Polítiques d'ocupació europees

MARC NORMATIU

Espanya forma part de la Unió Europea (UE), abans Comunitat Econòmica Europea (CEE), des de l’1 de gener de 1986 i, conseqüentment, la seva organització i regulació impacten en les diferents polítiques de l’Estat espanyol.

CONTEXT D’EU

L’origen de la UE és de caràcter econòmic, com queda palès en el Tractat de París (1951) que dona lloc a la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) i en el Tractat de Roma (1957), que posa les bases de la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

​

El fet que la CEE sorgís com un procés d’integració econòmica, ha condicionat, en gran mesura, el desenvolupament d’una política social comunitària plena, a escala europea.

MARC NORMATIU

L’any 1986 es firma l’Acta Única Europea, que posa les bases del mercat interior, amb el lliure moviment de persones, béns, serveis i capitals.

​

La Unió actual es regeix per una sèrie de tractats (un dels més significatius és el de Maastricht de 1992) que signen els estats membres i que suposen una cessió de sobirania cap a dalt, en el sentit que es traspassen al nivell superior o supraestatal competències en molts àmbits que abans tenien els diferents països.

​

El Tractat de Maastricht consagra aquesta Europa neoliberal, amb un paper secundari per als aspectes socials, tot posant les bases per a la creació d’una moneda única i una política monetària que té com a objectiu l’estabilitat de preus (inflació baixa) i no la cerca de la plena ocupació.

Aquesta obsessió pel control dels preus comporta que s’imposin mesures de reducció del dèficit públic, amb el que això suposa sobre les despeses de caràcter social i de contenció dels salaris dels treballadors.

EVOLUCIÓ POLÍTIQUES SOCIALS I OCUPACIÓ

L’any 2000, l’Estratègia de Lisboa, i l’any 2010, l’Estratègia 2020,

s’impulsen estratègies que pretenen convertir a Europa en una zona amb alts nivells d’ocupació, productivitat i cohesió social en un horitzó temporal de 10 anys.

Totes dues estratègies es van veure troncades per fortes crisis econòmiques a escala mundial:

la crisi financera mundial de 2008 i la crisi de la COVID-19 en el 2020.

EVOLUCIÓ POLÍTIQUES SOCIALS I OCUPACIÓ

L’any 2017 es presenta el Pilar europeu dels drets socials.

Aquest defineix 20 principis i drets essencials per recolzar un procés renovat de convergència cap a millors condicions de vida i treball.

​

Aquests principis i drets estan classificats en tres categories:

• Igualtat d’oportunitats i d’accés al mercat laboral.
• Condicions de treball justes.
• Protecció social i integració social

​

EVOLUCIÓ POLÍTIQUES SOCIALS I OCUPACIÓ

Per poder fer realitat aquest Pilar social, es defineix el Pla d’acció del Pilar Europeu de Drets socials (2021), el qual estableix iniciatives concretes per fer-lo realitat.

En aquest pla d’acció es proposen 3 objectius principals per a l’EU fins al 2030 i es converteixen els principis en accions concretes, les quals busquen el benefici dels ciutadans.

​

Els objectius del pla són:

• Aconseguir com a mínim una taxa d’ocupació del 78% en la població d’entre 20 i 64 anys d’aquí a 2030.
• Arribar a una participació de com a mínim el 60% dels adults en activitats de formació cada any d’aquí a 2030.
• Reduir en 15 milions el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social.

​

EVOLUCIÓ POLÍTIQUES SOCIALS I OCUPACIÓ

El 2019 es presenta a Europa el Pacte Verd Europeu, el qual s’ha d’entendre com un full de ruta per dotar la UE d’una economia mediambientalment i social sostenible i aconseguir ser climàticament neutre en 2050, integrant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

​

Què són els ODS?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides es troben recollits a l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i busquen, entre d’altres, erradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic a escala mundial

​

El Semestre Europeu i les polítiques d'ocupació

Els objectius del Pla d’acció del Pilar europeu dels drets socials, els del Pacte Verd Europeu i dels ODS, s’incorporen en el Semestre Europeu.

​

​

​

El Semestre Europeu és un procediment de coordinació de les polítiques econòmiques, pressupostàries, socials i d’ocupació dins de la UE.

