EL MAPA DEL CÀNCER A TARRAGONA, 2000-2014

Jaume Galceran, Dídac Llop, Alberto Ameijide, Marià Carulla, Cristina Miracle, Francina Saladié

​

Gener 2022

El Registre de Càncer de Tarragona

El Registre de Càncer de Tarragona (RCT) és un registre de càncer de base poblacional que té com a finalitat identificar i enregistrar, de forma exhaustiva i continuada, tots els nous casos diagnosticats (incidents) de càncer entre els habitants residents a la demarcació provincial de Tarragona, independentment del lloc on s’hagin diagnosticat.

​

Els estudis descriptius del càncer proporcionen la distribució de la malaltia segons el sexe, l’edat, el tipus tumoral i altres característiques (p.e. el territori per mostrar la distribució geogràfica).

​

El càncer esdevé en persones que es distribueixen en el territori i, alhora, aquest presenta característiques diferents en les seves àrees geogràfiques.

​

Com millor coneguem l’efecte dels factors que influeixen la incidència del càncer (dieta, tabaquisme, consum d’alcohol, infeccions, contaminació, nivell socioeconòmic...), millors decisions podrem prendre en la seva prevenció i el seu diagnòstic.

Els mapes d’incidència de càncer

Els mapes permeten observar patrons geogràfics que no es poden apreciar en simples taules.

La informació que proporciona un registre de càncer és com la d’un termòmetre; ens diu la magnitud de la temperatura (incidència) però, per ell mateix, no ens diu les causes del valor de la temperatura i, en el nostre cas, no ens es possible conèixer, per exemple, el pes dels factors causals que hi juguen un paper reduït.

No obstant, els mapes permeten generar hipòtesis que són un punt de partida per més estudis descriptius i també analítics sobre els determinants del risc i aquests poden portar a nou coneixement.

Aquesta monografia és una continuació d’una monografia anterior

Objectius d’aquest estudi

• Actualitzar el mapa d’incidència del càncer a la demarcació de Tarragona amb 5 anys més (període 2000-2014).
• Produir els mapes de mortalitat per càncer per conèixer la distribució espacial del risc de morir per càncer.
• Generar mapes de clústers que indiquen les zones que podem considerar de més alt risc i les zones de més baix risc tant de patir com de morir per la malaltia.
• Estudiar el risc de patir la malaltia en funció de la mida de la població de cada municipi.

​

• Aquest estudi proporciona l’evidència de la variació del risc de patir càncer i de morir per càncer al llarg del territori que cobreixen les regions sanitàries Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix, Baix Penedès, Conca de Barbera, Priorat i Tarragonès) i Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta).

Dades que es presenten

• Aquesta monografia presenta dades del conjunt de càncers i dels principals tipus de càncer que venen definits en funció de la localització inicial del tumor (per exemple, estómac, laringe o coll uterí).

​

• Com que l’epidemiologia dels diferents càncers és diferent segons el sexe, els resultats es presenten separadament per homes i dones.

​

• Els resultats per cada tumor i sexe es concentren en una pàgina de la manera següent:

Dades per cada tipus de càncer (Incidència)

Esquerra

Superior: Presenta la raó d’incidència estandarditzada (RIE) per municipi del període 2000-2014 suavitzada mitjançant el mètode Besag, York i Mollié(*). Aquesta suavització elimina una bona part de l’efecte aleatori causat per les poblacions petites i aporta una millor representació gràfica de la distribució geogràfica de la incidència en la que és més fàcil observar patrons geogràfics.

Mig: Indica la probabilitat de que la RIE del mapa superior-esquerra sigui superior a 1 (0,2 equival a 20%, 1,0 a 100%). Aquest mapa proporciona el grau de certesa (probabilitat) de que cada municipi tingui una incidència superior a la mitjana del conjunt de la província.

Inferior: Aquest mapa indica els clústers d’alta incidència (vermell) i els clústers de baixa incidència (blau). Mitjançant l’Índex Local de Moran (LISA) a la RIE

(*) Es pren com a referència el total provincial del mateix període.

Dades per cada tipus de càncer (Mortalitat)

Dreta

Superior: Representació gràfica de la distribució geogràfica de la mortalitat. Mitjançant la raó de mortalitat estandarditzada (RME) per municipi del període 2000-2014 suavitzada mitjançant el mètode Besag, York i Mollié.

​

Mig: Mapa de la probabilitat de que cada municipi tingui una mortalitat superior a la mitjana del conjunt de la província.

​

​

Inferior: Aquest mapa indica els clústers d’alta mortalitat (vermell) i els clústers de baixa mortalitat (blau). Mitjançant l’Índex Local de Moran a la RIE.

