QUARTA SESSIÓ
XdCT 13
Gironès, Selva I i II i Garrotxa
04/3/2026
SESSIÓ | ESPAI FORMACIÓ | ESPAI COMPARTIM |
Primera 22 octubre 2025 | Com i per què indagar sobre la complexitat del món a les institucions educatives? - Fernando Hernández | · Descobrim el NOU Pla de treball · Fem match entre els objectius de la PGA i els de XdC · Dinàmica: Com podem documentar la nostra tasca? |
Segona 26 novembre 2025 | Què és i què no és l’avaluació formativa? Explorem el glossari de conceptes: unifiquem significats L’avaluació vista des de la seva funció reguladora | Com la revisió dels informes d’avaluació pot ajudar a repensar l’avaluació dels centres? - Neus Sanmartí Dinàmica: Què diuen de nosaltres els informes que fem? |
Tercera 28 gener 2026 | Del currículum a l’aula: Quins són els aprenentatges nuclears de les ciències experimentals? | Dinàmica sobre els aprenentatges nuclears de les ciències experimentals la seva vinculació amb la resta d’àrees i matèries. |
Quarta 4 març 2026 | Del currículum a l’aula: Quins són els aprenentatges nuclears de les ciències socials? | Dinàmica sobre els aprenentatges nuclears de les ciències socials la seva vinculació amb la resta d’àrees i matèries. |
Cinquena 29 abril 2026 | Del currículum a l’aula: Quins són els aprenentatges nuclears de l’educació física? | Dinàmica sobre els aprenentatges nuclears de l’educació física i la seva vinculació amb la resta d’àrees i matèries. |
Sisena 27 maig 2026 | Què hem après? Què hem compartit amb el claustre? | Presentació d’experiències i debat |
Ordre del dia
9:15 h - 9:30 h | Benvinguda |
9:30 h - 11:00 h | Espai Formació Conferència: Les ciències socials al currículum: aprenentatges per a la millora de la societat a càrrec de Mariona Massip |
11:00 h - 11:30h | PAUSA |
11:30 h- 13:00 h | Espai Compartim Dinàmica sobre el Medi social - Ciències Socials: Interrogar les imatges com a motor d’exploració i reflexió. |
13:00 h - 13:15 h | Espai Organització |
Què vam fer en la sessió anterior?
ESPAI FORMACIÓ
ESPAI COMPARTIM
ESPAI ORGANITZACIÓ
Experimentals |
Socials |
Ed. Física |
Distribució de xarxes per àrees i matèries:
ESPAI FORMACIÓ
Les ciències socials al currículum: aprenentatges per a la millora de la societat a càrrec de Mariona Massip
Mariona Massip Sabater
És professora de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona i és membre del grup de recerca GREDICS.
La seva tesi doctoral aborda la humanització de la història escolar.
Ha creat diversos materials educatius i és activista en la seva comunitat educativa local.
Índex
Qui som?
Victòria Carrió | Jaume Cortada | Dani Cortijo |
Àngel Gasol | Mariona Massip | Maria Ojuel |
Jordi Royo | Teresa Terrades | |
Objectius de la sessió
1.Reflexionar sobre les competències socials necessàries pel desenvolupament personal, social i col·lectiu.
2.Identificar els elements fonamentals de medi social - ciències socials, partint de l’actual currículum i veure’n la progressió.
3. Relacionar el paper de les ciències socials escolars amb les actuals necessitats educatives i formatives de la ciutadania.
4. Revisar la pròpia pràctica per integrar enfocaments que permetin abordar millor les noves necessitats socials i personals.
5. Establir vincles amb altres àrees i matèries per respondre més eficaçment a moure'ns en la complexitat del món.
La reflexió com a punt de partida
Què ha de poder fer, l’alumnat, quan acabi l’educació obligatòria amb relació a les competències socials?
Un punt de partida
Un punt de partida
Properament
Evoquem…
Evoquem (des de les nostres creences):
Jean-Marc Côté, 1899
Connectem…
Començarem pensant en algun problema personal o proper, una situació real que us preocupi o que hagueu viscut de prop.
Un punt de partida
El paper de les ciències socials
Aproximar-nos a la complexitat del fet social:
Evoquem…
Si el futur que imaginem és difícil o incert, quines eines, experiències o valors podem oferir a l’escola perquè el nostre alumnat afronti aquest futur amb autonomia, pensament crític i esperit de cooperació?
Des d’on ens ho mirem…?
Aquesta multiescalaritat…
El món, el laboratori de les ciències socials
1. Les ciències socials s’aprenen observant el món en directe
2. El treball de camp és una metodologia pròpia de les ciències socials
3. El territori és una font que no es pot substituir amb un llibre
4. Afavoreix l’aprenentatge significatiu i la implicació personal
5. És essencial per formar ciutadans crítics i actius
L’objectiu final de les ciències socials no és memoritzar conceptes, sinó entendre la societat per poder-hi intervenir.
