1 of 22

​

Projecte de Direcció

Escola Sinera

2020-24

​

​

​

​

Eva Vázquez Marquès

(Directora)

​

“L’ensenyament que deixa petjada

no és el que es fa de cap a cap,

sinó de cor a cor.”

2 of 22

ÍNDEX

  1. Justificació/motivació
  2. Plantejament institucional
  3. La veu de la comunitat educativa

3.1. Auxiliars i TEI

3.2. Claustre

3.3. Famílies

  1. Objectius de millora dels resultats educatius
  2. Objectius de millora de la cohesió social
  3. Objectius de millora de la documentació institucional
  4. Lideratge distribuït
  5. Mecanismes d’autoavaluació del PdD i retiment de comptes
  6. Bibliografia

​

​

3 of 22

Innovació educativa

Ambient de treball familiar i acollidor

Cultura de centre

Renovar pràctiques educatives

Educació de qualitat i equitat

  1. Justificació/motivació

A l’escola Sinera volem promoure el canvi sense por i viure la innovació educativa amb tota sumptuositat.

Aquest projecte de direcció pretén renovar pràctiques educatives de l’escola sense que això impliqui una ruptura amb les que ja funcionen. Les inquietuds les compartim amb tota la comunitat.

Volem construir un ambient de treball familiar i acollidor per l’alumnat, on els/les mestres comparteixin allò que han ideat o qualsevol pràctica que els ha funcionat. Volem ser un equip directiu que construeix, conjuntament amb tot el claustre, una cultura de centre.

Desitgem ser una direcció propera i coneixedora de tot allò que es fa a les aules. Per millorar i avançar crec que és indispensable que hi hagi un equip directiu que lideri amb professionalitat el claustre i comparteixi els propòsits cap a una educació de qualitat i equitat.

​

​

4 of 22

Visió

Valors

Missió

La raó de ser de l’escola Sinera es defineix en el PEC (Projecte Educatiu de Centre) del 2016, on s’hi especifica el caràcter propi del centre (Missió) del que partim per avançar cap a uns objectius de futur (Visió), transmetent uns principis que defineixen la nostra forma d’actuar (Valors).

​

2. Plantejament institucional

  • Innovadora i participativa: amb aprenentatge global, significatiu, on l’alumne estigui al centre, que permeti una avaluació per aprendre a aprendre, i en un clima familiar on tota la comunitat educativa hi digui la seva.
  • Plurilingüe: on l’alumnat desenvolupi les competències comunicatives i lingüístiques que facin possible que, tant personalment com socialment, sigui capaç d’actuar i reeixir en el seu entorn.

5 of 22

  • Compromesa amb la qualitat i la millora: que reflexioni sobre l’activitat docent amb afany de millorar per educar els/les alumnes als canvis de la societat actual i als que vindran. Reflexionar sobre el procés d’aprenentatge perquè l’alumne reconegui i millori les seves estratègies d’aprenentatge.

​

  • Capdavantera en l’ús habitual de les TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement): L’escola ha de preparar per a la vida social i les eines i aplicacions digitals són una part indissociable d’aquesta vida.

​

  • Òptima en l’educació en valors, i en la convivència: amb un bon treball de la intel·ligència emocional, la competència social, la comunicació, les emocions, l’acollida, la inclusió i la cultura de la pau i de la mediació.

6 of 22

3. La veu de la comunitat educativa

Des de l’escola hem d’involucrar més el personal auxiliar i la TEI fent que participin a les reunions d’equip docent. Des d’on compartiran les inquietuds i les experiències amb l’alumnat amb el que treballen.

ENQUESTA A LES AUXILIARS I LA TEI

7 of 22

La veu de la comunitat educativa

​

Grau de satisfacció (Innovació)

​

​

ENQUESTA AL CLAUSTRE

8 of 22

Grau de satisfacció (Comunicació)

ENQUESTA AL CLAUSTRE

9 of 22

Grau de satisfacció (Convivència)

ENQUESTA AL CLAUSTRE

10 of 22

​

​

CONCLUSIONS

La majoria de mestres veuen molt necessari millorar la cohesió entre mestres i introduir canvis organitzatius, noves dinàmiques de treball que permetin la reflexió i compartir pràctiques educatives. Aquest tema serà una fita a assolir en el meu projecte.

