Tractament Eix 2 Definitiu
 Share
The version of the browser you are using is no longer supported. Please upgrade to a supported browser.Dismiss

 
View only
 
 
Still loading...
ABCDEFGHI
1
CodiUsuariurlLikesTítolTextDecisióMotiu desestimacióComentaris
2
863https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-justicia-social-i-politiques-per-l'equitat/84/863Diagnosi de Justícia social i polítiques per l'equitatLa idea de la justícia social s’orienta a la creació de les condicions necessàries perquè es desenvolupi una societat realment igualitària en termes econòmics. Per avançar cap a un país socialment just, doncs, calen mesures de reequilibri dels ingressos i de la riquesa, començant per una política de garantia de rendes.

La justícia social, per tant, fa referència a la generació de mecanismes que corregeixin les desigualtats manifestes que hi ha en societats com la nostra. En aquest sentit, la protecció social juga un paper fonamental. Les prestacions d’atur, les prestacions socials, les pensions de jubilació, les pensions per invalidesa o els ajuts al lloguer, entre d’altres, són essencials per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària.

El sistema fiscal, d’altra banda, és una peça clau del model econòmic i social. És bàsic per a una millor redistribució de la riquesa i és garantia de les polítiques socials. Catalunya ha de poder comptar amb els recursos associats a l'augment de les necessitats de despesa per tal de pal·liar els efectes de la crisi, per fer front al necessari canvi del model productiu i per una veritable instauració de l'estat de benestar. Les polítiques d'equitat redistributiva han d’orientar l'actuació de qualsevol país que vulgui lluitar per la igualtat real entre la ciutadania.

Els ingressos tributaris procedeixen en bona mesura de les rendes del treball. La falta de justícia tributària suposa una discriminació dels sectors més humils de la societat, que globalment paguen molts més impostos que els més afavorits, i amenaça la continuïtat de la provisió pública de drets socials i serveis públics.
Ponència zero
3
1267295https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-justicia-social-i-politiques-per-l'equitat/84/126713Diagnosi de Justícia social i polítiques per l'equitatPàg 16. Després del cinquè paràgraf de la diagnossi del títol Un nou model de benestar per una societat justa i igualitaria (abans del primer apartat Justicia social i polítiques per l'equitat) afegir un paràgraf de nou amb el següent redactat.

“La Renda Bàsica, apareix com una mesura redistributiva, atès que es pot finançar amb impostos progressius, però també com a mesura predistributiva avançada que garanteix de forma universal un mínim ingrés vital i estableix un nou marc de referència sobre el qual construir un canvi de model social amb un impacte radical en tots els àmbits, des de la justícia social fins a la sostenibilitat ecològica i la justícia ambiental. I és una mesura adaptada a les noves condicions tecnològiques del segle XXI, on el treball remunerat s’està convertint en un bé cada vegada més escàs i que posa als peus del mercat la força laboral. Des del pensament neoliberal es propugna la baixada de sous continua per mantenir la competitivitat dels treballadors. Nosaltres, per contra, defensem salaris dignes, repartiment de totes les ocupacions i una renda bàsica com a combinació d’instruments per frenar la degradació social i repartir entre tots els guanys de la tecnologia.”
DesestimarAltresAquest aspecte correspon a l'apartat de garantia de rendes
4
21301029https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-justicia-social-i-politiques-per-l'equitat/84/21300Diagnosi de Justícia social i polítiques per l'equitatLos momentos económicos recesivos crean sus propias víctimas que han de sumarse a las ya existentes.Cuando se habla de reducirlas los gobiernos acostumbran a decir que no son momentos para incrementar la recaudación impositiva. No en todos los casos de aplicación de Justicia Social es imprescindible aportar dinero público. Un ejemplo: Actualizando la ley de embargos de salarios y pensiones, a partir del cobro neto mensual de dos mil euros, se reduciría notablemente el nivel de pobreza en nuestro país. Sin necesidad de que las arcas públicas apenas se vieran afectadas.
En la fiscalidad y Justicia Social hay una oportunidad que espera con los brazos abiertos. Cada vez hay menos personas trabajando y más artilugios con "inteligencia artificial" que las sustituye. ¿Quién se queda con todos los beneficios?
Es la primera vez que colaboro y no sé si lo hago en el espacio adecuado. Un abrazo.
És un comentari
5
24191177https://fem.unpaisencomu.cat/t/diagnosi-de-justicia-social-i-politiques-per-l'equitat/84/24190Diagnosi de Justícia social i polítiques per l'equitatLa nostra societat, en tant que societat en el planeta, està subjecta a influències transnacionals. Però l'anomenada " nostra societat" té distintius culturals que la diferencia de totes les demés existents. En les societats convivim ciutadants, cadascú amb una personalitat i projecte vital únic i irrepetible. Així que per aproximar-nos a ser una societat justa cal crear conciència de que tots tenim drets i deures, malgrat l'existència de situacions que dificulten la vivència d'una plena autonomia personal, cal crear conciència de responsabilitat i assumir les conseqüències en el cas de no complir amb els deures ciutadants.

Crec que per ser justos, els ciutadants i ciutadanes hem de poder viure amb els nostres drets garantits i complir plenament els nostres deures en tots els ámbits vitals.

Cal que el sistema socio-econòmic sigui sensible a la manca d'oportunitats dels sectors socials que pateixen pobresa, i protegir a qui ho necessita i compleix amb els deures socials.

Quan una persona, tingui més o menys recursos, no compleix amb els deures ciutadants, la seva protecció social s'hauria de limitar a la participació en un sistema d'inserció social per delinqüents, una transformació humanitzadora de l'actual sistema penitenciari, un nou model de presons, reconvertides en centres de terapèutics de treballs l'objectiu veritable sigui sensibilitzar i rehabilitar als delinqüents i preparar-los per la inserció social sempre que sigui posible.

Cal poder poder aplicar una valoració eficaç, eficient i efectiva de cada família per distribuir els recursos i pensions entre els que ho necessiten i saber distinguir l'exitència de diversos graus de necessitats.

