese dinero (en base a la cantidad de deudas por cobrar que tengan).

La robotización de la industria y los servicios: fábricas de automóviles automatizadas, centros de distribución logística automatizados, supermercados con sistemas automáticos de cobro, servicios de asistencia informatizados, y un muy, muy largo etcétera.

La robotización, las nuevas tecnologías eliminan muchísimos más puestos de trabajo de los que crean, por tanto, el paro continuará aumentando.
De momento, el paro es el viejo sistema correspondiente al "ejército de reserva" del que disponían los empresarios para obligar a los trabajadores a aceptar condiciones laborales indignas.

Sólo de momento, dentro de 10 años ese ejército de parados no sólo no será necesario si no que nadie sabrá qué hacer con él. Millones y millones de personas sin ninguna posibilidad de trabajar en nada ya que los "trabajos" estarán ocupados por máquinas y sistemas informáticos expertos.

¿Qué discurso, qué opciones proponemos? ¿Nos estamos preparando para ese futuro inmediato?

**No, no nos estamos preparando**, **estamos eludiendo el problema** y estamos dejando en manos de la ultraderecha, de los populistas y de los negacionistas -en nuestro caso CiU, ERC, PSC, PP, C's, PSOE-, -en USA Donald Trump- la gestión de ese futuro.
És un comentari
17
25031256https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/25030Diagnosi de Model econòmic i productiuConsidero que és fonamental reenfocar el paper de l'estat en l'economia. Segurament en una aportació tant breu no em sabré explicar però crec que és un tema cabdal. Ens hem acostumat a que l'administració sigui quelcom feixuc i burocràtic però poc actiu. És diu que per l'economia el que cal és que l'estat només reguli les imperfeccions del mercat. En canvi pot ser cel motor de l'economia ja que arreu es demostra que les principals innovacions econòmiques i socials venen de l'impuls de l'administració (fins i tot en casos com Silicon Valley,les energies renovables...). Només l'estat pot assumir els riscos per canviar les dinàmiques econòmiques. Si l'estat nou que volem crear impulsa determinades línies podem fer canviar l'economia i en especial fer la innovadora, sostenible, generadora d'ocupació, basada en recerca...És un comentari
18
250760https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/25070Diagnosi de Model econòmic i productiuHola Rafael,

Creo que el punto clave es que reconozcamos que el paradigma económico imperante es una pseudo ciencia y que su lema de "bajar los impuestos a los ricos para que inviertan y bajar el sueldo a los pobres para que trabajen más" es una consigna antidemocrática porque va contra la mayoría de la población.

Para hacer frente a la robotización está claro que hay que impulsar dos medidas. La primera es grabar con impuestos el beneficio que el capital recibe por la reducción de costes de mano de obra. La segunda es afirmar rotundamente que toda la población tiene derecho a una renta suficiente que le permita vivir con dignidad y hacer que el estado la garantice en la forma que se decida.

Se da la circunstancia que la segunda medida es necesaria incluso sin un cambio de paradigma, ya que los robots no consumen bienes de consumo y por tanto sin un reciclaje impositivo de las rentas del capital para que se conviertan en demanda efectiva que mueva la rueda.

Existe mucha elaboración sobre estos temas y en los meses venideros deberemos trabajar a fondo para ofrecer a la sociedad alternativas creíbles y de izquierdas.
És un comentari
19
2536177https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-model-economic-i-productiu/21/25360Diagnosi de Model econòmic i productiuTrasllado aquí les esmenes /comentaris que m'ha passat un company de la meva assemblea que no ha pogut registrar-se:
Pàg.1, paràgraf 4.

On diu "Intervenir sobre el mercat a través de la regulació social i ambiental" hi hauria de dir "Intervenir en la propietat i el mercat a través de l’extensió del sector públic i de la regulació..."

Raó: sense la propietat pública, la regulació del mercat té uns efectes limitats.


2
Pàg.4, apartat1, “Un nou model econòmic i ecològic basat en el bé comú”

Si afirmem que “ el model eoonòmic que proposem es fonamenta en una economia orientada a satisfer les necessitats de les persones”, és que volem arribar a una economia on la llei del valor, l’obtenció del màxim benefici i la propietat privada comencin a estar, com a mínim, restringides.

I per això no n’hi ha prou amb “un sector públic potent” (p.6, paràg.3): a la França gaullista n’hi havia un de ben potent, que en part encara perdura, i com que no crec pas que el nostre objectiu sigui aquest, s’hauria de dir que el sector públic ha de ser el principal i que el sector privat capitalista (per distingir-lo de la petita producció privada) hi ha de tenir una funció subordinada.

També convindria apuntar que hi ha d’haver un sector de propietat mixta públicoprivada, per raons canviants i molt diverses (necessitat d’inversions i de tecnologia exteriors, restriccions imposades per acords internacionals, via per controlar grans empreses estrangeres i evitar que se’n vagin...).

3
Pàg.6,7...

L’apartat 1.1 “Model eonòmic i productiu” en general i alguns subapartats en particular (per exemple, “Regular els mercats”), més que explicar el model econòmic a què volem arribar, donen orientacions de treball a partir de les condicions d’ara, per exemple, quan parla de la necessitat de regular els mercats per impedir l’abús de poder dels monopolis i oligopolis, o bé que no hi hauria d’haver bancs massa grans...

S’ha d’explicitar clarament la diferència entre els objectius estratègics a què tendim i els canvis més urgents que volem impulsar o que ens permet la relació de forces present, cosa que hauria de correspondre a la diferència entre els paràgrafs que segueixen el títol
“Un nou model econòmic i ecològic basat en el bé comú” i els subapartats 1.1, 1.2, etc.

Si no es fa així, llavors pot semblar que el nostre horitzó estratègic no va gaire més enllà d’una modernització de la socialdemocràcia o del nacionalisme econòmic a la francesa.

4
Pàg.6, “Regular els mercats”

On diu "La contínua liberalització dels mercats ens ha conduït a la Gran Recessió...", s’hauria de canviar per "L’extraordinària liberalització dels mercats financers ha contribuït decisivament a donar una dimensió internacional, sobretot europea i nord-americana, a la Gran Recessió..."

Raó: La causa de la Gran Recessió no és, en general la liberalització dels mercats.

5
Pàg.8, “Recerca i innovació”

El que s’hi diu, pitjor o millor, ja ho fa la Generalitat. Un element distintiu seria aquest: aportació de fons públics per crear empreses mixtes públicoprivades a partir de les microempreses innovadores que apareixen a recer de les universitats.

6
Pàg.8, “Teixit comercial”

No hi ha cap referència al suport públic a les centrals de compra i a l’especialització del petit comerç...

7
Pàg.10, “Persones autònomes”

S’hauria d’identificar els principals grups d’autònoms, que tenen problemes força diferents: els que ho són simplement perquè una llei els va obligar a deixar de ser assalariats, com els transportistes de carretera; els treballadors autònoms dependents o TRADE, que treballen essencialment per a una empresa, però que de fet no tenen reconegutel seu estatut legal perquè les empreses no els volen reconèixer i per deficiències de les mateixes normes que els haurien d’emparar; els autònoms amb assalariats o sense, que treballen per al públic en general...
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Proposa dues esmenes concretes, la 1 i la 4. La resta són comentaris.
20
243https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-plural-i-inclusiva/22/244Una economia plural i inclusivaApostem per construir un sistema econòmic caracteritzat per una combinació d’àmbits (productiu i reproductiu), de formes diverses de propietat dels mitjans de producció (privada, pública, cooperativa, associativa, comunal), de tipus de recursos (monetaris i no monetaris), d’actors (gent treballadora, inversors, consumidors i usuaris, administracions, etc.), de formes de distribució (mercat, reciprocitat, redistribució, autoconsum) i de motivacions humanes (el servei, la realització personal, la resolució de necessitats, el lucre, etc.). Una pluralitat que, al nostre entendre, s’ha de posar al servei del bé comú. Considerar l’economia com a plural i inclusiva permet que aflorin un conjunt de pràctiques econòmiques valuosíssimes per a la sostenibilitat i la justícia social que fins ara estaven menystingudes o, directament, invisibilitzades.Ponència zero
21
958566https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-plural-i-inclusiva/22/9580Una economia plural i inclusivaEs d'agrair-vos el voler condensar, però quan els conceptes aillats ja s'entenen be. No és el meu cas, ja que no vaig massa a grups de discussió...

