ARGUMENT ACTE l TURANDOT

NIL, JAN I ANGEL

ARGUMENT ACTE 1

Al costat de la muralla de Pequín, un mandarí dóna lectura a un decret davant del poble allí congregat ( Popolo di Pechino... ). Segons la llei, diu, la princesa Turandot només es casarà amb el príncep de sang real que sigui capaç de resoldre les tres endevinalles que li proposin; el fracàs a l'empresa suposa alhora la mort, i aquesta és la pena que espera el príncep de Pèrsia, que ha fracassat en el seu intent. El poble demana la sang del príncep; els guàrdies empenyen la multitud, que al seu torn va en tropell cap al palau, cridant el nom del botxí, Pu-Tin-Pao.

ARGUMENT ACTE I

Al tumult hi ha caigut un avi. L'esclava Liù, la seva devota companya, demana ajuda a un home, el Príncep Desconegut. Aquest reconeix en el vell el seu pare, Timur, i Timur el seu fill (són fugitius del seu país, fugint d'un usurpador al tron, i han de romandre incògnits). Mentre segueix sentint-se com a fons la set de sang de la multitud, Timur explica al seu fill com ha estat cuidat per Liù, i ella, alhora, explica la seva actitud: en una ocasió el Príncep li va dirigir un somriure.

ARGUMENT ACTE I

S'inicien els preparatius per a l'execució. La ganiveta és esmolada davant els ulls de la multitud, que no cessa en els seus salvatges càntics. El to violent baixa quan comença a caure la nit, tot esperant que surti la lluna, però de nou tornen a reclamar a Pu-Tin-Pao. Se senten veus infantils i després apareix el seguici. Ara el poble, en veure el pàl·lid semblant del jove Príncep de Pèrsia, demana pietat per a ell ( O giovanotto! Grazia, grazia... ). El desconegut príncep que havia ajudat el seu pare als carrers observa amb horror l'espectacle, i s'uneix al poble menyspreant aquest acte tan cruel. Apareix Turandot en un balcó del palau. Tots els presents inclinen els seus caps, menys el botxí i els dos prínceps. Turandot fa un gest expressiu, indicant que es compleixi la sentència, sense pronunciar cap paraula.

FINS AQUÍ LA NOSTRA p PRESENTACIÓ