L’EVOLUCIÓ I
Tema 6 del llibre
Pàgina 116
TEMES
Què en sabem del tema ???
Creus que els organismes vius han existit sempre tal com els veiem actualment ?
Què vol dir l’expressió “els éssers vius provenen d’un avantpassat comú ?
Què és una espècie biològica?
Com s’origina una nova espècie ?
Què en sabem del tema ?
És cert que venim del mico ?
Coneixes alguna teoria sobre l’evolució ?
És correcte la idea que veiem en el dibuix ?
Algunes curiositats dels animals
Per què la girafa té el coll llarg ?
Per què els talps pràcticament no tenen ulls i són gairebé cecs?
Per què l’ós formiguer té un mussell llarg ?
Per què la balena té les extremitats transformades amb aletes ?
Al pol nord els animals tenen el pellatge
de color blanc.
Per què ???
Al pol nord els animals tenen el pellatge
de color blanc.
Per què ???
Els mateixos animals poden tenir altre color de pellatge.
Té a veure en el lloc on viuen ???
Els mateixos animals poden tenir altre color de pellatge.
Té a veure en el lloc on viuen ???
Un animal curiòs
Saps com es diu ?
Saps alguna característica d’ell ?
Dins de quin grup d’animals el classificaries ?
Què té de curiós ??
És un mamífer però ponedor d'ous.
Té el bec d'ànec,
La cua de castor.
Potes de llúdria.
La femella produeix llet.
Però no té mugrons.
Té glandules sota la pell que segregen la llet a través dels porus de la pell.
És un dels pocs mamífers verinosos; els mascles tenen una pua a les potes posteriors que allibera un verí capaç de produir un dolor intens als humans.
Té 10 cromosomes sexuals (en lloc de 2).
Té gens que s’han trobat en aus, rèptils i amfibis.
Ornitorrinc
Pensem i reflexionem
Podem pensar dues coses:
Pensem i reflexionem
Les imatges anteriors ens demostren que les espècies que trobem avui en dia són producte d’una procés anomenat EVOLUCIÓ.
Aquest procés va començar fa 3000 milions d’anys (aproximadament), quan va apareixer la vida sobre la Terra i ha continuant fins avui.
1.Espècie biològica (pàg116)
Per tant dos individus seran de diferent espècie si no es poden reproduir entre ells o si la seva descendència no és fèrtil.
1.Espècie biològica : exemple
El cavall i l’egua considerem que són de la mateixa espècie perque es poden reproduir i la seva descendència també pot seguir reproduïnt-se.
L’ase i l’egua considerem que no són de la mateixa espècie, per que tot i que es reprodueixen la descendència és esteril.
Cavall i egua : són de la mateixa espècie.
Ase i egua:
son de diferent espècie.
La descendència és el mul què és estèril
Ase
Egua i poltre
Cavall i egua
Mul
Exemple PAU: enunciat
� � ��
Comenteu la següent situació tot fent referència al concepte biològic d'espècie:
Seria possible obtenir descendència a partir dels espermatozous del mamut i els òvuls de l'elefanta? Justifiqueu la resposta.
Exemple PAU: solució
L’elefanta i el mascle de Mammut pertanyen a espècies diferents.
En el cas de poder encreuar els espermatozous del mamut i els òvuls de l'elefanta no s’obtindria descendència.
El concepte biològic d’espècie afirma que els individus de la mateixa espècie constitueixen un grup reproductor amb descendència fèrtil.
Dos individus de diferentes espècies (com l’elefanta i el mamut) no poden reproduir-se entre si donant descendència fèrtil.
2.Què és l’evolució ?
Espècie A
Espècie B
Espècie A
Espècie B
Espècie C
3.Teories fixistes
3.Teories fixistes: quines són (pàg 116)
Evolucionisme
Lamarck
i Darwin
El lamarckisme (pàg 117)
La va fer Jean-Baptiste Lamarck.
Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck (1 d'agost (1 d'agost de 1744 (1 d'agost de 1744 - 18 de desembre (1 d'agost de 1744 - 18 de desembre de 1829) va ser un naturalista francès i un dels primers en defensar la idea de l'evolució dels éssers vius.