Per exemple, qué és l'ambit reproductiu? és necessari quan hi ha poc detall diferènciar entre propietat cooperativa, associativa i comunal? Em costaria explicar-me a mi mateix la diferència.
És un comentari
22
1293702https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-plural-i-inclusiva/22/12931Una economia plural i inclusivaQuan es parla de l'àmbit reproductiu es vol indicar les tasques de cura de persones, treball de la llar, etc. S'entén que fabricar cotxes o cultivar cols és "producció" de béns o coses, mentre que perquè la vida humana pugui funcionar cal "reproduir" dia a dia les condicions quotidianes: mantenir la casa i la roba neta, cuinar, ocupar-se dels infants i els incapacitats per malaltia o vellesa. Aquest àmbit ha estat reservat tradicionalment a la dona i ha esdevingut "invisible", en el sentit que, tot i ser importantíssim i condició necessària de la vida, ni es valora, ni es reconeix. L'economia feminista (que és la que ha treballat el tema) diu, amb raó, que els beneficis que els capitalistes obtenen del treball dels seus assalariats augmenten perquè la feina domèstica gratuïta, no pagada, abarateix el cost de la força de treball. Molts homes-obrers no arribarien a fi de mes si haguessin de pagar amb diners el cuinar, rentar la roba, mantenir la casa neta, etc. Al darrere de tot això hi ha la inferioritat social atribuïda a la dona i moltes més coses.És un comentari
23
253https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-justa-i-sostenible/23/254Una economia justa i sostenibleEl model econòmic que proposem es fonamenta en una economia orientada a satisfer les necessitats de les persones, justa en el terreny laboral i social i sostenible en termes mediambientals. Apostem per una economia que faci un ús racional dels recursos, que minimitzi la contaminació i els residus i que sigui generadora de justícia social.Ponència zero
24
607362https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-justa-i-sostenible/23/6070Una economia justa i sostenibleImpulsar el uso de los pañales de tela, sobretodo en guarderias, y el uso y venta de las compresas de tela y las copas menstruales, son menos agresivos con la piel y además, se pueden apoyar en talleres locales y fomentar el comercio de proximidad.DesestimarMesures concretes
25
82226https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-justa-i-sostenible/23/8220Una economia justa i sostenibleNo crec que calgui entrar tant en detall. ? De totes maneres crec que hi ha moltes mes coses a fer abans de promocionar uunes practiques que per moltes dones son un pas enrrere.És un comentari
26
825362https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-justa-i-sostenible/23/8250Una economia justa i sostenibleUsar la lavadora para lavar ropa no lo considero un paso atrás, los pañales de tela que se comercializan en la actualidad poco o nada tienen que ver con las gasas y plásticos que usaba mi abuela, el problema es la falta de información que hay sobre estos productos, y que como no son de usar y tirar, (incluso, con los pañales hay mercado de segunda mano) no aportarian tantos beneficios a ciertas empresas, por no hablar del impacto ecologico de estos productos desechables.És un comentari
27
1300702https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-justa-i-sostenible/23/13001Una economia justa i sostenibleEn tot el text falta la idea de **conflicte** i d'**oposició d'interessos entre grups socials**. El nostre projecte es planteja com una confrontació entre "models" diferents, no entre grups socials en conflicte. Això falseja la realitat. A la primera ratlla de la pàgina 4 es defensa una economia "al servei de tothom", però em sembla evident que seria millor dir "**al servei de la majoria**" o "**de la immensa majoria**" (recordem l'1% contra el 99%). Pràcticament no es menciona mai qui és l'enemic: el gran capital, l'oligarquia dels diners, l'oligarquia industrial i financera, els sectors privilegiats...(es pot dir de moltes maneres) I a l'altre extrem tampoc s'esmenten prou els grups socials que nosaltres defensem i que volem que s'identifiquin amb nosaltres: persones treballadores, classe obrera, pagesia, autònoms, petita i mitjana empresa, treballadors del sector públic...Lligat amb això, és necessari, crec, al·ludir als sindicats i associacions que defensen els interessos dels diferents grups socials, especialment en el terreny socioeconòmic. Afortunadament, no tenim davant nostre una societat atomitzada, sinó ja articulada i organitzada. Finalment, i tornant al tema d' "al servei de tothom", la meva proposta no es contradiu amb l'ús de les expressions **interès general** i **bé comú**, perquè l'interès general i el bé comú es construeixen combatent els explotadors, acaparadors, especuladors, paràsits, etc., és a dir, les minories privilegiades i antisocials.AcceptarAltresModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Incorporar la referència a l'economia al servei de la majoria.
28
140326https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-economia-justa-i-sostenible/23/14030Una economia justa i sostenibleNo crec que sigui una bona idea introduir la idea de conflicte. El conflicte pot apareixer, pero la idea es aportar solucions; no anticipar conflictes. Tampoc veig que la realitat sigui tant simple, grups socials claramnt difrerenciats ab interessos confrontats.És un comentari
29
263https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/266Model de consumÉs essencial per una economia més sostenible canviar els models de consum. L’economia capitalista es desentén de les persones que no tenim poder de compra i estimula el consum sense límit d’aquelles que sí que poden pagar-ho. Cal transitar cap a formes de vida més austeres, reduint el consum dels rics i donant prioritat a les necessitats bàsiques de tothom. És necessari, d’altra banda, no només produir sinó també consumir de manera responsable, tant des del punt de vista ambiental com des del punt de vista social. Defensem un ús racional dels recursos —especialment l’aigua, els aliments i l’energia— i una economia de la durabilitat dels productes que minimitzi l’abocament i la incineració de residus i, en canvi, els doni valor econòmic en reutilitzar-los. En aquest sentit, cobren especial importància els hàbits de consum dirigits a reduir, reutilitzar i reciclar.Ponència zero
30
82326https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/8230Model de consumNo comparteixo la critica habitual generica queves fa del sistema capitalista ja que sembla que en principi no s'ha trobat un millor. De fet, i sino vaig errat ja que no soc un expert, tots els grans economistes progessistes (Krugman, Stiglitz, Piketty, entre d'altres) defensen el sistema capitalista. Aixi crec que aquesta critica generica i sens plantejar una alternativa no es seriosa i aporta comfusio. Crec que s'hauria de parlar que es defensa el capitalisme; pero un capitalisme on realment es garanteixi la lliure competencia alla on es efectiva (no la corrupcio i el capitalisme d'amiguetes) i regulat per a que estigui al servei de la gent..DesestimarContrària als principis bàsicsEstem impugnant el capitalisme com un sistemma inhumà que no funciona. Definir-se com a partidàries del capitalisme va en contra els principis bàsics de l'espai.
31
826512https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/8260Model de consumPretender un capitalismo "amigable" me resulta muy ingenuo, por mucho que lo defiendan las grandes mentes de la economía. La base del capitalismo es la especulación con los bienes, acaparando o provocando escasez para sacar mayor rendimiento a la inversión realizada.
Es necesario romper con este modelo y anteponer la sostenibilidad del sistema económico penalizando enormemente la especulación y por tanto rompiendo con la base del sistema capitalista.
Otros modelos son posibles, sin necesidad de ponerle nombre.
És un comentari
32
90218https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/9021Model de consumNo puedo creer en ciertos paradigmas del Capitalismo como "la libre competencia".