​

Principals resultats

Incidència, homes

Patró urbà-rural: incidències superiors a Tarragona, Reus, Valls i Montblanc i en alguns municipis de mida poblacional inferior situats en l’àrea delimitada per aquestes quatre municipis o al seu voltant.

El Vendrell i alguns municipis petits entre El Vendrell i Tarragona: incidència molt lleugerament superior a la mitjana provincial.

Terres de l’Ebre: incidència inferior a la mitjana amb l’excepció de Tortosa (incidència similar a la mitjana de la província de Tarragona).

​

​

Clústers:

Baix risc: Terra Alta, la zona sud de la Ribera d’Ebre i alguns municipis del Baix Camp adjacents a la Ribera d’Ebre.

Principals resultats

Incidència, dones

Patró amb algunes diferències respecte a la dels homes.

Dues àrees d’alta incidència:

- El triangle Tarragona-Reus-Valls (menys homogènia que en els homes i menys intensa que en els homes).

- Tortosa, Roquetes i l’Ampolla així com Sant Jaume d’Enveja.

​

​

Clústers:

Alt risc:

• Tarragona, Reus i Valls, alguns municipis situats entre aquests tres municipis i alguns municipis del Baix Camp.
• Tortosa, Roquetes, La Sènia, Amposta, Deltebre, L’Ampolla i Sant Jaume d’Enveja.

Principals resultats

Mortalitat, homes

Patró gairebé idèntic al de la incidència amb diferències de risc menys accentuades.

​

​

​

​

​

Clústers:

• Alt risc: Triangle Tarragona-Reus-Valls (no inclou Montblanc) i tot el Baix Penedès Sud.
• Baix risc: Terra Alta, la zona sud i centre de la Ribera d’Ebre, algun municipi del Priorat sud i alguns municipis del Baix Camp adjacents a la Ribera d’Ebre.

Principals resultats

Mortalitat, dones

Patró general gairebé idèntic al de la incidència encara que amb algunes diferències a nivell de municipis concrets.

​

​

​

​

​

​

Clústers:

• Alt risc: Alguns municipis dispersos situats dintre de l’àrea delimitada per Reus, Montblanc i Vila-rodona. També els municipis de Tortosa i Santa Bàrbara.
• Baix risc: molts municipis de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i algun municipi del Priorat sud i a Alcanar, Ulldecona, Freginals i Sant Carles de la Ràpita.

Principals resultats

Raó d’incidència estandarditzada segons la mida de la població del municipi.

Tots els tipus de càncer excepte els de pell no melanoma, per sexe, 2000-2014

Relació entre la raó d’incidència estandarditzada i el logaritme de la mida de la població en cada municipi. Tots els tipus de càncer excepte els de pell no melanoma, 2000-2014

Homes

Dones

Principals resultats

Risc superior a la Regió Sanitària Camp de Tarragona

​

Alt al conjunt de la Regió Camp de Tarragona i baix a les Terres de l’Ebre

• Esòfag (homes i dones), Fetge (dones), Pàncrees (homes), Mieloma (dones)

Alt a la Regió Camp de Tarragona i baix a les Terres de l’Ebre amb superior al triangle Tarragona-Reus-Valls

• Laringe (homes i dones)

Alt al triangle Tarragona-Reus-Valls i baix a la resta

• Llavi, cavitat oral i faringe (homes), Pulmó (homes i dones), Pròstata, Bufeta urinària (homes i dones), Limfoma no hodgkinià (homes i dones)

Alt al Nord de la Regió Camp de Tarragona, intermedi al Sud del Camp de Tarragona i baix a les Terres de l’Ebre

• Estómac (homes i dones), Testicle

Alt al triangle Tarragona-Reus-Valls i el municipi de Tortosa i baix a la resta

• Còlon i recte (homes i dones), Mama (dones)

Alt a les ciutats de Tarragona i Reus i baix a la resta

• Tiroides (dones)

Alt al quadrilàter Tarragona-Reus-Valls-Montblanc i al Delta de l’Ebre i baix a la resta

• Mieloma (homes)

Principals resultats. Risc superior a la Regió Sanitària Camp de Tarragona

Llavi, cavitat oral

i faringe (homes)

Esòfag (homes)

Esòfag (Dones)

Estómac (homes)

Estómac (dones)

Còlon i recte (homes

Còlon i recte (dones)

Fetge (dones)

Pàncrees (homes)

Laringe (homes)

Laringe (dones)

Pulmó (homes)

Principals resultats. Risc superior a la Regió Sanitària Camp de Tarragona

Pulmó (dones)

Pròstata

Testicle

Bufeta urinària

(homes)

Bufeta urinària (dones)

Tiroide (dones)

Limfoma no hodgkinià (dones)

Mieloma (homes)

