Tractament Eix 4 Definitiu
 Share
The version of the browser you are using is no longer supported. Please upgrade to a supported browser.Dismiss

 
View only
 
 
Still loading...
ABCDEFGHI
1
CodiUsuariurlLikesTítolTextDecisióMotiu desestimacióComentaris
2
1953https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-radicalitat-democratica/193/1955Diagnosi de Radicalitat democràticaNo hi ha dubte dels beneficis que la democràcia ha aportat a la nostra societat. Tanmateix, vivim en una democràcia liberal representativa en què els mecanismes de deliberació, participació i democràcia directa són escassos. A més, l’organització de la participació política continua orientada a privilegiar la cultura patriarcal i continua impedint la plena incorporació de les dones.

Considerem, doncs, que aquest model de democràcia és insuficient i té importants mancances. Entre d’altres, és un model que ha permès que els interessos de la banca s’hagin sobreposat a l’interès general de la ciutadania; fet que demostra que la gent comuna no és la protagonista de la política sinó que, al final, són determinades elits polítiques, econòmiques i financeres les que s’acaben beneficiant del sistema.

Al mateix temps, però, els darrers anys també hi ha hagut mobilitzacions massives en què la ciutadania hem recuperat l’interès per la política i hem reclamat amb força més i millor democràcia i més sobirania. A més, en un context en què les capacitats de les institucions públiques per resoldre els problemes de la gent s’han vist minvades, hem viscut una gran explosió d’experiències d’autogestió i d’innovació social a través de les quals la ciutadania ens hem autoorganitzat per fer front a unes problemàtiques socials creixents. Allà on no arribaven les institucions públiques la ciutadania hi hem donat resposta. En aquest sentit, històricament l’activisme feminista ha mostrat formes d’acció comunitària que posen el seu focus d’atenció en la vida humana, la cura de les persones i la seva sobirania: els bancs del temps, els bancs d’aliments, les xarxes de suport mutu o l’aprovisionament i elaboració de productes de primera necessitat, entre altres.

Democràcia és decidir, en condicions d’igualtat i entre totes les persones membres de la comunitat, les qüestions que ens afecten. Radicalitzar la democràcia, doncs, vol dir aprofundir i generalitzar els principis democràtics en el conjunt de la societat. Vol dir, per tant, avançar en inclusivitat: que no hi hagi exclusions, ni discriminacions que deixin fora de la presa de decisions a persones i col·lectius afectats. Vol dir avançar en igualtat: que tothom disposi dels mateixos recursos a l’hora de decidir, per assegurar la llibertat de criteri; reduint les situacions de desequilibri en formació, informació, temps i altres recursos. Vol dir també avançar en els nivells de decisió: que no hi hagi àmbits exclosos i que la decisió democràtica abasti des del nivell local fins al nivell europeu i supraestatal. I, per últim, vol dir avançar en els àmbits de decisió: que la capacitat d’intervenir s’estengui a totes les qüestions que afecten la vida col·lectiva.
Ponència zero
3
1752650https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-radicalitat-democratica/193/17521Diagnosi de Radicalitat democràticaLa democràcia més formal va servir al llarg del segle passat per aconseguir molt avenços socials. Aquests darrers anys veiem com alguns dels seus elements es posen en qüestió o es suprimeixen, a mesura que les elits veuen que poden afectar als seus interessos. A España hi ha un greu retrocés en principis tan fonamentals per una societat democràtica com són la separació de poders o la possibilitat de modificar les Constitucions amb decisió final del vot popular mitjançant referendum. Hem de fer nostres aquests principis que venen de la Revolució Francesa, però que malauradament tornen a estar en primer pla.AcceptarPerò no es proposa modificar el text incials, doncs la idea ja està reccolida
4
2036943https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-radicalitat-democratica/193/20360Diagnosi de Radicalitat democràticaParece que la posibilidad de cambios reales pasan hoy, prioritariamente, al menos en la Europa PostEstado del Bienestar, por resguardar la dimensi’on formal de la Pol’itica, en tanto profundizaci’on de la Democr’acia, y no tanto por la Dimensi’on de los Contenidos, como sucediera enpasadas ‘epocas, en las que de lo que m’as se trataba... era la planificaci’on y construccion de un determinado tipo de Mundo; Socialismo.
Superada la m'istica revolucionaria, tan recurrente en la liturgia de la Izquierda (no lo digo peyorativamente), hoy nos encontramos en una situaci'on que nos convoca a tener que inventarnos otra vez, tener que construir un Discurso que revalorice toda una gama de significantes (palabras) que se nos ha sido arrebatada por los poderosos que sostienen al presente Sistema. Me estoy refiriendo a los conceptos fundamentales del Republicanismo, de los logros de la Ilustraci'on, de la Modernidad, de la conquista del Estado de Derecho, de la vigencia de los Tres Poderes..., etc. Hasta no hace mucho tiempo, yo estaba convencido (como un mantra) que todos estos valores eran patrimonio de la Burgues'ia, y que al Hombre Nuevo no le quedaba m'as que apelar al Sacrosanto dictamen de Lo Colectivo (el que en el Socialismo Real no hizo m’as que producir Burocracia. No hay que inventar muchas cosas, sino comenzar por valorizar..., y tomarnos en serio a la Democracia. Que ella atraviese a lo cotidiano. Bella apuesta es 'esta, la de este momento hist'orico, en Espania. Ojal'a que la ciudadan'ia no delegue su responsabilidad. Estoy ilusionado. Me gustra creer. Lo necesitaba.
És un comentari
5
1963https://fem.unpaisencomu.cat/t/una-democracia-plena/194/1964Una democràcia plenaApostem per aprofundir i millorar la democràcia en tots els seus aspectes, començant per millorar les institucions representatives i els mecanismes d’elecció dels nostres representants, que han de continuar jugant un paper fonamental en el nou model de país que volem construir. Al mateix temps, però, apostem per convertir la democràcia en un eix vertebrador de tota la nostra societat, fent que la democràcia no formi part només de les institucions públiques sinó també del conjunt d’espais socials i comunitaris, l’economia, l’empresa o les famílies. I finalment, per tenir una democràcia realment plena cal desenvolupar nous canals, noves pràctiques i nous instruments de deliberació, participació i decisió directa.Ponència zero
6
1973https://fem.unpaisencomu.cat/t/un-democracia-mes-participativa/195/1976Un democràcia més participativaNo volem unes eleccions cada quatre anys, volem democràcia cada dia. Volem que la ciutadania participem en la presa de les decisions i que intervinguem de forma efectiva en l’elaboració de les polítiques públiques. Per això cal que les institucions públiques es dotin de noves eines de participació ciutadana i les utilitzin de forma molt més generalitzada a l’hora de dissenyar i implementar les seves polítiques.Ponència zero
7
491291https://fem.unpaisencomu.cat/t/un-democracia-mes-participativa/195/4912Un democràcia més participativaLa clau està en com s’estructura la participació ciutadana. Aquesta tindria que ser aplicant el principi de subsidiarietat, és a dir, que la ciutadania participi, debati i acordi al nivell més baix possible.

