El sistema solar

​

Ciències naturals – GES 1

curs 2024 - 25

El planeta Terra

​

D’on venim?

El Big Bang va ocórrer fa uns 13.700 milions d’anys.

Cúmul de galàxies captades pel telescopi Hubble.

Fotos de galàxies captades pel telescopi Hubble.

La galàxia Via Làctia.

El Sistema Solar. Es va formar fa uns 5.000 milions d’anys.

El sistema solar a escala.

El planeta Terra. Es va formar fa uns 4.600 milions d’anys.

El planeta Terra i la Lluna, el seu únic satèl·lit natural.

La Terra al sistema solar

​

​

​

• El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres planetes nans i diversos cossos celestes (satèl·lits, asteroides, cometes…).

​

• Els planetes del Sistema Solar són astres sense llum pròpia que giren sobre si mateixos i també al voltant del Sol, en temps i velocitats diferents.

​

• Els satèl·lits són astres que giren al voltant d’alguns planetes.

​

La Terra al sistema solar

​

​

• Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació.

​

• Segons la distància respecte del Sol els planetes es divideixen en: planetes interiors i planetes exteriors:

​

• Interiors: són planetes rocosos, amb pocs satèl·lits, i són els més propers al Sol. Són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
• Exteriors: són planetes gasosos, envoltats de molts satèl·lits i més allunyats del Sol. Són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

​

• Els planetes nans són Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris. Tenen una òrbita al voltant del Sol poc precisa.

Planetes nans del Sistema Solar.

El planeta Terra

​

Quina forma i dimensions té la Terra?

La Terra té forma de geoide, més ample a l’equador que als pols

Les dimensions de la Terra.

La Terra, el planeta blau

​

​

• La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen que hi ha a l’atmosfera i de la presència dels oceans.

​

• Té un diàmetre de 40.000 km, i una superfície total de 510.000.000 km², aproximadament 1.000 vegades la superfície d’Espanya.

​

• La Terra no és una esfera perfecta, perquè està lleugerament aplanada pels pols (geoide).

​

• L’equador divideix el planeta Terra en dos hemisferis iguals:
• Hemisferi nord o hemisferi continental: hi ha la major part dels continents, i per tant hi predomina la terra.
• Hemisferi sud o hemisferi marítim: hi predominen els grans oceans.

El planeta Terra

​

Quins moviments fa la Terra?

Moviment de rotació en un angle de 23º 5’

El moviment de rotació

​

​

• En el moviment de rotació, la Terra gira sobre si mateixa al voltant d'un eix imaginari, d'oest a est, i tarda 24 hores aproximadament. A causa d'aquest moviment de rotació, es fa clar primer als llocs situats més cap a l'est.

​

• El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits.

​

• La successió dels dies i de les nits fa que les temperatures de la Terra no siguin extremes i fa possible que hi hagi vida humana, animal i vegetal.

Els fusos horaris

​

• Els raigs solars no il·luminen tota la Terra alhora; mentre una zona està il·luminada (dia), l'altra resta a les fosques (nit).

​

• A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa clar primer als llocs situats cap a l’est. A Espanya es fa clar abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galícia.

​

• Com que el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris, que inclouen un conjunt de territoris amb un mateix horari. De vegades, els fusos horaris tenen forma irregular perquè cada país els ha adaptat a les seves fronteres.

La Terra té 24 fusos horaris.

El moviment de translació de la Terra

El moviment de translació

​

​

• En el moviment de translació, la Terra gira al voltant del Sol dibuixant una òrbita el·líptica, que recorre en un any (365 dies, 5 hores i 48 minuts).

​

• Com que l'eix de la Terra és inclinat, les diverses zones del planeta no reben llum solar amb la mateixa intensitat, al llarg de l'any.

​

• Aquest moviment de translació fa que els dies i les nits no durin el mateix durant l'any i que se succeeixin les estacions.

​

• Les estacions de l'any (estiu, hivern, primavera i tardor) es produeixen perquè la Terra, en el seu recorregut, rep de manera diferent els raigs solars.

​

• Els equinoccis i els solsticis marquen el començament de les estacions:

​

• En els equinoccis els raigs del Sol cauen perpendiculars a l'equador. Comença la primavera o la tardor.
• En els solsticis els raigs solars arriben perpendiculars als tròpics. Comença l'estiu o l'hivern.

L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món, llevat en els pols.

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

​

En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord, el Sol arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn.

Els solstici d’estiu a l’hemisferi nord

Els solstici d’hivern a l’hemisferi nord