1 of 49

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

3 of 49

L’ESTAT és una comunitat organitzada per gent que comparteix un sistema polític. Està format per:

Població Territori Institucions

4 of 49

LA POBLACIÓ

5 of 49

La població

Totes les persones que viuen en el territori d’un estat són governades pel mateix poder i per les mateixes lleis. Són els ciutadans que tenen drets i deures i per tots són, o haurien de ser, iguals. En un mateix estat poden viure persones de cultures i nacionalitats molt diverses i tots poden ser ciutadans iguals davant la llei.

6 of 49

La població

La població d’un país està integrada per totes les persones residents. Totes elles han de complir la llei del país. Poden ser:

Ciutadans:
No-ciutadans:

7 of 49

EL TERRITORI

8 of 49

El territori

El territori estatal sol estar delimitat per fronteres i és on l’Estat exerceix el seu poder.

9 of 49

A ON SITUARIES LES SEGÜENTS FRONTERES?

10 of 49

Esta mesa divide Austria (abajo), Eslovaquia (izquierda) y Hungría (derecha). (Foto: Yahoo.es)

11 of 49

LES INSTITUCIONS

12 of 49

Institucions

El funcionament de l’Estat s’articula per mitjà d’un seguit d’institucions, com ara els Parlaments, els tribunals de Justícia i els ajuntaments.

13 of 49

Els Estats creen diferents institucions per fer efectives les seves decisions:

Una policia per mantenir l’ordre.
Un exèrcit per defensar-se de les agressions externes.
Un cos de diplomàtics que s’ocupa de les relacions amb altres estats.
Funcionaris que executen les polítiques.

15 of 49

Les lleis regulen la convivència i tots els ciutadans estan obligats a complir-les.

La Constitució és la llei fonamental de l’Estat a la qual totes les altres lleis s’han d’ajustar.

16 of 49

QUINES FUNCIONS TÈ UN ESTAT? Açó és… per què serveix un Estat?

Estableix relacions internacionals.
Garanteix la seguretat nacional.
Regula l’economia i les relacions laborals.
Proporciona serveis bàsics a la població ( educació, sanitat, transport,...)

17 of 49

HI HA ESTATS QUE FALLITS

18 of 49

Són aquells Estats que presenten un buit de poder i no són capaços de controlar el seu territori o de defensar els seus ciutadans de grups terroristes o grups paramilitars.

20 of 49

L’ESTAT DEL BENESTAR

21 of 49

Model d’estat en què l’estat garanteix a la totalitat de la població l’accés a uns serveis públics bàsics (com sanitat, educació,...), atorga subvencions i subsidis per atendre les necessitats de la població, estableix un sistema de pensions,...

22 of 49

Sector de despesa	Espanya (en percentatges)	Mitjana Unió Europea (en percentatges
Protecció social	38,7	40,2
Educació	9,1	10,3
Cultura	2,6	2,2
Salut	13,6	14,8
Habitatge	1	1,4
Protecció ambiental	1,9	1,7
Assumpte econòmics	10,0	8,8
Seguretat i ordre públic	4,5	3,7
Defensa	2,1	2,9
Serveis públics generals	15,5	14,1

24 of 49

ELS ESTATS NO SEMPRE HAN EXISTIT

25 of 49

PREHISTÒRIA

Durant milions d’anys les persones han viscut en petits grups anomenats tribus que es desplaçaven d’un lloc a l’altra. Des de la Prehistòria les persones s’han agrupat format societats o comunitats en les que viuen i es relacionen. Amb el pas del temps aquestes societats s’han fet cada vegada més complexes.

26 of 49

LES CIUTATS-ESTAT

En les primeres civilitzacions urbanes van sorgir les primeres formes d’organització entorn a la figura del rei a Mesopotàmia i al faraó a Egipte.

27 of 49

LA DEMOCRÀCIA ATENENCA

A l’Atenes antiga sorgeix la primera DEMOCRÀCIA de la mà de SOLÓN, a principis del s. VI a.C, quan aquest va establir el dret a apel.lar a la cort popular per part de la ciutadania.

28 of 49

L’ESTAT FEUDAL I MODERN

En l’Edat Mitjana (del s. VIII al s. XV) i en l’Edat Moderna (des del s. XV al s. XVIII), les societats occidentals s’organitzaren a partir de la figura del rei. Durant l’Edat Mitjana amb el Feudalisme i, en l’Edat Moderna amb l’anomenada Monarquia Absoluta.

