1 of 44

L’organització política de les societats

3r ESO / SOCIALS

2 of 44

Què és la Unió Europea?
La Unió Europea en un món global
El sector primari
El sector energètic
El sector secundari
El sector terciari
La política exterior de la Unió Europea

Índex

3 of 44

1. Què és un estat?

4 of 44

L’organització política de les societats / 1. Què és un estat?

Definició

Un estat és una organització política amb poder sobre un territori i la seva població.

Territori
Població
Sobirania
Institucions

Un estat no és només un país com França o Espanya. Un estat és una organització política que té autoritat sobre un territori determinat i sobre la seva població. És com una estructura legal i política reconeguda, que pot fer lleis, cobrar impostos, oferir serveis i tenir relacions amb altres estats.

Perquè un territori sigui considerat un estat cal que tingui tres elements: un territori definit (amb fronteres), una població estable (que hi visqui permanentment) i unes institucions que exerceixin el poder. Però també cal que sigui reconegut internacionalment. Per exemple, Taiwan té totes aquestes condicions, però no és reconegut per l’ONU com un estat independent.

Aquest criteri del reconeixement és clau per entendre com funciona la política internacional. Ens ajuda a veure que el mapa polític del món no sempre és tan clar com sembla.

5 of 44

L’organització política de les societats / 1. Què és un estat?

Funcions de l’estat

L’Estat serveix per organitzar la societat i reparteix el poder en tres parts per evitar abusos.

El poder legislatiu

El poder executiu

El poder judicial

Una de les principals funcions de l’Estat és garantir l’ordre i oferir serveis bàsics com la sanitat, l’educació, la seguretat o les infraestructures. Sense un estat que ho reguli, cadascú miraria només per ell mateix i no hi hauria una organització comuna.

Ara bé, per evitar que algú o alguna institució tingui tot el poder, les democràcies han creat un sistema que es diu separació de poders. Això vol dir que les funcions de govern estan dividides:

El poder legislatiu (normalment el Parlament) fa les lleis.

El poder executiu (el Govern) aplica aquestes lleis i pren decisions diàries.

El poder judicial (jutges i tribunals) vetlla perquè tothom compleixi les lleis i perquè els drets siguin respectats.

Així, si el Govern vol fer una llei nova, no pot fer-ho tot sol. El Parlament l’ha d’aprovar, i si la llei vulnera drets fonamentals, un tribunal la pot anul·lar. És un sistema de fre i contrafre per evitar dictadures o abusos."Un estat no és només un país com França o Espanya. Un estat és una organització política que té autoritat sobre un territori determinat i sobre la seva població. És com una estructura legal i política reconeguda, que pot fer lleis, cobrar impostos, oferir serveis i tenir relacions amb altres estats.

Perquè un territori sigui considerat un estat cal que tingui tres elements: un territori definit (amb fronteres), una població estable (que hi visqui permanentment) i unes institucions que exerceixin el poder. Però també cal que sigui reconegut internacionalment. Per exemple, Taiwan té totes aquestes condicions, però no és reconegut per l’ONU com un estat independent.

Aquest criteri del reconeixement és clau per entendre com funciona la política internacional. Ens ajuda a veure que el mapa polític del món no sempre és tan clar com sembla.

6 of 44

L’organització política de les societats / 1. Què és un estat?

Les Constitucions

La constitució és la llei més important d’un país: diu com funciona l’Estat i quins drets i deure tenim.

Constitució
Drets, llibertat
Igualtat
Norma suprema

Un estat no és només un país com França o Espanya. Un estat és una organització política que té autoritat sobre un territori determinat i sobre la seva població. És com una estructura legal i política reconeguda, que pot fer lleis, cobrar impostos, oferir serveis i tenir relacions amb altres estats.

