LA POBLACIÓ D’ESPANYA i catalunya

Geografia 2n de Batxillerat

Per Anabel Ortiz López

https://youtu.be/2QyWurLRfBw

​

El món està superpoblat?

Hi cabem tots?

És legítim que un govern limiti quants fills pot tenir una família?

I si el planeta ho necessites per sobreviure?

La cruel historia de las mujeres esterilizadas a la fuerza en Groenlandia | Euronews

China padece las consecuencias de la política del hijo único | Público

Hauríem de prioritzar salvar la vida de totes les persones o pensar més en el futur del planeta?

Superpoblación y sostenibilidad, una combinación de alto riesgo

​

(I)ESTUDI DE LA POBLACIÓ

​

​

LA POBLACIÓ

​

És el conjunt d'éssers humans que viuen en un territori.

És la disciplina que s’encarrega de l’estudi de les poblacions humanes i les seves dinàmiques, tenint en compte les variables:

Graphie= estudi

Demos = poble

QUANTS SOM???

Ma place dans la population

QUANTS SOM???

48 946 035

8 231 610 000

8 016 606

població absoluta

Les fonts demogràfiques

A L’Edat Moderna a Espanya els recomptes de població tenien un valor aproximat, es feia a partir de focs o fogatjaments. Important per recaptar impostos i per les lleves de soldats. A partir s.XVIII comencen càlculs de població més detallats i amb més regularitat.

A Espanya aquest recomptes comencen a tenir fiabilitat a partir del s.XIX, de manera regular en anys acabats en 0. Des de 1981, anys acabats en 1.

Les FONTS demogràfiques

... són dades fiables?

[als països desenvolupats trobem els censos més fiables]

de la bona organització de l’administració

depèn..

el nivell d’alfabetització de la població 

del grau d’ocultació de dades que realitzin els habitants

​

(II)DINÀMICA i ESTRUCTURA de la POBLACIÓ

​

Les PROJECCIONS de població

Com serà la població en el futur

Es basen en hipòtesis si les variables mantenen les tendències demogràfiques actuals però es poden veure afectades per fets imprevisibles: guerres, crisis econòmiques, catàstrofes naturals...

Interessa a administracions i empreses per gestionar equipaments, serveis, productes...

Imagina la població de demà

Les PROJECCIONS de població

Com serà la població en el futur

• La fecunditat va arribar al màxim mundial al 1970
• La població disminueix, apropant-se al creixement zero.
• Es preveu que cap al 2090 entrem en decreixement.

hipòtesi actual

Els INDICADORS demogràfics

La fecunditat ha anat disminuint arreu del món des de fa cinquanta anys.

Disminució universal de la fecunditat

també anomenat com a ÍNDEX CONJUNTURAL DE LA FECUNDITAT [ICF]

Indica la mitjana de fills que tenen les dones d’una població.

Relaciona el nombre total de fills nascuts i el nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys). S’expressa en tant per mil.

també anomenat com a ÍNDEX CONJUNTURAL DE LA FECUNDITAT

Actualment la mitjana global:

2,2

fills per dona

Cap al 2050 la mitjana mundial de fecunditat s'aproximarà a l’índex de reemplaçament poblacional.

Varia molt segons les diferents regions: influència de la cultura, la religió i la tradició, l’educació sexual i la planificació familiar, les polítiques natalistes…

País amb mitjana més alta: 6.3 per dona a Níger

Varia molt segons les diferents regions: influència de la cultura, la religió i la tradició, l’educació sexual i la planificació familiar, les polítiques natalistes…

País amb mitjana més baixa: 1.09 per dona a Taiwan

Fuente: INE. Estadística de nacimientos.

1,12

Fuente: INE. Estadística de nacimientos.

1,10

Els INDICADORS demogràfics

L’ENVELLIMENT MUNDIAL DE LA POBLACIÓ

índex d'envelliment: fa referència a la població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys. S’expressa en tant per cent.

índex de sobreenvelliment: fa referència a la població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. S’expressa en tant per cent.

L’ENVELLIMENT MUNDIAL DE LA POBLACIÓ

Les dades demostren que la població vella augmenta arreu del món, no salament a Europa. L’envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten profundament l’estructura de la població i les piràmides d’edats, cada cop adopten més forma de bulb, en augmentar la supervivència de les generacions.