Gràcies per possibilitar aquesta eina de participació ciutadana!
És un comentari
6
873https://fem.unpaisencomu.cat/t/reequilibrar-els-nivells-d’ingressos-i-de-riquesa/85/874Reequilibrar els nivells d’ingressos i de riquesaApostem per un model social que reequilibri els nivells d’ingressos i de riquesa de la població. La política fiscal és un bon instrument per avançar en aquesta direcció, però creiem que cal anar més enllà. Per això defensem mesures regulatives orientades a garantir una distribució més equitativa dels ingressos i de la riquesa. En aquest sentit, cal una escala salarial justa que redueixi l’actual bretxa salarial entre persones directives i treballadores a les empreses. Cal recuperar la capacitat adquisitiva dels salaris, per reactivar l’economia i garantir el salari indirecte —representat pels drets de ciutadania— i el salari diferit de les pensions. I cal, sobretot, reequilibrar els guanys empresarials; guanys que no han deixat de créixer sobre una retallada salarial sense precedents, traspassant el cost de la crisi a aquells que no n’hem estat els causants.Ponència zero
7
1105545https://fem.unpaisencomu.cat/t/reequilibrar-els-nivells-d’ingressos-i-de-riquesa/85/11054Reequilibrar els nivells d’ingressos i de riquesaDada la situación de precariedad y desequilibrio en que nos encontramos y las expectativas esperadas por la creciente automatización y robotización de las actividades productivas, se hace imprescindible la adopción por la Administración de medidas que garanticen la consecución de una vida digna a todos los catalanes.
Para ello debemos poner en marcha procesos de redistribución de la riqueza de una forma justa y sostenible, igualando el trabajo retribuido al que no lo es y repartiendo el mismo.
Debemos estudiar los modelos que viene proponiendo los expertos, eligiendo y adecuando aquel que mejor se adapte la las características del país.
Remito al debate que se está produciendo en el **Forum Obert** [sobre RentaBásica Universal](https://fem.unpaisencomu.cat/t/renda-basica-universal/361)
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Acceptar el concepte de que, al final de paràgraf, quan fa referència als ingressos tributaris de les rendes del treball, introduir el factor de l'economia 4.0, indicant que ha de generar ingressos pel sector públic
8
1890600https://fem.unpaisencomu.cat/t/reequilibrar-els-nivells-d’ingressos-i-de-riquesa/85/18903Reequilibrar els nivells d’ingressos i de riquesaHola, propongo incluir en este apartado (o en el de Salario Justo, dentro del primer eje) un texto que vaya en la siguiente dirección.

No existen bases económicas ni sociales que justifiquen la actual brecha salarial entre las plantillas y los altos directivos de las empresas. Esa brecha no promueve la sostenibilidad de las empresas a largo plazo. Para evitar esta situación, es necesario introducir medidas dirigidas a limitar los salarios máximos de los directivos en relación al menor de los salarios de sus empleados.
AcceptarAltresPassa a un altre epígraf en què té més sentit. A l'apartat de treball es podria introduir amb una referència al concepte de salari màxim, apart del SMI.
9
883https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/883Garantia de rendesNecessitem una política de garantia de rendes que tingui un clar efecte redistributiu, millori substancialment la situació de les persones més desafavorides, les que es troben en risc de pobresa i exclusió, i garanteixin a totes les persones uns ingressos mínims vitals dignes. Aquestes rendes no estaran sotmeses a condicionalitat, preservaran la llibertat d’elecció de la ciutadania i incidiran en les causes estructurals de les desigualtats. Els principis de la garantia de rendes són: suficiència (cap llar per sota el llindar de la pobresa), universalitat (cobertura de tota la població en risc de pobresa i exclusió) i prioritat pressupostària per la lluita contra la pobresa infantil i la pobresa severa. La política de garantia de rendes, d’altra banda, ha d’eliminar la trampa de la pobresa, lluitant contra la pobresa laboral mitjançant fórmules per compatibilitzar les prestacions amb ingressos salarials.Ponència zero
10
374127https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/3741Garantia de rendesAixò no aniria dins de la Renda Bàsica Universal?
I en tot cas, en aquest tipus de propostes és molt necessari mostrar-ne la viabilitat econòmica i com es finançarà. Així com també plantejar-les amb una fase prèvia d'estudis pilot, que és com s'estan començant a implantar a determinats països.
És un comentari
11
1164650https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/11645Garantia de rendesEl debat s'està fent al Foro Obert, però crec que en el document final s'ha de recollir el concepte de Renda Bàsica Garantida en aquesta part del document. Es un concepte nou, com ho van ser en el seu moment els de "Sanitat o Educació Públiques i Gratuïtes", que caldrà anar concretant en els propers anys, però el nom ja és reconegut. L'increment de la productivitat social, degut a l'innovació, i la consegüent disminució del treball disponible ho fan una mesura indispensable en el progrés de les societats.Votació
12
1265295https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/126519Garantia de rendesGarantia de rendes. Substitució del primer paràgraf pel següent redactat.