Perquè un territori sigui considerat un estat cal que tingui tres elements: un territori definit (amb fronteres), una població estable (que hi visqui permanentment) i unes institucions que exerceixin el poder. Però també cal que sigui reconegut internacionalment. Per exemple, Taiwan té totes aquestes condicions, però no és reconegut per l’ONU com un estat independent.

Aquest criteri del reconeixement és clau per entendre com funciona la política internacional. Ens ajuda a veure que el mapa polític del món no sempre és tan clar com sembla.

7 of 44

La Unió Europea / 1. Què és la Unió Europea?

Objectius

Garantir la pau i la seguretat
Defensar la democràcia i els drets humans
Afavorir el benestar econòmic i social de la població
Permetre la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals

8 of 44

Les grans regions europees

Europa central

o occidental

Europa del nord

o països nòrdics

Europa de l'Est

o oriental

Europa del sud

o del Mediterrani

La Unió Europea / 1. Què és la Unió Europea?

9 of 44

La Unió Europea / 1. Què és la Unió Europea?

Per què es va crear?

10 of 44

La Unió Europea / 1. Què és la Unió Europea?

Les institucions

El Parlament Europeu

El Consell de la Unió Europea

La Comissió Europea

11 of 44

2. Quin paper té la UE al món global?

12 of 44

5,7% població mundial

17% del PIB mundial

Mercat atractiu

La Unió Europea / 2 Quin paper té la UE al món global?

El pes mundial de la Unió Europea

Potència normativa

Unió Europea

6%

17%

Xina

18%

Estats Units

4%

25%

Índia

17%

7%

Població mundial (%)

PIB mundial (%)

Comparació entre població i PIB mundial (2023)

El pes mundial de la Unió Europea

Comencem amb una idea bàsica i poderosa: tot i que la Unió Europea té només el 5,7% de la població mundial, té una influència molt gran. Per què? Perquè està formada per 27 països que comparteixen normes, valors, economia i institucions. A més, el seu mercat intern reuneix prop de 500 milions de consumidors amb alt poder adquisitiu. Aquesta combinació fa que la UE tingui molt pes a nivell econòmic, comercial i diplomàtic a nivell mundial.

A més, cal recordar que la UE i els seus estats membres han tingut una gran influència històrica al món (per exemple, a les excolònies d’Àfrica, Àsia o Amèrica). Aquesta influència encara es manté en alguns àmbits com la cultura, la llengua, el dret o la cooperació internacional.

Per exemple:

França manté una forta influència cultural i lingüística a països africans com Senegal o Costa d'Ivori.
Espanya manté vincles polítics i comercials amb molts països d’Amèrica Llatina (com Mèxic, Colòmbia o l'Argentina), especialment gràcies a la llengua i la cultura compartida.
Portugal manté relacions especials amb Brasil, Angola o Moçambic.
Bèlgica col·labora en projectes de desenvolupament a l’Àfrica Central, com a l'antiga colònia del Congo.

Tot plegat contribueix al seu paper com a actor global.

Pots aprofitar per preguntar als alumnes: "Coneixeu alguna decisió de la UE que hagi tingut impacte més enllà d'Europa?"

13 of 44

La Unió Europea / 1. Quin paper té la UE al món global?

Comerç UE - XINA

Dèficit comercial de la UE

Comerç UE - EUA

Superàvit comercial de la UE

14 of 44

Una comparativa

de la UE amb els EUA i la Xina

15 of 44

L’economia

La Unió Europea / Una comparativa de la UE amb els EUA i la Xina

EUA

Unió Europea

Xina

PIB el 2020

en bilions de dòlars

20,9

15,1

14,7

Comerç internacional el 2020 en %

29,1

8,1

14,7

27,7

11,5

13,5

exportacions

importacions

Les 10 empreses amb la millor valoració borsària el 2021

Apple

Microsoft

Alphabet

Amazon

Tesla

16 of 44

La defensa (els exèrcits)