L’ESTAT FEUDAL.- Ell poder es trobava repartit en diversos àmbits: la noblesa, l’Església i l’imperi, que eren els centres de poder, mentre que l’estatut de l’individu era de submissió a la seva autoritat. L’Estat entès com a equivalent a la unitat política independent no apareix fins al segle XVI quan Maquiavel el teoritza en l’obra cèlebre El príncep.

MONARQUIES ABSOLUTES.- Amb l’aparició de les monarquies absolutes dels grans imperis europeus (Anglaterra, Espanya, França), el poder de l’Estat es concentra en el rei. La sobirania, atribut essencial del poder de l’Estat, ha de ser independent i absoluta. Com afirmava Jean Bodin, l’exercici del poder es du a terme sense consentiment dels súbdits i dels estaments; el poder del monarca no està subjecte a poders terrenals, atès que els únics límits que té són els manaments divins i la llei natural. Thomas Hobbes, a Leviathan, va aprofundir sobre el poder absolut del monarca com a instrument necessari per a superar els conflictes que genera l’estat de naturalesa en el qual es trobaven els individus; la sobirania pertanyia al Rei: «L’État, c’est moi».

29 of 49

L’ESTAT MODERN

Com a reacció al excessiu poder dels monarques en el s. XVIII, sorgeixen a partir del s. XVIII els estats democràtics.

La idea de CONSTITUCIÓ neix amb les revolucions burgeses que donen llum a l’Estat liberal. Els teòrics de la Il·lustració, l’aportació decisiva de Rousseau amb la concepció de la voluntat general que legitima l’Estat i la teorització que Locke i Montesquieu fan sobre la divisió de poders, permet la configuració d’un model d’Estat que trenca amb la monarquia absoluta i s’articula entorn del principi de la sobirania nacional i la distribució del poder polític entre el Parlament i el Govern.

Anglaterra va ser capdavantera en aquest procés de ruptura amb l’Antic Règim quan triomfa la revolució de 1648-1688, que va atorgar poders al Parlament.

Un segle després, el 1787, els Estats Units, sorgits de la independència de les tretze colònies de la metròpoli, van adoptar la llur constitució, basada en la sobirania del poble representat en el Congrés; quasi simultàniament, l’article 16 de la Declaració revolucionària francesa del 1789 va definir els trets essencials propis de les constitucions: «tota societat en la qual la garantia dels drets no està assegurada ni la separació de poders establerta no té Constitució».

Altrament dit: a partir de llavors, l’Estat s’estructura entorn de la idea de constitució, com a norma que regula als poders de l’Estat sota criteris representatius i que, alhora, reconeix un estatut de llibertat per a l’individu que supera la seva condició de súbdit per a actuar com a ciutadà.

L’evolució de l’Estat durant el segle XIX permet comprovar els canvis, moltes vegades substancials, que experimenta el model dissenyat per la Declaració del 1789 (Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà). En aquest sentit, el liberalisme doctrinari que va acompanyar les restauracions monàrquiques de la primera dècada del segle xix, va significar un involució reaccionària, en la mesura que va substituir la sobirania nacional per la compartida entre el Rei —que recuperava poder— i el Parlament. En aquest període, Benjamin Constant va teoritzar la necessitat del sufragi censitari, basat en la capacitat econòmica de l’elector, per a legitimar el poder de l’Estat. Cal esperar el liberalisme democràtic de la segona meitat de segle, quan el sufragi universal va aparèixer, perquè l’Estat adoptés una configuració institucional més acostada a la divisió de poders i, sobretot, al reconeixement de drets i llibertats.

John Stuart Mill és un dels teòrics de l’Estat liberal democràtic, caracteritzat per una base de legitimació social més àmplia. Tanmateix, l’anarquisme i el marxisme van ser un referent teòric per a les classes socials més oprimides, que entorn dels plantejaments de Bakunin i, especialment, de Marx i Engels, es van dotar d’instruments organitzatius, com ara els sindicats i els partits socialistes i comunistes, que amb diferent grau d’intensitat, optaren per una via alternativa a l’Estat liberal.

