1 of 18

2 of 18

  1. Despeses i finançament. Conceptes bàsics
  2. Instruments financers
  3. Productes financers per a Comunitats Energètiques

3.1 Crowdfunding/Crowdlending

3.2 Subvencions

3.3 Bestreta de subvencions

3.4 Préstec bancari

3.5 Aportacions voluntàries de capital

  • Qui em deixa els diners?
  • La cerca de finançament

5.1 Com afrontar-la

5.2 Pas a pas

Índex

3 of 18

Despesesi finançament

01

4 of 18

Una necessitat financera l'entenem com la captació de recursos tant propis com aliens per cobrir una despesa.

Conceptes bàsics

Tipologies de despeses segons destí

Associades amb les activitats diàries i el manteniment continu d'una Comunitat Energètica. Estan relacionades amb la gestió i operació de les instal·lacions i serveis de la comunitat, així com les despeses de disseny del projecte.

Associades a l'adquisició d'actius a llarg termini per part d'una Comunitat Energètica com són la construcció d'infraestructures, adquisició d'equips, instal·lacions o altres.

Com podem cobrir les despeses?

L'autofinançament o finançament propi està integrat pels recursos que la Comunitat ha generat per si mateixa (aportacions de capital de les sòcies, beneficis generats o altres).

Constituït pels recursos financers que la Comunitat obté a l’exterior i pel qual, molt sovint, ha d’assumir el cost d’interessos financers (subvenció, préstecs, donació, altres).

Circulants

Intern

Extern

Inversions

5 of 18

Instrumentsfinancers

02

6 of 18

Segons la despesa a cobrir

Segons la necessitat de finançament:

Instruments per cobrir les necessitats:

Finançar el circulant

Tresoreria, liquiditat i despeses de la comunitat a curt termini

Crowdfunding, subvencions, línies d’avançament de subvencions, endossament de factures, préstec circulant, fons cooperatius, pòlisses de crèdit.

Finançar inversions

Inversions a llarg termini com instal·lacions i béns immobles.

Crèdits bancaris, títols participatius, leasing, préstec participatiu, crowdfunding, capital d’inversió.

Refinançar el deute (per circulant i/o inversions)

Finançament addicional per a fer front als venciments de deute

Préstec, títols participatius.

7 of 18

Productesfinancers

03

8 of 18

3.1 Crowdfunding/ Crowdlending

CROWDFUNDING

CROWDLENDING

Què és?

Forma de recollida de fons on múltiples individus o inversors contribueixen amb petites quantitats de diners per finançar un projecte específic.

Aportacions que l’empresa ha de tornar de manera periòdica, generalment amb un tipus d'interès fixat prèviament (equivalent a préstecs). En les Comunitats Energètiques aquesta opció pot ser utilitzada per recollir capital per a projectes específics o per cobrir necessitats de tresoreria immediates.

Quant es finança?

3.000€ de mitjana per projecte �(dades de l’Associació Espanyola de crowdfunding, 2022)

30.000€ de mitjana per projecte �(dades de l’Associació Espanyola de crowdfunding, 2022)

Característiques principals

Descriure el projecte d’una manera atractiva i enfocada al client. i detallar les despeses del projecte.

Oferir recompenses atractives i enfocades al client.

Establir els terminis de temps adequats, ja que la majoria de les plataformes retornen les aportacions si el projecte no assoleix el 100% del finançament en el període establert.

Avantatges

Accés a petites aportacions de molts inversors, creació de compromís comunitari.

Inconvenients

Habitualment cal gestionar la "recompensa" per qui fa el donatiu.

9 of 18

3.2 Subvencions

Què és?

Fons proporcionats per entitats governamentals, organitzacions no lucratives o altres organismes amb l'objectiu de suportar projectes específics. En aquest cas, les Comunitats podrien buscar subvencions per cobrir despeses operatives, millorar la seva eficiència energètica o implementar noves tecnologies.

Quant es finança?

La subvenció és un incentiu econòmic i en cap cas pot considerar-se com una font bàsica de finançament.

Característiques principals

Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.

Que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un determinat objectiu, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat.

Que el projecte, l'acció, la conducta o la situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

Avantatges

Finançament sense ànim de lucre, suport per a projectes sostenibles.

Inconvenients

Complexitat en la sol·licitud (bases, documentació, etc.).

10 of 18

3.3 Bestreta de subvencions

Què és?

Davant l’endarreriment en el pagament de subvencions, factures o altres tipologies de compromisos de pagaments, d’organitzacions públiques o privades, l’entitat financera avança l’import de la factura/subvenció. Quan es venç la factura/subvenció, l’entitat rep el pagament del client i retorna l’import a l’entitat financera.

Quant es finança?

Import màxim: 90% de la factura/subvenció.

Característiques principals

Es tracta d’un finançament a curt termini per imports petits.

L’entitat hi ha de recórrer quan té necessitats molt urgents de liquiditat per fer front a altres pagaments.

Devolució de l’import en el moment del cobrament de la factura/subvenció (màxim 12 mesos).

Possibilitat de reemborsament anticipat.

Avantatges

Ràpida negociació perquè l’entitat té coneixement de la capacitat de pagament dels titulars de les factures anticipades/subvencions i el seu baix cost.