És la primera teoria que admet l’evolució.
La idea bàsica és el transformisme de les espècies.
No és certa però té gran importància històrica.
El lamarckisme
( la funció crea l’òrgan)
Exemple de les girafes
1.Les primitives girafas provenian
d’antílops primitius, que vivien
a la sabana i s’alimentaven
de les fulles baixes de las acàcies.
2.En èpoques de sequera, l’aliment disminuia i les girafas necessitaven estirar el coll i les potes per poder arribar a les fulles de la part alta de les acàcies.
Degut a l’ús, aquests òrgans s’anaven allargant.
3.Els caràcters adquirits, coll i potes cada cop més llargs, es passaven a la descendència de generació en generació.
El darwinisme (pàg 118)
Teoria enunciada per Darwin el 1859.
Avui en dia acceptem els principis bàsics i la completem amb els coneixements actuals sobre genètica, dna …( neodarwinisme)
Qui era Darwin ?
Darwin va néixer l'any 1809 a Shrewsbury (Anglaterra).
El 1831 es va enrrolar com a naturalista sense sou en el Beagle, un vaixell que va donar la volta al món en cinc anys.
El viatge del Beagle
L’expedició de la qual formava part Darwin ve fer la volta al món en 5 anys (1831-1836), en aquests anys Darwin va poder estudiar i recollir nombroses dades, les quals anys després li permeten enunciar la seva teoria.
El viatge del Beagle
Especialment important va ser la seva estada a les illes Galàpagos, on es va convèncer de que les espècies evolucionen.
Les illes Galàpagos és un arxipèlag volcànic situat a l’Oceà Pacífic , a l’altura de l’Equador.
Darwin va constatar que, malgrat la proximitat de les illes, moltes de les espècies que hi vivien eren molt diferents, ja que per exemple, cada illa presentava un tipus concret de tortuga terrestre.
El viatge del Beagle
Conclusions del viatge
El 1859 Darwin publicà un 'resum' anomenat L'origen de les espècies.
Aquest llibre va canviar la concepció del món
El 1859 Darwin publicà un 'resum' anomenat L'origen de les espècies.
Aquest llibre va canviar la concepció del món
Principis bàsics del darwinisme
Segons Darwin els mecanismes del’evolució són :
1.L’elevat capacitat reproductora
(elevat nombre de descendents).
2.La variabilitat de la descèndencia.
3.La selecció natural.
(sobreviuen els més aptes )
Teoria de l’evolució de Darwin
1.L’elevada capacitat reproductora
(elevat nombre de descendents).
Tots els organismes
tendendeixen a tenir una descendència molt nombrosa.
Neixen més individus dels
que poden sobreviure perque
els recursos són limitats.
Teoria de l’evolució de Darwin
2. La variabilitat de la descèndencia.
Tot i que els progenitors siguin els mateixos, els descendents no són idèntics sino que presenten diferències entre ells, es a dir, presenten variabilitat genètica.
Teoria de l’evolució �de Darwin
3. La selecció natural.
A causa del excessiu nombre de descendents s’estableix una lluita per a la supervivència.
Aquells individus que han nascut amb algun avantatge sobreviuen i són els que deixen descendència als quals passen les seves característiques.
Aquest procés rep el nom de selecció natural
Exemple Biston betularia
Exemple de la papallona Biston betularia
Teoria de l’evolució de Darwin
Alguns individus neixen amb el coll una mica més llarg.
En èpoques de sequera aquests es poden alimentar (sobreviuen) perque arriben a les fulles de les branques altes.
Aquests individus es reprodueixen i el caràcter coll més llarg és trasmet a la següent generació.
Aquest fet es repeteix al llarg del temps i generació rera generació.
Activitat
Fes un escrit explicant per què l’ós formiguer té el musell tan llarg ??
Primer fes l’explicació segons el que deia Lamarck.
Després segons la teoria de Darwin.
Com ho explicaria �Lamarck ?
Uns antecessors de l’ós per tal de poder arribar millor a l’interior dels formiguers van aconseguir allargar una mica el musell.
