ELS ECOSISTEMES TERRESTRES

UNITAT

Els ecosistemes poden ser de dos tipus: ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics.

Els ecosistemes terrestres es classifiquen segons el tipus d'espècie vegetal que predomina en el paisatge. Així, a Catalunya, tenim uns ecosistemes característics: l'alzinar, la pineda, el prat d'alta muntanya, el camp de cereal i la brolla.

​

No tots els ecosistemes són completament naturals. Els conreus i les ciutats, per exemple, tenen els seus ecosistemes característics, en què l'acció de l'home n'és el factor principal.

UNITAT

UN ECOSISTEMA NATURAL: LA FAGEDA

Biòtop (medi físic):

·Zones de clima humit i fresc: muntanys mitjana i pirinenca, la Garrotxa o el Montseny

·A l'estiu, ambient ombrívol i temperat. A la tardorperden les fulles i hi ha un ambient mñes assolallat.

·El sòl és profund i ric en

humus.

Biocenosi (comunitat d'éssers vius):

·Bosc dominat pel faig, caducifoli amb capçada alta i densa. Fa un fruit anomenat faja, semblant a la fageda.

·Hi ha pocs arbustos, però moltes falgueres i herbes que floreixen a la primavera.

·Abunden els invertebrats i petits ocells insectívors, el liró gris, el cabirol i la marta. S'hi fan bolets com el reig bord.

faig

UNITAT

UN ECOSISTEMA HUMANITZAT: L'HORT

Biòtop (medi físic):

·És un ecosistema modelat per l'ésser humà.A catalunya es poden trobar a gairebé totes les zones planes i fèrtils de la terra baixa i mitjana.

·Necessita una aportació constant d'aigua, que s'emmagatzema en basses on crien alguns insectes (libèl·lules, mosquits...).

·Els cultius varien al llarg de les estacions.

·El sòl està transformat per l'home i sovint s'hi afegeixen fertilitzants.

Biocenosi (comunitat d'éssers vius):

·S'hi conreen hortalisses (mongeteres, tomaqueres, enciams, cols...). També hi creixen algunes herbes.

·Hi viuen animals, alguns benificiosos (cucs de terra) i d'altres que malmeten els cultius (cargols, llimacs, ratolins...). Aquesta fauna atreu petits depredadors (ocells insectívors, eriçons i xoriguers).

hortalisses

ELS ECOSISTEMES AQUÀTICS

UNITAT

La major part de la superfície de la Terra està coberta d'aigua. Per això, els ecosistemes aquàtics són els més extensos.

​

Segons el grau de salinitat de l'aigua distingim dos grans tipus d'ecosistemes aquàtics: els marins i el d'aigua dolça.

Els ecosistemes marins

UNITAT

Els ecosistemes marins inclouen els oceans i mars, que són grans extencions d'aigua que envolten els continents.

​

Els organismes es distribueixen en funció de tres factors claus: la fondària, la llum i el substrat (sorrenc o rocallós).

ecosistemes

marins

zones

organismes

fòtica

afòtica

bentònics

planctònics

nectònics

UNITAT

Els ecosistemes marins

Zona fòtica

·Fins a 200 m de profunditat

·Arriba la llum i l'escalfor

·Contè oxigen provinent de l'atmosfera

·Hi viuen algues i gran quantitat de plàncton

Zona afòtica

·Per sota de 200 m de profunditat

·No arriba la llum

·Les aigues són fredes

·Tenen poc oxigen

·Gairebé no hi ha organismes productors

UNITAT

Més informació...

UNITAT

Organismes bentònics

Són els que viuen sobre el substrat, com ara les algues, els coralls, els musclos i els eriçons de mar.

Organismes planctònics

Són molt petits i viuen en suspensió en l'aigua, com les algues unicel·lulars, els protozous i les larves d'invertebrats i peixos.

Organismes nectònics

Són més grossos que els planctònics i poden nedar, com els peixos, els cetacis (balenes i dofins) i alguns invertebrats (sípies i calamars).

Els ecosistemes d'aigua dolça

UNITAT

Els ecosistemes d'aigua dolça són a l'interior dels continents. Inclouen les aigues estancades, com els llacs i les llacunes, i les aigües corrents, com els rius i les rieres.

​

L'ecosistema de llacs i llacunes és similar a l'ecosistema marí. S'hi poden diferenciar clarament dues zones, segons la distància de la riba i la profunditat:

​

·La zona litoral: és poc profunda i propera a la riba i hi viuen la major part de les plantes aquàtiques.

​

·La zona límnica: és més profunda i allunyada de la riba i hi abunden el plàncton i els peixos.

UNITAT

La fauna i la flora dels llacs és semblant a la dels rius.

​

Als rius i a les rieres, l'aigua flueix contínuament i reben l'aportació de nutrients dels ecosistemes terrestres que el voregen. Sovint estan envoltats per un tipus de bosc anomenat bosc de ribera.

​

Els productors primaris són algues (unicel·lulars i pluricel·lulars) i, també, diverses plantes aquàtiques com ara el canyís o la boga.

​

Quant als consumidors, abunden diferents espècies

​

·invertebrats: crustacis, moluscos, larves d'insectes...

·vertebrats: peixos (barb, carpa, anguila...)

·amfibis: granotes, tritons...

·rèptils: tortuga de rierol, serp d'aigua...

·aus: martinet, bernat pescaire, ànecs...

·mamífers: llúdriga, rata d'aigua...

Vídeo