Al 2020, el Japó (29,1%) es va situar com el país amb la població més vella a nivell mundial.

Causes:

• Descens de la fecunditat
• L’augment de l’esperança de vida
• Les migracions

Conseqüències:

• Àmbit econòmic: afecta a la productivitat, les pensions, el mercat de treball.
• Àmbit Social: composició familiar, demanda de serveis d’atenció a la gent gran, comportament electoral dels votants, etc.
• Àmbit demogràfic: feminització de la societat (més esperança vida).

PIRÀMIDE de població

Una piràmide de població és una representació gràfica de l’estructura d’una població a partir de la seva composició i distribució per edats i per sexe. Aquesta permet veure l’evolució i de la població i preveure problemes i necessitats, a l’hora que permet comparar diferents poblacions.

Piràmide de població d’Espanya

A la dreta la població femenina

A l’esquerra la població masculina

A l’eix vertical: edats per ordre creixent (intervals 5 anys)

A l’eix horitzontal: normalment percentatge

Tres grups d’edat:

• Població jove: naixement fins 14 anys
• Població adulta: 15-64 anys
• Població anciana: + 65 anys

PIRÀMIDE de població

Una piràmide de població és una representació gràfica de l’estructura d’una població a partir de la seva composició i distribució per edats i per sexe. Aquesta permet veure l’evolució i de la població i preveure problemes i necessitats, a l’hora que permet comparar diferents poblacions.

Les piràmides d’edats mostren un gran nombre d’influències històriques en el conjunt de la població com migracions, variacions de fecunditat, taxes de mortalitat elevades, etc.

​

Aquest canvis tenen relació amb situacions històriques o socials: guerres, revolucions, crisis econòmiques, etc.

Poden també reflectir l’índex de masculinitat i la taxa de dependència d’una població.

Índex de masculinitat: Relaciona la quantitat d’homes respecte a la de dones, multiplicat per 100. En el moment del naixement és de 106, però la mitjana mundial és de 101 per la longevitat més elevada de les dones.

Alt índex de masculinitat_causes: pot ser conseqüència d’una elevada immigració masculina o una preferència social pels nens respecte les nenes per qüestions com la transmissió d’herència o l’accés al matrimoni.

Baix índex de masculintat_causes: pot ser provocat per immigració de la mà d’obra femenina.

PIRÀMIDE de població

DocTec Masculinidad v4.0

Taxa de dependència: relació que s’estableix entre la població de 0-15 anys més la més gran de 65 anys i la situada entre 16-64 anys. S’expressa en percentatge. És un indicador demogràfic i econòmic que posa en relació la població inactiva i la potencialment activa.

PIRÀMIDE de població

PIRÀMIDE de població

Tipus de piràmides:

expansiva

• Població jove elevada
• Base ampla: població jove nombrosa
• Tronc i cúspide: estrets, reducció de la població adulta i anciana

estable

• Població adulta elevada
• Base es va estrenyent: reducció població jove.
• Tronc s’eixampla: molta població adulta.
• Cúspide: es fa més ampla perquè augment al població anciana

regressiva

• Població envellida
• Base estreta: forta disminució població jove.
• Tronc i cúspide s’eixamplen: població adulta i anciana nombrosa

La piràmide de població actual d’Espanya és regressiva

progressiva

• Població jove nombrosa [tendència decreixent].
• Base ampla: natalitat elevada, s’estabilitza.
• Tronc més desenvolupat: Augment de la població adulta.
• Cúspide més ample: creixement progressiu de la població anciana, tot i que encara en proporció menor.

PIRÀMIDE de població

Entra al portal web de l’Institut National d’Études Démographiques i busca dos països que tinguin cadascun dels quatre tipus diferents piràmides demogràfiques. Fes captures de les piràmides i indica el nom del país i enganxa-les al teu e-Portafolis.

Títol de l’activitat: Piràmides de població del món

​

(III) DINÀMICA i ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

​

El MOVIMENT NATURAL de la població

Creixement o decreixement d’una població per causes naturals

Creixement vegetatiu o natural POSITIU o NEGATIU

España se achica: los nacimientos caen 29% en 10 años y el crecimiento vegetativo retrocede 113.000 personas en 2021 (infonegocios.barcelona)

Ministerio de Sanidad - Sanidad en datos - Número de nacimientos, defunciones y crecimiento vegetativo según comunidad autónoma

Espanya i Catalunya tenen un saldo vegetatiu negatiu. La previsió és que la tendència negativa continuï i s’agreugi cada vegada més.