“Garantia de rendes: La Renda Bàsica. Necessitem una política de garantia de rendes que tingui un clar efecte redistributiu, millori substancialment la situació de les persones més desafavorides, les que es troben en risc de pobresa i exclusió, i garanteixin a totes les persones uns ingressos mínims vitals dignes. . La garantia de rendes i d’accés a l’habitatge impedirà que ningú no cobreixi les seves necessitats bàsiques. En aquest sentit la implementació d’una renda bàsica universal i incondicional permet superar els problemes que generen les rendes mínimes o complementàries, com les trampes de la pobresa i de la precarietat o la no accessibilitat de tothom als ajuts a què tenen dret. La renda bàsica apodera als treballadors enfront l’explotació empresarial creixent en un entorn de destrucció de l’ocupació, i ajuda als emprenedors, joves i dones poder realitzar els seus projectes vitals amb llibertat. I cal combinar-ho amb una política reforçada d’accés a l’habitatge, constituint un potent parc d’habitatge públic i comunitari i desenvolupant noves formes d’accés, i lluitant contra la gentrificació.”
Votació
13
1278112https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/12788Garantia de rendesEl projecte transformador com Un país en comú no pot obviar ni aquest ni qualsevol altre debat que tingui per objectiu generar alternatives per reduir la desigualtat i garantir a les persones una vida digna. La Renda Bàsica Incondicional és avui una proposta que ho garanteix. És viable? Sí. És fàcil d'implementar? No perquè atenta contra els principis bàsics del sistema capitalista. La pregunta a fer-nos seria: és beneficiosa per les persones més desfavorides? I encara més, algú està plantejant alguna altra alternativa que no passi per continuar afirmant (en contra tots els estudis) que pot haver treball per a tothom que permeti cobrir necessitats bàsiques amb dignitat? Increment de l'automatizació i la robotització i necessitat de reduir producció i consum per lluitar contra el canvi climàtic = menys necessitats de treball remunerat.És un comentari
14
1342650https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/13426Garantia de rendesJo crec que la Renda Bàsica no atempta contra el sistema capitalista. Al contrari. Quan es va desenvolupar l'Estat del Benestar, després de la Segona Guerra Mundial també es deia el mateix, i després es va veure que era una solució que permetia al sistema sobreviure. Es ara quan el propi sistema s'ha sentit amb mans lliures per desfer l'Estat del Benestar, que ha començat a posar en qüestió la seva pròpia supervivència. Crec que la Renda Bàsica es necessària per la mateixa continuïtat del sistema, i posa ordre al increment de programes socials insuficients amb els que es vol guanyar temps en front del constant creixement de la crisi econòmica.És un comentari
15
1414108https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/14140Garantia de rendesL'única alternativa a les teves interrogacions és la renda bàsica de ciutadania. Si no tornarà la plena ocupació i volem reforçar els drets socials no tenim més alternativa.És un comentari
16
1551896https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/15511Garantia de rendesEstic d'acord que posaria ordre al sistema d'ajuts, totalment insuficients i frustrants. La Renda Bàsica d'Inserció (RMI) és un mal titular des del començament de la crisi (reforma 2012). Dona resposta tard i malament i, deixa a l'Atenció Primària de Serveis Socials en un lloc de tràmits, infructuosos i frustrants. En el millor dels casos, rebent respostes a tan llarg termini que no són útils. Les situacions s'estan mal sostenint a través dels pressupostos municipals,
Els equips d'atenció de serveis socials atenen les necessitats bàsiques, posant "la cara" davant l'agressivitat i frustració generada.
Quan hi ha una situació de risc per pèrdues d'ocupació, posteriorment de prestacions, pèrdua de salut o bé problemes de conciliació familiar que limiten l'accés al treball, la població pot entrar en situacions de risc, cronicitat i marginació. No hi ha una resposta digna per oferir. Els nens d'aquestes famílies parteixen de situacions de greu desigualtat. Els avis estan empobrint-se.
Es fa necessari ordenar els ajuts i garantir la subsistència sense el concepte control. Som un país adult, en creixent desigualtat. D'altra part, crec que una Renda Universal pujaria l'exigència cap a unes condicions econòmiques dignes en la contractació laboral.
És un comentari
17
1695957https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/16953Garantia de rendesCrec que el posicionament en el tema de Garantia de Rendes no ha de ser alternatiu entre Renda Bàsica Universal i Renda Garantida. Ha de recollir el principi bàsic de la responsabilitat pública de que cap persona no tingui ingressos per a una vida digne i ha de permetre escollir la millor opció a curt i a llarg termini. Crec que a curt termini cal una implementació de la Renda Garantida i altres eines de transferència monetària (complement als salaris, prestacions per fills a càrrec, etc.) Però cal tenir a l'horitzó la implementació de la Renda Bàsica Universal després dels estudis, experiments i reformes fiscals necessàries.
Proposo s'esmeni el punt en aquest sentit i que es consideri la RBU
Votació
18
1731499https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/17311Garantia de rendes[quote="GrupImpulsor, post:1, topic:86"]
cap llar per sota el llindar de la pobresa
[/quote]

En la part d'Infància inclosa en Cicles de Vida hem fet una aportació general i hi hem plantejat que "Volem impedir que l’empobriment dels seus adults es converteixi en una privació sistemàtica de les seves oportunitats (Apostant per les rendes d’infància mentre arriba la renta bàsica o garantida)". Caldria fugir del concepte pobresa infantil i reforçar la idea que la garantia de rendes dels adults té efectes sobre les oportunitats d'accés a serveis per ells/es mateixos i per les persones que en depenen econòmicament.
Sobre la pobresa crec que hem d'anar més enllà. No simplificar tant. La pobresa no es pot definir com una simple qüestió d’accés a una determinada renda de "subsistència", sinó que s'ha d'entendre com un fenomen estructural, dinàmic, multifactorial i multidimensional. Té a veure amb el nivell d'ingressos, però també amb la capacitat o la possibilitat d’accés a la cultura, l'ensenyament i la formació, amb la cobertura de les necessitats de salut i d'habitatge, amb la situació laboral de cadascú, amb l'estructura familiar, amb la participació social i política, etc.
Insisteixo. evidentment les situacions de pobresa també afecten a la infància que forma part dels nuclis familiars que les pateixen. És aquí on trobem definides les situacions de Pobresa Infantil, terme qüestionable o almenys revisable, ja que en definitiva del que parlem és d’infants i joves que pateixen les conseqüències de la pobresa, en les seves privacions d'accés a bens i serveis, des de l'alimentació al lleure.
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
19
19501047https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/19500Garantia de rendesEntenc que garantir uns ingressos mínims a cada ciutadà es de justicia i coherent fins i tot amb l’Estatut, per tant cal centrar-nos amb qui està per sota del llindar de pobresa, aquest ha de ser l’objectiu. I per això cal un indicador que ho marqui, a Catalunya tenim l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC), per tant tenim ja aquest llindar, encara que està per actualitzar.
Llavors la proposta entenc ha d’anar a garantir una renda pagada amb diners públics, sense condicionants pressupostàries, reconeguda com dret subjectiu, que permeti que ningú a Catalunya estigui amb ingressos per sota d’aquest llindar, complementària a altres rendes, percepcions o ingressos, també rendes del treball, es a dir les complementaria fins arribar al IRSC.
DesestimarMesures concretesNo cal detallar els nivells econòmics, això formaria part del programa electoral
20
20261093https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/20260Garantia de rendesLa renta mínima bàsica és un signe total d'igualtat bàsica i un gran pas com a societat. Tot ciutadà ha de tenir un complement mensual pel sol fet de ser ciutadà català però, també és important crea altres mètodes d'ajuda que si que tinguin condicions, com per exemple ser estudiant universitari o un refugiat nou vingut a Catalunya. Crec que la renta mínima bàsica s'hauria de proporcionar a totes les persones, de totes les edats, des del naixement, que els pares i mares podran rebre la renta mínima del seu fill o filla, per tal de poder tirar endavant amb totes garanties la educació del seu fill o filla. Quan el fill o filla ja hagi adquirit la majoria d'edat o quan els pares ho desitgin, la renta mínima serà completament propietat del fill.
Així doncs podem garantir unes mínimes condicions de vida a totes les persones que viuen a Catalunya, també és una bona eina per poder reactivar el consum i la recuperació familiar de la crisis.
S'han d'estudiar també els inconvenients que pot tenir l'aplicació de la renta bàsica ja que podria produir un augment de preus i per tant de la inflació. Aleshores crec que és important realitzar estudis en e nostre territori, a pobles escollits per sorteig i alguna capital de comarca/diputació per tal d'observar si realment compleixen les expectatives i observar les conseqüències.
La xifra que jo proposo com a renta bàsica es de 450€ mensuals. Què hi dieu?
Votació
21
20271093https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/20270Garantia de rendes[quote="mimanro, post:9, topic:86"]
a de recollir el principi bàsic de la responsabilitat pública de que cap persona no tingui ingressos per a una vida
[/quote]

Hem podries explicar les diferencies entre Renta bàsica, Renta universal i Renta garantides, si us plau?
Hem sembla important però no entenc les diferències entre cada una.