Mieloma (dones)

Mama (dones)

Limfoma no hodgkinià (homes)

Principals resultats

Risc superior a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre

​

Alt a les Terres de l’Ebre i baix a la Regió Camp de Tarragona

• Leucèmia (homes i dones)

Alt a la les comarques del Baix Ebre i el Montsià, i baix a la resta

• Melanoma (homes i dones)

Alt a les Terres de l’Ebre i a un o varis municipis del Camp de Tarragona i baix a la resta del Camp de Tarragona

• Cos uterí, Ovari, Encèfal (dones)

Alt al Baix Ebre i el Montsià, i a alguns municipis de la costa del Baix Camp i el Tarragonès, i baix a la resta

• Coll uterí

​

​

​

Principals resultats. Risc superior a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre

Melanoma

(homes)

Coll uterí

Cos uterí

Ovari

Encèfal (dones)

Leucèmia (homes)

Melanoma (dones)

Leucèmia(dones)

Principals resultats

Patró no definit

​

• Llavi, cavitat oral i faringe (dones)
• Fetge (homes)
• Pàncrees (dones)
• Ronyó (homes i dones)
• Encèfal (homes)
• Tiroide (homes)
• Limfoma hodgkinià (homes i dones)

​

Pàncrees (dones)

Ronyó (homes)

Ronyó (dones)

Tiroide (homes)

Encèfal i SNC (homes)

Limfoma hodgkinià (homes)

Limfoma hodgkinià (dones)

Llavi, cavitat oral i

faringe (dones)

Fetge (homes)

Principals resultats. Comentaris generals (1)

• Els càncers més relacionats amb el tabaquisme mostren una major incidència als municipis de la Regió sanitària Camp de Tarragona. Aquest fenomen es dona en els càncers de pulmó, laringe, llavi, cavitat oral, faringe, bufeta urinària, esòfag i pàncrees, sobretot en els homes. En les dones (que tenen menys proporció de càncers relacionats amb el tabac) aquest fenomen no és tant evident.
• Molts d’aquests càncers i alguns altres (p.e. còlon i recte), comparteixen alguns factors relacionats amb una vida més “urbana/industrialitzada” associada a una dieta amb dèficit de fruites i verdures, sobrepès i obesitat, dèficit d’exercici físic, consum excessiu d’alcohol, contaminació ambiental entre altres. Això podria explicar que molts càncers tinguin una incidència més elevada a la Regió sanitària Camp de Tarragona que a la Regió sanitària Terres de l’Ebre.
• El grup de tumors del llavi, la cavitat oral i la faringe (agrupats en aquesta monografia) presenta etiologies molt diverses en funció de la localització exacta del tumor primari (tabac, alcohol, virus del papil·loma humà, rad. solars...). P.e.: nasofaringe i orofaringe o cavitat oral. El factor de risc més important és el tabaquisme i per això té una distribució similar als càncers de pulmó, la laringe i la bufeta urinària.

Principals resultats. Comentaris generals (2)

• En el càncer d’estómac, les taxes més elevades es presenten a la Conca de Barberà, seguit per l’Alt Camp, el Tarragonès i part del Baix Penedès i el Baix Camp. A l’altre extrem, els municipis més occidentals del Baix Ebre i el Montsià són els que presenten les taxes més baixes. Però en general tota la Regió sanitària Terres de l’Ebre, el Priorat i la part occidental del Baix Camp presenten taxes baixes. I això s’observa tant en els homes com en les dones. Curiosament, la zona amb les incidències més altes i la zona amb incidències més baixes (bona part de les Terres de l’Ebre i el Priorat) són zones rurals. Aquest fenomen és molt rar i caldria destinar esforços a intentar esbrinar-ne la causa o causes. Una d’elles podria ser el consum d’aigües subterrànies contaminades amb nitrats.
• El melanoma de pell presenta una incidència major al sud de les Terres de l’Ebre en homes i en dones. Caldria treballar en la reducció de l’exposició a les radiacions solars en aquestes dues comarques.
• Els càncers del cos uterí i l’ovari mostren una incidència superior al sud de les Terres de l’Ebre (especialment, al Montsià i el Baix Ebre). Aquests dos càncers comparteixen alguns factors de risc com factors reproductius i menstruals. L’obesitat n’és una altre factor de risc. No és estrany doncs que tinguin similituds en la seva configuració espacial.