​

Se centra en els sis primers mesos de cada any, per aquest motiu es denomina Semestre.

​

SEMESTRE EUROPEU

Els principals objectius del Semestre Europeu són:

• Contribuir a garantir la convergència i l’estabilitat a la UE.
• Contribuir a garantir unes finances públiques sanejades.
• Fomentar el creixement econòmic.
• Prevenir desequilibris macroeconòmics excessius a la UE.
• Coordinar i supervisar les polítiques socials i d’ocupació.
• Supervisar l’aplicació dels plans nacionals de recuperació i resiliència.

​

SEMESTRE EUROPEU

El semestre europeu es divideix en tres fases:

• Fase preparatòria, de novembre a desembre de l’any anterior, on es fa una anàlisi de la situació i un seguiment de l’any anterior en l’àmbit d’ocupació, polítiques pressupostàries i estructurals.
• Fase 1 d’orientació; de gener a abril de l’any en curs. Diferents institucions europees emeten orientacions polítiques. Les orientacions en matèria d’ocupació queden recollides en l’Estratègia anual per a un creixement sostenible (EACS).
• Fase 2 de concreció; d’abril a juliol. A partir d’aquestes orientacions rebudes, cada país membre estableix els seus propis objectius nacionals que contribueixen a l’acompliment dels objectius i directrius de la UE, i n’informen en els seus programes nacionals de reforma, que són avaluats en l’àmbit europeu i això dona lloc a uns informes sobre els estats membres i unes recomanacions específiques per a cada un d’ells per part de les institucions europees.
• Fase 3 d’execució, a partir de juliol. Els Estats membres han de tenir en compte les recomanacions en el procés de decisió sobre el pressupost nacional de l’any següent.

​

Els recursos europeus per fomentar l'ocupació

El Fons Social Europeu Plus (FSE+)

El Fons Social Europeu, anomenat Fons Social Europeu Plus (FSE+) en el període 2021-2027, té com a objectiu ajudar els Estats membre a fer front a la crisi provocada per la pandèmica de la COVID-19, assolir nivells elevats d’ocupació i una protecció social justa, i desenvolupar una mà d’obra qualificada i resilient, preparada per a la transició a una economia ecològica i digital.

El FSE+ és el principal instrument de la Unió dedicat a invertir en les persones.

El Fons Social Europeu Plus (FSE+)

Així, segons el Document Estrategia FSE+ 2021-2027, les inversions del FSE+ es prioritzen en tres camps d’activitats:

​

• Ocupació, centrant-se a combatre l’atur, en especial el juvenil i de llarga durada, ajustar les necessitats al mercat laboral, així com ampliar la formació i l’equitat de condicions laborals en noves formes d’ocupació, promoure l’accés a l’aprenentatge permanent en el marc d’un mercat laboral digitalitzat que canvia ràpidament i abordar problemes de qualitat de vida i de conciliació de la vida familiar i laboral a través de polítiques orientades a la corresponsabilitat.

Es considera també prioritari millorar l’accés al treball, la inversió en sectors en creixement, l’ocupació de qualitat, l’economia social i la modernització de les institucions.

​

​

El Fons Social Europeu Plus (FSE+)

• Educació, formació i aprenentatge permanent, ajudant que els més joves romanguin en el sistema educatiu i obtinguin la qualificació necessària per treballar i desenvolupar una carrera professional sense esbiaixades de gènere, garantint un major accés a l’educació d’alta qualitat a nens i nenes de grups desafavorits i minories. També finançant la modernització del sistema educatiu, el reforç de l’equitat del sistema, la millora dels resultats, reduint la repetició de curs, el fracàs escolar i l’abandonament prematur; l’actualització de la formació professional del sistema educatiu, l’increment de la cooperació entre els sectors educatiu i empresarial amb la intenció de millorar les competències i qualificacions demandades pel mercat laboral i l’afavoriment de la transició entre diferents nivells educatius i entre l’educació i l’ocupació, amb especial atenció a les persones joves que ni estudien, ni treballen ni reben formació.

​

• Inclusió social i lluita contra la pobresa, tot combatent la marginació, donant suport a empreses socials i associacions locals i promovent enfocaments inclusius (centrant-se en dones, minories, gent gran, persones amb discapacitat i immigrants).