L’esclat de la revolució bolxevic del 1917 va generar un model d’Estat, teòricament basat en la dictadura d’una classe social, el proletariat, que va representar una ruptura amb el referent liberal del 1789. Des de la banda liberal, la resposta a la crisi econòmica dels anys vint i trenta del segle xx també va generar una ruptura amb el model d’estat liberaldemocràtic. Durant el període d’entreguerres (1918-1939) es va produir una forta crisi de la forma de govern democràtica amb l’aparició del feixisme i el nacionalsocialisme a Itàlia i Alemanya. La divisió de poders i els drets i les llibertats desapareixen en favor del culte al líder, la sublimació de la raça o el destí. La irracionalitat havia conquerit el poder. La fi de la Segona Guerra Mundial i la derrota del feixisme van significar la consolidació progressiva a l’Amèrica del Nord i a gran part de l’Europa occidental de l’Estat social i democràtic de dret: definit per la sempre complexa compatibilitat dels principis de llibertat i igualtat. Les excepcions que van ser, d’una banda, les anomenadesdemocràcies populars de l’Europa de l’est i, de l’altra, les dictadures de l’Europa del sud, van desaparèixer durant els anys setanta i a principis dels anys noranta del segle xx

30 of 49

MÉS ENLLÀ DE L’ESTAT

Avui en dia, la globalització econòmica ha fet necessària l’aliança entre els diferents estats per poder cumplir millor la seva funció. És el cas d’aliances com la UNIÓ EUROPEA.

31 of 49

NO TOTS ELS ESTATS SÓN IGUALS

32 of 49

Segons els drets dels ciutadans, els estats es divideixen en:

Democràcies
Oligarquies
Dictadures

33 of 49

EL SISTEMA POLÍTIC DEMOCRÀTIC

34 of 49

L’ESTAT DEMOCRÀTIC

Un Estat és democràtic quan els ciutadans participen en les tasques de govern.

Democràcia vol dir el govern del poble i vé del grec" δῆμος" (" demos" que vol dir poble) i "κράτος" ("krátos", que en grec vol dir poder o govern). Aquest tipus de govern es va originar a Atenes al segle V a.C.

El que caracteritza aquest tipus de govern és el fet que el poder - la sobirania- la té el poble que escull els seus governants a través del vot, de les eleccions. però en aquests tipus d'estats no sempre han pogut votar tots els ciutadans. A Grècia i a Roma només votaven els grecs i els romans de bones famílies i d'orígen i generacions autòctones. Al segle XIX només podien votar els ciutadans que pagaven impostos ( sufragi censatari). Més endavant només podien votar els homes ( sufragi universal masculí) i no va ser fins al segle XX quan van poder anar a votar tots els ciutadans majors de 18 anys. ( sufragi universal)

35 of 49

PRINCIPIS D’UN ESTAT DEMOCRÀTIC

El poder de l’estat i l’actuació del govern estan limitats per la llei (Constitució o llei fonamental), que recull els drets de la ciutadania i regula el funcionament de l’estat. Les democràcies són estats de dret.

La sobirania resideix en el poble.

El pluralisme polític: suposa l’existència dels partits polítics amb diferents ideologies.

Les eleccions són lliures i plurals: es realitzen per sufragi universal i secret, i permet a la ciutadania renovar periòdicament el seus governants. .

La divisió de poders que evita que cap institució acapari tot el poder de l’Estat: Parlament (poder legislatiu), Govern (poder executiu) i Tribunals (poder judicial)

36 of 49

L’estat requereix una organització de la convivència

L’estat té poder per poder governar sobre tot el seu territori i tots els seus ciutadans. El poder està dividit en:

Poder legislatiu Poder executiu Poder judicial

PARLAMENT: on els representants dels ciutadans presenten les seves propostes i idees per tal de conviure, creant lleis comunes que facilitin la convivència.

GOVERN: que garanteix el funcionament de totes les institucions, el funcionament de l’economia, la seguretat, cobra els impostos, administra els béns públics,

TRIBUNALS DE JUSTÍCIA: fa complir la llei, castigar als infractors, en mans dels tribunals que analitzen, segons la llei la conducta dels ciutadans.