Sortir fora és imprescindible perquè les ciències socials són empíriques, vivencials, contextuals i crítiques.
El món és el nostre laboratori. L’educació sobre el medi social no s’entén sense trepitjar-lo.
Què diu el currículum de MNSC:
Què diu el currículum de CSGH:
I transferim…
El paper de les ciències socials
Aproximar-nos a la complexitat del fet social:
Què diu el currículum de MNSC: aprenentatges clau
Què diu el currículum de MNSC: aprenentatges clau
Competències de Medi natural, social i cultural
CE1: Utilitzo la tecnologia per informar-me i crear.
CE4: Els bons hàbits em fan sentir bé.
CE2: Amb el mètode científic em qüestiono i responc què passa al meu entorn.
CE3: Coopero per resoldre reptes utilitzant diferents formes de raonament.
CE5: Conec el meu entorn i actuo responsablement.
CE6: Donem resposta als ODS.
CE7: El meu entorn al llarg del temps.
CE8: Em cuido, et cuido, ens cuidem.
CE9: Som ciutadans/es actius/ves i responsables.
Competències de Ciències Socials: Geografia i Història
CE1: Conèixer el passat per entendre el present.
CE2: A la recerca de l’esperit crític.
CE4: Salvem lo Delta.
CE5: Llibertat, igualtat i fraternitat.
CE6: El món d’avui i els drets humans.
CE7: Només es pot preservar el que es coneix i s’estima.
CE8: Dones al poder.
CE9: Pensa global i actua local.
CE3: Analitzar la història per millorar el futur.
Cartes de les competències (Educació Bàsica)
Competències per a l’acció ciutadana i la transformació social
Quins nivells de comprensió activem en l’alumnat?
Jutjar,
avaluar,
criticar...
Analitzar, predir, identificar causa-efecte, classificar, comparar, generalitzar...
Identificar informació, recordar, anomenar, ordenar...
LITERAL
INFERENCIAL
CRÍTICA
HABILITATS COGNITIVES
COMPETÈNCIA CLAU EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀMBIT SOCIAL
ALFABETITZACIÓ DISCIPLINÀRIA
SABERS
Anomenar el món
Competències específiques de Ciències Socials
Programem des dels problemes socials rellevants
Currículum de ciències socials: geografia i història
Problematitzar els continguts:
Grècia i Roma
Lectura i elaboració de mapes
Els cursos fluvials
Els sectors econòmics
La revolució industrial
El comerç triangular
Les comarques�de Catalunya
La diversitat familiar
La ciutat
Demografia local
El reciclatge
La prehistòria
La Guerra Civil
L’exili republicà
Els fusos horaris
El sistema electoral
...i quins problemes falten?
Programem des dels problemes socials rellevants
5è d’EP: exemple de 6 situacions d’aprenentatge al llarg del curs.
Programem des dels problemes socials rellevants
3r d'ESO: exemple de 6 situacions d’aprenentatge al llarg del curs.
Problema específic o mirada transversal?
Quins poden ser els organitzadors de la programació?
UN MÓN DIVERS | UN MÓN DESIGUAL | UN MÓN CONFLICTIU |
IDENTITAT / ALTERITAT |
DIVERSITAT / DESIGUALTAT |
CANVI / CONTINUÏTAT |
INTERRELACIÓ / CONFLICTE |
PODER / EXCLUSIÓ |
CREENCES / CONEIXEMENT DISCIPLINARI |
ROSER CANALS
Programem des dels problemes socials rellevants
5è d’EP: exemple de 6 situacions d’aprenentatge al llarg del curs.
Les ciències socials dins dels projectes STEAM: una mirada integrada
La importància de la mirada
ECOSOCIAL
Programem des dels problemes socials rellevants
3r d'ESO: exemple de 6 situacions d’aprenentatge al llarg del curs.
Quin és el teu primer record històric?
Què necessitem perquè les ciències socials situïn l’alumnat com a ciutadà actiu i crític?
Literacitat crítica
L’ensenyament de les ciències socials ha de promoure la literacitat crítica, que es defineix com la lectura d’un món que cal millorar. Més que un mètode o un conjunt de capacitats cognitives, la literacitat crítica és una manera d’ensenyar i aprendre des de l’observació curosa que porta a la disrupció d’allò comú, a la interpretació dels textos/vídeos des de múltiples perspectives, a la representació dels problemes socials i a l’acció per transformar el món.
El tractament integrat de llengua i continguts (TILC) a l’àrea de ciències socials.