Aquest caràcter adquirit per l’esforç el passaven a la seva descendència. (herència dels caracters adquirits)
A la generació següent s'allargava una mica més el musell (la funció fa l’òrgan).
Així successivament s'aconseguia l'adaptació al medi generació a generació.
Com ho explica �Darwin?
Es partiria d'una variabilitat inicial de mides de musells.
Sobre ella actua la selecció natural, que aconsegueix que el musell més apte per el tipus d'alimentació d'aquests animals sigui seleccionat favorablement.
Els animals amb musell allargat poden arribar més endins del formiguer, s'alimenten millor i per tant tindran moltes avantatges respecte els que no, poden ser més ràpids, més grans, més sans ... i per tant seran els elegits en major nombre en el moment de la reproducció i transmetran les seves característiques als seus descendents.
���Com expliquem avui �el mecanisme de l’evolució ?��
NEODARWINISME O
TEORIA SINTÈTICA
(pàgina 122)
(quadre del final )
Neodarwinisme o teoria sintètica
(acceptem les idees de Darwin i refusem les de Lamarck )
Neodarwinisme o teoria sintètica
2. La variabilitat genètica es deguda a dos processos : la mutació i la recombinació genètica.
Mutació : alteració del material genètic provoca l’aparició de gens nous.
Recombinació genètica : provoca l’aparició de noves combinacions de gens
Les mutacions
Són canvis de material genètic que es produeixen a l’atzar.
Són aleatòries.
Poden ser beneficioses o perjudicials.
La selecció natural
Mutacions i selecció natural
Neodarwinisme o teoria sintètica
3. Evolucionen les poblacions no els
individus.
Les poblacions canviaran les freqüències
gèniques (freqüències dels gens), però
els individus moren amb el mateix
genòtip amb el qual van néixer.
Neodarwinisme o teoria sintètica
4. Les freqüències gèniques d’una població variaran per :
- la selecció natural
- les mutacions
- les migracions
- la deriva genètica
Neodarwinisme o teoria sintètica
5. Per que una població arribi a generar una i una nova espècie ha d’estar aïllada de les altres poblacions.
Cal aïllament per produir-se una nova espècie.
Aquest aïllament pot ser geogràfic (apareix una barrera geogràfics: un riu, glacera, illes…)
O pot ser reproductiu (ho ha impediments que no permeten que es reprodueixin)
Resum Neodarwinisme
LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ�(pàgina 121 del llibre i teniu fotocòpia resum)
Hi ha tot una sèrie de realitats biològiques que es poden explicar facilment admeten la teoria de l’evolució.
Reben el nom de
proves o evidències biològiques.
PROVES DE L’EVOLUCIÓ
1.Proves o Evidències taxonòmiques
Es basen en les semblances entre les espècies.
Aquestes semblances permeten classificar i agrupar els èssers vius en diferents categories taxonòmiques (tàxons).
Les categòries taxonòmiques (o tàxons ) són :
fílum, classe, ordre, família, gènere, espècie
Segons la teoria evolucionista, aquestes semblances es donen perquè tenen antecessors comuns, es a dir, per que procedeixen d’una mateixa espècie més o meys llunyana.
1.Proves o Evidències taxonòmiques
Tàxons
La classificació completa de l’espècie humana és :
regne animal,
fílum cordats,
classe mamífers,
ordre primats,
subordre antropoides,
infraordre catarins,
família homínids,
gènere Homo
espècie sapiens.
1.Proves o Evidències taxonòmiques
L’esquema ens demostra que hi ha un origen comú, per tant s’ha produit evolució.
1.Proves o Evidències taxonòmiques
Evolució dels cordats (vertebrats)
Evolució d’un grup de mamífers
1.Proves o Evidències taxonòmiques
Fa 60 milions d’anys van aparèixer els prosimis.
Gibó
20 m. anys
Orangutà
17 m. anys
Goril·la
10 m anys
Ximpanzé
7 m anys
Homo
2 m anys
Tenim un ancestre comú, però no venim dels ximpanzè.
1.Proves o Evidències taxonòmiques
2.Proves o Evidències biogeogràfiques
Es basen en l’estudi de la distribució geogràfica de les espècies. Com més allunyades són dues zones , més diferències presenten la seva flora i la seva fauna.