La majoria de mestres creuen que s’ha de realitzar el treball de les emocions des de P3 fins a 6è. I gairebé el 100% creu necessari realitzar activitats entre els alumnes de diferents grups. També es veu la importància d’obrir l’escola a la participació de les famílies.

​

​

S’ha de fer un replantejament de les comissions. Hem augmentat el nombre de claustres pedagògics per a compartir i consensuar una línia d’escola clara, un aspecte que continuaré tenint en compte en el plantejament dels objectius de millora. No hi ha un criteri únic en qüestió de desdoblaments, reforços i coeducació, i caldria unificar criteris.

Es veu clar que la dinamització es realitzi des de l'equip directiu per afavorir la incorporació de canvis metodològics i la creació d’una línia d’escola. En general, el 56% del claustre està bastant disposat a introduir canvis metodològics i a treballar per projectes i un 44% ho està molt. Són aspectes que també recolliré en el desplegament dels objectius de millora proposats més endavant.

11 of 22

La veu de la comunitat educativa

ENQUESTA A LES FAMÍLIES

Hi ha hagut 123 famílies que han participat de l’enquesta. Podem dir que es tracta del 40%.

​

​

12 of 22

ENQUESTA A LES FAMÍLIES

Grau de satisfacció

13 of 22

ENQUESTA A LES FAMÍLIES

14 of 22

​

CONCLUSIONS

La majoria de l’alumnat, el 51%, ve molt content a l’escola i el 44% vingui bastant content, és inquietant que hi hagi alumnes que vinguin poc o gens contents a l’escola. És imprescindible esbrinar quins són els motius per posar-hi solució.

Pel que fa als aspectes pedagògics, la manera de treballar de l’escola s’ajusta bastant o molt al que esperen les famílies. Demanen més informació en aquest sentit (el pedagògic) i poder participar i involucrar-se més en les activitats que es realitzen a les aules. Per tant cal millorar la participació.

​

Cal potenciar el seguiment de les famílies del que fem a l’escola per la pàgina web.

En general estan satisfetes amb els resultats d’aprenentatge dels/de les seus/seves fills/es.

Més del 40% té poc coneixement del que s’està fent des de l’AMPA. Penso que és un aspecte molt important a tenir en compte.

En general opinen que reben molta i força atenció per part de direcció i secretaria.

Hi ha un 92% de famílies que veuen positiva la idea de crear un institut escola. És una dada molt significativa ja que també hi podríem afegir el percentatge que hi està bastant d’acord, arribant al 96%.

15 of 22

4. Objectius de millora dels resultats educatius

  • Competències comunicatives lingüístiques
  • Concreció d’un pla de millora de l’expressió escrita i  creació d’una línia d’escola.
  • Formació ARA escric
  • Acabar els punts del decàleg pendents de la formació d’expressió escrita.

​

  • Competències matemàtiques
  • Seqüenciar els continguts clau per nivells i els mínims trimestrals per nivell.
  • Fer les programacions de les activitats competencials.
  • Compartir pràctiques realitzades.

​

16 of 22

  • Medi natural i social
  • Consensuar la metodologia de treball en el cicle : projectes, seqüències didàctiques
  • Concretar els continguts a cada nivell a partir dels continguts clau i els criteris d’avaluació.
  • Compartir pràctiques realitzades a les diferents aules.

​

  • Metodologia i acció docent.
  • Reflexionar sobre les metodologies i activitats dutes a terme des de fa temps
  • Unificar criteris pel que fa a l'aprenentatge cooperatiu.
  • Fer intercicles que ajudin a millorar i consensuar les metodologies
  • Consensuar una línia de treball amb el classroom, chromebooks

​

  • Àmbit digital
  • Prioritzar l'arranjament de la xarxa WI-FI
  • Adquirir més chromebooks per les aules
  • Incorporar les activitats digitals dins la programació de cada àmbit.

​

17 of 22

5. Objectius de millora de la cohesió social

  • Relacions fluïdes
  • Augmentar el número de reunions intercicles per consensuar una línia pedagògica.
  • Augmentar el número de claustres pedagògics.

