Com traduir...

... un text senzill.

El llatí, llengua flexiva

Distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Així que, una mateixa paraula llatina té terminacions diferents segons la funció sintàctica que fa a la frase:

NAUTA-NAUTAE (mariner)

Puella aquam nautis dat CI

Nautae puellas uident Subjecte

Puella nautas salutat CD

​

​

​

​

​

En llatí els mots estan formats per

-arrel, la part invariable del mot i aporta el significat

-morfemes desinencials que indiquen el gènere i el nombre, i també la funció sintàctica

Aquest sistema de flexió NO s’ha mantingut en les llengües romàniques

Els morfemes en què acaben les paraules (en català, per exemple) són només gramaticals, donen informació sobre el gènere i el nombre del mot. La funció sintàctica sol expressar-se mitjançant les preposicions

En canvi, altres llengües modernes, com l’alemany i el rus, tenen un sistema flexional molt similar al llatí

​

​

​

​

​

​

Morfologia, casos i declinacions

Els mots llatins poden ser:

• invariables (mai canvien de forma), com és el cas dels adverbis, les preposicions i les conjuncions.
• variables (es flexionen) són els substantius, els adjectius i els pronoms, aquests sí que presenten terminacions diferents en funció de la sintaxi a la frase. Cadascuna d’aquestes formes que pot presentar un mot variable s’anomena CAS.

En llatí hi ha sis casos i cadascun d’ells representa una funció sintàctica diferent. El conjunt d’aquests casos, en singular i en plural, que poden adoptar els noms, els adjectius i els pronoms, s’anomena DECLINACIÓ.

Els substantius poden pertànyer a cinc declinacions diferents segons com acabem com a paraula. Com sabem a quina declinació pertany cada paraula? L’enunciat és la suma de dos casos: nominatiu i genitiu, singulars.

​

​

​

​

​

​

​

El llatí té sis casos, cadascun amb una funció sintàctica bàsica:

1. NOMINATIU: Subjecte i Atribut
2. VOCATIU: utilitzat per cridar algú. Pel que fa a la forma, pràcticament sempre és igual al nominatiu i no es distingeixen. És típic als diàlegs
3. ACUSATIU: Complement Directe (CD), la persona o objecte afectat directament per l’acció
4. GENITIU: Complement del Nom (CN), es tradueix amb la preposició catalana de
5. DATIU: Complement Indirecte (CI), persona beneficiada/perjudicada indirectament de l’acció, es tradueix amb la preposició catalana a o per a
6. ABLATIU: Complement Circumstancial (CC), tot allò al voltant de l’acció verbal que dona context (lloc, temps, instrument…)

​

​

​

​

​

​

​

​

Enunciat: ROSA-ROSAE (1a. declinació)

Sing.

N. ROS-A

Voc. ROS-A

Ac. ROS-AM

G. ROS-AE

D. ROS-AE

Ab. ROS-A

Pl.

N. ROS-AE

Voc.ROS-AE

Ac. ROS-AS

G. ROS-ARUM

D. ROS-IS

Ab. ROS-IS

Verb ÉSSER (present indicatiu)

SUM

ES

EST

SUMUS

ESTIS

SUNT

​

1. BUSCAR EL VERB

Amicitia bona est.

V. copulatiu

3 pers SG

2. Analitzar el cas i nombre (subs/Adj)

Amicitia bona est

N. Sg N. Sg

3. Anàlisi sintàctica

Oració llatina: S-C-V

Amicitia bona est

S Atr

ara toca utilitzar el diccionari…

Amicitia-ae: (1a declin. subs) amistat

Bonus-a-um: (adj.) bo, bona, bons, bones.

​

4. Traducció...

Llatí: Amicitia bona est

​

Català: L’amistat és bona

🎯 Practiquem una mica...

Vera amicitia grata est

Roma insula non est

Terra parva non est

Puella pulchra est

​

​