Un exemple d’aquesta prova són els pinsans de les illes Galápagos.
L’existència de tantes espècies diferents de pinsans en unes illes tant properes com les illes Galàpagos només s’enten si s’accepta que totes aquesta espècies procedien d’una única espècie que va colonitzar tot l’arxipèlag.
Després els seus descendents van quedar aïllats a les diferents illes (insularitat).
2.Proves o Evidències biogeogràfiques
Una mateixa espècie inicial va
arribar a totes les illes.
Aquesta espècie es va diversificar
segons la disponibilitat d’aliment.
Aquest procés rep el nom de
radiació adaptativa.
3.Proves o Evidències paleontològiques
Es basen en l’estudi dels fòssils.
Els fòssils són restes d’organismes, o indicis de la seva
activitat que van viure en èpoques geològiques passades.
En el registre fossil de les espècies es pot observar que hi
ha un augment de la diversitat d’espècies i un augment
de la complexitat estructural dels organismes.
S’han trobat :
3.Proves o Evidències paleontològiques
Series filogenètiques :
són sèries de fòssils que ens indiquen l’ evolució direccional cap a una especialització a partir de modificacions anatòmiques graduals. (Exemple de l’evolució del cavall)
3.Proves o Evidències paleontològiques
La tendència és a la reducció del nombre de dits, amb la finalitat d’aconseguir més resistència a l’hora de còrrer.
En quan a la mida del animal hi ha una tendència a l’augment de talla i pes.
3.Proves o Evidències paleontològiques
Fòssils amb característiques intermèdies :
són baules intermèdies entre dos grups diferents.
(Exemple l’ Archaeopteryx que presenta trets de rèptil i d’ocell)
4.Proves o Evidències anatòmiques
Es basen en l’estudi de l’anatomia comparada.
Cal parlar de :
- Òrgans homòlegs i òrgans anàlegs
- Òrgans vertigials
4.Proves o Evidències anatòmiques
Organs homòlegs:
són aquelles que tenen un mateix origen embrionari i una mateixa estructura interna, però fan diferent funció.
Per exemple les extremitats anteriors de determinats vertebrats. Són un exemple d’evolució divergent.
Els òrgans homòlegs indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns.
4.Proves o Evidències anatòmiques
Òrgans anàlegs:
són aquells que tenen origen i estructura diferent però fan una mateixa funció.
No són cap prova de l’evolució.
Són un exemple de convergència.
(
4.Proves o Evidències anatòmiques
Cal parlar també dels òrgans vertigials: són aquells òrgan superflus, sense funció específica, l’extirpació dels quals no és vital per l’organisme.
Són exemples d’organs vestigials : els queixals del seny, l’apendix vermiforme…
Es considera que són òrgans residuals que probablement van tenir importància en organismes predecessors, però que ens els organismes actuals es troben reduïts i en desús.
Exemples d’òrgans vestigials
Queixals del seny
Ossos soldats del còccix
Apèndix vermiforme
Pelvis de la balena
Extremitats dels rèptils
5.Proves o Evidències embriològiques
Es basen en l’estudi comparat del desenvolupament embrionari dels animals.
Segons la llei biogenètica el desenvolupament embrionari és una recapitulació curta de
la filogènia o seqüència d’espècies antecessores, per tant com més semblances entre les fases del desenvolupament embrionari, més semblances evolutives.
5.Proves o Evidències embriològiques
5.Proves o Evidències embriològiques
Conparació sistema circulatori d’embrions
6.Proves o Evidències bioquímiques
Es basen en l’estudi comporat de les molècules dels diferents organismes.
Com més semblances morfològiques hi ha entre 2 organismes , més coincidència en el tipus de molècules que el constitueixen.
Actualment els mètodes més utilitzats per comparar organimes són la seqüència del DNA nuclear, del DNA mitocondrial de l’RNA ribosòmic i la seqüència d’aminoàcids de les proteïnes.
6.Proves o Evidències bioquímiques
També es una evidència de l’evolució :
6.Proves o Evidències bioquímiques
Final EVOLUCIÓ I
Però això continua…