La NATALITAT a Espanya

Taxa de natalitat: 6,61‰

Taxa conjuntural de fecunditat: 1,16

És la quantitat de nascuts vius durant un any

s.XX_ Tendència descendent

1970_ S’intensifica la baixada de la natalitat

2000-2008_ Repunt de la natalitat:

• Arribada a l’edat fèrtil de les dones nascudes als anys amb més creixement demogràfic
• Arribada massiva immigrants

2008-2014_ Davallada notable i constant. Temps de crisi econòmica, baixada del nombre d’immigrants

2023

Font: INE

Per què la gent no té fills?

Principals causes:

​

-La dificultat que representa tenir fills sense tenir un treball estable

-Elevades despeses d’alimentació, escoles, vestit,... dels fills

-Preus habitatge

-Poca o nul·la conciliació familiar i laboral...

- Mitjana edat maternitat: 32,6

- Pocs incentius a la natalitat [polítiques natalistes: incentius, ajudes, …]

PROBLEMA GREU DE CONCILIACIÓ, INSEGURETAT ECONÒMICA, EDAT EMANCIPACIÓ...

Als darrers anys la immigració ha modificat la tendència a la baixa de la natalitat.

La MORTALITAT

És la quantitat de defuncions produïdes durant un any

s.XX_ Tendència descendent, a causa de:

Davallada de la mortalitat infantil

Augment de l’esperança de vida

1900_ Taxa de mortalitat de 28,83 ‰ // 1980_ Taxa del 7,5 ‰

2020_ COVID: repunt abrupte relacionada amb la pandèmia, la TBM nacional va ser del 10,4 ‰

Font: INE

Taxa de mortalitat: 8,96‰

2023

La MORTALITAT INFANTIL

És la quantitat de defuncions de -1 any en relació al totaL de defuncions durant un any

La mortalitat infantil a Espanya és molt baixa, al nivell dels països més avançats del món.

​

2014_ la taxa de mortalitat infantil a Espanya era de 2,82 ‰.

INDICADOR DE BENESTAR i NIVELL DE DESENVOLUPAMENT D’UN PAÍS

Taxa Bruta de Mortalitat Infantil Font: INE

Taxa Bruta de Mortalitat Infantil per comunitats autònomes Font: INE

Taxa de mortalitat: 2,63‰

2023

Compte: dades del 2016!!!

El més important és veure les tendències

FONT: Geografia 2n Batxillerat. Vicens Vives, 2016

MAPA ANAMÒRFIC

Les superfícies que s’hi representen no són proporcionals a la realitat, sinó a la magnitud del fenomen que presenten.

Taxa de natalitat a Espanya al 2016, per comunitats autònomes

Taxa de mortalitat a Espanya al 2016, per comunitats autònomes

Per què?

L’ENVELLIMENT a Espanya

Espanya té una de les taxes més elevades d’envelliment d’Europa. La corba demogràfica s’ha invertit des de finals de la dècada dels 90.

Causes de l’envelliment:

• Baixa natalitat
• Augment de l’esperança de vida

Interrogants:

• Com mantenir les pensions?
• Augment de la demanda i les despeses en serveis i sanitat

EVOLUCIÓ recent de la població espanyola

EVOLUCIÓ recent de la població espanyola

Espanya té un saldo negatiu en quant a residents, tot i això les previsió indiquen que la població a Espanya creixerà fins arribar als 52,9 milions de persones al 2072 ... gràcies al saldo migratori

EVOLUCIÓ recent de la població espanyola

A Espanya es donen notables diferències territorials en relació amb el moviment natural de la població que s’expliquen per causes socials (comportament diferents) i per causes econòmiques (nivell de desenvolupament).

Les comunitats més envellides són Astúries, Galícia i Castella Lleó

Les comunitats amb creixement natural són Múrcia, Balears i Madrid

Font: INE

Més del 90% de les províncies espanyoles tenen un creixement vegetatiu negatiu.