Si una cosa afecta als veïns d’una escala, les decisions les han de prendre, exclusivament, aquests veïns. Però si hi ha algun aspecte que afecti al carrer, el debat i les decisions han de ser, també, a nivell de carrer. Si el tema en qüestió afecta al barri, ha de ser tot el barri que ha de poder participar en el debat i en la presa de decisions..... i així successivament a nivell de districte, de poble o ciutat, de comarca...o de país.

Cada conjunt de ciutadans i ciutadanes que viuen en una escala, carrer, barri, districte, poble, ciutat....fins el conjunt del país, és sobirà per debatre i prendre les decisions que cregui més oportunes en el seu àmbit. Allò que una escala, carrer, barri...país, hagi decidit, no ho ha de poder canviar ni esmenar cap altre agrupació ciutadana superior, sempre que no en resulti directa o indirectament afectada.

El repte és com s’arbitra el pes i les decisions de diferents agrupacions ciutadanes quan totes estan interrelacionades entre sí. Aquest és el cas, per exemple, de la Super Illa del Poble Nou o del tramvia per la Diagonal de Barcelona. En el primer cas afecta a un barri, a tot un districte i a tota la ciutat, però amb diferents intensitats. Als veïns del barri del Poble Nou els afecta més que no pas al conjunt de veïns del districte de Sant Martí, a la vegada que aquests surten més afectats que no pas el conjunt dels ciutadans de Barcelona. I el mateix es podria dir del tramvia per la diagonal, com tants altres projectes o mesures.

Una possibilitat per resoldre aquest repte és que és faci una deliberació i votació als tres nivells: Barri, districte i ciutat. A l’hora de votar es tenen en compte tots els vots, i solament s’aplica la decisió si hi ha majoria simple en cada un dels tres nivells. És a dir, les decisions solament es prenen quan no hi ha cap nivell afectat que s’hi oposi. Cada nivell te el dret de veto sobre aquelles decisions que considera son negatives pel seu col•lectiu de ciutadans.

Naturalment hi ha altres maneres de prendre les decisions. Per exemple donant un pes diferent, en funció de les afectacions de les decisions, a les diferents agrupacions de ciutadans i ciutadanes. En el cas de la Super Illa del Poble Nou, per exemple, es podria considerar que el grau d’afectació disminueix al 50% (per exemple) al canviar de nivell. És a dir que els vots dels ciutadans del Poble Nou valguin el doble que els vots dels ciutadans i ciutadanes del districte de Sant Martí i que aquests valguin, també, el doble que els vots del ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La decisió es pren per majoria simple tenint en compte la distribució ponderada dels vots.

Sigui quin sigui el criteri que es decideixi, aquest criteri tindria que ser d’aplicació universal a tots els nivells. No fora assenyat que hi haguessin diferents criteris per decidir coses a nivell de país i comarques, per exemple, que fossin diferents als criteris que s’empressin en barris i districtes.
AcceptarParaules claus que aporta: subsidiaretat en la presa de decisions. Interelació en les decisions i la delibaració. És desestemaria tot la part que baix al detall o a una concreció que no és l'objecte d'aquest document
8
2428690https://fem.unpaisencomu.cat/t/un-democracia-mes-participativa/195/24280Un democràcia més participativaL'aposta per la democràcia participativa, com comenta el Jordi, passa pel principi de subsidiarietat. Això implica una aposta pels municpis com a centres polítics centrals, i pels moviments municipalistes com a eina d'apoderament ciutadà (ja se'n parla a l'eix de sobiranies; aquest post podria anar també a l'apartat de municipalisme de l'eis 3). L'onada de canvi, la implicació política transformadora ha començat pels municpis i per tirar-la endavant cal comptar amb aquesta empenta municipalista i reconéixer la seva autonomia. S'ha de recuperar sobirania per als municipis, en tant que espais on millor es es pot desenvolupar la democràcia participativa, on la gent es pot implicar en la direcció dels seus assumptes a través de processos de deliberació i presa de decisions. Això implica canviar l'actual repartiment de poder entre entitats locals, nacionals, estatals, europees, per donar més pes als municpis i construir a partir d'ells xarxes on compartir sobiranies.AcceptarPassar a l'eix 3 sobre municipalisme
9
1983https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-directa-i-iniciativa-ciutadana/196/1985Democràcia directa i iniciativa ciutadanaLa ciutadania hem de poder proposar i decidir de forma directa sobre aquelles qüestions rellevants que ens afecten o que són d’interès general. Per això calen nous instruments de democràcia directa i avançar cap a un model de democràcia en què es normalitzi l’ús de mecanismes com els referèndums o les iniciatives legislatives populars.Ponència zero
10
490291https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-directa-i-iniciativa-ciutadana/196/4903Democràcia directa i iniciativa ciutadanaCom a ciutadans lliures volem viure en un país vertaderament democràtic, on la ciutadania tingui la possibilitat de decidir en totes aquelles coses que pertanyen i afecten al conjunt de la societat. Aquesta voluntat ha de quedar perfectament reflectida en la Constitució. Volem que en la Constitució del nou Estat, sigui quin sigui el seu model, hi consti explícitament:

• La sobirania rau en el conjunt dels ciutadans i ciutadanes.
• La ciutadania exerceix la seva sobirania i expressa la seva voluntat a través de referèndums vinculants.
• Els referèndums vinculants poden ser sol•licitats per la voluntat de un mínim del 1% del cens per lleis i normes, o un mínim del 2% del cens per a canvis que afectin a la Constitució.

**Son matèria de referèndum vinculant**:
• La revocació de qualsevol llei, norma o càrrec electe.
• L’esmena parcial de qualsevol llei o norma
• La proposició de noves lleis o normes.
• Els resultats dels referèndums vinculants esdevenen, automàticament, lleis, sense que tinguin que ser confirmades ni referendades per cap institució. La voluntat de la ciutadania, expressada en referèndum, és la màxima expressió de la sobirania.
VotacióAporta la idea força dels referèndums vinculants i què estaria sotmés a referèndum per lleis o revocació de càrrecs. Es descartaria els % per ser massa concret
11
884529https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-directa-i-iniciativa-ciutadana/196/8844Democràcia directa i iniciativa ciutadanaPer a poder fer això, cal una infraestructura, i dues opcions de vot: presencial, i electrònic, fent servir la mateixa plataforma, oberta, transparent, i pública.

Totalment d'acord en posar les urnes cada vegada s'hagi de decidir coses importants, ja sigui a nivell nacional, de ciutat, o inclús de barri.

Però no només posar els mitjans, sinó també potenciar la participació ciutadana. Les ciutadanes i ciutadans han de veure que el seu vot compta, i s'han de fer campanyes a favor de participació.
VotacióDeliberació i participació
12
977576https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-directa-i-iniciativa-ciutadana/196/9772Democràcia directa i iniciativa ciutadanaLa ciutadania ha de tenir mes poder en a la politica participant i decidint en temes que afectin la seva vida cotidiana, tant en ambit nacional com regional o municipal.