La Unió Europea / Una comparativa de la UE amb els EUA i la Xina

Despesa militar

el 2020 en milers de milions de dòlars

778,2

252,3

208

Caps nuclears

el 2021

5500

350

290

Soldats

el 2022 en milions

2

1,39

1,38

EUA

Unió Europea

Xina

17 of 44

La societat

La Unió Europea / Una comparativa de la UE amb els EUA i la Xina

Població

el 2020 en milions

1439

448

329

Edat mitjana el 2020

30 anys

40

50

38,3

38,4

43,9

Població major

de 65 anys

el 2020 en %

20,69

16,89

11,97

85

81,3

78,6

77

80

75

Esperança de vida

per a un infant nat el 2019 en anys

Metges

per cada 1000 habitants el 2019

3,83

2,64

2,24

EUA

Unió Europea

Xina

18 of 44

Els sectors econòmics a la UE

Països Baixos

Malta

Bèlgica

França

Luxemburg

Dinamarca

Espanya

Xipre

Suècia

Irlanda

Grècia

Alemanya

Finlàndia

Àustria

Itàlia

Letònia

Lituània

Portugal

Estònia

Hongria

Eslovàquia

Rep. Txeca

Croàcia

Eslovènia

Polònia

Bulgària

Romania

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

72%

24%

4%

Persones ocupades per sectors econòmics a la UE el 2020

Còmput total i per estats

S. Primari

S. Secundari

S. Terciari

19 of 44

Els sectors econòmics a la UE

20 of 44

2. Quin paper juga el sector primari a la UE?

21 of 44

Sector minoritari però clau

La Unió Europea / 2. Quin paper juga el sector primari a la UE?

Poca ocupació i poc PIB

Indústria agroalimentària

Sobirania alimentària

Gestió del territori

Percentatge de població ocupada en el sector primari.

Avui dia, el sector primari ocupa menys del 5% de la població activa a la majoria de països europeus i aporta l’1,3% al PIB comunitari. Això pot fer pensar que és un sector poc important, però no és cert. La seva funció és essencial, perquè és qui produeix els aliments que necessitem per viure. A més, és la base d’un sector molt més ampli i potent, la indústria agroalimentària, que transforma els productes del camp i del mar en aliments elaborats (formatge, cereals, galetes…). També hem de tenir present que sense el sector primari no podríem parlar de sobirania alimentària, és a dir, de la capacitat dels europeus de produir els aliments que necessitem. Dependre massa de les importacions pot ser perillós, com vam veure durant la pandèmia o en moments de conflicte internacional. Finalment, aquest sector té un paper clau en la gestió del paisatge (camps, neteja de boscos, camins…) i la conservació del món rural, tot i que sovint ha estat menystingut en les polítiques públiques.

22 of 44

La PAC, la política agrària comuna

La Unió Europea / 2. Quin paper juga el sector primari a la UE?

Assegurar aliments

Distribució del pressupost per sectors

Evitar l’èxode rural

Conservació medi ambient

La PAC és una de les polítiques més antigues i costoses de la Unió Europea. Neix per garantir l'abastament d’aliments després de la Segona Guerra Mundial.

La PAC es una espècie de pla que s’encarrega de regular (posar normes) i donar ajudes al sector agrícola i ramader. Els tres principals objectius de la PAC són:

Assegurar aliments per a totes les persones d’Europa. La PAC vol garantir que no falti menjar, que aquest siguin segurs i de qualitat, i que el preu sigui raonable per a les famílies. Per això dona subvencions i ajudes econòmiques als agricultors, especialment quan els preus del mercat són massa baixos.
Ajudar a protegir el medi ambient i combatre el canvi climàtic. L’agricultura pot contaminar si no es fa bé (per exemple, amb excés de fertilitzants o aigua), però també pot ser una aliada del planeta. La PAC dona suport a pràctiques més sostenibles, com el cultiu ecològic o la conservació de la biodiversitat. També impulsa accions per reduir emissions i adaptar-se al canvi climàtic.
Mantenir viva l’agricultura europea i els pobles rurals. Molts petits agricultors tenen dificultats per competir amb les grans empreses. La PAC intenta protegir la diversitat agrícola, donar oportunitats a joves pagesos i evitar que el món rural es buidi. També vol assegurar que tots els països de la UE puguin continuar produint, cadascun amb les seves característiques pròpies (França formatges, Espanya vi i oli i Països Baixos floricultura)