​

  • Participació de les famílies
  • Afavorir la participació de les famílies  en els projectes que es fan a l’aula aportant els seus coneixements.
  • Valorar i recolzar les iniciatives que es proposin des de l’AMPA.
  • Establir xerrades per famílies, mestres i monitores de menjador sobre temes d’educació: límits, sobreprotecció, ...

​

  • L’educació emocional
  • Concreció d’un pla de treball sobre les emocions.
  • Dissenyar una programació transversal de P3 a 6è.
  • Aplicar les activitats d’educació emocional a l’escola.

​

  • Xarxa
  • Formar part de la xarxa de competències bàsiques amb altres escoles de Catalunya.
  • Continuar realitzant seminaris i coordinacions amb els instituts, escoles i llars d’infants del poble.

​

18 of 22

6. Objectius de millora de la documentació institucional

  • Elaborar
  • El Pla TAC
  • El Pla d’Acollida

​

  • Revisar i actualitzar
  • Revisar i actualitzar documents del centre vinculats al PEC

​

19 of 22

TREBALL EN EQUIP

COMPROMÍS

DIÀLEG

ASSERTIVITAT

RESPECTE

​

7. Lideratge distribuït

El treball en equip, l’eix de la professió. Els i les mestres hem de fer més en menys temps. S’ha de donar més protagonisme a la cultura de la col·laboració entre mestres. En definitiva, pot ajudar a disminuir i compartir tasques educatives.

​

L’educació cooperativa (dos o més mestres a l’aula), la coordinació sistemàtica i prolongada per treballar sobre una problemàtica amb els alumnes, … són pràctiques poc habituals encara a la nostra escola. El treball en equip és essencial.

20 of 22

Claustre

Consell Escolar

Enquestes

Memòria Anual

PGA

Memòria Final

8. MECANISMES D’AUTOAVALUACIÓ DEL PdD I RETIMENT DE COMPTES

  • Les eines de les quals disposem són els diferents documents de planificació: el PEC, el PdD, la programació general anual i la memòria anual de centre. Per altra banda, és indispensable l’autoavaluació i el retiment de comptes. Això vol dir que anualment s’han d’elaborar un pla d’objectius concrets i assolibles i mesurables amb indicadors del propi centre. En finalitzar cada curs també és important mesurar, analitzar i valorar l’assoliment de fites que, inspirades en el PEC , concretades en el PdD per quatre anys i encara més detallades en cada programació anual marquin el camí que han de seguir tots els professionals del centre.

21 of 22

9. BIBLIOGRAFIA

Ruiz, F. (2012) Ales i arrels. Reflexions sobre l’educació i el seu futur. 46a Escola

d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

​

Teixidó, M. (2016) Innovació educativa i sistema pedagògic de l'escola. Societat

Catalana de Pedagogia.

​

Ruiz, F (2016) Las cuatro transformaciones y sus fundamentos pedagógicos e institucionales. Revista Educadores núm. 258 Abril-Junio 2016.

​

Unesco (2015) "Repensar l'educació. Ver un bé comú mundial?". Centre Unesco de Catalunya, Fundació Jaume Bofill.

​

Ruiz, F. (2016) Imaginació i futurs educatius. Perspectiva Escolar, núm. 389

​

Ruiz, F. (2014) Escenarios de futuro y transformación del sistema educativo. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza núm 93-94.

​

​

Teixidó, J. (2012) Direcció: entre el poder i l'autoritat. UDG.

http://www.joanteixido.org/doc/lideratgecanvi/poder_autoritat.pdf

​

Teixidó, J. (2012) Conceptes bàsics: organització, direcció, administració i

gestió. UDG.

​

Normativa d'ensenyament (XTEC).

http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/normativa/

​

Innovació educativa

https://www.youtube.com/v/dePqCBouTAE

https://www.youtube.com/watch?v=VuFN-61X9rE

​

Presentació 25 d’octubre 2016

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/primaria/curriculum/el-curriculum-a-lescola-i-a-laula-en-el-marc-dun-sistema-inclusiu/index.html

​

22 of 22