Ni creo que sea lo más natural en una sociedad humana, del tipo y dimensión que sea.

No somos depredadores donde el más fuerte o más rápido debe comer más (capitalismo) , mucho menos donde el acceso a los recursos y a la "libre competencia" depende de tu posición social y económica de partida.

Las sociedades humanas desde el origen, han repartido (bien o mal) los recursos entre todos sus miembros, y ese es un principio incuestionable. Podemos cuestionar cual es el método más eficiente para repartir los recursos, pero las normas del capitalismo han demostrado sobradamente que ni la libre competencia , ni los mercados, son capaces de eliminar desigualdades. Al contrario, las incrementan de forma exagerada.

Desde la proposición de la "ley de la oferta y la demanda" estamos en el periodo más "bárbaro" y brutal de la Humanidad. Teniendo poder económico, cualquiera puede apropiarse de un bien común, hacer pagar por su uso, y las "autoridades" no pueden impedirselo.
És un comentari
33
117026https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/11701Model de consumLa base del capitalismo es la libre competencia y no la especulacion. Sino tenemos un modelo alternativo no hemos de rechzar el capitalismo totalmenteÉs un comentari
34
117126https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/11711Model de consumA lo largo de la historia siempre se ha distribuido fatal la riqueza. Y la historia humana no es una muestra de nuestra capacidad de compartir. De hecho ha sido durante la epoca capitalista cuando mejor se ha distribuido la riqueza. Otra cosa es que hace falta que el Estado regule el capitalismo para que realmente tengamos una economia al servicio de las prsonas.És un comentari
35
135918https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/13591Model de consumNo puedo compartir la idea de que el sistema capitalista ha sido el que mejor ha distribuido la riqueza. Esa idea se basa en la propaganda del liberalismo y el capitalismo.

Las desigualdades sociales y entre países son de las más grandes de la Historia. Pero mientras solo veamos la Historia a la luz de los Poderosos, los Emperadores y los Reyes, será imposible verlo.

Gran parte de la historia de la Humanidad (la inmensa mayoría) hemos estado organizados en estructuras tribales o de grupos familiares donde se repartían los recursos entre el grupo.

El triunfo evolutivo del Homo Sapiens tiene mucho que ver en que cuida de sus débiles.

Pero aún así, que nuestros Smartphones y Neveras Combi no nos alejen de la realidad. Eso no se lo debemos al Capitalismo, sino al conocimiento.
És un comentari
36
136018https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/13601Model de consumLa base del Capitalismo es la explotación salvaje de recursos por parte de los que pueden acceder a los recursos. Y tenemos un modelo alternativo: no ceder al Capitalismo en las políticas.És un comentari
37
1371739https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/13711Model de consumen lloc de basat ,millor dir
que tingui entre els seus valors fonamentals la sostenibilitat i la solidaritat, partint de la base que la natura i el treball de les persones són les fonts de riquesa primigènies en qualsevol societat
DesestimarAltresEn aquest fragment no diu 'basat'
38
162014https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/16200Model de consum[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:24"]
L’economia capitalista es desentén de les persones que no tenim poder de compra i estimula el consum sense límit d’aquelles que sí que poden pagar-ho
[/quote]

Eliminar i substituir
L'única finalitat de l'economia capitalista és buscar el màxim benefici i, per aconseguir-lo, utilitza tots els recursos que té al seu abast, ja siguin mitjançant l'explotació dels recursos naturals o de mà d'obra precària, i sense tenir en compte la capacitat adquisitiva de la majoria
AcceptarAltresModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. S'accepta però sense substituir tot el text original, sinó recollint algunes expressions.
39
1801620https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/18010Model de consumCrec s'ha de mantenir el text però em sembla evident que s'ha de substituir "no tenim poder adquisitiu" per "no tenen poder adquisitiu" ja que sembla que ens excloem a tots nosaltres de tenir poder adquisitiuDesestimarAltresEntenem que el redactat en primera persona afavoreix la identificació del lector amb el document. Nosaltres també formem part del 99% que no tenim capacitat de consum il.limitada.
40
1921545https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/19211Model de consum[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:24"]
reduint el consum dels rics
[/quote]

Creo que esa frase carece de significado real y puede anularse. El resto de la frase me parece perfecto. (y no necesito llegar a 150 caracteres para decirlo)
DesestimarAltresEstem qüestionant un sistema de consum il.limitat, considerem que la frase del text original sí que té sentit.
41
2282620https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/22820Model de consumLa nostra política -en un món de recursos limitats- ha de ser redistribuir el consum I, per tant, sí crec que s´ha de reduir el consum d'alguns: si es vol es pot moderar dient "el consum dels més rics"AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
42
2356545https://fem.unpaisencomu.cat/t/model-de-consum/24/23561Model de consumLo que no encuentro es el procedimiento de llevarlo a cabo sin violar el principio de libertad personal y los acuerdos internacionales de libre comercio (y con un CETA que se nos viene encima). Puedes subir los impuestos _ad infinitum_ sobre determinados artículos, pero ...És un comentari
43
273https://fem.unpaisencomu.cat/t/circuits-curts/25/276Circuits curtsEl model productiu que proposem ha de recuperar estructures que afavoreixin els circuits curts de producció i consum. Uns circuits de proximitat que modifiquin les pautes vinculades a desplaçaments innecessaris de mercaderies, productes semielaborats i primeres matèries. Volem una economia més “autocentrada”, capaç d’abastir internament la majoria de demandes de la seva població.Ponència zero
44
497299https://fem.unpaisencomu.cat/t/circuits-curts/25/4976Circuits curtsNo proposem economies tancades o autàrquiques, sinó models basats en la racionalització de la producció de recursos que tinguin com a mesura les persones i no exportacions basades en l'enriquiment i l'explotació.És un comentari
45
82426https://fem.unpaisencomu.cat/t/circuits-curts/25/8243Circuits curtsPotser cal una redaccio que deixi clar que no s'opta per una economia autarquica. Cal no oblidar que el comerç internacional es basic pel funcionament de la economia mondial i pel desenvolupament dels paisos subdesenvolupats.És un comentari
46
839123https://fem.unpaisencomu.cat/t/circuits-curts/25/8392Circuits curtsCIRCUITS CURTS - Incorporar al texto (p.6)
Proposem implementar una política de Reactivació dels mercats dels pobles (la majoria públics), i que en aquest moment estan en franc declivi. Per revertir aquesta situació, s'hauria promocionar el producte de proximitat, el qual hauria d'arribar a la ciutadania a millors preus.
DesestimarMesures concretes
47
1028390https://fem.unpaisencomu.cat/t/circuits-curts/25/102811Circuits curtsD'acord amb aquesta aportació. Contràriament al que ha dit @MarcMartorell, entenc que no es tracta tant d'un tema d'autarquia com d'assegurar que allò que es pot produir de forma local, es faci en el territori. Hi ha externalitats positives de tot tipus, si això s'assoleix:

-Llocs de treball arrelats al món rural; emprenedoria i desenvolupament de noves alternatives de negoci -ecoturisme- en aquesta part del territori. Orgull i desenvolupament personal: 'puc viure i treballar al meu poble'.

-Millor control de salut dels boscos, si va lligada a una pastura que controli el sotabosc.

-Menys emissions, lligades als canals. Això es notarà encara més, a mesura que avancin els vehicles elèctrics.

-Preservació de cultius i ramaderia autòctona, preservació de biodiversitat.