37 of 49

L’ESTAT DEMOCRÀTIC

Aquesta participació la poden exercir de forma:

DEMOCRÀCIA

DIRECTA:

Els ciutadans

reunits en una per mitjà d’un

assemblea referendum

prenen les decisions polítiques

DIRECTA

INDIRECTA

DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA

Els ciutadans elegeixen els seus representants polítics en unes eleccions.
Els polítics elegits són els que prenen les decisions.

38 of 49

LES DICTADURES

39 of 49

ELS ESTATS AUTORITARIS

Una persona, amb el suport d’un partit polític, un grup ètnic o l’exèrcit, governa amb poder absolut.

40 of 49

ELS ESTATS AUTORITARIS

Els estats autoritaris, de tipus militar o civil, es distingeixen, entre d’altres, per altres principis:

El poder de l’estat i l’actuació de govern no té límits ni control i no es reconeixen drets a la ciutadania.
La sobirania: resideix en una sola persona o un grup reduït de persones i, s’impedeix la participació de la ciutadania en el govern.
No hi ha pluralisme polític, ni ideològic, perquè només hi ha un partit, el del govern, o es limita l’activitat dels partits permesos.
No hi ha eleccions lliures.
La divisió de poders no es respecta.

41 of 49

LES MONARQUIES I LES REPÚBLIQUES

42 of 49

Segons el tipus de cap d’estat

Monarquies
Repúbliques

43 of 49

Segons el tipus de cap d’estat:

Les MONARQUIES són estats en els quals el cap d’estat és un rei, que ocupa el càrrec per dret de naixement i el transmet als seus descendents.

POTSER:

Monarquia Constitucional: Monarquia Parlamentària: Monarquia autoritària/totalitari monarca participa en les si el monarca és el cap d’estat, el rei té tot el poder (dicta les lleis,

tasques de govern en la mesura però no exerceix cap acció de governa i jutja) o elegeix les perso-

que s’estipuli a la Constitució. govern. nes que ho han de fer.

45 of 49

Segons el tipus de cap d’estat:

Les repúbliques són estats en què el cap d’estat és un president, elegit per la ciutadania a través eleccions presidencials celebrades cada cert temps.

46 of 49

Repúbliques del món el 2006. vermell - presidencialisme verd - presidència executiva unida al parlament oliva - sistema semipresidencialista taronja - repúbliques parlamentàries marró - repúbliques unipartidistes

47 of 49

Segons la forma de govern, els Estats es divideixen en...

Els sistemes parlamentaris: són aquells en què el poder executiu es reparteix entre dues institucions: el cap d’estat i el president del govern. El cap d’estat pot ser un rei o un president.

Els sistemes presidencialistes són sempre repúbliques. En aquests, el president de la república és, al mateix temps, cap de l’estat i el president del govern.

48 of 49

Segons el paper de la religió:

LAÏC

Separació entre l’estat i la religió.
Les lleis no es basen en cap doctrina religiosa.
Llibertat religiosa.

CONFESSIONAL

Hi ha una religió oficial que té importants privilegis.
Llibertat religiosa dels ciutadans.
Països democràtics i no-democràtics.

TEOCRÀTIC

Religió oficial.
Els llibres sagrats són la llei.
Influència en la política dels religiosos.
Cap llibertat religiosa pels ciutadans,

49 of 49

Segons l’organització del territori:

ESTATS CENTRALITZATS

Institucions locals i regionals no tenen autonomia.
Dependència de les institucions centrals.
Funcionaris elegits per les institucions centrals.

ESTAT DESCENTRALITZATS

Les regions tenen institucions pròpies.
Els ciutadans elegeixen el govern central i regional.
L’Estat manté el poder màxim.
Lleis estatals i regionals.
Competències de municipis i de regions.

1 of 49

2 of 49

3 of 49

4 of 49

5 of 49

6 of 49

7 of 49

8 of 49

9 of 49

10 of 49

11 of 49

12 of 49

13 of 49

14 of 49

15 of 49

16 of 49

17 of 49

18 of 49

19 of 49

20 of 49

21 of 49

22 of 49

23 of 49

24 of 49

25 of 49

26 of 49

27 of 49

28 of 49

29 of 49

30 of 49

31 of 49

32 of 49

33 of 49

34 of 49

35 of 49

36 of 49

37 of 49

38 of 49

39 of 49

40 of 49

41 of 49

42 of 49

43 of 49

44 of 49

45 of 49

46 of 49

47 of 49

48 of 49

49 of 49