Tot i això, la PAC ha estat criticada perquè, en moltes ocasions, ha beneficiat més les grans explotacions que no pas els petits productors.

23 of 44

La Unió Europea / 2. Quin paper juga el sector primari a la UE?

24 of 44

La PPC, la política pesquera comuna

La Unió Europea / 2. Quin paper juga el sector primari a la UE?

Quotes de pesca

Evitar sobrepesca

Ajudes al sector

La PPC regula l’activitat pesquera dins la UE.

Pretén que la pesca sigui sostenible (No pescar més del que el mar pot regenerar). Per això s’imposen quotes de pesca, límits que estableix la Unió Europea per indicar quantes tones de cada espècie es poden pescar cada any. Així s’evita la sobrepesca, pescar més del que pot generar el mar.
I per assegurar un nivell de vida just per a les comunitat pesqueres, i que les normatives restrictives no perjudiquin la vida dels pescadors, dona ajudes econòmiques:

Per modernitzar les embarcacions: per exemple amb motors no tant contaminants o amb xarxes més selectives…
Subvencionant la construcció de piscifactories.
Quan els pescadors han de deixar de treballar perquè es regeneri el fons marí i els peixos, aquests poden rebre una ajuda econòmica.�

25 of 44

La UE i el comerç agrícola mundial

La Unió Europea / 2. Quin paper juga el sector primari a la UE?

Exportacions: vi, oli, cereals…

Importacions: cafè, soja, fruita

Competència estrangera

Acords comercials

La Unió Europea i el comerç agroalimentari mundial

Una gran potència exportadora. La Unió Europea és una gran potència comercial en el sector agroalimentari. Això vol dir que exporta molts productes de gran qualitat i valor afegit, com el vi, l’oli d’oliva o els formatges. Aquests productes tenen un alt valor econòmic i són molt apreciats en mercats internacionals com el dels Estats Units, la Xina o el Japó. A través de l’exportació, molts agricultors i productors europeus poden mantenir el seu negoci i fer-lo créixer, especialment en àmbits com l’agricultura ecològica o els productes amb denominació d’origen.

Importacions de productes bàsics. Tot i ser un gran productor d’aliments, la Unió Europea també importa una gran quantitat de productes agrícoles i alimentaris de fora del continent, especialment de països del Sud Global. Entre els productes més habituals hi ha el cafè, el cacao, la soja per alimentar el bestiar, la carn, el sucre i les fruites tropicals, com ara les pinyes o els plàtans. Molts d’aquests productes no es poden produir fàcilment a Europa per qüestions climàtiques o per raons econòmiques.

Les queixes dels agricultors europeus

Molts agricultors europeus es queixen de la competència estrangera. Diuen que els productes que arriben de fora sovint són més barats i això fa que sigui més difícil vendre els seus propis productes. Aquesta diferència de preus es produeix per dos motius principals:

Els productes estrangers no sempre compleixen les mateixes normes de qualitat, seguretat alimentària i medi ambient que exigeix la Unió Europea. Per exemple, poden utilitzar pesticides o altres productes químics que estan prohibits a Europa.
A molts països exportadors, els costos de producció són més baixos perquè els salaris són inferiors i hi ha menys regulacions laborals o ambientals.