Principals resultats. Comentaris generals (3)

• La incidència del càncer de pròstata reflecteix la suma de la incidència “real” més la incidència deguda al sobrediagnòstic a causa de la utilització del test de l’antigen prostàtic específic (PSA). La major incidència en municipis del Camp de Tarragona podria ser per una utilització més intensa del test del PSA en aquest territori.
• En el càncer de tiroides en les dones, les incidències superiors de Tarragona i Reus podrien ser degudes a un sobrediagnòstic com succeeix en molts països (tumors que si no es diagnostiquessin no provocarien símptomes o la mort). El sobrediagnòstic seria una conseqüència d’avenços tecnològics en la detecció de petites lesions tiroïdals i d’un augment de la vigilància mèdica provocant un increment de la incidència de petits tumors papil·lars de molt bon pronòstic. L’alta incidència a les ciutats de Tarragona i Reus podria ser un efecte d’una major vigilància mèdica als habitants més propers al sistema sanitari.
• En els homes, la leucèmia mostra la zona de màxima incidència al Delta de l’Ebre seguit per força municipis de les Terres de l’Ebre. En les dones, la incidència també es més elevada a les Terres de l’Ebre encara que no s’observen diferències amb el delta de l’Ebre. Entre les hipòtesis causals podria haver-hi factors ambientals (pot ser pesticides, encara que ara per ara l’evidència d’associació entre pesticides i tumors hematològics és amb limfomes) i una molt bona taxa diagnòstica en aquell territori, entre altres.

Conclusió

• Aquesta monografia (2000-2014) evidencia de l’existència de diferències en el risc de patir càncer al llarg del territori.
• La incidència està associada amb la mida de la població. A les ciutats amb més de 50.000 habitants els homes tenen una incidència un 26% més elevada que als municipis amb menys de 2.500 habitants. En les dones, la diferència és del 15%.
• El Camp de Tarragona té una major incidència de càncer que les Terres de l’Ebre, especialment, el triangle Tarragona-Reus-Valls i alguns municipis adjacents.
• Això és així sobretot en els tumors més associats a una vida més “urbana/industrial” (la majoria) amb una prevalença més elevada de tabaquisme, consum d’alcohol, sobrepès, dieta pobra en vegetals i major contaminació, entre altres factors (*).
• Alguns tipus de càncer són més freqüents a les Terres de l’Ebre (**) i alguns no presenten un patró ben definit (***)

​

(*) Esòfag, còlon i recte, pàncrees (en homes), laringe, pulmó, mama, bufeta urinària, pròstata, limfoma no hodgkinià, estómac, testicle i mieloma (en homes).

(**) Melanoma de la pell i leucèmia en ambdós sexes, i càncers de coll uterí, cos uterí, ovari i encèfal en les dones.

(***) Càncer de fetge en homes, el de pàncrees en dones, el de ronyó en ambdós sexes i el d’encèfal en homes. I càncers poc freqüents com limfoma de Hodgkin en ambdós sexes, el càncer de llavi, cavitat oral i faringe en dones i el de tiroides en homes.

​

​

La lectura d’aquesta monografia

• La lectura i interpretació dels mapes d’incidència de càncer tenen moltes dificultats. Per això, es recomana que les persones interessades en aquesta monografia llegeixin curosament els apartats “Material i mètodes” i “Resultats presentats” així com el subapartat “La distribució geogràfica del conjunt de càncers per municipis, 2000-2014” de l’apartat “Resultats”.
• En tot cas, els millors interpretadors sempre seran els professionals sanitaris avesats en aquests temes.
• Qualsevol dubte sobre els mètodes o els resultats es pot consultar a “rct@epicancer.cat”

​

https://epicancer.cat/publicacions

​

AGRAÏMENTS

L’edició d’aquesta publicació no hauria estat possible sense l’esforç de mols anys de tots els professionals que han treballat i/o treballen al Registre de Càncer de Tarragona; de molts professionals dels centres sanitaris de les demarcació de Tarragona i Barcelona que són fonts d’informació del Registre de Càncer de Tarragona; del Registro Español de Tumores Infantiles; del Servei d’Informació i Estudis del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; de l’Institut Català d'Estadística de la Generalitat de Catalunya i de l’Instituto de Información Sanitaria del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social.

Referència recomanada

Jaume Galceran, Dídac Llop, Alberto Ameijide, Marià Carulla, Cristina Miracle, Francina Saladié. El mapa del càncer a Tarragona, 2000-2014. Registre de Càncer de Tarragona, Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer, Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Reus, 2021

Les xifres del càncer a Tarragona

• Incidència 2022
• Evolució de la incidència
• Supervivència als 5 anys del diagnòstic

​

Estimació �de la incidència �del càncer �a Tarragona, 2022

Tendències �de la incidència �del càncer �a Tarragona, �2006-2015

PAC: Percentatge anual de canvi de la Taxa d’incidència

Evolució de la supervivència�dels pacients amb càncer �als 5 anys�del diagnòstic

SR-5: Taxes de supervivència relativa als 5 anys

Moltes gràcies