Inconvenients

Es poden requerir garanties per demanar-les.

11 of 18

3.4 Préstec bancari (circulant/inversió)

Què és?

Préstecs per finançar projectes i/o inversions. Per finançar el circulant, inversió en immobilitzat o immobles o refinançar deute. Forma tradicional de finançament en què una Comunitat pot sol·licitar un préstec a una entitat financera. Aquesta opció proporciona capital immediat i les Comunitats poden ajustar els terminis i les condicions segons les seves necessitats.

Quant es finança?

Import entre 6.000€ (màxim depèn de l’entitat que finança).

Característiques principals

El termini d’amortització habitual, en els casos amb garantia personal, oscil·la entre 3 i 8 anys, i quan es tracta de préstecs associats a algun valor d’un bé immoble poden arribar a ser d’entre 30 i 40 anys.

El préstec és recomanable en situacions en què es necessita un import important de capital.

L’entitat rep la totalitat del capital en el moment de formalitzar-se l'operació.

Existeix la possibilitat d’establir un període de carència durant el qual no es torna el principal del préstec, només interessos.

Avantatges

Accés a capital ràpid, flexibilitat en els termes i condicions.

Inconvenients

Fiabilitat econòmica, accés a altres suports financers

12 of 18

3.5 Aportacions voluntàries de capital

Què és?

Fons gestionats col·lectivament pels membres d'una cooperativa. Les Comunitats Energètiques podrien establir aportacions voluntàries de capital dels seus membres per cobrir despeses operatives o altres necessitats a curt termini.

Quant es finança?

Depèn de cada cas.

Característiques principals

Són les aportacions de les sòcies, no retornables pel sosteniment de l’entitat i de la seva activitat associativa.

Poden ser periòdiques o puntuals.

No ha d’haver-hi contraprestació (activitat econòmica).

Poden rebre les associacions, fundacions i cooperatives.

No tenen beneficis fiscals.

Avantatges

Finançament basat en la participació comunitària, estructura col·laborativa.

Inconvenients

Condicions i mecanismes definits clarament per la pròpia cooperativa (interès, termini, etc.).

13 of 18

Qui em deixaels diners?

04

14 of 18

La importància de reflexionar-hi prèviament

Qui em deixa els diners?

Per a què els vull? Què faré amb els recursos? Quin impacte vull generar?

Quin import necessito?

A retornar o no? Com i quan ho tornaré?

Quina és la raó de ser del projecte en l'àmbit d'objectius i proposta de valor?

S’ha de tenir resposta a totes aquestes preguntes.

La naturalesa del projecte energètic juga un paper molt rellevant.

15 of 18

La cerca de finançament

05

16 of 18

5. 1 Com afrontar-la:

  • Dominar la gestió financera de la Comunitat a través del: pla de viabilitat, el balanç de situació, el compte de resultats i el quadre de tresoreria.
  • Conèixer les necessitats de finançament presents i anticipar al màxim les necessitats futures a nivell de: tresoreria, inversió i capital.
  • Conèixer les diferents vies de finançament i valorar la seva adequació a les necessitats identificades.
  • Un cop escollida la millor o millors vies de finançament, iniciar la recerca o sol·licitud en diverses entitats per poder comparar i diversificar riscos.
  • Abans de la negociació, conèixer a fons el pla de viabilitat de la Comunitat i adaptar la seva explicació a cada finançador. Per explicar el Pla, es solen utilitzar tècniques per captar l'atenció (elevator pitch, aliances estratègiques...).
  • Conèixer i utilitzar totes les eines de negociació disponibles.
  • Trobar formes alternatives de capitalització de la comunitat (donacions, esdeveniments de recaptació de fons, aportacions a capital voluntari, etc.).
  • Creure en el projecte i transmetre la il·lusió en el mateix.

17 of 18

5.2 Pas a pas:

Anàlisi de necessitats financeres específiques del projecte o negoci.

Anàlisi de mercat per entendre la demanda, competència, i oportunitats.

Adaptació del pla de negoci i pla de viabilitat respecte als requisits del finançador.

Posada en marxa de les activitats planificades utilitzant els recursos obtinguts.

Establiment d'objectius financers concrets, realistes i assolibles.

Elaboració del pla de negoci (model canvas) que inclou la proposta de valor, canals, alliances, etc.

Preparació de la sol·licitud de finançament respecte al producte seleccionat.

Monitorització financera respecte al pressupost i les projeccions financeres.

Determinar la quantitat exacta de finançament necessària.

Preparar un pla de viabilitat incloent estructura d’ingressos i despeses, previsions de flux de caixa, compte de resultats i balanç de situació.

Organització de la documentació legal necessària (com escriptures de constitució, relació de sòcies, aportacions de capital, etc.).

Preparació d’informes financers regulars que detallin el progrés del projecte.

Alineament amb la visió i missió de la Comunitat Energètica.

Fer els ajustaments necessaris al pla quan calgui.

1. OBJECTIUS FINANCERS CLARS

2. PLA DE NEGOCI I

VIABILITAT SOSTENIBLES

3. DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA

4. GESTIÓ DE RECURSOS RENDICIÓ DE COMPTES

18 of 18