Gràcies company.
És un comentari
22
2039240https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/20391Garantia de rendesCrec del tot necessari que el document reculli i doni una persepectiva en la càpiga "conciliar" la lluita "ara i aquí" per la garatia de rendes (renda garantida de ciutadania) que té com objecte pal·liar la pobresa extrema d'una part molt important de la ciutadania...(és a dir, una mesura redistributiva) amb un canvi de paradigma que implica la Renda Bàsica Universal com a concepte de ciutadania, emancipant el dret a una vida digna a un treball cada cop més precatizat i en un món on la tendència passa per prescindit cada cop més de la mà d'obra. La lluita treball vs.capital existeix, però muta i canvia per les condicions en les que el sistema productiu (cada cop més especutaliu i robotitzat es desenvolupa)... Caldria recollir en el text una visió més pre-distributiva de la riquesa i la Renda Bàsica UniversalVotació
23
23741208https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/23740Garantia de rendesCom sugereix dddquijano, una proposta tan novedosa com una renda básica ha de ser avaluada previamente amb probes pilot que acomepleixin els criteris de rigor en l'avaluació de programes. De res serveix debats ideològics a favor i en contra si no podem validar els seus resultats empírics. Altres paisos ja han començat a fer-ho, però conve no obliar que alló que pot funcionar en un país, pot no fer-ho en un altre context institucional, o estructural.És un comentari
24
2382891https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/23820Garantia de rendesi això és diu Renda Bàsica Universal Incondicional. Tots els ciutadans de la nova República de Catalonia rebran com a mínim la renda mínima vital de subsistència.És un comentari
25
24311229https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/24310Garantia de rendesLa Renda Bàsica Universal és un ingrés que rebrien totes les persones sense demanar cap condició prèvia, la Renda Garantida és un ingrés que rebria una persona fins a completar un import determinat. La diferència en l'aplicació és molt gran. La primera no està condicionada, no estigmatitza i per tant no crea cap tipus de gueto ni implica cap trampa de la pobresa. És a dir, la renda garantida té el problema de que en el moment de que el subjecte treballa o incrementa la seva renda deixa de rebre l'import de la renda garantida, amb la qual cosa es planteja el problema de si acceptar el treball o no. La Renda Bàsica Universal es cobra sempre es tinguin els ingressos que siguin.És un comentari
26
24631244https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/24630Garantia de rendesCrec que el debat en aquest punt no ha de ser sobre instruments concrets (Renda Bàsica, Renda Garantida, o qualsevol altra opció) sino sobre objectius i principis. Els objectius i principis crec que estan ben definits a la redacció del document, amb força claredat, i son perfectament compatibles amb una Renda Bàsica i també amb altres opcions intermitges entre aquesta i la situació actual. En la meva opinió, en aquest document no ens hem de tancar en un sol instrument concret per aconseguir els objectius, sino que hem de deixar oberta la qüestió dels instruments més adients en cada moment i context, sense renunciar als objectius i tenint clar els principis. Per aquesta raó estaria en contra de parlar aquí de Renda Bàsica o de qualsevol altra instrument concret de garantia de rendes.És un comentari
27
2473690https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/24731Garantia de rendesSubscric també la necessitat d'apostar clarament per la Renda Bàsica Universal i incondicional. Segurament no com a objectiu a curt termini, perpo sí clarament com a horitzó. La referència a la RBU, però, crec que hauria d'anar acompanyada sempre d'una referència a una reforma fiscal radical que la faci possible. RBU i reforma fiscal en profunditat són dos elements inseparables, que combinats sí que suposen un qüestionament del sistema (junt amb altres propostes de l'eix 1).Votació
28
25701262https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-de-rendes/86/25700Garantia de rendesTotalment d'acord amb tu en q no hauriem de pobresa infantil, , els intants tenen drets q s'han de garantir, però si tenim situacions de pobresa a la nostra societatÉs un comentari
29
893https://fem.unpaisencomu.cat/t/insercio-laboral-voluntaria-i-personalitzada/87/890Inserció laboral voluntària i personalitzadaDefensem la substitució de les polítiques punitives d’activació laboral per mesures d’acompanyament i inserció voluntàries i personalitzades. Cal eliminar els controls humiliants i invasius a les persones sol·licitants i beneficiàries de rendes mínimes.Ponència zero
30
903https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/9010Pensions dignes per a tothomLes pensions contributives i no contributives són imprescindibles per avançar cap a la justícia social, ja que constitueixen un element essencial per a una vida digna i igualitària de la ciutadania en situació de malaltia incapacitant per a la feina, o que ja ha arribat a l’etapa de la jubilació. No és cert que no es pugui sostenir un sistema de pensions públiques dignes. Defensem un sistema públic i universal de pensions basat en un nou model que incrementi les pensions mínimes fins al Salari Mínim Interprofessional, avançant cap a la reducció del principi de contributivitat. Volem un model que suprimeixi els incentius i rebaixes a la cotització empresarial, elimini el tractament favorable als plans privats de pensions, combati l’economia submergida, la precarietat laboral i el frau en la contractació i, finalment, garanteixi un finançament suficient. Aquest finançament s’hauria de basar en un sistema mixt —a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat— on la Seguretat Social pugui rebre part dels seus ingressos del sistema tributari, especialment per finançar i millorar les pensions mínimes i més baixes.Ponència zero
31
1100412https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/110012Pensions dignes per a tothom**Substitució:**
Pensions dignes per tothom. Les pensions són imprescindibles per avançar cap a la justícia social. Totes les persones són o serem pensionistes i en aquesta branca de la protecció social ens juguen un terç de la nostra vida. Les pensions constitueixen un pilar bàsic per a una societat sana, amb una vida digne i més igualitària de la ciutadania en situació de jubilació o incapacitat pel treball. No és cert que no es pugui sostenir i millorar notablement el sistema de pensions públiques. Som el país núm. 15 de la UE en percentatge del PIB destinat a despesa en pensions, amb un 2,5% per sota de la mitjana, la pressió fiscal és 7 punts per sota de la UE, les subvencions de cotitzacions socials resten milers de milions d'euros d'ingressos a la SS i tot això sense comptar el frau fiscal, l'economia soterrada i la corrupció. Sobren diners. Volem un model públic que suprimeixi les rebaixes de cotització a les empreses, que elimini els incentius als plans de pensions privats i obligui als promotors de plans de pensions a complir un protocol d'informació completa per tal d'evitar enganyifes tipus preferents. Tanmateix combatre la precarietat laboral, el frau en la contractació i establir un sou mini'm digne, són essencials per enfortir els ingressos de SS.
Defensem un sistema públic on la responsabilitat del finançament de les pensions recau exclusivament en l'estat, que haurà d'omplir les partides pressupostàries a l'efecte en els PGE ací com aquelles que conjunturalment fossin necessàries, amb independència de què la principal font d'ingressos siguin les cotitzacions socials que s'han d'enfortir entre altres coses amb aportació de la productivitat. La separació de fonts de financiació tindrà la finalitat d'una millor previsió d’ingresos i més transparent gestió, però en cap cas exonera a l'estat de la seva responsabilitat única i exclusiva en garantir la financiació, pago y revalorizació de les pensions.
Defensem un sistema contributiu, de repart, solidari, de caixa única on els règims especials de treballadores de la llar i altres, s'integren ja en el règim general. Defensem una pensió mínima de 1000 euros que a més de dignitat aportaria una importantíssima reducció de la discriminació de gènere (400 euros de diferència) en la quantia de les pensions. Defensem un sistema de revalorització anual que incrementi les pensions en funció de l'IPC real. Defensem la jubilació als 65 anys, tenir dret al 100% de la base reguladora amb 35 anys cotitzats. Defensen la jubilació anticipada sense penalització pels col·lectius de professions més penoses i les jubilacions per contractes de relleu que donin oportunitat de feina als parats. Defensen que pel càlcul de la pensió s'han d'omplir totes les llacunes de cotització amb el total de la base mínima i que els dies quota han de comptabilitzar per arribar als 15 anys de cotització mínima que donin accés a la jubilació.
Som conscients que tot això implica rebutjar de ple las últimes reformes del sistema de pensions del PP en 2013 i del PSOE 2011, ací com les seves respectives reformes laborals.
Tanmateix és evident que cal millorar les pensions no contributives, aquestes no són en relació a la cotització i als anys treballats però que no pertanyin al sistema de la SS no vol dir que siguin indignes com ara i per tant s'haurien d'apropar al SMI, la qual cosa és podria fer amb poc esforç fiscal