Estic d'acord amb el @rogerillu que un sistema de votacio electronic facilitaria mes aquesta participacio i, en aquesta era de l'internet, es sorprenent que encara no s'hagi implantat. Tambe es cert que aquest pais i societat no esta acostumada a votar mes que cada 4 anys i per tant, tambe caldra un cert impuls des de les institucions per "educar" la societat i convencer de que el seu vot es importat.

Potser, un sistema de votacio semblant al de Suissa seria un bon començament. Per que aquest sistema sigues valid, logicament es necesarria que tots els partits i associacions politiques donessin validessa a aquest sistema i opinions en ambdues costats siguin expressades. El repte d'un sistema com aquest, seria mantenir - o augmentar - el nivell de participacio quan es demana de votar tant sovint.

(Disculpeu les faltes d'ortografia ja que estic fent servir un teclat angles)
VotacióParticpació ciutadana i Votació electrònica
13
23231183https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-directa-i-iniciativa-ciutadana/196/23231Democràcia directa i iniciativa ciutadanaEl nostre és un país de tots i com a tal ha de contemplar la participació ciutadana en cadascuna de les decisions d´estat.

Plataformes digitals que permetin dur a terme aquesta participació de forma directa e instantanea.

Països com suïssa e islandia son un clar exemple de la maduressa democrática en la qual el poble és partícep i conseqüent amb cadascún dels moviments del govern.

Atentament,
VotacióParticpació ciutadana i Votació electrònica
14
2599891https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-directa-i-iniciativa-ciutadana/196/25990Democràcia directa i iniciativa ciutadanaconsulta dels càrrecs electes a la ciutadania mitjançant multi Referèndums sempre que el tema sigui important.------------------------------------------AcceptarPerò no es proposa modificar el text incials, doncs la idea ja està reccolida
15
1993https://fem.unpaisencomu.cat/t/coproduccio-de-politiques-publiques/197/1993Coproducció de polítiques públiquesApostem per la coproducció de polítiques públiques, entesa com la resolució col·laborativa de problemes col·lectius mitjançant mecanismes a través dels quals la ciutadania produïm els nostres propis béns i serveis, ja sigui amb o sense la implicació del sector públic. En els processos de coproducció la ciutadania prenem un rol de centralitat i ens impliquem activament tant en el disseny dels serveis o béns coproduïts (diagnòstic, decisió, planificació) com en la implementació i avaluació. Aquesta col·laboració entre diferents actors i ciutadania, de naturalesa comunitària, no només té per objectiu assolir uns resultats efectius (la resolució de problemes col·lectius o la satisfacció de necessitats socials) sinó que també persegueix crear una sèrie de pràctiques i valors socials de caràcter relacional, com la confiança, la tolerància, l’empatia, la creativitat o l’amabilitat.Ponència zero
16
2003https://fem.unpaisencomu.cat/t/sense-equitat-no-hi-ha-democracia/198/2004Sense equitat no hi ha democràciaNo podem obviar que bona part de les nostres conciutadanes pateixen violències i desigualtats estructurals que limiten els seus drets polítics. Així, no limitem el concepte de democràcia als vessants formals; al contrari, l’entenem com a una eina transversal que interpel·la especialment les condicions materials de les persones, lligant així la lluita per una democràcia millor amb la lluita per la justícia social. La radicalitat democràtica, doncs, exigeix atenció particular a les polítiques socioeconòmiques que fan avançar en equitat social i de gènere. Sense drets socials efectius no hi ha capacitat d’exercir lliurement i en igualtat els drets de participació política.Ponència zero
17
2013https://fem.unpaisencomu.cat/t/feminitzacio-de-la-politica/199/2013Feminització de la políticaEls rols i valors tradicionalment atribuïts a les dones per legitimar discriminacions i exclusions són universals i pertanyen, per tant, a totes les persones. Com que aquests rols i valors han estat vetats en l’esfera política, ara s’han de visibilitzar i enfortir. Feminitzar la política vol dir incorporar més dones a la política i fer-la més feminista. Aspirem a una representació paritària, que reflecteixi la composició real de la societat. Cal garantir el dret de les dones a representar i ser representades, així com a integrar la diversitat de col·lectius que formen la nostra societat. L’actual representació de la democràcia patriarcal privilegia l’home blanc, heterosexual i amb cos i funcionalitat normativa com a model prevalent. És des d’aquest model androcèntric des d’on s’han instituït els drets i impulsat les polítiques. Cal incorporar la perspectiva de gènere per a la construcció real i efectiva dels drets de ciutadania. Les dones som més de la meitat de la població i cal que la participació política estigui garantida. L’acció positiva, la paritat o les quotes no són pas una solució, però són necessàries quan les premisses i les bases són desiguals, tal com succeeix en el model polític actual.Ponència zero
18
1392748https://fem.unpaisencomu.cat/t/feminitzacio-de-la-politica/199/13921Feminització de la políticaJo afegiria que cal promoure la igualtat, tant en la societat com dins de Nou Subjecte Polític, i lluitar contra qualsevol forma de racisme, xenofòbia, masclisme o exclusió per identitat de gènere o orientació sexual. En aquest sentit, el Nou Subjecte Polític ha de defensar una política de tolerància zero davant qualsevol expressió o comentari masclista, *homófobo o xenòfob en qualsevol dels seus espais de participació. A més, promou la participació política de les dones en el partit, atenent en particular les necessitats de conciliació de cada persona que participi en el Nou Subjecte Polític a partir del compromís explícit en els reglaments i protocols de l'organització d'atendre aquestes necessitats i, igualment, quan escaigui en l'exercici de la seva funció pública.