-Una economia i societat més resilients als canvis en el mercat alimentari global.
És un comentari
48
1194671https://fem.unpaisencomu.cat/t/circuits-curts/25/11943Circuits curtsImprecindible pensar en una ramaderia no industrialitzada. Les granges actuals haurien de desaparèixer, encara que la mesura suposi una reducció de la producció de carn.

Quan es necessiti el complement de pinsos, controlar la seva composició per evitar els actuals excessos d'hormones, antibiòtics etc.
DesestimarMesures concretes
49
283https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/287Regular els mercatsLa continua liberalització dels mercats ens ha conduït a la Gran Recessió financera i econòmica. Evitar-ne de noves reclama, entre altres mesures, reglamentar l’activitat econòmica —especialment les finances— tot garantint-ne el control públic, lluitar contra l’especulació i eliminar els paradisos fiscals. Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobbies i portes giratòries, abusin del poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos de les persones consumidores. No hi hauria d’haver bancs massa grans que puguin dur a terme polítiques irresponsables confiant que els governs sortiran a rescatar-los amb diners públics. Igualment, cal desincentivar els efectes ambientals i socials nocius amb mesures reguladores, i calen també mesures fiscals contra tota forma d’especulació i guanys no relacionats amb l’obtenció de béns i serveis per a les persones.Ponència zero
50
582354https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/5823Regular els mercats(Després de "paradisos fiscals") Que els bancs catalans, espanyols i europeus tinguin un mínim control públic, se'ls prohibeixin les pràctiques especulatives i se'ls orienti al finançament d'activitats productives, a més de les necessitats personals i familiars.Acceptar
51
1048545https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/10483Regular els mercatsNo creo que el tamaño de los bancos sea la principal causa de ejecutar políticas irresponsables (aunque sí las posibles repercusiones). El problema está en la connivencia y dejadez de los órganos reguladores y una legislación dictada a su conveniencia. De acuerdo con una regulación firme y efectiva
Los bancos pequeños corren el peligro de ser fácilmente absorbidos por entidades de mayor tamaño.
És un comentari
52
1136576https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/11361Regular els mercatsTotalment d'acrod. Es important evitar que es facin monopolis o pactes de no agressio, repartir-se el mercat o qualsevol practica que vagi en contra d'una competencia justa que al final perjudica al consumidor. Tambe s'hauria de crear empreses publiques per a tots els mercats de necessitats basiques (energia, transport, banca publica, etc). D'especial importancia es crear una banca publica que ofereixi serveis basics a tota la poblacio, i en especial a aquells rebutjats per els bancs comercials. Tambe s'hauria de crear una normativa per separar els bancs d'inversio dels bancs comercials i d'aquesta manera els estalvis a la vista i diposits mai estarian en perill.És un comentari
53
1208295https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/120812Regular els mercatsProposo substituir el primer paràgraf pel redactat següent

“La continua liberalització dels mercats ha agreujat el mal funcionament de l’economia mundial, que es basa en una superfinaciarització de l’economia que no fa sinó transferir recursos cap el 10% més ric. L’economia ha passat de ser de capitalisme productiu a capitalisme financer i per això des dels 80 del segle passat les classes treballadores i capes mitjanes dels països desenvolupats no paren de perdre renda neta. La Gran Recessió financera i econòmica del 2008 ha posat en evidència aquesta mutació del sistema capitalista. Evitar-‐ne de noves reclama, entre altres mesures, reglamentar l’activitat econòmica —especialment les finances— tot garantint-‐ne el control públic, lluitar contra l’especulació i eliminar els paradisos fiscals i canviar les bases sobre les que funciona el model productiu. Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobbies i portes giratòries, abusin del poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos de les persones consumidores.”
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Millora el text sense canviar-ne el sentit, potser suprimir la referència a la superfinanciarització, per a facilitar la comprensió, donat que a continuació s'explica en què consisteix. Contextualitzar que cal fer-ho a nivell europeu i internacional.
54
1368739https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/13681Regular els mercatsla política sistemàtica de desregulació ha afavorit l’aparició de crisis i en concret de l’actual i profunda. La crisi ha afavorit així la concentració i les desigualtats, les polítiques adoptades l’han aprofundit, posant en mans dels poders financers anomenats sistèmics cada cop més recursos. En lloc de separar banca d’inversió i banca de préstecs, en lloc d’enfortir dels bancs centrals n’han fet com en el cas del BCE i els de cada país, un instrument de més gran enriquiment dels propis responsables de la crisi. Cal una reconducció radical de la política monetària i fiscal a tots els nivells
(`la crisi és consubstancial al capitalisme, la desregulació l'ha afavorit)
És un comentari
55
1370739https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/13702Regular els mercatsAfegir
Volem una democràcia real, on aquesta, en lloc de ser formal i eina per emmascarar els conflictes, entre ells els existents entre classes socials antagòniques, sigui una eina de radical transformació a través de a política del comú.
a) Regulant el mercat i substituint-lo quan calgui per formes de propietat pública i col·lectiva. Introduint la democràcia a l’empresa, començant pels drets laborals.
DesestimarPoca claredatText confús que acaba amb una proposta concreta
56
1499774https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/14996Regular els mercatsRegular els mercats. La continua liberalització dels mercats ha agreujat el mal funcionament de l’economia mundial, que es basa en una superfinaciarització de l’economia que no fa sinó transferir recursos cap el 10% més ric. L’economia ha passat de ser de capitalisme productiu a capitalisme financer i per això des dels 80 del segle passat les classes treballadores i capes mitjanes dels països desenvolupats no paren de perdre renda neta. La Gran Recessió financera i econòmica del 2008 ha posat en evidència aquesta mutació del sistema capitalista. Evitar-¬‐ne de noves reclama, entre altres mesures, reglamentar l’activitat econòmica —especialment les finances— tot garantint-¬‐ne el control públic, lluitar contra l’especulació i eliminar els paradisos fiscals i canviar les bases sobre les que funciona el model productiu. Cal regular correctament els mercats per impedir que els monopolis i oligopolis, amb els seus lobbies i portes giratòries, abusin del poder i s’apropiïn de manera creixent de l’esforç de la gent treballadora i dels recursos de les persones consumidores.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Calcada a l'portació de la fila 53.
57
1710620https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/17102Regular els mercatsOn diu (introducció eix 1):
“Cal una forta regulació ambiental dels mercats. Quan les decisions d’empreses i consumidors comporten costos socials “externs” —com en els casos de degradació ambiental— i els preus dels productes no els internalitzen, indueixen a prendre decisions que degraden la salut ecològica de la Terra, que és patrimoni comú.”
Crec que la formulació podria donar a entendre que posar un preu als impactes ambientals soluciona tots els problemas. Em sembla millor:
“Cal una forta regulació ambiental dels mercats. Quan les decisions d’empreses i consumidors comporten costos socials “externs” indueixen a prendre decisions que deterioren el medi ambient i social. Cal establir normatives i penalitzar econòmicament les activitats contaminants”
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
58
1900718https://fem.unpaisencomu.cat/t/regular-els-mercats/26/19002Regular els mercatsOn diu: "no hi hauria d'haver bancs massa grans", suposo que es refereix a la banca privada, o sigui que seria millor l'expressió: "no hi hauria d'haver bancs **privats** massa grans". Potser caldria referir-se a la necessitat del control democràtic sobre la banca pública.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
59
293https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/294Una empresa mercantil democràtica i coresponsableCal democratitzar les estructures empresarials. A més, com que l’activitat econòmica té lloc dins de la societat i se’n beneficia de les estructures i infraestructures, l’empresa mercantil ha d’establir un vincle de coresponsabilitat amb la societat, i tenir un paper proactiu tant en la sostenibilitat ambiental com en la pal·liació de les desigualtats.Ponència zero
60
498299https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/4985Una empresa mercantil democràtica i coresponsableÉs necessari que els treballadors i les treballadores s'apoderin en la gestió empresarial segons les seves capacitats. La corresponsabilitat ha de ser la guia de totes les decisions empresarials.AcceptarAltresPassa a un altre epígraf en el que té més sentit. La participació a l'organització pertany a l'apartat de treball.
61
117226https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/11721Una empresa mercantil democràtica i coresponsablePotser estaria be concretar fent referencia al model aleman de participacio dels treballados i d'institucions administratives en els consells d'administracio de les empresesÉs un comentari
62
1200468https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/12001Una empresa mercantil democràtica i coresponsableReivindiquem les empreses i els empresaris