**Explicació**: hem fet una transacció de les nostres aportacions com a Marea Pensionista al punt original. El redactat final aportat creiem que incorpora nova informació més rigorosa, precisa i en millora el contingut.
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Es pot entrar en un major grau de concreció al redactat inicial del grup impulsor i incorporar-hi algunes idees, però sense arribar al grau de detall d'aquesta aportació, més propi d'un programa electoral. Els comentaris posterior donen importància a deixar clar que el finançament ha de ser per part de l'Estat. Part de les propostes ja formen part de la ponència zero
32
1104544https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/11047Pensions dignes per a tothomNo se entenia que no hages sortit cap referencia a aquest tema en el doc. 0. Comparteixo 100% la aportació. Em sembla molt important deixa clar que la financiacio de les pensions recau exclusivament en l'estat.És un comentari
33
1156652https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/11564Pensions dignes per a tothomAportació important perquè clarifica la idea de que les pensions han de ser garantides per l'Estat, no solament per les cotitzacions dels que treballen, això és una fal·làcia.És un comentari
34
1209335https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/12092Pensions dignes per a tothomProposta breu però completa d'allò que deu ser el model públic, la responsabilitat de l'estat com històricament havia sigut, sa sostenibilitat enfortint fonts d'ingressos, desemmascarant el negocio dels plans privats, dóna una clau vital per reduir en un 75% la escletxa entre homes i dones i és realista en plantejar la necessitat imperiosa de revocar les últimes reformes de PP i PSOE que de quedar així ja hi haurien abandonat les pensiones a la reducció constant fins a condemnar als nostres joves a un futur de pensions de misèria a l'hora de la jubilació o invalidesa.És un comentari
35
1382740https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/13829Pensions dignes per a tothomPer avançar cap a unes pensions dignes caldria concretar:
-Que no es pot anar més enllà dels 65 anys d’edat en la jubilació
-Que les pensions de viduïtat han de ser també dignes
I com bé deien abans, brindar la caixa de les pensions, de tal manera que les pensions assistencials, com per exemple també la Renda Garantida de Ciutadania, sortin dels pressupostos generals de l’Estat, és a dir dels tributs i no de les aportacions dels treballadors i treballadores
DesestimarMesures concretes
36
1420777https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/14202Pensions dignes per a tothomEn el tema de las pensiones, hemos de tener claro qué es lo que está pasando en nuestro país, que no es ni más ni menos, que se intenta hacer creer a la ciudadanía y sobre todo a los jóvenes, que el sistema público de pensiones no tiene viabilidad, UNA GRAN MENTIRA, inventada solamente para poner el miedo a la ciudadanía y conseguir que todo el mundo se acerque a un banco a contratar un plan privado de pensiones.
El mismo sistema que tanto daño a hecho a los trabajadores de Chile y ahora también en Argentina, eso es lo que nos quieren obligar hacer. Son 90.000 millones de euros los que controla en gobierno con las pensiones, el P.P. se lo quiere regalar a los bancos y entidades financieras.
És un comentari
37
1588923https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/15881Pensions dignes per a tothomCal recollir les reivindicacions de la Marea Pensionista i assegurar la pensió mínima, la revalorització amb l 'IPC i retornar a la financiació garantida pel Pressupost de l'EstatAcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
38
19521059https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/19529Pensions dignes per a tothomAfegir al 2on paràgraf:
•No anar més enllà dels 65 anys d’edat en la jubilació
•Assolir unes pensions de viduïtat també dignes incloent les parelles de fet.
•Blindar la caixa de les pensions de tal manera que les pensions assistencials i també la Renda Garantida de Ciutadania, surtin dels pressupostos generals de
l’Estat, és a dir dels tributs i no de les aportacions dels treballadors i treballadores
AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
39
20181083https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/20180Pensions dignes per a tothomEl argumento de que las pensiones HOY son insostenibles es totalmente falso. Las pensiones no son sostenible o insostenibles por sí solas. Es la voluntad de los gobernantes quienes fijan unas circunstancias para que las pensiones sean o no sostenibles. Si se cierran los ingresos al Sistema, evidentemente al cabo de poco, no habrán recursos para mantener las pensiones; pero si hay voluntad política de proporcionar ingresos al Sistema, SIEMPRE se encontrará el camino para que tenga los recursos necesarios.
Por otro lado, la privatización de las pensiones solo es un ataque más a quedarse con el dinero de las personas. Pensar que desde que uno comienza a "ahorrar" para el Fondo de Pensiones, la Banca tiene un dinero ajeno durante muchos años (casi sin obligación de retorno) y sin garantía de que al cabo de los años, el fondo haya desaparecido porque la Bolsa no haya dado beneficio. Pero así se mantienen despachos, directivos, comisiones... de los Fondos.
És un comentari
40
2157973https://fem.unpaisencomu.cat/t/pensions-dignes-per-a-tothom/88/21570Pensions dignes per a tothomCom a mesura per reduir les despeses del Sistema de la Seguretat Social, cal contemplar que les despeses que generen el cos de funcionaris/es, de la Seguretat Social, no es faci amb diners de la caixa de de les pensions, si no que sigui com la restad e funcionaris de l'Estat, dels pressupostos Generals.DesestimarMesures concretesÉs una bona proposta però pròpia d'un programa electoral i no d'un document ideològic
41
913https://fem.unpaisencomu.cat/t/sistema-fiscal-participatiu-i-transparent/89/913Sistema fiscal participatiu i transparentLa ciutadania hem de poder decidir quin és el model social que desitgem i per al qual destinarem part dels nostres recursos, que s’obtindran en bona mesura a través de la nostra dedicació laboral. El sistema fiscal ha de ser transparent, tant en la forma de recaptar els impostos com en la de gastar-los.Ponència zero
42
1630182https://fem.unpaisencomu.cat/t/sistema-fiscal-participatiu-i-transparent/89/16300Sistema fiscal participatiu i transparentAquest apartat, a l'igual que els tres que el segueixen, necessiten desenvolupar-se una mica més. Tal com estan, queden molt genèrics i insuficients, malgrat la _música Texto en cursiva_ és correcta.És un comentari
43
923https://fem.unpaisencomu.cat/t/reforma-fiscal-equitativa-i-progressiva/90/923Reforma fiscal equitativa i progressivaCal actuar decididament i afrontar una reforma fiscal de caràcter integral, justa i progressiva, per tal que pagui més qui més guanya i qui més té. El model fiscal que proposem ha de millorar la suficiència, ha d’incrementar la redistribució de la riquesa, ha d’evitar desgravacions i exempcions que privilegiïn sense redistribuir i ha de permetre augmentar la despesa social. En aquest sentit, cal avançar en la integració del sistema fiscal amb el de prestacions socials en una mateixa lògica redistributiva i progressiva.Ponència zero
44
747468https://fem.unpaisencomu.cat/t/reforma-fiscal-equitativa-i-progressiva/90/7472Reforma fiscal equitativa i progressivaEl neoliberalisme ha introduït en la cultura dominant l'individualime com a valor d'actuació. Pujar impostos és una idea "políticament incorrecta" fins i tot en les propostes d'un nou subjecte polític d'esquerra. En la ponència zero es parla de impostos progressius però fent referència, segons la meva interpretació, a incrementar els impostos als rics.

