Xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)
És un arbre perennifoli que es pot trobar a tota la zona mediterrània
tot i que és originari de l’orient del Mediterrani (Iran, Síria, Xipre...).
És un arbre que té una silueta molt peculiar (capçada estreta i punxeguda) que pot arribar a fer 35 metres d’altura.
El tronc és recte amb una escorça marronosa que s’esquerda amb el pas del temps.
Pot viure més de 1000 anys.
Imatge: Old Gardens, Yazd (www.aftab.ir)
Asseguren que aquest xiprer de la foto té 4500 anys. Es troba a l’Iran.
Les fulles són molt petites i primes, de color verd fosc, imbricades (posades com les teules d’una teulada).
de color groc i se situen a la punta de les branques. L’emissió de pol·len és entre febrer i abril.
Imatge: http://www.biodiversidadvirtual.org/herbarium/data/media/17064/Cupressus-sempervirens-L.-213377.jpg
Un arbre té flors masculines i femenines. Les masculines són
Les flors femenines tenen un to verdós i s’agrupen formant cons, que després acabaran formant els fruits.
Els seus fruits són gàlbuls, força arrodonits, d’uns 4 centímetres. Quan el fruit és madur es torna de color fosc i s’obre per deixar anar les llavors.
Les llavors són petites i cauen a la tardor del segon any. Són fèrtils durant molt temps.
Pot viure en llocs molt àrids i resisteix el fred, sempre i quan les gelades no siguin massa intenses.
Es fa servir en jardineria.
a l’escorça que faciliten infeccions o l’entrada d’insectes que poden emmalaltir l’arbre.
Imatge: (Buprestis cupressi) http://www.forestryimages.org/browse/detail.cfm?imgnum=2103010
La seva fusta és molt forta. El principal perill que té l’abre són les ferides
A l’Empordà es fa servir com a paravent en els conreus. Una manera de protegir els camps de la fúria de la tramuntana.
Els grecs i romans ja en plantaven als seus jardins.
(per la seva longevitat, perquè sempre està verd, perquè sembla un dit apuntant al cel...).
Per això és plantat en cementiris.
Des de molt antic també s’associa a la mort
A Catalunya el xiprer s’ha utilitzat en determinades masies per a indicar si els pobres podien demanar menjar o caritat o fins i tot passar-hi la nit.
considerada una planta medicinal ja que se n’extreu un oli essencial
que s’utilitza en tractaments de l’aparell digestiu (hemorroides), del sistema circulatori (varices), en dermatologia (berrugues), entre altres.
També és
Ha resultat ser un arbre especialment resistent al foc, sobretot quan forma un bosquet.
Mireu, si no, aquesta foto de l’estiu del 2012 després d’un incendi als boscos d’Andilla (València).
Moltes de les imatges incloses a la presentació
són captures d’internet.
Aquest document és d’ús exclusivament escolar
i no se’n pot fer difusió fora del centre.
Text: Càndid Miró