Per a això cal debatre amb honestedat i respectar totes les opinions, un objectiu pel qual s'intentarà sempre fomentar el diàleg i la cerca de consensos. La gestió política funcional dels òrgans del Nou Subjecte Polític ha d'atendre a protocols de respecte, lleialtat i comprensió, sent necessari i fonamental que aquesta gestió tingui un clar enfocament feminista, segons es recull en el document d'igualtat. Es considerarà com a infracció greu dificultar per la força o sota coacció el normal desenvolupament de l'ordre del dia en assemblees o reunions de treball, així com impedir l'ús de la paraula a qui estigués fent legítim ús d'ella, insultar, mofar-se o usar un llenguatge despectiu a les xarxes socials.
AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
19
2137943https://fem.unpaisencomu.cat/t/feminitzacio-de-la-politica/199/21370Feminització de la políticaQu'e tema !! Ante todo... desconectar G'enero de Feminismo. No es que quiera imponer a la comunidad de hablantes la significaci'o'n que deben tener las palabras. S'i creo que bien vale un replanteo de lo que las palabras cargan... en un momento determinado. La palabra Feminismo podr'ia ser una v'ia eficiente para cuestionar la l'ogica que se propone encerrar a las significaciones en Totalidades que no dejan lugar a la posibilidad de convivir con lo que ella no encierren. Justamente, la Totalidad podr'ia pensarse como el producto de lo que se exilia, de lo que se descarta.., y en funci'on de esto que est'a fuera..., poder reconocerse en un Todo. Creo que bien vale el intento de aventurarse en esta posibilidad de discernir las consecuencias a las que podr'ia arrojarnos, si somos consecuentes con ella, la Feminizacii'on. Si de ella podemos atrapar a todo lo que resulta Singular, Particular..., o el elemento del que se vale la l'ogica totalizadora para establecer su Imperio, habr'a que darle alg'un lugar real en la escena de Lo Social, cuya inercia tradicionalmente transita la c'omoda actitud de la taxonom'ia. Es este el lugar, el de lo particular..., que se le ha dado en el Discurso Totalizador...., Masculino, a la Mujer ?? No lo parece. La Mujer, es sancionada como tal desde este Discurso Masculino, y ubicado en una posici'on que le es Funcional. C'omo, entonces despegar a La Mujer significada por lo Masculino, de La Mujer que no se deja atrapar por 'el, en su pat'etica funci'on de cuidado, servidumbre, abnegaci'on..., etc. ?? Inequ'ivocamente.., ser'a por el sesgo del Discurso, que podr'a replanatearse, lo infructuoso del intento de tal ecuaci''on. Lo Masculino necesita al G'enero. necisita la construcci'on de esa otredad que lo sostiene, a condici'on de que no se radicalice, ni lo ponga en cuesti'on. Quiz'as..., as'i como Galileo parti'o de una fantas'ia: Ley de la Inercia, y Marx p;arti'ol de otra: Ley del Valor, tendremos que hipostasiar, como condici'on que nos p;ermita tomar arranque, la presencia de esta NoTotalidad que agujerea la f'errea armadura que hasta ahora a regido a nuestro Sentido Com'un.DesestimarPoca claredat
20
2148665https://fem.unpaisencomu.cat/t/feminitzacio-de-la-politica/199/21483Feminització de la políticaMientras la mujer no sea liberada de la obligatoriedad de realizar actividades de curas al núcleo familiar.
Las actividades atribuidas al rol de la mujer (Economía de la reproducción en el hogar), deben dejas de ser invisibles y adquieran el valor que le corresponde.
Si no hay una política dirigida a modificar estos errores-sociales, será difícil l que la mujer pueda dedicarse a participar en la política con el mismo derecho y posibilidades que el hombre.
Eliminar el concepto de "roles de la mujer" por "roles de la sociedad".
Liberar a la mujer, es fundamental para que pueda canalizar y desarrollar toda su capacidad en el mundo de la politica y la sociedad.
Acceptarja està inclòs en les ponències zero
21
2465308https://fem.unpaisencomu.cat/t/feminitzacio-de-la-politica/199/24650Feminització de la políticaFeminizar la política no es que haya más mujeres en las instituciones si no que éstas defiendan e impongan contenidos feministas.

Una política feminista es incompatible con el velo. **El velo** es violencia machista, sistema patriarcal e invisibilidad para la mujer.
**El velo** es una ofensa en un país en el que la mujer ha sufrido durante siglos, y en su historia más reciente, durante la última dictadura, un burka interior.
Las mujeres hemos de ser oídas por aquello que decimos y no por el hecho de ser mujeres.

El problema de **las cuotas**, además de ser una falsedad a la que mucha mediocridad se agarra, es que crea el problema de la superficialidad: lo más dañino para el feminismo es una mujer pública haciendo el ridículo.
DesestimarContrària als principis bàsics
22
2510993https://fem.unpaisencomu.cat/t/feminitzacio-de-la-politica/199/25100Feminització de la políticaTambé fer referència a capgirar totes aquelles lleis que segueixen discriminant a les dones i promoure polítiques que estiguin basades en el respecte escrupolós del principi d’igualtat. És prioritari per tant reforçar la perspectiva d'una economia feminista ja que és aquí on recau i s’amaguen les arrels de la desigualtat i revisar les polítiques d’ocupació, dels usos del temps, dels rols familiars, de la capacitat de decisió i l’aplicació de la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la política.

S’hauria d’introduir un comentari sobre la importància d’invertir en els plans d’igualtat i aquests no siguin només línies general a seguir sinó que hi hagi inversió en programes concrets i monitoreig constants de la seva aplicació. S’ha d’acabar amb la marginalització de les polítiques d’igualtat dins dels pressupostos i amb les retallades en sectors com la lluita contra violència de masclista que com sabem te conseqüències terribles.

En aquest paràgraf o algun altre es podria també fer més èmfasis a la necessitat de la responsabilitat compartida de les tasques domestiques i reproductives i la necessitat d’implementar mesures i concretes per a incentivar a las homes a prendre la mateixa carga i responsabilitats de les dones en la cura dels fills, familiars dependents o persones grans. Sense una veritable coresponsabilitat i reconeixent del valor essencial d’aquest treball reproductiu seguíem encaixats dins un sistema patriarcal i reproduint la tradicional distinció dels rols de gènere que es tradueix en una clara discriminació laboral a les dones i suposant l’acumulació de desigualtats al llarg de la vida.
AcceptarS'hauria de moure a l'eix 5
23
2023https://fem.unpaisencomu.cat/t/despatriacalitzacio-de-la-politica/200/2023Despatriacalització de la políticaLa despatriarcalització vol dir anar un pas més enllà. Significa transformar els espais polítics amb la presència de dones i totes les persones que han estat excloses. Però, sobretot, significa portar a l’agenda política temes essencials per a la vida de les persones, desvaloritzats fins ara, i regirar les estructures des d’on es duu a terme la política. Despatriarcalitzar és subratllar el feminisme en continguts i processos, removent desigualtats, garantint l’accés als mecanismes de poder i valorant totes les veus i les aportacions.Ponència zero
24
2524993https://fem.unpaisencomu.cat/t/despatriacalitzacio-de-la-politica/200/25240Despatriacalització de la política- En aquest paràgraf es podria també fer més èmfasis a la necessitat de la responsabilitat compartida de les tasques domestiques i reproductives i la necessitat d’implementar mesures i concretes per a incentivar a las homes a prendre la mateixa carga i responsabilitats de les dones en la cura dels fills, familiars dependents o persones grans. Sense una veritable coresponsabilitat i reconeixent del valor essencial d’aquest treball reproductiu seguíem encaixats dins un sistema patriarcal i reproduint la tradicional distinció dels rols de gènere que es tradueix en una clara discriminació laboral a les dones i suposant l’acumulació de desigualtats al llarg de la vida.AcceptarS'hauria de moure a l'eix 5
25
2033https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/2033Democràcia interna i codi èticLa millora i actualització de la nostra democràcia no pot fer-se sense plantejar alhora una revolució democràtica també en les formes de funcionament de l’espai polític que volem construir. La radicalitat democràtica ha de començar pel nostre espai, que ha d’allunyar-se de les dinàmiques que han dut a la crisi de legitimitat dels partits polítics. Cal democratitzar també en clau interna i vetllar fermament per una organització participativa i igualitària, que no empari en el seu si cap de les conductes que condemnem enèrgicament a l'enfora, i que esdevingui exemplar en els valors que volem disseminar arreu. Apostem per un nou subjecte polític participatiu en què l’horitzontalitat, el feminisme, la descentralització, la transparència i l’ètica personal i col·lectiva siguin els pilars que anticipin la societat que volem construir.