Amb un increment impositiu als rics, que són pocs, no es generarà suficient recaptació per a poder tenir un bon Estat del Benestar. Caldrà que la classe mitja contribueixi amb increments impositius. No podem parlar únicament de gastar més, més despesa social i per finançar-la recórrer als típics raonaments: que els rics paguin més i/o disminuir el frau fiscal.
No n'hi haurà prou !

Hem de parlar clar, si volem més despesa social, caldrà augmentar els impostos.

Hem de ser suficientment pedagògics perquè es vegi que si ens mou "el comú", entre tots hem de contribuir al finançament de la despesa pública.

Una nova cultura de la solidaritat comença perquè la persona valori els interessos de la comunitat i, per tant, estigui orgullós de contribuir-hi.

Aquesta nova cultura de la solidaritat ha de començar a vèncer la idea predominant de voler pagar menys impostos, i això s'hauria d'incloure de forma valenta en els plantejaments d'UnPaisEnComu si, a més de guanyar eleccions, volem canviar la societat actual.
És un comentari
45
980576https://fem.unpaisencomu.cat/t/reforma-fiscal-equitativa-i-progressiva/90/9800Reforma fiscal equitativa i progressivaEstic d'acord en que necessitem una reforma fiscal profunda. No val nomes amb pujar els impostos als mes rics, s'han de crear diferents esglaons amb diferent tipus impositius i una quantitat exempta perque els mes desfavorits no hagin de pagar la mateixa tassa impositiva.

Tambe s'hauria de parlar d'augmentar el tipus impositius als dividends, ja que no pot ser que els beneficis obtinguts de dividends paguin menor impostos que els rendiments del treball. De la mateixa manera, tambe s'hauria de debatre sobre l'impost de societat. Quan les grans multinacionals paguen menys impostos en % que una empresa familiar, alguna cosa va malament. Tambe referent a l'impost de societats, s'hauria de tindre una legislacio mes clara (o si hi ha, aplicar-la) pels casos on una persona individual crea una societat per pagar menors impostos.

Per ultim, tambe s'hauria de parlar sobre els paraisos fiscals i demanar que les rentes originades al territori nacional paguin impostos aqui i no a Bermudas o Panama.
DesestimarMesures concretesÉs una proposta pròpia de programa electoral
46
1343650https://fem.unpaisencomu.cat/t/reforma-fiscal-equitativa-i-progressiva/90/13434Reforma fiscal equitativa i progressivaCrec que hem de defensar la igualtat dels models fiscals a tot el territori espanyol. El fet que a algunes comunitats riques no es pagui impost de successions, patrimoni o que el IRPF efectiu sigui fins a 5 punts inferior es un tema que enverina el debat territorial, identitari o nacional. Si no som capaços de posar aquest tema damunt de la taula, deixarem que el debat territorial el manipulin les elits de Madrid o de Catalunya.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Caldria revisar el redactat per fer-lo de consens.
47
1362702https://fem.unpaisencomu.cat/t/reforma-fiscal-equitativa-i-progressiva/90/13622Reforma fiscal equitativa i progressiva**Impostos als robots**. Ja es comença a parlar de fer pagar impostos per les tecnologies estalviadores de treball (concretament: els robots en la producció). Crec que cal recollir aquesta idea. No té sentit que un augment de la riquesa sigui apropiada només per l'inversor i desemboqui en llançar a l'atur uns quants treballadors, que perden el lloc de treball i els ingressos associats (amb el trauma personal corresponent), i que hauran de ser protegits econòmicament per l'estat o la SS. Com a mínim, que l'augment de la riquesa es reparteixi amb mes equitat via impostos.AcceptarAltresNo modifica el text ja que es cosidera que la idea exposada ja queda recollida en el text original. Ja es recollia anteriorment aquest concepte a la introducció de justícia social i polítiques per l'equitat
48
23801177https://fem.unpaisencomu.cat/t/reforma-fiscal-equitativa-i-progressiva/90/23801Reforma fiscal equitativa i progressivaEstic força d'acord amb el plantejament d'en Victor.

En relació al deure de contribuir al desenvolupament de la cultura de la solidaritat entre la ciutadania, crec que cal crear mecanismes que permetin afavorir l'actitud ciutadana de demanar la factura en tots els seus consums de serveis, aliments, roba, etc, per no permetre que les empreses puguin tenir caixes B, amb part dels ingressos no declarats.