Alguns exemples del nodes TILC
Les Competències Clau en Comunicació Lingüística (CCCL)
CCL1. S’expressa de forma oral, escrita o signada amb coherència, correcció i adequació als diferents contextos socials, i participa en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa tant per intercanviar informació i crear coneixement com per construir vincles personals. |
CCL2. Comprèn, interpreta i valora amb actitud crítica textos orals, signats, escrits o multimodals dels àmbits personal, social, educatiu i professional per participar en diferents contextos de manera activa i informada i per construir coneixement. |
CCL3. Localitza, selecciona i contrasta de manera progressivament autònoma informació procedent de diferents fonts, avaluant-ne la fiabilitat i pertinença en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i la integra i transforma en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista creatiu, crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual. |
CCL4. Llegeix amb autonomia obres diverses adequades a la seva edat, seleccionant les que millor s’ajusten als seus gustos i interessos. Aprecia el patrimoni literari com a via privilegiada de l’experiència individual i col·lectiva i mobilitza la seva pròpia experiència biogràfica i els seus coneixements literaris i culturals per construir i compartir la seva interpretació de les obres i per crear textos d’intenció literària de complexitat progressiva. |
CCL5. Posa les seves pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, desterrant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través de la llengua, per afavorir un ús no només eficaç sinó també ètic del llenguatge. |
Les Competències Clau en Comunicació Lingüística (CCCL)
La competència comunicativa a les CE
Competències específiques de Ciències Socials
Alfabetització disciplinària
Quins nivells de comprensió activem en l’alumnat?
Jutjar,
avaluar,
criticar...
Analitzar, predir, identificar causa-efecte, classificar, comparar, generalitzar...
Identificar informació, recordar, anomenar, ordenar...
LITERAL
INFERENCIAL
CRÍTICA
HABILITATS COGNITIVES
COMPETÈNCIA CLAU EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀMBIT SOCIAL
ALFABETITZACIÓ DISCIPLINÀRIA
SABERS
Les ciències socials dins dels projectes STEAM:
una mirada integrada
Projectes STEAM o SOCISTEAM?
Projectes STEAM o SOCISTEAM?
Què necessitem perquè les ciències socials situïn l’alumnat com a ciutadà actiu i crític?
Projectes STEAM o SOCISTEAM?
Problematitzar els continguts:
Com podem ser referents actius i crítics des de la nostra pràctica docent?
Què necessitem….. (millorar, incorporar, modificar o ometre)... com a docents, per a ser referents actius i crítics, des de les ciències socials?
millorar
incorporar
ometre
modificar
Els discursos d’odi i la regressió dels valors democràtics
“Cada vegada és més evident que la convivència al nostre barri s’està deteriorant. Ja no es pot sortir tranquil al vespre com abans. Tots sabem que això coincideix amb l’arribada de gent que no comparteix els nostres costums ni les nostres normes”.
“Aquestes persones viuen de les ajudes, no fan cap esforç per integrar-se i ocupen espais públics que abans eren de tothom. Mentrestant, la gent de tota la vida ha d’aguantar soroll, inseguretat i una degradació constant del barri”.
“No es tracta de racisme, sinó de sentit comú: si algú ve a casa nostra, hauria d’adaptar-se o marxar. Les autoritats fa massa temps que miren cap a una altra banda, i al final serem nosaltres els que pagarem les conseqüències.”
Els discursos d’odi i la regressió dels valors democràtics
1️⃣ On apareix l’odi?
2️⃣ Estratègies de reconducció
3️⃣ Reformular col·lectivament
4️⃣ Tancament reflexiu
estereotip (simplifica) | prejudici (jutja) | discurs d’odi (legitima l’exclusió) |
Un estereotip és una generalització simplificada sobre un grup de persones que atribueix característiques fixes a tots els seus membres, sense tenir en compte la diversitat individual. Característiques clau:
| Un prejudici és un judici previ, habitualment negatiu, sobre una persona o col·lectiu, basat en estereotips, que influeix en la manera de pensar, sentir o actuar abans de conèixer els fets. Característiques clau:
| El discurs de l’odi és qualsevol expressió (oral, escrita o simbòlica) que deshumanitza, estigmatitza, exclou o justifica la discriminació o la violència contra un col·lectiu definit per una característica identitària (origen, cultura, religió, gènere, etc.).
|
Els discursos de l’odi no apareixen de cop: es construeixen a partir d’idees que es van normalitzant.