El nou espai polític que estem construint ha de ser un espai de deliberació participativa, necessàriament transparent, que combini formes de representació amb formes de democràcia directa en la presa de decisions, confecció de candidatures i elecció de càrrecs, per tal de construir les propostes polítiques des de baix. Proposem un espai de participació política que intenti construir propostes polítiques des del consens deliberat, més que no pas del càlcul de majories i minories, cosa que implica mecanismes de decisió que tinguin informació i debat previ per anar construint aquests consensos o majories qualificades. La nostra forma de fer política ha de ser radicalment ètica, amb limitacions de mandats i de sous, amb renúncia als privilegis polítics i a les servituds amb la banca. Ha de ser diversa, donant espai a diferents identitats que es puguin posar d’acord en objectius comuns. Ha de ser municipalista, respectant i valorant l’autonomia local i les formes d’organització en xarxa. Ha de ser feminista, vetllant per establir dinàmiques que facilitin la participació de les dones i de la seva agenda.
Ponència zero
26
1259586https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/12594Democràcia interna i codi ètic-Tres salarios mínimos en los cargos y dos legislaturas.
-Listas abiertas no planchadas y no a la pérdida del nombre de Podemos (en comú Podem funciono )
AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
27
1210212https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/12100Democràcia interna i codi èticJordi, no entenc gaire el títol que proposa.
No sé que són tres salaris "mínims", que deuen respondre a la mania que es va instal.lar des de fa un parell d'anys que els càrrecs electes hagin de cobrar molt poc.
Crec que s'ha demostrat erroni que el servei públic més potent, més arriscat i molt més estressant que la immensa majoria de les tasques laborals que coneixem hagi d'estar remunerat molt per dessota dels nivells establerts socialment.
Que haguem passat una bombolla salvatge que hagi deixat tirada a la cuneta gran quantitat de gent, que faci anys que la gent més jove i la molt més gran no troben oprtunitats laborals decents, mentre que una sèrie de desaprensius se n'aprofitaven per enriquir-se, no justifica que creguem en una espècie d'expiació religiosa per la qual els nostres representants no han de cobrar gaire més que les persones que fan les feines menys qualificades.
Em sembla un gran error, que de moment ha situat a la palestra la gent millor d'entre nosaltres, en un acte exemplaritzant i contrari als que entraren en política per "forrar-se" (Zaplana dixit), però que a mig termini empobrirà el nostre planter de gent diposada a treballar pel bé comú, si pot escollir entre altres feines menys dures, més conciliadores, menys exposades a situacions anormals.
És un comentari
28
1321586https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/13217Democràcia interna i codi èticJosep María , te explico un salario mínimo es de 640 € más o menos y por tres hace 1900 más o menos esta es una “manía” que se ha instaurado desde hace más o menos dos años en algunos de los diputados y senadores del gobierno poniendo en práctica su código ético , como administrativamente el gobierno tiene que pagar lo que tiene que pagar estos funcionarios donan el resto al partido o a una ONG , es una forma de empezar el cambio.
Que creas que 1900 € es cobrar poco pone de manifiesto que yo soy pobre ( me entristece) y que estás de acuerdo que los políticos sean ricos ,un grave error pues es la manera que estos se alejen de la gente de abajo , limitar sueldos es la manera de contrarrestar que ellos siempre se los suban pero sin subir el mínimo , si quieren subirse el suyo tendrían que también subir el de los demás , es como la obligatoriedad de que los políticos tengan que utilizar la seguridad social y no la privada de esta forma ya se encargarían de ver la realidad y cambiarla .
Argumentas que el servicio público es muy estresante y arriesgado y que nuestros representantes no deben cobrar poco más que personas que realizan trabajos menos cualificados , perdóname que sea sincero contigo y que te diga que este argumento se me atraviesa ya que decir que un político tiene un trabajo mas estresante y arriesgado que el de los demás es altamente discutible y me desanima enormemente , pues no sé yo si todos podríamos aguantar una jornada laboral en una guardería ,o recogiendo mierda o como fue mi caso como operario de mantenimiento de ascensores donde normalmente estaba encima , colgado a treinta metros o debajo de un ascensor siendo este una prensa de 1000 kilos , la próxima vez que utilices un ascensor que seguramente será hoy, piensa en mí Josep …en Jordi piensa en el Jordi de un País en Comú y piensa si he revisado los cables por los que tu vida está suspendida y piensa en que si mi trabajo es de enorme responsabilidad y si tiene que estar bien reenumerado o no y de que si tengo que cobrar más que un diputado pues tengo las vidas de mucha gente cogidas de un hilo , literalmente.
En banca ética ya se practica la limitación de sueldo donde el mandamás no puede cobrar más de 10 veces (o lo que sea) lo que el mindundi, esta es una forma de empezar a regular, es una premisa de la izquierda la regulación por medio del estado para la equidad de la sociedad.
Lo que tu propones no es más que la fabrica de la casta política y de la creación de dinosaurios políticos que nos han llevado donde estamos, que llevan toda la vida en política por eso la limitación de legislaturas tanto externas como internas, tus argumento no hacen más que confirmar que hay un choque generacional y político la vieja y la nueva política espero que en un Pais en Comú haya más de lo nuevo.
És un comentari
29
1391748https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/139110Democràcia interna i codi èticEstic amb Jordi. I amplio.

Construir el Nou Subjecte Polític com a plataforma per garantir que la política deixa de ser una activitat al servei d'interessos privats. A aquest efecte, tots els càrrecs electes i tots els càrrecs interns del Nou Subjecte Polític acceptaran:

- El sou com a màxim 3 sous mínims interprofessional, només podent-se incrementar un 20% per cada fill a càrrec seu.
- La renúncia, en les Administracions Públiques i en les empreses públiques, a percebre un salari superior als recollits en el conveni col·lectiu o en el règim retributiu de la resta de persones emprades sense percepció de complements o conceptes retributius diferents. No hi haurà privilegis de cap tipus, solament els drets derivats del conveni col·lectiu, que els serà íntegrament d'aplicació.
- La renúncia a cobrar sous o remuneracions, qualsevol que sigui la seva denominació, per la pertinença —derivada de l'exercici de les seves funcions públiques— als consells d'administració d'algun ens o organisme públic.
- La renúncia a qualsevol pla o fons de pensió que qualsevol Administració Pública pogués haver contractat, al marge dels quals tinguin dret els empleats públics. No hi haurà més drets en matèria de jubilació amb càrrec als fons públics que els establerts en la Seguretat Social, en Classes Passives de l'Estat o aquells que l'Administració Pública tingui contractats per als seus empleats públics.
- L'obligació de no realitzar despeses supèrflues dels fons públics i de moderar els costos de transport i d'allotjament, per a això s'hauran d'ajustar a les dietes i a les indemnitzacions establertes per al personal funcionari o laboral. En cas de necessitar indemnitzacions per raó de desplaçament, allotjament o manutenció, no podran superar les establertes normativament per al personal funcionari o laboral ni, en el cas de les empreses públiques i els organismes assimilats, les que cobra el seu personal per conveni col·lectiu. Renunciaran a les dietes d'alts càrrecs de l'Administració.
- Un màxim de dos mandats pel càrrec que hi ha sigut triat.
- Exigir i respectar que l'elecció de candidats o candidates a qualsevol institució de representació política es dugui a terme mitjançant eleccions primàries obertes a tota la ciutadania, sense perjudici dels espais de confluència amb altres organitzacions o amb la societat civil, i amb llistes obertes que es corregiran mitjançant criteris de gènere sempre que aquesta correcció no impliqui la disminució de la representativitat en el cas de les dones, és a dir, llistes cremallera obertes i amb correcció de gènere per impedir que el resultat de la votació perjudiqui la representació de les dones.
- Rebutjar el transfuguisme, en totes les seves formes, ja sigui que se'n van a un altre partit o es queden amb l'Acta sent "No Adscrit"; i vetllar perquè cap càrrec electe pugui formar part dels òrgans del Nou Subjecte Polític si prèviament no ha estat triat per exercir tal funció en un procés de primàries obertes i participades per la ciutadania. Participar en les primàries del Nou Subjecte Polític amb total respecte al sistema de votació. En el règim sancionador dels Estatuts del Nou Subjecte Polític s'inclouran com a falta molt greu el frau electoral, la promoció, la inducció o la cooperació per falsejar els censos electorals o el resultat de qualsevol votació o consulta.
- Exigir i respectar que qualsevol càrrec electe sigui, al llarg de tot el seu mandat, un mer representant obligat a vincular les seves decisions al mètode obert i democràtic de participació. Aquest compromís significa que els càrrecs electes del Nou Subjecte Polític que es trobin immersos en un procés de revocació interna (conforme a la consulta a l'assemblea territorial corresponent) hauran d'acceptar la voluntat de les persones inscrites en l'organització, inclosa la renúncia a l'acta en el cas dels càrrecs públics.
AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
30
1635586https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/16354Democràcia interna i codi èticTotalmente de acuerdo oblak67 voto este código ético afirmativamente.
Aun así sumaria este punto que al parecer esta candente:
-La elección de listas y a órganos internos se realizaran siempre evitando el centralismo ,por eso se habilitaran mecanismos para que el órgano interno del partido y las listas tengan una representación de cuotas territoriales para que no sea copada solo por Barcelona , efectuándose un votación presencial en territorios o telemática por territorios no aceptando la votación solo presencial en Barcelona .
AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
31
1780962https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/17803Democràcia interna i codi èticSoy de L'Hospitalet de Ll. y en la actualidad estamos a punto de vivir una de nuestras mayores pesadillas, porque mañana se ratificará la PDU GRAN VÍA, que supone el mayor proyecto especulativo territorial después del Barcelona World. Esta situación me hace reflexionar mucho sobre la actuación de los cargos electos y sus responsabilidades en la actualidad y sobre por qué deberíamos esperar un cambio real en su manera de proceder, en el caso de que entre todas y todos decidiéramos que este proyecto de país en común siguiera adelante.
Es verdad, que actualmente no tenemos un peso importante dentro del Gobierno catalán y que no tenemos capacidad de revertir los problemas, pero sí tenemos la capacidad de darles visibilidad, seguimiento y denuncia, siempre de la mano de los movimientos sociales que se encuentren implicados en el conflicto, cosa que no hemos hecho en este caso concreto, obviando el trabajo de la asamblea ciudadana “No mes Blocs” y en este punto mi visión es muy crítica: ¿por qué con el nuevo sujeto político, esa situación va a cambiar?
Creo que la indolencia de nuestros cargos electos es equiparable moralmente a la corrupción, porque dejar hacer sin plantear oposición, tiene el mismo resultado, es decir, la victoria del capital, con la única diferencia de que esas personas no se lucran personalmente.
Por eso planteo la introducción en el código ético de las personas implicadas en el proyecto de un País en Comú el siguiente punto:
• Los cargos electos del nuevo sujeto político deberán tener la obligación ética y moral de contactar con la sociedad civil organizada (MMSS, entidades, AAVV, etc.) que esté implicada en la misma temática que sus comisiones de trabajo y procurar trabajar de la mano de ellos (siempre que no exista contradicción en los principios o valores ideológicos), aportándoles visibilidad y nutriéndose de sus reivindicaciones.
DesestimarL'aportació fa una valoració política d'un treball polític que caldria debatre si és com ell diu, doncs a nivell municipal hi ha grups clarament oposats al PDU. La resta ja està inclòs al Document
32
1804954https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/18040Democràcia interna i codi èticLa obligación no casa con la ética. Si somos éticos no secesitamos de autoobligaciones. La propia lógica de comportamiento nos enseña a estar alertas.És un comentari
33
19631059https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/196311Democràcia interna i codi èticAfegir a la pàg.38, paràgraf 4at, 8a linia, diu: ...amb limitacions de mandats i de sous,""" i de jubilacions privilegiades. Els sous i les jubilacions han de ser les que corresponguin a qualsevol treball de la mateixa categoria i responsabilitat."""AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
34
1983729https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/19831Democràcia interna i codi èticJo trobo a faltar mides concretes contra la corrupció politica i económica. Mides estrictes de control als càrrecs. Inhabilitacions directes de càrrecs que facin malversació de fons públics i per suposat que no tinguin cap sou vitalici.AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
35
2269990https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/22690Democràcia interna i codi èticAmb set anys, qualsevol càrrec electe pot canalitzar les seves idees de millora de la societat. Després ha de retornar a la seva vida privada i professional. El retorn a la vida privada ha de portar clares incompatibilitats, tant per ells, com per les empreses que contracten amb la administracio,AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
36
22791150https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/22790Democràcia interna i codi èticLa dedicació exclusiva a l'activitat política, institucional o no, comporta, excepte en el cas de funcionariat, serioses dificultats per reincorporar-se a la vida laboral. Com a reacció a la vergonya de les portes giratòries hem de buscar sortides laborals per les persones que han dedicat anys de la seva vida a l'activitat política.AcceptarHaura d'anar al document sobre Garanties democràtiques i Codi Ètic del Nou Subjecte polític
37
2445690https://fem.unpaisencomu.cat/t/democracia-interna-i-codi-etic/201/24450Democràcia interna i codi èticRemarcaria la necessitat de pensar noves maneres d'organització política. No m'agrada la idea de convertir en "un partit" la diversitat de moviments que han anat sorgint a nivell municipal, amb aliances diverses, amb formes d'organització diverses... El nou espai polític hauria de ser una organització flexible, cooperativa, però no uniformitzadora. Que respecti l'autonomia local, que tingui en compte la diversitat territorial, que no sigui centralista (com comenta el Jordi). Que es basi en el consens com a mecanisme de presa de decisions compartides. I que tingui previstos mecanismes per treballar aquests consensos. S'ha de basar en la cooperació entre diferents, dins i fora de l'organització, per construir majories amb capacitat de canviar les coses. Per això, més que generar confluències en una proposta ideològica tancada identitària que pretengui marcar frotneres amb "els altres", considero millor buscar la confluència i definir l'organització (o organització d'organitzacions) a partir d'objectius comuns (lògicament partint d'uns principis mínims compartits). El nou espai polític hauria de ser radicalment transparent, per facilitar la participació i la socialització del coneixement que es va generant en l'activitat política.AcceptarPerò no es proposa modificar el text incials, doncs la idea ja està reccolida
38
425183https://fem.unpaisencomu.cat/t/crear-un-"cuarto-poder"-publico/375/4252Crear un "cuarto poder" públicoCrear un “cuarto poder” público: el poder cívico