Sovint, des de l’esquerra, s’entoma el concepte empresa com a quelcom negatiu, encara que inevitable.
S’hauria de reivindicar el concepte d’empresa com a eina imprescindible de producció de béns i serveis en la societat. L' empresa des de tots les seves vessants: de propietat privada i pública, gestionada unipersonalment, cogestionada o autogestionada.
Tots els tipus d’empresa són necessaris. Ara bé, no tots els tipus d’empresaris són desitjables. I més que criticar l’empresa com a concepte, s’hauria de criticar un tipus determinat d’empresari, el que busca el benefici immediat a qualsevol preu , sense tenir en consideració els efectes socials i ecològic de les seves decisions.
En el plantejament econòmic d’Un País en Comú ha de ser rellevant l’empresa i, també, l’empresari responsable social i ecològicament, que obté beneficis com a conseqüència de la feina ben feta, de la seva activitat en servei a la societat, al Comú.
És un comentari
63
1295702https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/12951Una empresa mercantil democràtica i coresponsableNo m'agrada la redacció de l'epígraf: s'assembla massa al fals discurs legitimador de la Responsabilitat Social Corporativa. En un sistema capitalista l'imperatiu universal és guanyar el màxim de diners per acumular més i més capital. Fins i tot els empresaris ben intencionats es troben, sovint, pressionats per incomplir els seus deures social i ambientals per por de sucumbir en la competència. L'única solució, penso, és que hi hagi una reglamentació socioambiental que obligui de debò. Això és fins i tot una garantia per als empresaris honestos, que, si no, es veuen sotmesos a una competència deslleial per part dels deshonestos i irresponsables. D'altra banda "democratitzar les estructures empresarials" no es pot deixar amb aquesta fórmula imprecisa. Cal afegir idees com: crear mecanismes de participació dels treballadors, assajar fórmules con la "cogestió" alemanya, fomentar les cooperatives com a tipus d'empresa de referència, sempre amb la perspectiva d'implicar més i més el personal treballador en la gestió empresarial i pressionar l'empresariat a assumir les responsabilitats que li pertoquen de cara a la societat.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Tanmateix, proposem parlar de codecisió i no de cogestió.
64
140426https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/14040Una empresa mercantil democràtica i coresponsableEstic totalment d'acord. Crc qu la demonitzacio de la empresa que sovint es fa des de l'esquerra es una actitud molt erronia. Cal defensar la necesitat d'empreses de tota mida. Tamb de grans mpreses. Sense grans empreses molts avnços no s'haurien produit.És un comentari
65
1702620https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/17020Una empresa mercantil democràtica i coresponsableCrec que això ha de canviar molt o sumprimir-se. Apelar a que les empreses siguin responsables ambientalment i que redueixin les desigualtats és un brindis al sol. El que cal és regulació i pressió social. A més, la raó per la qual cal obligar a les empreses a tenir en compte els imapctes ambientals I socials no és perquè utilitzin infrastructures ni peqrquè l'activitat econòmica tingui lloc dins la societat (això darer és evident).És un comentari
66
1712963https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-empresa-mercantil-democratica-i-coresponsable/27/17120Una empresa mercantil democràtica i coresponsableEfectivament aquest paràgraf es queda molt curt en relació amb els debats actuals sobre el tema. La qüestió dels impactes negatius de les empreses sobre els drets humans i el medi ambient, que s'agreugen en un context de competència creixent pels recursos naturals a escala global i dels quals la persecució dels defensors de drets humans és només la punta de l'iceberg, obliga a ser una mica més concrets. En aquests moments hi ha tres grans línies d'estratègia per atacar aquest tema: el desplegament del principis rectors de les Nacions Unides de 2011 sobre empreses i drets humans a través de la regulació dels Estats i els compromisos de les empreses; els treballs iniciats en el Consell de Drets Humans per tal d'elaborar un tractat internacional que crei obligacions directes per a les empreses en aquests àmbits; i el desenvolupament de la regulació estatal amb efectes extraterritorials que impliqui el control de les empreses que li estan vinculades quan operen en tercers països. Encara que el debat és massa complex com per entrar-hi aquí hi ha opinions diverses sobre si totes les vies són compatibles entre sí - que és la meva opinió - o si no ho són. En tot cas crec que el text s'hauria de completar. S'hauria de pronunciar clarament per una regulació estatal que obligui les empreses a comportar-se d'acord amb les normes internacionals de drets humans (incloent la no discriminació pels diversos motius establerts internacionalment, les diverses categories de drets reconeguts, el dret internacional humanitari i els drets dels col·lectius més vulnerables, com ara els pobles indígenes, els migrants o els nens) i les de protecció del medi ambient. I això amb independència del lloc on actuïn i amb responsabilitat sobre tota la seva cadena de valor. I a favor de normes internacionals vinculants per a les empreses en el mateix sentit. i, molt important, que en el pla estatal es garanteixi l'accés a la justícia de les víctimes, la qual cosa representa ampliar molt les vies actualment existents i que es creïn vies internacionals que permetin demandar les empreses responsables dels casos més greus de violacions dels drets humans o de danys al medi ambient.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Proposem, però, anar a una formulació més genèrica, que faci referència a les tres grans línies d'estratègia: el desplegament dels principis rectors de Nacions Unides, els treballs iniciats en el Consell de Drets Humansi el desenvolupament de la regulació estatal amb efectes extraterritorials que impliqui control de les empreses i accés de les víctimes a la justícia.
67
303https://fem.unpaisencomu.cat/t/reconstruir-el-sector-economic-public/28/304Reconstruir el sector econòmic públicCal reconstruir un sector econòmic públic potent, basat en àmbits estratègics com són, a més de la banca, l’energia, la gestió de l’aigua, les grans xarxes de transports i comunicacions, el control i garantia de la seguretat o la cura i l’atenció a les persones. Cal una economia pública que vehiculi la planificació de les inversions amb criteris de rendibilitat social i ecològica. I cal, sobretot, recuperar l’estat del benestar retallat en els darrers anys. L’estat del benestar ha estat l’eina més eficaç per corregir les desigualtats, perquè ha garantit l’accés de la ciutadania a la sanitat, l’educació i la protecció social, i ha estat, a més, una font molt important de creació d’ocupació. En la societat actual es fa imprescindible desenvolupar serveis públics i comunitaris que garanteixin una atenció acurada, que afavoreixin l’autonomia personal i possibilitin un envelliment actiu.Ponència zero
68
726375https://fem.unpaisencomu.cat/t/reconstruir-el-sector-economic-public/28/7264Reconstruir el sector econòmic públicEs necessari que el sector públic focalitzi els seus esforços en els àmbits estratègics actuals, tenint present la necessitat d'invertir en recerca i investigació. Així, també es important el domini del sector públic en R+D+i en altres àmbits.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
69
1628182https://fem.unpaisencomu.cat/t/reconstruir-el-sector-economic-public/28/16281Reconstruir el sector econòmic públicParla de "recuperar l'estat de benestar retallat en els darrers anys". D'acord, tenint en compte de la situació que partim. Però cal recordar que aquest "estat de benestar" del que nosaltres gaudíem al nostre país és encara molt lluny del nivell assolit a altres països europeus. Cal proposar anar més lluny (malgrat les dificultats actuals).És un comentari
70
1787774https://fem.unpaisencomu.cat/t/reconstruir-el-sector-economic-public/28/17876Reconstruir el sector econòmic públicPerò encara més important que els sectors estratègics siguin nominalment públics és que els serveis públics i d’interès general de la ciutadania estigui sota control dels poders públics, bé siguin de gestió privada o bé de gestió pública, i la seva gestió respongui al criteri prioritari de l’interès general i no al particular. Cal un sector públic a econòmic omia pública que, a més de gestionar determinats serveis estratègics, vehiculi estableixi la planificació de les inversions amb criteris de rendibilitat socioambiental al i ecològica, excloent-ne les de prestigi.És un comentari
71
313https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-social-i-solidaria/29/319Economia social i solidàriaL’economia social i solidària pot ser una eina molt apropiada per a una intervenció econòmica basada en la proximitat i el desenvolupament local. La vinculació territorial dels seus membres, la utilització de recursos autòctons, la propensió a l’enxarxament des de la intercooperació o la resistència a la deslocalització són elements característics d’aquesta economia. Creiem que s’ha d’impulsar aquest àmbit, no només com a proposta democratitzadora i de millores laborals, sinó com a eina de transformació social clau tant en la reducció de desigualtats com en la satisfacció de necessitats. L’economia social i solidària concreta i posa en pràctica els valors cooperatius que l’inspiren. El model cooperatiu a Catalunya té una llarga història i ha assolit prou solidesa —diversitat, capacitat i implantació— com per reclamar una aposta decidida a nivell social, polític i econòmic. La capacitat de donar solucions, béns i serveis i alhora d’estendre pràctiques democràtiques, retorn social i arrelament al territori fan de les cooperatives una eina imprescindible per a la gestió del bé comú. Per assolir una major generalització del model cooperatiu apostem per la inclusió d’aquest model en els plans d’estudi, tant a nivell universitari com en la formació bàsica i també en l’àmbit de la formació professional. Al mateix temps, és imprescindible un nou marc legal català que doni àmplies facultats i capacitat d’autoregulació a les organitzacions. El model cooperatiu s’ha d’incentivar, s’ha de fomentar i no s’hi han de posar obstacles, com passa actualment. En aquest sentit, creiem que el cooperativisme ha de poder ser un model de continuïtat de l’activitat de les empreses en crisi.Ponència zero
72
1802620https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-social-i-solidaria/29/18020Economia social i solidàriaCrec que la darrera frase: "En aquest sentit..." és desafortunada perquè tot I ser veritat pot donar a entendre que el cooperativisme serveix sobretot en situacions de crisi més que en altres situacions econòmiques.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
73
24301230https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-social-i-solidaria/29/24300Economia social i solidàriaCrec que al parlar d'economia social i solidaria hauriem d'incloure més models més enllà de les cooperatives. Hi han petites empreses que tambè fan aquest tipus d'economia, però per les casuistiques que siguin no poden formar una cooperativa o no creuen totalment en el seu model; però segueixen completament la forma de fer economia que el text suggereuxAcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Tanmateix, entenem que es poden incorporar les societats anònimes laborals i de responsabilitat limitada laborals, però no es pot deixar una fòrmula completament oberta. En aquests casos podrem parlar d'empreses socialment responsables, tercer sector i altres fòrmules, però no podem deixar-ho en indefinició.
74
323https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-col·laborativa-procomu/30/326Economia col·laborativa procomúL’economia col·laborativa obre noves possibilitats a partir de la col·laboració directa entre persones. Creiem que cal promoure el desenvolupament del sector d'economies col·laboratives procomú, és a dir, aquelles que prioritzen els models de producció col·laborativa entre iguals a partir de plataformes amb sistemes de governança democràtics i accessibles (sota llicències i codis oberts). L’economia col·laborativa, però, si no és democràtica i no s’orienta al bé comú pot anar en contra d’alguns dels seus principis inspiradors, ja que pot afavorir la concentració de recursos en mans d’uns quants i la precarització de condicions laborals. Per això creiem que cal regular l’economia col·laborativa corporativa per evitar que es converteixi en una eina de precarització del treball.Ponència zero
75
1197676https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-col·laborativa-procomu/30/11970Economia col·laborativa procomúL'economia col.laborativa no es pot confondre amb l'economia extractiva d'empreses com Uber i Airbnb que es posen aquesta etiqueta quan en realitat són grans multinacionals, que fan dels seus treballadors quasi bé esclaus, sense cap dret laboral, no paguen impostos i a més destrueixen els sectors on s'introdueixen, incomplint les lleis i exercint la competència deslleial.
Per aquesta economia "col.laborativa" no cal regulació, només serveix la prohibició de les seves formes de fer, són el capitalisme més salvatge.
És un comentari
76
1297702https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-col·laborativa-procomu/30/12972Economia col·laborativa procomúTotalment d'acord amb la Susana. Per això proposo d'eliminar tot el paràgraf. Allò que hi ha d'aprofitable -i en particular la idea que "col·laborar" és una bona cosa- ja es diu en altres llocs.Votació
77
1456676https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-col·laborativa-procomu/30/14560Economia col·laborativa procomúSí, el millor seria anul.lar aquest paràgraf, ja que només pot donar lloc a confusió i propiciar la legalitat d'empreses multinacionals amb un gran capital i ubicades a paradisos fiscals, que sota el paraigüa de l'economia col.laborativa, contractan treballadors sense cap dret laboral i competeixen amb grans avantatges amb les petites empreses nacionals que compleixen la nostra regulació comercial, fiscal i laboral.Votació
78
2336726https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-col·laborativa-procomu/30/23360Economia col·laborativa procomúJo crec que cal mantenir l'apartat, justament perquè no parla de l'economia col·laborativa orientada al benefici privat (airbnb, uber...) sinó de l'orientada a la col·lectivitat i el benefici comú... Per això s'utilitza el terme "procomú". Crec que cal polititzar l'economia col·laborativa i fer una aposta pels models democràtics orientats al bé comú. Potser el text es podria millorar aclarint aquests elements...És un comentari
79
333https://fem.unpaisencomu.cat/t/reindustrialitzacio/31/334ReindustrialitzacióLa indústria ha de tornar a ser un motor de l'economia catalana i ha de ser capaç de generar nous llocs de treball. En aquest sentit, la transició a una economia més ecològica —començant per la transició energètica a un model 100% renovable— ha de marcar un nou cicle d’inversions. Treballarem per desenvolupar i dur a terme una política industrial i productiva pròpia, centrada en les capacitats de la població catalana, les oportunitats en el context econòmic regional i global, i les característiques del territori. Al mateix temps, apostarem per una política comercial que protegeixi la indústria. Representants del món empresarial i de les persones treballadores han d’assolir pactes per a la transformació del teixit industrial i garantir una transició justa cap a un nou model. Apostem per una indústria innovadora, sostenible i renovada, basada en la qualitat de l'ocupació, així com en la promoció del dret a la conciliació i la coresponsabilitat. Una indústria orientada cap a la producció de béns i serveis amb més valor afegit, més valor social i menys petjada ecològica. Al mateix temps, s'ha de possibilitar el reequilibri territorial, amb plans d'industrialització a les comarques amb un nivell d’atur més alt.Ponència zero
80
502299https://fem.unpaisencomu.cat/t/reindustrialitzacio/31/5028Reindustrialització[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:31"]
d’inversions.
[/quote]