FSE+

Altres àrees d’inversió rellevants del FSE+ pel període 2021-2027 seran:

• la igualtat de gènere,
• la conciliació familiar i laboral,
• l’accés als sistemes de protecció social i sistemes d’assistència sanitària,
• l’accés als serveis bàsics
• la lluita contra la privació material.

FSE+

Hi ha dos principis importants que orienten el funcionament l’FSE:

​

• El cofinançament: el finançament de l’FSE sempre ha d’anar acompanyat de finançament públic o privat. Els percentatges varien entre el 50-85% (fins al 95% en casos excepcionals) del cost total del projecte, en funció de la riquesa relativa de la regió. Això implica que en cap cas el finançament europeu arriba al 100%, sinó que, depenent de la regió, entre el 5 i el 50% l’ha de posar l’Administració corresponent o el sector privat.

​

• La gestió compartida: les directrius de l’FSE+ es dissenyen a escala europea després d’haver-se consultat amb un ampli espectre de parts interessades i els programes operatius es negocien entre les autoritats nacionals i la Comissió. Les autoritats rellevants de cada país porten a terme l’execució mitjançant els programes operatius.

​

El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) té com a objectiu enfortir la cohesió socioeconòmica dins de la UE, corregint els desequilibris entre les diferents regions europees, a través del desenvolupament sostenible i l’ajust estructural de les economies regionals, així com de la reconversió de les regions industrials en declivi i de les regions amb un endarreriment en el seu desenvolupament.

En el període de programació 2021-2027 s’han fixat cinc prioritats per inversions de la UE en el desenvolupament regional:

• Una Europa més intel·ligent, mitjançant la innovació, la digitalització, la transformació econòmica i el suport a petites i mitjanes empreses.
• Una Europa més ecològica i lliure de carbó, que apliqui l’Acord de París i inverteixi en transició energètica, energies renovables i lluita contra el canvi climàtic.
• Una Europa més connectada, amb un transport estratègic i xarxes digitals.
• Una Europa més social, que faci realitat el Pilar europeu dels drets socials i que doni suport a l’ocupació de qualitat, l’educació, les capacitats educatives i professionals, la inclusió social i la igualtat d’accés a l’assistència sanitària.
• Una Europa més propera als ciutadans, que doni recolzi estratègies de creixement de gestió local i que contribueixi a un desenvolupament urbà sostenible en tota la UE.

​

Altres programes europeus per a l'ocupació i la formació

ERASMUS+

​

Un dels símbols més reconeguts a escala europea, i alhora un del seus grans èxits, és el programa “Erasmus”, ara reconvertit en “Erasmus +“, ja que engloba tots els programes de mobilitat abans existents (com “Leonardo da Vinci” o “Grundtvig”). Dins de la política educativa i formativa de la UE, “Erasmus +” pretén fomentar el desenvolupament personal de la ciutadania i les seves perspectives d’ocupació. En concret ofereix beques en els diferents nivells de formació i educació per tal d’obtenir experiència i competències estudiant, formant-se o participant en intercanvis o activitats de voluntariat a l’estranger.

​

En el context de la pandèmia de la COVID-19 i la importància de les tecnologies en els últims anys, s’ha fet evident la necessitat d’invertir en digitalització i a la vegada en la lluita contra la bretxa digital per garantir que ningú quedi enrere. En aquest sentit, “Horizon Europe” és un programa per a la recerca i la innovació en el període 2021-2027 que té per objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones posant èmfasi en la digitalització.

​

EURES

D’altra banda EURES (European Empoyment Services) és la xarxa de cooperació per a l’ocupació i la lliure circulació de persones treballadores que promou la Comissió Europea i els serveis públics d’ocupació de l’Espai Econòmic Europeu, entre els quals hi ha el SOIB.

EURES ofereix serveis, el principal d’ells un portal d’ocupació, a les persones demandants d’ocupació i a les empreses que desitgin beneficiar-se del principi de la lliure circulació de persones, publicant ofertes de treball, proporcionant la màxima informació i l’assessorament sobre ofertes i demandes d’ocupació, situació i evolució del mercat de treball, i sobre les condicions de vida i treball de cada país.