Principal zona de concentració demogràfica de la Península Ibèrica: costa mediterrània i Madrid

Disminució de població de l’interior, amb pobles amb serveis deficients, població envellida o abandonats: Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Aragó.

Compte: dades del 2016!!!

El més important és veure les tendències

FONT: Geografia 2n Batxillerat. Vicens Vives, 2016

Creixement vegetatiu a Espanya al 2016, per comunitats autònomes

PIRÀMIDE de la POBLACIÓ ESPANYOLA

Distribució per sexe

• Tendència més naixements d’homes i nombre total més elevat de dones.
• Causa: més mortalitat infantil d’homes i també joves i adults [guerres i accidents de feina].
• Tendència a igualar-se en el futur: immigrants més homes + creixent igualtat a la feina

Esglaons superiors [anciana] creixement en alçada i amplada:

• Alta esperança de vida
• Reducció a l’esglaó 70-74, nascuts a la Guerra Civil i postguerra.

Distribució per sexe

• Tendència més naixements d’homes i nombre total més elevat de dones.
• Causa: més mortalitat infantil d’homes i també joves i adults degut a guerres i accidents de feina.
• Tendència a igualar-se en el futur: immigrants més homes + creixent igualtat a la feina

PIRÀMIDE de la POBLACIÓ ESPANYOLA

Cos central [edat adulta]:

• Eixamplament 35-49 anys: nascuts en època de creixement demogràfic (1966-1980)
• S’hi suma població immigrant
• Etapa població treballadora (a més desenvolupament en un país més s’endarrereix)

Esglaons superiors [anciana] creixement en alçada i amplada:

• Alta esperança de vida
• Reducció a l’esglaó 70-74, nascuts a la Guerra Civil i postguerra.

Distribució per sexe

• Tendència més naixements d’homes i nombre total més elevat de dones.
• Causa: més mortalitat infantil d’homes i també joves i adults degut a guerres i accidents de feina.
• Tendència a igualar-se en el futur: immigrants més homes + creixent igualtat a la feina

PIRÀMIDE de la POBLACIÓ ESPANYOLA

Estrenyiment primer esglaons [infantil i jove]:

• Causa: disminució natalitat des del 1979
• Esglaó del 5-9 augment per repunt 2008

Cos central [edat adulta]:

• Eixamplament 35-49 anys: nascuts en època de creixement demogràfic (1966-1980)
• S’hi suma població immigrant
• Etapa població treballadora (a més desenvolupament en un país més s’endarrereix)

Esglaons superiors [anciana] creixen en alçada i amplada:

• Alta esperança de vida
• Reducció a l’esglaó 70-74, nascuts a la Guerra Civil i postguerra.

Distribució per sexe

• Tendència més naixements d’homes i nombre total més elevat de dones.
• Causa: més mortalitat infantil d’homes i també joves i adults degut a guerres i accidents de feina.
• Tendència a igualar-se en el futur: immigrants més homes + creixent igualtat a la feina

PIRÀMIDE de la POBLACIÓ ESPANYOLA

​

(IV) EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA I CATALANA

​

​

EVOLUCIÓ de la població espanyola

​

La població espanyola té la seva evolució i s’ha d’estudiar d’una

manera dinàmica

Explica cada etapa del comportament natural de la població espanyol al llarg del temps

Balanç entre mortalitat i natalitat

Permet COMPARAR, EXPLICAR i VALORAR en relació amb els altres països

4 FASES

​

EVOLUCIÓ de la població espanyola

​

FASE DEMOGRÀFICA TRADICIONAL O PREINDUSTRIAL (fase I)

Creixement natural feble i oscil·lacions per mortalitat catastròfica

Des de la Prehistòria fins al s.XIX (Gran Bretanya) i fins el primer terç del s.XX (Espanya)

NATALITAT ELEVADA (mitjana 5 fills/dona)

MORTALITAT INFANTIL MOLT ELEVADA

MORTALITAT ELEVADA: manca de mesures sanitàries i higièniques: males collites, desnutrició, epidèmies, guerres...