Per això proposem un _Green New Deal_ que revigoritzi la indústria a partir de la inversió en energies nétes i renovables. Aquest impuls industrial ha de tenir en compte les necessitats del territori i s'ha de fer des de cada un dels nivells competencials, des del municipal fins a l'europeu.
[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:31"]
política comercial que protegeixi la indústria
[/quote]
política comercial basada en la cooperació, no en la competència, en la qual la deslocalització i l'explotació de les persones es combatin mitjançant el comerç just i l'aposta per sectors econòmics de qualitat.
DesestimarAltresA l'apartat treball ja hi ha una referència al sector de les renovables com un jaciment de nova ocupació. La terminologia Green New Deal és una expressió que no genera consens a l'espai.
81
1378740https://fem.unpaisencomu.cat/t/reindustrialitzacio/31/13789ReindustrialitzacióA la pàgina 7. en l'úlitm paràgraf sobre la reindustrialització, afegir:
Un dels factors més nocius per a l’industria del nostre país és la deslocalització. En aquest sentit, és molt important aplicar mesures que serveixin per contrarestar els seus efectes. Mesures com:
-Obligar que les empreses tinguin un domicili fiscal en el territori
-Retirar els ajuts públics a empreses que, elles, les seves matrius o filials seves, hagin deslocalitzat per marxar cap a altres països
-Aplicar una taxa de liquidació sobre les deslocalitzacions, perquè aquestes afecten directament al territori i a les seva gent. Cal tenir present que aquestes empreses no compleixen amb la responsabilitat social que haurien de practicar totes les empreses.
DesestimarMesures concretes
82
162614https://fem.unpaisencomu.cat/t/reindustrialitzacio/31/16260ReindustrialitzacióAfegir