Para avanzar en el proceso de democratización dentro del actual estado constitucional propongo la creación de un “cuarto poder” público. Además de los tres poderes clásicos - legislativo, ejecutivo y judicial- el actual estado constitucional y el ejercicio de la democracia requieren la creación de un “cuarto poder”, que se podría llamar “cívico”, El principio que da fundamento a este cuarto poder es el principio de lo “común”: el hecho de los miembros de la comunidad quieren hacerse cargo y participar en el funcionamiento y en el gobierno de su comunidad. Para buscar y garantizar el bien común hay que poner en práctica un fuerte compromiso cívico con la comunidad, lo que a su vez requiere la creación de un cuarto poder en el estado de derecho.

Este cuarto poder estaría integrado por tres tipos de instituciones: de control, juicio y deliberación. Las de control, supervisan las políticas públicas y el uso de los recursos públicos por parte de los poderes públicos y privados, las de juicio, analizan y valoran el grado de cumplimiento con los derechos y bienes fundamentales por los poderes públicos y privados; y las de deliberación fomentan el debate y las propuestas sobre los bienes comunes y el interés general para hacerlas llegar a las instituciones representativas y de gobierno de la comunidad. Estas instituciones del cuarto poder deberían estar integradas por miembros de la comunidad que de forma voluntaria, ya sea a nivel individual o como representantes de alguna asociación o institución de la sociedad civil, estén interesados en participar en el gobierno de su comunidad y defender el bien común.

El conjunto de estas instituciones formarían los espacios de participación y los canales de comunicación a través de los cuales los miembros de la comunidad podrían influir en la agenda pública y en las instituciones de gobierno de la comunidad. El cuarto poder abre la puerta a que los ciudadanos puedan participar en los asuntos generales de la comunidad, transmitir su voz a las instituciones de gobierno, además de supervisar el funcionamiento de estos últimos y velar por el respeto y el cumplimiento de los derechos, obligaciones y bienes definidos como básicos y fundamentales por la comunidad. El cuarto poder articula la sociedad civil con el sistema político e institucionaliza controles y canales de comunicación con los poderes públicos. Se convierte en un instrumento-motor del principio democrático en la comunidad además de realizar labores de contrademocracia frente a los otros poderes del estado de derecho y de mediación entre la esfera pública política y las instituciones de gobierno de la comunidad haciendo propuestas para el gobierno de la comunidad.