BAIXA ESPERANÇA DE VIDA:

Ex. 1880-1890 a Esp. era de 35 anys

​

EVOLUCIÓ de la població espanyola

​

FASE de la PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA (fase II)_

1a fase d’expansió

Fase de fort creixement natural [explosió demogràfica]

Espanya: des de 1920 fins 1980 [excepte 1936-39]

NATALITAT ELEVADA

MORTALITAT COMENÇA A DAVALLAR: millores higièniques, sanitàries i alimentàries.

1950-1970 augment de la població jove al centre i sud d’Espanya (pressió demogràfica): èxode del camp a les ciutats industrials (Catalunya, Madrid i País Basc), també cap a Amèrica Llatina

Baby boom_ expressió anglesa que designa l’increment de la natalitat que es produir en molts països després de la Segona Guerra Mundial, entre l 1945 i fins dels 60. En general s’usa per descriure un increment sobtat de la natalitat després d’un conflicte o una crisi.

A Espanya va arribar més tard que a la resta d’Europa, a mitjans dels anys 50.

Informe Semanal: Premios Nacionales de Natalidad (1974) | RTVE Play

​

EVOLUCIÓ de la població espanyola

​

FASE de la SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA (fase III)

Fase d’expansió tardana

Fre al creixement demogràfic

Gran Bretanya: finals s.XIX i dècada de 1940

Espanya: des de 1980

BAIXADA de la NATALITAT

MORTALITAT CONTINUA BAIXANT: millora higiene i medicina (vacunes) = augment esperança vida

. Causes:

Econòmiques: els fills es deixen de veure com una ajuda familiar i assegurança per la vellesa. Escolarització obligatòria, prohibició treball infantil i pensions de jubilació.

Socials: baixa mortalitat infantil, creixement del consum, accés de les dones al món laboral, canvi de família rural extensa a nuclear, planificació familiar, retard en la nupcialitat...

FASE de la SEGONA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA (fase II)

2a fase d’expansió

FASE de la PRIMERA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA (fase II)

1a fase d’expansió

Diferències entre les dues transicions demogràfiques segons el model de Ron J.Lesthaeghe i J. Van de Kaa

​

EVOLUCIÓ de la població espanyola

​

RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN (fase IV)

Fase estacionària baixa

Espanya i Europa: actualitat

Fase de creixement zero o regressiva

NATALITAT MOLT BAIXA

MORTALITAT MOLT BAIXA

ALTA ESPERANÇA DE VIDA:

població envellida. Ex. al 2022 a Esp. és de 83 anys

Catalunya deixa enrere el règim demogràfic antic a les darreres dècades del s.XIX, amb els inicis de la industrialització, i comença la transició demogràfica.

Es pot considerar que entre les dècades de 1980-90 s’acaba la fase de transició i s’inicia el règim demogràfic modern, quan les taxes de natalitat i mortalitat s’igualen i es produeix un baix creixement vegetatiu. Els factors condicionants són: la generalització de família urbana, caracteritzat per un retard en la nupcialitat, la incorporació de la dona al mercat de treball i un baix nombre de fills (taxa de fecunditat baixa).

Les successives onades migratòries que s’han succeït en diferents moments del s.XX i als inicis del s.XXI, han coportant períodes de revitalització demogràfica a Catalunya, provocant un augment de les taxes de natalitat, fecunditat i creixement vegetatiu.

​

(V)LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL TERRITORI

​

L'Índia supera la Xina com a país més poblat del món: ha quadruplicat la població en 70 anys

​

La DISTRIBUCIÓ de la població al TERRITORI

​

Espanya és un país poc poblat comparat amb Europa

48 946 035 habitants

96 hab/km2

​

La DISTRIBUCIÓ de la població al TERRITORI

​

La població espanyola es distribueix al territori d'una manera desigual

​

La DISTRIBUCIÓ de la població al TERRITORI

​

Altes densitats

Baixes densitats

Barcelona i àrea metropolitana

València

Sevilla-Cadis-Màlaga-Granada

Alacant-Elx- Múrcia

Guipúscoa-Biscaia-Cantàbria

Gijón-Oviedo

Corunya-Vigo

Balears-Canàries

Madrid

Guadalajara

Toledo

Castella i Lleó

Castella i la Manxa

Aragó

Extremadura

Galicia

​

La DISTRIBUCIÓ de la població al TERRITORI

​

Altes densitats

Baixes densitats

El creixement demogràfic espanyol s’ha produït, sobretot, a la zona costanera, especialment a la façana mediterrània.