En aquest respecte, crec que cal estudiar inclure propostes concretes com per expemple legislar per permetre abonar el total de la iva pagada a aquelles famílies que veritablement no tenen ingresos suficients per cobrir les necessitats bàsiques per viure, i aplicant un iva superiror als ciutadans que tenen ingressos superiors a les necessitats bàsiques.

També crec que caldria concretar l'establiment progressiu de mecanismes, en la línia del que proposa Cristian Felber en el seu llibre"la Economía del Bien Común", que permetin visibilitzar i re-valoritzar socialment, inclús introduïr l'aplicació d' aventatges socials, a tots els professionals autònoms, així com petites i mitjanes i grans empreses del país, que compleixen estrictament amb les obligacions fiscals, ecològiques, ambientals, laborals i humanes, i que a més declaren netament totes i cadascún de les activitats económiques que duen a terme netament i sense caixes B.
És un comentari
49
933https://fem.unpaisencomu.cat/t/augment-de-la-fiscalitat-del-capital-i-dels-bens-de-luxe-improductius/91/932Augment de la fiscalitat del capital i dels béns de luxe improductiusHi ha una discriminació entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les de capital. La nostra proposta planteja basar la política fiscal del nostre país en una progressivitat efectiva on aportin proporcionalment més els que més tenen. Per això, és important incrementant la tributació de les rendes de capital; revisar els mínims exempts en l'Impost del Patrimoni i el manteniment de l'Impost de Successions. Així mateix, cal promoure un Impost sobre les transaccions financeres internacionals i gravar els béns de luxe improductius.Ponència zero
50
943https://fem.unpaisencomu.cat/t/lluita-contra-el-frau-fiscal/92/941Lluita contra el frau fiscalCal intensificar la lluita contra el frau fiscal, amb més recursos econòmics, humans i legals, penalitzant-lo amb els serveis professionals de l’administració i amb la coresponsabilitat de la ciutadania. És necessari posar en funcionament acords entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència estatal, coordinat així la lluita contra qui defrauda, i prendre mesures contra els anomenats paradisos fiscals. Així mateix, és important desenvolupar una nova cultura fiscal des de l’educació inicial dels nostres nens i nenes, que parteixi de la necessitat de construir i mantenir un país amb la col·laboració i participació de tothom.Ponència zero
51
373127https://fem.unpaisencomu.cat/t/lluita-contra-el-frau-fiscal/92/3733Lluita contra el frau fiscalÉs molt important també que totes aquestes polítiques de lluita contra el frau fiscal, molt necessàries, vagin acompanyades d'un increment molt gran de transparència de l'administració, així com una tolerància zero davant la corrupció de polítics per contribuir a canviar progressivament la cultura de l'escaqueig fiscal que existeix al nostre país (des de persones de rendes més altes fins a la classe obrera més humil). I per anar canviant aquesta cultura també és fonamental una comunicació molt clara dels assoliments obtinguts així com de l'impacte positiu en l'increment del finançament de serveis públics.AcceptarAltresNo modifica el text ja que es cosidera que la idea exposada ja queda recollida en el text original. Aquesta qüestió ja es troba contemplada a l'eix 4 de radicalitat democràtica, quan es parla d'administració pública
52
511299https://fem.unpaisencomu.cat/t/lluita-contra-el-frau-fiscal/92/5116Lluita contra el frau fiscalReconeixem que la lluita contra l'evasió fiscal s'ha de portar a terme en tots els nivells on tinguem competències; la nostra intenció és lluitar per una fiscalitat racional i en favor de la gent comuna. Ho farem especialment des del nivell europeu, des del qual podem exercir un major control del moviment de les elits financeres transnacionals.És un comentari
53
1383740https://fem.unpaisencomu.cat/t/lluita-contra-el-frau-fiscal/92/13839Lluita contra el frau fiscalCaldria concretar algunes mesures, com per exemple:
-La prohibició de les SICAV
-Augmentar els trams més alts de l’IRPF
-Crear un impost per a la banca que serveixi per recuperar els diners públics que es van fer servir per rescatar a la banca
DesestimarMesures concretesPropostes pròpies de programa electoral
54
953https://fem.unpaisencomu.cat/t/fiscalitat-ecologica/93/950Fiscalitat ecològicaVolem fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes mediambientals. Per això plantegem implantar impostos ambientals que, entre d’altres aspectes, gravin la contaminació atmosfèrica o la producció de residus nuclears.Ponència zero
55
1192295https://fem.unpaisencomu.cat/t/fiscalitat-ecologica/93/11927Fiscalitat ecològicaAPORTACIÓ DE MILLORA: Pàg 18. Fiscalitat ecològica. Substitució de tot el paràgraf pel següent redactat.