Per protegir els agricultors europeus, la Unió Europea imposa aranzels (impostos) a molts productes que arriben de fora. Però, alhora, també signa acords comercials amb altres països per afavorir el comerç i les relacions econòmiques. Exemples d'acords comercials

Marroc: La Unió Europea importa hortalisses com tomàquets, fruita fresca com maduixes o cítrics, i també peix i marisc. A canvi, exporta formatges i làctics, productes elaborats com cereals i galetes, així com maquinària agrícola i fertilitzants.
Turquia: D’aquest país arriben fruites seques (com avellanes i panses), hortalisses fresques i productes tèxtils. La UE hi exporta productes alimentaris processats, medicaments i cosmètics, així com equipaments agrícoles.
Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai): S’importen carn de boví, soja, cereals, sucre i sucs tropicals. En canvi, la UE hi exporta vi, licors, formatges i altres productes lactis, maquinària i tecnologia.

26 of 44

La Unió Europea / 2. Quin paper juga el sector primari a la UE?

La Unió Europea i el comerç agroalimentari mundial

Una gran potència exportadora. La Unió Europea és una gran potència comercial en el sector agroalimentari. Això vol dir que exporta molts productes de gran qualitat i valor afegit, com el vi, l’oli d’oliva o els formatges. Aquests productes tenen un alt valor econòmic i són molt apreciats en mercats internacionals com el dels Estats Units, la Xina o el Japó. A través de l’exportació, molts agricultors i productors europeus poden mantenir el seu negoci i fer-lo créixer, especialment en àmbits com l’agricultura ecològica o els productes amb denominació d’origen.

Importacions de productes bàsics. Tot i ser un gran productor d’aliments, la Unió Europea també importa una gran quantitat de productes agrícoles i alimentaris de fora del continent, especialment de països del Sud Global. Entre els productes més habituals hi ha el cafè, el cacau, la soja per alimentar el bestiar, la carn, el sucre i les fruites tropicals, com ara les pinyes o els plàtans. Molts d’aquests productes no es poden produir fàcilment a Europa per qüestions climàtiques o per raons econòmiques.

Les queixes dels agricultors europeus

Molts agricultors europeus es queixen de la competència estrangera. Diuen que els productes que arriben de fora sovint són més barats i això fa que sigui més difícil vendre els seus propis productes. Aquesta diferència de preus es produeix per dos motius principals:

Els productes estrangers no sempre compleixen les mateixes normes de qualitat, seguretat alimentària i medi ambient que exigeix la Unió Europea. Per exemple, poden utilitzar pesticides o altres productes químics que estan prohibits a Europa.
A molts països exportadors, els costos de producció són més baixos perquè els salaris són inferiors i hi ha menys regulacions laborals o ambientals.

Per protegir els agricultors europeus, la Unió Europea imposa aranzels (impostos) a molts productes que arriben de fora. Però, alhora, també signa acords comercials amb altres països per afavorir el comerç i les relacions econòmiques. Exemples d'acords comercials

Marroc: La Unió Europea importa hortalisses com tomàquets, fruita fresca com maduixes o cítrics, i també peix i marisc. A canvi, exporta formatges i làctics, productes elaborats com cereals i galetes, així com maquinària agrícola i fertilitzants.
Turquia: D’aquest país arriben fruites seques (com avellanes i panses), hortalisses fresques i productes tèxtils. La UE hi exporta productes alimentaris processats, medicaments i cosmètics, així com equipaments agrícoles.
Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai): S’importen carn de boví, soja, cereals, sucre i sucs tropicals. En canvi, la UE hi exporta vi, licors, formatges i altres productes lactis, maquinària i tecnologia.

27 of 44

3. És possible una transició energètica a la UE?

28 of 44

Un canvi de model energètic

Consum d’energia primària de la UE

La Unió Europea / 3. És possible una transició energètica a la UE?