La indústria moderna, però, comporta la inclusió de noves formes de producció avançades que si bé augmenten la productivitat, eliminen llocs de treball. És per això que cal que les indústries reverteixin a la societat aquest greuge, destinant via impostos allò que s'estalvien per no tenir que cotitzar per treballadors o pel no pagament de salaris.
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
83
2289620https://fem.unpaisencomu.cat/t/reindustrialitzacio/31/22890ReindustrialitzacióGreen New Deal és una expression massa associada a la idea d'impulsar un "creixement sostenible". Crec que hem d'abandonar totalment el creixement economic com a objectiu I, en conseqüència, no utilitzar aquest terme. Millor dir simplement que cal invertir en energies netes i renovables (I al mateix temps defensem desinvertir en alters coses i estils de vida menys consumistes)És un comentari
84
343https://fem.unpaisencomu.cat/t/sector-primari/32/342Sector primariCal reconèixer el paper estratègic de les activitats agràries, ramaderes i forestals. No només com a puntal econòmic i sector fonamental en les exportacions, sinó també com a activitat vinculada a l’equitat territorial, l’arrelament de la població als nuclis rurals, la preservació del medi i la generació de riquesa i identitat. Defensem, en aquest sentit, un sector primari que aposti per la qualitat dels aliments i que ens permeti avançar cap a les sobiranies alimentària i energètica.Ponència zero
85
1926696https://fem.unpaisencomu.cat/t/sector-primari/32/19267Sector primariAfegir:
Defensem, en aquest sentit, un sector primari que aposti per la qualitat dels aliments i que ens permeti avançar cap a les sobiranies alimentària i energètica.
**Una agricultura que valori i potencii la producció ecològica vegetal i animal i que posi traves als productes modificats genéticament.
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
86
2493209https://fem.unpaisencomu.cat/t/sector-primari/32/24930Sector primariCal integrar el sector prinmari en els instruments de planejament territorial.
És necessari disposar d'una informació de base de qualitat (Mapa de sòls de Catalunya) en la que s'identifiquin els espais agraris existents i potencials per tal d'establir una classificació del sòl d'acord amb els criteris de sobirania alimentària, mosaic territorial, infraestructura verda, qualitat paisatgística...
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Introduir la integració del sector primari en els instruments de planejament territorial.
87
353https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-de-les-cures/33/3510Economia de les curesLa cura de les persones ha de tenir un lloc central en l'economia. És un sector intensiu en treball, sostenible i no deslocalitzable. En els propers anys la necessitat social de cura seguirà creixent de manera exponencial com a resultat, entre altres factors, de l’envelliment demogràfic progressiu de la població. Caldrà promoure aquest creixement tot garantint condicions laborals, mitjançant els convenis col·lectius i altres mecanismes que siguin dignes i de qualitat. Caldrà, al seu torn, combatre l'economia submergida i la hiperexplotació laboral que caracteritza actualment el sector. S’hauran de defensar també els drets socials de les persones, majoritàriament dones, que en l’actualitat duen a terme el treball de cures de forma no remunerada i que pateixen la sobrecàrrega resultant en la seva salut, el seu benestar, la seva autonomia econòmica i els seus projectes vitals. La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col·lectiva.Ponència zero
88
821499https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-de-les-cures/33/8214Economia de les curesCal afegir en aquest apartat d'Economia de les cures, nom innovador però potser poc afortunat, el següent: Es tracta d'un sector central en l'economia del bé comú i per tant d'un sector d'obligat interés públic i que per tant cal reforçar sobretot des dels serveis públics. "La cura ha d'esdevenir una veritable responsabilitat col.lectiva... que s'ha de reconèixer i reforçar dels dels serveis públics"...Caldria incorporar-lo a la part del relat del sector econòmic públic. Alhora també caldria afegir que cal evitar el repagament/copagamant de la ciutadania de determinades cures.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
89
951212https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-de-les-cures/33/9510Economia de les curesTotalment d'acord, Arnau. Una espècie de situació diglòsica deu haver traït el Grup Impulsor. Hauria de ser Economia de la Cura. Això no va d'esparadraps, he, he,...És un comentari
90
1189665https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-de-les-cures/33/11891Economia de les curesCampañas que dignifiquen el papel de los "cuidados" a las personas no dependientes., Dar un valor y remuneración según el trabajo realizado, Pero también, los cuidados no deben ser realizados bajo control y seguimiento de profesionales de la salud . Y en cambio, los Trabajadores sociales, no tienen una formación sanitaria. Formación importante para valorar si las cuidados que se aplican son los necesarios.És un comentari
91
1218208https://fem.unpaisencomu.cat/t/economia-de-les-cures/33/12188Economia de les curesEn lloc de la versió del grup impulsor, proposo la següent modificació: "La cura de les persones ha de tenir un lloc central en l'economia. És un sector intensiu en treball, sostenible i no deslocalitzable. En els propers anys la necessitat social de cura seguirà creixent de manera exponencial com a resultat, entre altres factors, de l’envelliment demogràfic progressiu de la població. Caldrà promoure aquest creixement tot garantint condicions laborals, mitjançant els convenis col·lectius i altres mecanismes que siguin dignes i de qualitat. Caldrà, al seu torn, combatre l'economia submergida i la hiperexplotació laboral que caracteritza actualment el sector. La cura ha d’esdevenir una veritable responsabilitat col·lectiva **i tot plegat només és possible si l'administració assumeix com a pròpia aquesta tasca, mitjançant la constitució d'un veritable sector estratègic de titularitat, gestió i provisió pública dedicat a les cures de les persones dependents que alliberi a les persones - majoritàriament dones - que en l’actualitat duen a terme el treball de cures de forma no remunerada i que pateixen la sobrecàrrega resultant en la seva salut, el seu benestar, la seva autonomia econòmica i els seus projectes vitals. Un sector públic estratègic mantingut amb uns impostos progressius i no amb un repagament/copagament que acaba recaient en els més vulnerables o que acaba condemnant a les dones a mantenir-se dins l'àmbit privat de la llar.**AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Introduir la seva consideració com a sector estratègic assumit per l'Administració en la seva execució directa, sense repagaments i sufragat per via impositiva
92
363https://fem.unpaisencomu.cat/t/teixit-comercial/34/363Teixit comercialEl petit comerç català ha de treure profit del renovat interès per la vida de barri i per tot allò que significa proximitat. És molt important que la societat, però també el sector, reconeguin la seva capacitat per generar teixit urbà i el seu rol central en les economies locals. La dinamització de la producció local, que troba sortida en el petit comerç autòcton, i la circulació de la renda dins del territori —especialment si s'estableixen esquemes de moneda complementària local— són els puntals per contrarestar el model de les grans superfícies, les cadenes franquiciades i, més recentment, del comerç electrònic globalitzat.Ponència zero
93
373https://fem.unpaisencomu.cat/t/turisme/35/374TurismeEl turisme és un sector estratègic a Catalunya, però actualment l’economia catalana n’és massa dependent. Volem que vinguin visitants però volem regular el turisme per evitar els seus impactes sobre el medi natural i sobre l’habitabilitat d’algunes ciutats. Cal tenir en compte, a més, que el turisme té també un important impacte global vinculat a la contaminació del transport aeri. Per tot això, s'han d'impulsar transformacions en el sector turístic que n’afavoreixin el decreixement i la descentralització territorial i estacional, canvis que han de produir una millora dels serveis i de la qualitat de l'ocupació en el sector.Ponència zero
94
952212https://fem.unpaisencomu.cat/t/turisme/35/9521TurismeOn diu : _Volem que vinguin visitants però volem regular el turisme per evitar els seus impactes sobre el medi natural i sobre l’habitabilitat d’algunes ciutats. Cal tenir en compte, a més, que el turisme té també un important impacte global vinculat a la contaminació del transport aeri._
Hi diria: _Tots gaudim sent turistes, quan podem, i , doncs,entenem i apreciem que ens visitin, però s'imposa una Sostenibilitat en la convivència entre visitants i residents que no tiri per terra la vida normal de les ciutats, que no n'expulsi habitants (gentrificació), que no n'encareixi els preus del consum (sobretot de l'habitatge), que no en canviï els usos productius ni malmeti el patrimoni, que no en dificulti la mobilitat_
Seguiria amb el paràgraf final, i hi afegiria:
Per això és important aprendre de l'experiència barcelonina recent i actual, singularment en els terrenys de l'allotjament, la fiscalitat, el ptrimoni, la regulació normativa, la mobilitat, el comerç i la policia d'activitats.
AcceptarMesures concretesModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Introduir el segon paràgraf, sobre gentrificació, habitatge, usos productius, patrimoni i mobilitat.
95
1041390https://fem.unpaisencomu.cat/t/turisme/35/10411TurismeD'acord amb el que es proposa des del grup impulsor. Però es pot enfatitzar el punt de la descentralització territorial i estacional del turisme: ben potenciat -per exemple, afegint a la 'marca Barcelona' altres elements que destaquin la bellesa dels territoris, com la vinya del Priorat o les rutes del Ports de Tortosa-Beseit; o les històries, molt interessants, dels pobles de l'Ebre- pot ajudar a donar oportunitats de desenvolupament a regions d'on els joves han d'emigrar per falta de feina.DesestimarMesures concretesUna proposta massa concreta per a un document d'aquestes característiques
96
1049606https://fem.unpaisencomu.cat/t/turisme/35/10493TurismePROPOSTA 1 : 'Nou model de governança de la activitat turística: fiscalitatzació de la activitat turística'