Causes:

• Clima agradable
• Desenvolupament turístic l.
• Ofertes laborals
• Bones infraestructures i comunicacions
• Activitat industrial i logística
• Presència d’institucions educatives i sanitàries
• Agricultura intensiva

Les zones de l’interior han anat perdent molta població a causa de les migracions camp-ciutat. Zones que van perdre molta població a causa de les migracions cap a les zones industrials durant la dècada del 1960 i inicis de la dècada del 1970

​

A finals del segle XVI la meitat de la població espanyola vivia a les regions de l’altiplà central, a l’actualitat només hi viu una quarta part, amb una notable concentració a l’àrea metropolitana de Madrid.

“LA ESPAÑA VACIADA”

​

La DISTRIBUCIÓ de la població al TERRITORI

​

Altes densitats

Baixes densitats

perifèria de la peninsula i a les illes

a l'interior

Degut al desenvolupament econòmic (industrial i turístic) dels darrers 150 anys s’ha situat a la façana marítima i àrees properes

Zones que van perdre molta població a causa de les migracions cap a les zones industrials durant la dècada del 1960 i inicis de la dècada del 1970

Barcelona i àrea metropolitana

València

Sevilla-Cadis-Màlaga-Granada

Alacant-Elx- Múrcia

Guipúscoa-Biscaia-Cantàbria

Gijón-Oviedo

Corunya-Vigo

Balears-Canàries

Madrid

Guadalajara

Toledo

Castella i Lleó

Castella i la Manxa

Aragó

Extremadura

Galicia

L’Espanya “buida”

Quines són les conseqüències d’aquest abandonament de les àrees rurals?

Quines mesures podrien capgirar aquest despoblament?

Mesures de repoblació que impliquin ajudes a la implantació de noves activitats econòmiques que puguin fixar les persones al territori:

• Activitat turística: ecoturisme, turisme gastronòmic, experiències d’aventura…
• Potenciar activitats artesanals i producció ecològica.
• Pobles que facilitin la implantació de nous habitants oferint lloguers baixos o gratuïts amb famílies amb fills.
• Opció de teletreballar gràcies a l'extensió d’internet.

​

Conseqüències socioeconòmiques:

• Despoblament de les àrees rurals
• Envelliment de la població per emigració de la població jove
• Baixa natalitat
• Disminució dels serveis disponibles (centre salut, escola, etc.)

Conseqüències ambientals:

• Augment de la superfície forestal per recolonització espontània de vegetació
• Augment del risc d’incendi forestal

​

El REPOBLAMENT

A Espanya, el repoblament de les zones rurals és un fenomen emergent que pot contribuir a la revitalització del medi rural. No obstant això, el seu impacte és limitat i requereix polítiques efectives de suport i desenvolupament territorial des de l’Administració de l’Estat.

La COVID-19 va accelerar aquest procés, ja que el teletreball i el confinament van impulsar moltes persones a buscar entorns amb més espai i millor qualitat de vida. L’expansió de la connexió a internet i la possibilitat de treballar a distància han estat factors clau en aquest canvi.

Algunes famílies amb fills han vist en el repoblament una oportunitat per adoptar un ritme de vida més pausat, viure més a prop de la natura i accedir a habitatges més assequibles que a les ciutats. En alguns casos, ajuntaments i veïns han fet crides per atreure famílies amb fills amb l’objectiu d’evitar el tancament d’escoles i mantenir viu el poble, oferint opcions laborals i habitatge a preus reduïts.

​

Repoblemos los Pueblos de España | Vente A Vivir A Un Pueblo

A més, hi ha persones provinents d’entorns urbans que han escollit el camp com una manera de reconnectar amb la natura i adoptar un estil de vida més sostenible. En aquest context, els negocis relacionats amb el turisme rural, com l’agroturisme, els esports d’aventura i la recuperació de productes gastronòmics i ecològics, representen una oportunitat per generar ocupació i dinamitzar el territori.

Tot i aquestes dinàmiques positives, la consolidació d’aquest repoblament depèn de millores en infraestructures, serveis i oportunitats laborals que garanteixin la viabilitat d’aquest canvi de model de vida.

El REPOBLAMENT