Fons no renovables

Conseqüències climàtiques

Conseqüències econòmiques i polítiques

Actualment, la major part de l’energia que es consumeix a la Unió Europea encara prové de fonts no renovables, com el petroli, el gas natural i el carbó. El petroli s’utilitza sobretot en el transport (cotxes, camions, avions), el gas natural s’usa per calefacció, cuines i generació d’electricitat i el carbó encara s’utilitza en algunes centrals tèrmiques per produir electricitat, sobretot a països de l’est d’Europa.

Aquestes fonts es fan servir perquè són fàcils d’emmagatzemar i de transportar, i perquè durant molt de temps han estat més barates i disponibles que les alternatives renovables.

Però utilitza fonts d’energia no renovable té dues conseqüències negatives:

Conseqüències climàtiques: provoquen el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la UE. A més, gairebé el 40% de l’electricitat prové de centrals eleèctriques que cremen combustibles fòssils.
Conseqüències geoestratègiques (polítiques) i econòmiques. A la UE hi ha una manca de jaciments de petroli i gas natural. Per tant existeix una dependència d’altres països per obtenir-los. Això vol dir que

no controlen els preus (poden pujar o baixar depenén de l’oferta).
Decisions polítiques d’altres països pot afavorir o dificultar l’arribada d’aquesta energia.

29 of 44

La potenciació de les energies renovables

La Unió Europea / 3. És possible una transició energètica a la UE?

El Pacte Verd Europeu

Objectius 2030 i 2050

Producció d’energia per font

30 of 44

El canvi cap a energies més netes

La Unió Europea / 3. És possible una transició energètica a la UE?

Desigualtat entre països

Falta de consens

Nuclears vs. renovables

Els Estats membres tenen visions molt diferents sobre com avançar en la transició. Alguns, com Alemanya, aposten per eliminar la nuclear i fomentar les renovables, mentre que d’altres, com França, continuen veient la nuclear com a essencial. Això genera tensions dins la UE i fa difícil establir polítiques comunes. A més, hi ha el debat sobre si el gas natural pot ser considerat verd, fet que posa en dubte la coherència del discurs ecològic europeu. La realitat és que molts objectius es fixen, però després es modifiquen segons interessos polítics i econòmics.

💨 Energies netes sí… però no al costat de casa?

A classe hem parlat de com Europa i el món volen fer un canvi energètic: deixar enrere les energies contaminants (com el petroli, el gas o el carbó) i apostar per energies renovables, com el sol, el vent o l’aigua.

Aquestes energies són més netes i no contaminen el planeta, però també necessiten espai. Per funcionar, calen aerogeneradors (molins de vent), plaques solars, instal·lacions elèctriques… I aquí comencen els problemes.

Moltes persones estan a favor de l’energia verda, però no volen que aquestes instal·lacions es facin a prop de casa seva. Això és el que està passant, per exemple, amb un projecte de parc eòlic marí davant de la Costa Brava.

⚖️ El conflicte

Els defensors del projecte diuen que és una gran oportunitat per reduir les emissions de CO₂, crear llocs de treball verds i fer que Catalunya sigui més autosuficient energèticament.

Els opositors afirmen que pot fer mal al paisatge, al turisme, als pescadors i a la biodiversitat marina.

Això ens porta a una pregunta clau:

Estem disposats a fer sacrificis pel futur del planeta?

🧠 Proposta de debat per a la classe

Estem a favor de les energies renovables, però... on instal·lem les infraestructures?

Algunes preguntes que podeu debatre:

És just voler energia neta però no voler plaques solars o molins de vent a prop de casa?

Com podem decidir on col·locar aquestes instal·lacions?

Qui hauria de tenir la paraula en aquestes decisions? Els veïns? Els científics? El govern?

Hi ha altres alternatives?

31 of 44

La Unió Europea / 3. És possible una transició energètica a la UE?

32 of 44

Els problemes de la dependència energètica

La Unió Europea / 3. És possible una transició energètica a la UE?

Importació de gas i petroli

Geopolítica del gas

Dependència de Rússia

33 of 44

La Unió Europea / 2. És possible una transició energètica a la UE?