El cuarto poder nacería desde la sociedad civil, mantendría sus raíces en ella, para luego articular sus brazos con los otros poderes públicos. El objetivo central del cuarto poder es el disponer y, en consecuencia, institucionalizar un conjunto de instrumentos que permitan proteger mejor el bien común asegurando, al mismo tiempo, que los intereses y las demandas de la sociedad civil sean tenidas en cuenta por el resto de los poderes públicos y también por los poderes privados.
DesestimarAltresMalgrat que la "idea força" té alguna conexió amb els valors de la ponència zero, el paradigma "quart poder" com a "contrapoder" però alhora equiparable al poser legilatiu, executiu i judical semblaria que vindria a substituir l'autonomia dels moviments socials com a "contrapoder". Poc clar el què i menys el com
39
1805954https://fem.unpaisencomu.cat/t/crear-un-"cuarto-poder"-publico/375/18050Crear un "cuarto poder" públicoTotalmente en contra de la denominación "poder" en esta estructura nueva que se quiere crear. Las instituciones son herramientas y aquí se busca instalar otra herramienta que ayude a compaginarlo todo.Pendent
40
23791203https://fem.unpaisencomu.cat/t/l'hora-de-la-republica/708/23793L'hora de la RepúblicaLa ubicació geogràfica de Catalunya coincideix amb el meridià de Greemwich que determina la franja horària de un territori, passa per Saragossa i Castelló. Aquesta havia sigui l'hora de la península ibèrica fins l'any 1939. Es l'hora que tenen actualment Anglaterra, Irlanda i Portugal.
Ara tenim l'hora (GMT + 1,00), el canvi de l'hora es produeix per un Decret de data 7 de maig de 1940 signat pel govern del general Francisco Franco. Avança l'hora 60 minuts per estam ham sintonia amb el us horari de l'Alemanya de Hitler i la Italià de Mussolini, els països del EJE. Aquesta era l'hora que els alemanys havien imposats a tots el territoris ocupats durant la guerra. Després de 77 anys, és una aberració democràtica que siguem l’únic país europeu que té una hora que no li pertoca. Els usos i costums que tenim no s’adapten a l'hora oficial, sinó a l'hora solar. Per això sempre anem a deshora, dinem tard, sopem encara més tard i dormin 60 minuts menys que la resta de pobles europeus.
La solució és ben senzilla, adaptem l'hora al meridià de Greemwich i tinguem l’ús horari (GMT + 0,00), no tindria cap despesa i segur que els nostres cossos ho agrairíem. Salut i República.
AcceptarÉs proposa incorporar a l'eix 5 la Reforma horària dincs la ponència zero com a part necessària de la conciliació i la participació social El text ho circumstriu massa a el fus horari..
41
2452212https://fem.unpaisencomu.cat/t/l'hora-de-la-republica/708/24521L'hora de la RepúblicaBe d'acord amb la iniciativa.
Però proposo que es complementi amb allò que la farà realment efectiva: acordar la nostra adhesió entusiasta a tot el projecte integral de REFORMA HORÀRIA del país que ja està estudiant i avançant el Parlament a tota màquina per tal de fer-lo efectiu al 2018.
El canvi de fus horari és només un tema menor entre els moltíssims canvis que hem d'aprovar mancomundament.
AcceptarÉs proposa incorporar a l'eix 5 la Reforma horària dincs la ponència zero com a part necessària de la conciliació i la participació social
42
TallerTrencar els estereotips del patriarcat.Acceptar
43
TallerAccions positives que trenquin amb la discriminació històrica de les dones.Acceptar
44
TallerImpulsar lideratges femenins i feministes i empoderar les dones que donin el pas de participar de la política perquè no se sentin discriminades.Acceptar
45
TallerIniciatives per trencar la fal·làcia de la què hi ha igualtat actualment entre homes i dones.Acceptar
46
TallerConciliació entre la participació política i la vida familiar.Acceptar
47
TallerViure la maternitat amb totes les sensibilitats possibles.Acceptar
48
TallerVisibilització de les dones a nivell municipal (per exemple, més carrers amb nom de dona).Acceptar
49
TallerEquitat de la visibilització de les dones en la vida social i els mitjans de comunicació.Acceptar
50
TallerLluita contra la corrupció política.Acceptar
51
TallerEmfatitzar els processos participatius en àmbits significatius del desenvolupament municipal.Acceptar
52
TallerCrear canals de comunicació constants entre administració i ciutadania.Acceptar
53
TallerFer servir les eines tecnològiques per facilitar la participació ciutadana i els tràmits amb l’administració.Acceptar
54
TallerLimitació de mandats i sou, en funció del SMI, dels càrrecs públics.Acceptar
55
TallerNou model de relació entre administració i teixit associatiu.DesestimarPoca claredatNo especifica
56
TallerDemocràcia real participativa, moviment social més que espai polític, que inclogui majories, construït de baix a dalt. Cal convèncer la gent perquè participi, que tots en sentim protagonistes, cal empoderar-nos. Buscar llocs/espais on es fomenti espai per a tothom (ludoteques, etc.). Treballar participació a nivell local, també des de l’autogestió.DesestimarAltresFa referència a l'espai polític
57
TallerS’ha remarcat la importància de l’educació per transmetre una nova cultura política, perapoderar a les persones per intervindre sobre la vida pública. Especialment, cal transmetre a les dones la necessitat d’incoporar-se a la vida política, oferir models femenins de política. I alhora cal incorporar com a política molta de la feina social que sí que estan fent les dones, però que queda invisibilitzada o exclosa de la “política”. Cal reforçar en els curriculum educatius l’ètica, la filosofia, la política, amb el desenvolupament al llarg de tots els cicle educatiu de competències per intervindre en la cosa pública, en els assumptes comuns, per desnvolupar aquest apoderament de la dona, de l’home, de les persones.Acceptar
58
TallerLa recuperació de la política implica el treball en comunitat, la implicació quotidiana en els assumptes comuns, l’acció política no només en moments de problemes, com a protesta, sinó com una pràctica quotidiana que es pot fer en diversos àmbits, per anar superant el model de delegació política. Ens hem de fercorresponsablesde les decisions que afecten la vida en comú, de la política.Acceptar
59
TallerAixò requereix canviar les dinàmiques per fer possible aquesta implicaciómés àmplia i quotidiana. Hi ha coincidència en assenyalar que el model patriarcal de política exclou dones, infants de la política. Cal canviar dinàmiques de reunions i debats, reforçar la cultura assambleària, incorporar la mirada de la canalla en la definició de la ciutat.Acceptar
60
TallerEs considera que la ponència 0 és molt extensa en quant al model polític que es proposa per al país, però que caldria posar més atenció també al model d’espai polític que oferim per empényer aquesta revolució democràtica i feminista. Aquesta revolució ha de començar per nosaltres mateixes, per la manera de fer política que definirà aquest espai comú. Per això, es plantegen alguns valors que volem per a aquest espai, en els quals hi ha molta coincidència:
a. L’autonomia local, entenent que l’espai de proximitat és l’espai on es pot produir la deliberació, el reconeixement, la particpació. Descentralització combinada amb la coordinació necessària entre tot el territori, acceptant també “sobiranies compartides” entre els espais locals i els nacionals.
b. El reconeixment dels mèrits i les capacitats per davant de les identitats, títols, posició...
c. La transparència, per facilitar la participació i el debat, el rendiment de comptes dels càrrecs, la socialització del coneixement...
d. Rendir comptes de forma continuada, com a part del treball dels qui puguin ser càrrecs electes i alliberats. Amb mecanismes de revocació dels càrrecs en cas que no compleixin.
e. Limitació de mandats, rotació en les responsabilitats. En aquest punt sorgeix un debat sobre si haurien de ser períodes curts o no tant. En defensar de fixar períodes curts hi ha que evita la possible corrupció i apalancament en la política, evita l’aïllament en la bombolla política, facilita el retorn a la vida laboral, força una major diversitat en la gent que s’implica... Per contra s’assenyala que, sobretot tenint en compte que no estem en un escenari d’implicació social i de coneixement compartit de la política i les institucions, fa falta també poder donar certa continuïtat a la tasca de les persones que estiguin en càrrecs o responsabilitats. La rotació massa curta pot generar discontinuïtats en els projectes. Per això cal planificar la renovació o rotació, amb mecanismes de formació i d’acompanyament col•lectiu (la política no la pot fer sola la persona que està en el càrrec, sinó que l’ha d’acompanyar el col•lectiu, l’assemblea, i d’aquesta manera també es va socialitzant els coneixements). Fa falta temps per anar fent els relleus.
f. Manar obeïnt
g. Mecanismes de decisió des de la base, per definir polítiques i projectes, per posar i treure gent de llocs de responsabilitat.
AcceptarEls detalls del codi ètic aniran en un document a part
61
TallerDemocràcia d’a baix a dalt per actuar com a poble, pensar i obrar en col·lectiu per a ser la societat i no la representació de la mateixa.AcceptarIntroducció
62
TallerImprescindible l’elaboració d’un codi ètic d’obligat compliment amb revocatoris i rendició de comptes, en l’extern i càrrecs públics però també en l’organització interna per donar exemple.Acceptar
63
TallerCal destacar la falta de participació dels col·lectius de nova ciutadaniaAcceptarOreintar a fomentar la participació
64
TallerCal reflexionar sobre les nostres pròpies contradiccions com a dones , per la pressió de la societat patriarcal que ens fa autoinculpar-nos.És un comentari
65
TallerMolt important que les dones liderin espais, en política i com a càrrecs públics. La paritat és necessària ja que les dones no partim de les mateixes oportunitats que els homes.Acceptar
66
TallerAssistim a la naturalització de la violència de gènere que es descriu com a pedagogia de la crueltat que promou la pròpia societat patriarcal i que davant d’això s’ha de defensar la pedagogia de la vida.AcceptarEix 5
67
TallerEs troba a faltar un eix específic sobre feminisme.DesestimarAltresFa referència a l'estructura del document
68
TallerCal reeducar-nos en valors feministes i molt especialment els homes.Acceptar
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
Loading...
 
 
 
Radicalitat democràtica
Ètica i transparència
Administració Pública
Memòria democràtica
Seguretat i justícia
Pacifisme i drets humans