• La taxa turística passa a ser un impost municipal.
• Es recapta a nivell municipal per totes les activitats econòmiques que suposin el visitant com client majoritari o dominant i que d'alguna forma impliquin un ús dels recursos públics (espai públic, transportes, fonts energètiques, etc.) per part d'una població prevalentment no resident. Doncs no només sector d'allotjament sinó també lloguers de cotxes, bicicletes, etc.
• Els tipus impositius s'haurien d’augmentar i articular millor respecte a els que són vigents ara en el marc de la taxa turística de la Generalitat, preveient una certa flexibilitat entre mínims i màxims (la elecció final dels tipus la faran els ajuntaments). Possiblement es pot avaluar si en lloc d’un tipus fix, haurien de ser modulats en relació al preu del servei com percentual del cost (per exemple, pels hotels des del 1% al 2% del preu de la habitació, etc.).
• Els municipis de menys de 1000 habitants i on les places hoteleres representen menys del 20% de la població resident (aquest criteri s'haurà d'especificar amb millor detall) han de delegar la gestió de la part 'pròpia' de la recaptació a mancomunitats turístiques ja formades de que fan part o al consell comarcal.
• El 50% de la recaptació es queda a als municipis o mancomunats i s'ha de gastar en partides de despesa vinculades amb les externalitats produïdes per la activitat turística: manteniment d’habitatge social, espai públic i infraestructura de mobilitat, qualitat espais naturals, activitats comercials no vinculades al turisme i serveis d'interès general (farmàcies, escoles, casals, etc.) als llocs (barris, carrers, etc.) més afectats per la concentració d’activitats turística. També poden anar a finançar el funcionament de processos participatius relacionats amb la planificació turística.
• El 25% es transfereix a les organitzacions turístiques locals del territori (patronats de turisme municipals, de la mancomunitat o de la comarca) per fer promoció turística, disseny de nou productes, formació operadors, gestió de visitants i informació turística.
• El 25% es transfereix a la Generalitat per contribuir al finançament de la promoció exterior de la destinació Catalunya, al funcionament de la Agència Catalana de Turisme i a projectes de infraestructura d’interès nacional.
Cada 4 anys la Generalitat d’acord amb els ajuntaments pot revisar el pla general de recaptació i despesa però sense canviar el model de recaptació i els criteris de repartició (50-25-25).
DesestimarMesures concretesProposta massa concreta, pròpia d'un document de programa
97
161714https://fem.unpaisencomu.cat/t/turisme/35/16171Turisme[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:35"]
El turisme és un sector estratègic a Catalunya, però actualment l’economia catalana n’és massa dependent.
[/quote]

Afegir
A més, el turisme no és un sector estable doncs està molt exposat a les condicions de conflicte o no en altres indrets turístics internacionals
DesestimarAltresAixò no és una característica exclussiva del sector turístic, en un món globalitzat, l'impacte d'esdeveniments internacionals és perceptible en tots els sectors productius
98
1629182https://fem.unpaisencomu.cat/t/turisme/35/16290TurismeSigui aquí o a l'analitzar i fer propostes territorials (especialment referits a Barcelona), cal fer una referència als **creuers** que contaminen i carreguen, aportant molt poc.És un comentari
99
1927696https://fem.unpaisencomu.cat/t/turisme/35/19278Turisme. Volem que vinguin visitants però volem regular el turisme per evitar els seus impactes sobre el medi natural i sobre l’habitabilitat d’algunes ciutats I EL MALBARATAMENT DE LA COSTA I ALTRES ESPAIS NATURALS AMB URBANITZACIONS DESTRUCTIVES.És un comentari
100
383https://fem.unpaisencomu.cat/t/capgirar-el-sector-de-la-construccio/36/381Capgirar el sector de la construccióEls indicadors de l'activitat constructora han començat a remuntar i ja s'endevinen algunes dinàmiques molt similars a les dinàmiques prèvies a la crisi. Així serà mentre no canviïn els esquemes de funcionament del sector, dominat per un grapat de grans empreses multiactivitat altament vinculades al sector financer, que acaparen les grans obres públiques, i amb una miríada de petites empreses locals que tracten de competir per accedir a les subcontractes que ofereixen les primeres. Cal capgirar aquesta situació. La professionalització de la gestió i la col·laboració entre petites empreses pot obrir la porta a un canvi progressiu d'aquestes dinàmiques.Ponència zero
Loading...
 
 
 
Model econòmic i productiu
Treball
Canvi climàtic, energia i mob
Aigua
Polítiques urbanes
Natura i medi rural