Tècniques utilitzades
✔️ Nosaltres vs. ells
“la gent de tota la vida” / “aquestes persones”
✔️ Generalització
“aquestes persones viuen de les ajudes”
✔️ Deshumanització subtil
No apareixen individus, només col·lectius
✔️ Apel·lació a la por i a la inseguretat
“ja no es pot sortir tranquil”
✔️ Victimització del grup propi
“haurem d’aguantar”, “pagarem les conseqüències”
✔️ Negació del racisme
“no es tracta de racisme, sinó de sentit comú”
✔️ Simplificació de causes complexes
convivència = arribada d’un col·lectiu
El món, el laboratori de les ciències socials
1. Les ciències socials s’aprenen observant el món en directe
2. El treball de camp és una metodologia pròpia de les ciències socials
3. El territori és una font que no es pot substituir amb un llibre
4. Afavoreix l’aprenentatge significatiu i la implicació personal
5. És essencial per formar ciutadans crítics i actius
L’objectiu final de les ciències socials no és memoritzar conceptes, sinó entendre la societat per poder-hi intervenir.
Sortir fora és imprescindible perquè les ciències socials són empíriques, vivencials, contextuals i crítiques.
El món és el nostre laboratori. L’educació sobre el medi social no s’entén sense trepitjar-lo.
Com t’imagines la teva aula/escola per poder treballar d’aquesta manera?
QUINA BONA IDEA QUE HAGI SORTIT EN LA SESSIÓ PODRIA APLICAR DEMÀ?
DINÀMICA #QBI
QUIN ELEMENT HA FET CANVIAR LA MEVA PERCEPCIÓ SOBRE LES CIÈNCIES SOCIALS ESCOLARS?
Cloenda
Cloenda
QUINA BONA IDEA QUE HAGI SORTIT EN LA SESSIÓ PODRIA APLICAR DEMÀ?
DINÀMICA #QBI
Pausa - esmorzar
ESPAI COMPARTIM
L’aprenentatge de les ciències experimentals
del currículum a l’aula
Interrogar les imatges
Interrogar les imatges és una manera poderosa d’aprendre ciències socials perquè converteix un element aparentment passiu en un motor d’exploració i de pensament.
No mirem la imatge: l’investiguem.
No la donem per feta: la qüestionem.
No repetim el que sembla que mostra: preguntem què amaga.
La proposta d’“interrogar les imatges” pretén modelar amb el professorat —i després amb l’alumnat— una manera rigorosa i alhora creativa de treballar qualsevol imatge a partir de preguntes bàsiques:
Aquestes preguntes converteixen la imatge en un document viu, que es pot analitzar, contextualitzar i contrastar.
1. Cada persona d’un grup de deu té una imatge per qüestionar. Per parelles, han d’analitzar i debatre al voltant de les imatges.
2. Cada X temps es canvia de parella dins el mateix grup, per tal de tenir més variabilitat en les respostes.
3. Es presenten i es comenten les imatges en el grup i s’ordenen cronològicament.
4. Es desvetlla la identitat de cada imatge i es contrasta amb les preguntes i respostes que ha formulat cada grup.
Abans, però, es va a observar com les ha ordenat un altre grup (per comprovar si ho hem fet de manera semblant).
5. Reflexions finals:
1. Aborígens australians encadenats, 1896.
2. El vaixell S.S.Patricia es dirigeix a l’illa d’Ellis (NY), ple d’immigrants (1906)
3. Fàbrica tèxtil de Can Saladrigas (Poble Nou, Barcelona, 1913).
4. Infants indígenes del Canadà en una residència-escola religiosa als anys 30. Eren una via per “reeducar” els infants de les comunitats indígenes
5. Dones d’Oñate represaliades (rapades públicament) després de l’entrada de les tropes franquistes, 1937.
6. Sinaida Grussman. Alemanya, 1945. Nens jueus desplaçats per l'Holocaust cerquen familiars. Van trobar refugi en una llar d'infants després de la guerra
7. Bancs només per a “persones de color” a Florida, vers 1960.
8. Obsequi a l’immigrant 1 milió. Alemanya. Va venir de Portugal i va ser acollit a Colònia el setembre de 1964 com l'obrer “un milió”. Va rebre com a obsequi un ciclomotor i un ram de clavells
9. Impedint a Kathrine Switzer córrer la marató de Boston, 1967.
10. Visita de Franco a Barcelona, 1970.
11. Barraques al Carmel (Barcelona), 1972
avui desaparegudes
12. Campanya autoinculpatòria del moviment feminista “Jo també soc adúltera” en suport a María Ángeles Muñoz, acusada d'adulteri pel seu marit. 1976
SOLUCIONARI
Per què és important?
ESPAI ORGANITZACIÓ
Calendari
Sessions territorials
1a sessió: 22/10/25
2a sessió: 26/11/25
3a sessió Ciències: 28/01/26
4a sessió Socials: 04/03/26
5a sessió Ed. Física: 29/04/26
6a sessió: 27/05/26
Jornada Anual: 27 de juny
Com podem continuar fins a la pròxima sessió?
Matemàtiques
Arts
Llengües
Educació física
Ciències socials
Ciències
Vídeos àrees i matèries