“La diversitat de mesures impositives que ofereix la fiscalitat ecològica dóna una oportunitat única per fer front de manera eficaç als reptes ambientals del nostre temps: lluita contra el canvi climàtic i pol·lució , escassetat de recursos no renovables, permetent orientar la producció i el consum cap a l’estalvi del recursos i la minimització dels residus, promovent la transició cap a l’economia circular i les energies renovables i minimitzar l’efecte rebot. Però els beneficis de la fiscalitat ecològica poden anar més enllà de les qüestions ambientals i energètiques. Una de les principals preocupacions de la nostra societat és l’atur, l’eliminació de llocs de treball com a resultat de la deslocalització, l’augment de la productivitat i l’automatització és un dels reptes que hem de solucionar ara i en el de futur. El treball remunerat pot acabar esdevenint un recurs cada vegada més escàs que caldrà gestionar bé per evitar que disminueixi. Però el sistema impositiu actual recau en gran mesura sobre aquest bé que cal protegir. Cal doncs evitar contradiccions entre els objectius a aconseguir i les mesures que acabem aplicant. És el moment de fer un canvi de plantejament i reformar un sistema fiscal que està mal enfocat perquè no grava el que causa perjudici: la contaminació, l’escassetat de recursos, el canvi climàtic o l’hiperconsumisme i, en canvi, penalitza el que valorem i necessitem: els llocs de treball.”
AcceptarModificar el text original però complementant-o i no substituint-lo.
56
512299https://fem.unpaisencomu.cat/t/garantia-juvenil-amplia-i-ambiciosa/393/5126Garantia juvenil àmplia i ambiciosaCom un dels col·lectius més afectats per la crisi, els i les joves necessitem una política que ens garanteixi l'emancipació i permeti la redistribució de riquesa i feina entre les diverses generacions. Per això necessitem una garantia juvenil que vagi més enllà de l'àmbit de la inserció laboral. Aquesta iniciativa ha de servir per dotar-nos de llocs de feina no precaris i que compleixin amb les nostres expectatives, a més de garantir-nos un sou digne que permeti la nostra emancipació. A més, la garantia juvenil té la capacitat d'erigir-se com un dels pilars d'un Estat del Benestar europeu, ja que és una iniciativa que aborda els problemes de la generació amb més mobilitat de la història a nivell continental i, per tant, podria estendre's a altres àmbits que no només beneficiïn a la gent jove.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
57
1165650https://fem.unpaisencomu.cat/t/fiscalitat-de-les-expressions-religioses/522/11658Fiscalitat de les expressions religiosesNo he vist en el document cap referència a l'exenció fiscal total de l'esglèsia catòlica. Em sembla una de les contradiccions més inacceptables. No és comprensible haver de pagar per visitar monuments religiosos, especialment si pensem que es mantenen amb diners públics i que els ingressos de les entrades no paguen IVA ni impost de societats.AcceptarMesures concretesModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada. Podem compartir el concepte, però és un grau de concreció no assumible en aquest document i sí en programa electoral. Això sí, es podria parlar de fiscalitat no transaccionable mitjançant cap mena d'acord amb l'estat.
58
1168212https://fem.unpaisencomu.cat/t/fiscalitat-de-les-expressions-religioses/522/11682Fiscalitat de les expressions religiosesBravo.
I estaria molt bé que algú que en sàpiga iniciés algun tema sobre la fiscalitat de totes les expressions religioses. Així ens comencem a curar en salut.
Començar per l'Església Catòlica és com s'ha de fer, perquè , que jo sàpiga, és l'única que viu de la rifeta llarga del nacionalcatolicisme ( 78 anys ?).
I acabar amb el Concordat, esclar. Entenc que un estat sobirà serà una de les coses que ja tindrà en cartera.
És un comentari
59
1759671https://fem.unpaisencomu.cat/t/fiscalitat-de-les-expressions-religioses/522/17597Fiscalitat de les expressions religiosesVenim d'una llarga història de dependència Estat-Església, de què queden actualment lligams molt importants que damnifiquen els drets de la ciutadania: L'Església catòlica conserva privilegis econòmics (l'IBI, i d'altres menys coneguts), el cost dels quals recau en tots nosaltres. Posseeix propietats que formen part del nostre patrimoni històric i que de vegades fins i tot exploten econòmicament. En els darrers temps s'ha anat adjudicant la propietat de finques rurals no registrades, actuació que cal revisar urgentment. Intolerable també el finançament públic a les escoles religioses dites "concertades", el que afavoreix la seva intervenció en l'ensenyament, intervenció injustificada i que suposa l'adoctrinament dels nens (la tradició no em sembla argument suficient per continuar amb aquest pràctica) .En UPC volem que els recursos públics es destinin a l'ensenyament públic, igual per a tots, i independent de qualsevol creença o pràctica religiosa. L'església catòlica i totes les altres que en els darrers temps s'obren a la societat han de considerar-se assumpte restringit als seus usuaris. No veig cap raó per subvencionar-les o mantenir-les entre tots.És un comentari
60
20171083https://fem.unpaisencomu.cat/t/fiscalitat-de-les-expressions-religioses/522/20171Fiscalitat de les expressions religiosesPrecisamente hace pocas semanas en el Congreso, no se pudo aprobar en Comisión (uno se marchó de la sala para no votar), la propuesta de que la Iglesia Católica presentase al Tribunal de Cuentas los detalles de en qué empleaba el dinero público que recibía del Estado. Si el país no es confesional, no tiene razón de ser los privilegios a una de las religiones existentesÉs un comentari
61
2108186https://fem.unpaisencomu.cat/t/equilibrar-les-oportunitats-de-la-joventut-tot-i-el-territori-de-residencia/659/21080Equilibrar les oportunitats de la joventut tot i el territori de residènciaEl jovent que viu en pobles petits, ha de tenir les mateixes oportunitats laborals, acadèmiques, culturals i socials que el que viu a les ciutats; tot i així, és un fet que no es compleix i que propícia la emigració cap a les ciutats, deixant els municipis en qüestió encara més despoblats. Cal equilibrar la situació i una bona manera seria llençant un plà per resoldre aquest problema i millorar la qualitat i dignitat de vida de bona part de la joventut del nostre territori.AcceptarModifica la redacció del text per millorar-lo o enriquir-lo en relació a la idea exposada.
62
TallerRENDA BÀSICA. Caldria definir millor al document per què apostem. Es planteja que com a horitzó cal tenir la Renda Garantida Universal i Incondicional. Seria un canvi de paradigma i entenem que cal valorar bé la viabilitat econòmica. Però que cal avançar cap aquí. Tot i que veiem que l'aposta a curt termini és una altra.Votació
63
TallerFRAU FISCAL. La lluita contra el frau fiscal seria més efectiva si digitalitzéssim els diners. Si tots els pagaments es fan amb targeta, se'n pot seguir fàcilment el rastre. Això formaria part de la creació d'una banca pública.DesestimarMesures concretes
64
TallerFiscalitat justa: la política fiscal, pot ser hauria d’anomenar-se política de l’equitat. Ha de tenir com objectiu la redistribució de la renda. Qui més té més paga. La política fiscal no és neutre i determinarà i influirà en els serveis socials i estat del benestar que volem pel nostre país.Acceptar
65
TallerFora paradisos fiscals i frau fiscal: els evasors són les grans empreses. No estan contribuint econòmicament al manteniment dels serveis públics i no els importa ja que no els faran servir.Acceptar
66
TallerFalta concretar la política fiscal per tal de poder portar a terme l’estat del benestar que volem. Afegir que Catalunya ha de tenir l’estat de benestar que pot pagar amb el seu PIB. Principi de realitat.DesestimarPoca claredat
67
TallerPensions dignes: Defensa d’unes pensions dignes. les mesures que s’estan proposant allarguen l’edat de jubilació que influeix al repartiment del treball. Les pensions privades són el nitxos dels bancs per treure diners i la por a perdre la pensió ha fet que moltes persones hagin de recorre a entitats privades per garantir una pensió digna.Acceptar
68
TallerRepartiment del treball: hem d’anar a rendes garantides i repartiment del treball. Per conciliació de vida laboral i personal. La tecnologia disminueix els llocs de treball, s’hauria de pensar en algun tipus de gravamen a la robòtica.Acceptar
69
TallerAposta ferma per la renda garantida, quins són els mínims vitals per viure i que és responsabilitat de tots com a societat.Acceptar
70
TallerINSERCIÓ LABORAL. Apostem pel repartiment de càrregues de treball per fer front a moments difícils econòmicament. Cal buscar solucions col·lectives per frenar l'atur.Acceptar
71
TallerNecessitat de garantir uns ingressos mínims, com a dret subjectiu de ciutadania, no condicionat a la situació laboral de la persona.Votació
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
Loading...
 
 
 
Justícia social
Serveis socials
Habitatge
Educació
Salut i Sanitat
Cultura