Comentari didàctic del mapa: D’on prové el gas que consumim a Europa?

Aquest mapa ens mostra les principals rutes de subministrament de gas a Europa. El gas no es produeix de manera suficient dins de la Unió Europea, per tant, hem de comprar-lo a altres països. I per fer-lo arribar, es construeixen gasoductes, que són grans canonades subterrànies o submarines que transporten el gas des del país productor fins al consumidor.

🔹 Els principals proveïdors de gas per a la UE són:

Rússia (en vermell): Fins fa poc, era el principal proveïdor de gas per a Europa. Molts països com Alemanya, Polònia o Àustria depenien molt d’aquest gas. El conflicte amb Ucraïna ha posat en dubte aquesta dependència i ha provocat una crisi energètica.�
Algèria (en verd): Subministra gas sobretot a països del sud d’Europa, com Espanya, França i Itàlia. El gas hi arriba a través de gasoductes que travessen el Mediterrani.�
Iran i l’Azerbaidjan (en taronja): També són proveïdors, però en menor quantitat. El gas arriba a través de Turquia, tot i que la infraestructura encara està poc desenvolupada.�
Noruega i el mar del Nord (en gris): És una font pròpia d’Europa, però no n’hi ha prou per abastir tot el continent.�

🔍 Què podem observar al mapa?

Hi ha molts gasoductes actius que venen sobretot de l’est i el sud.�
També hi ha gasoductes projectats (amb línia discontínua) que mostren per on es vol fer arribar gas en el futur.�
Europa està interconnectada, és a dir, el gas que entra per un lloc pot circular cap a altres països.�

💬 Què podem reflexionar?

Europa depèn molt del gas de fora, i això suposa un risc si hi ha conflictes amb els països proveïdors (com passa amb Rússia).�
Tot i parlar de fer una transició cap a energies renovables, el mapa mostra que Europa encara està molt lligada al gas natural, que és una energia fòssil.�
Alguns països (com Algèria) tenen relacions comercials importants amb la UE tot i tenir governs autoritaris o problemes de drets humans, cosa que planteja contradiccions ètiques i polítiques.�

🧠 Missatge clau per l’alumnat

Europa encara depèn molt del gas per produir energia i escalfar les llars. Aquesta energia sovint prové de països amb els quals hi ha tensions polítiques. Per això, la Unió Europea vol buscar alternatives renovables i reduir aquesta dependència.

34 of 44

La Unió Europea / 2. És possible una transició energètica a la UE?

Comentari didàctic del mapa: D’on prové el gas que consumim a Europa?

Aquest mapa ens mostra les principals rutes de subministrament de gas a Europa. El gas no es produeix de manera suficient dins de la Unió Europea, per tant, hem de comprar-lo a altres països. I per fer-lo arribar, es construeixen gasoductes, que són grans canonades subterrànies o submarines que transporten el gas des del país productor fins al consumidor.

🔹 Els principals proveïdors de gas per a la UE són:

Rússia (en vermell): Fins fa poc, era el principal proveïdor de gas per a Europa. Molts països com Alemanya, Polònia o Àustria depenien molt d’aquest gas. El conflicte amb Ucraïna ha posat en dubte aquesta dependència i ha provocat una crisi energètica.�
Algèria (en verd): Subministra gas sobretot a països del sud d’Europa, com Espanya, França i Itàlia. El gas hi arriba a través de gasoductes que travessen el Mediterrani.�
Iran i l’Azerbaidjan (en taronja): També són proveïdors, però en menor quantitat. El gas arriba a través de Turquia, tot i que la infraestructura encara està poc desenvolupada.�
Noruega i el mar del Nord (en gris): És una font pròpia d’Europa, però no n’hi ha prou per abastir tot el continent.�

🔍 Què podem observar al mapa?

Hi ha molts gasoductes actius que venen sobretot de l’est i el sud.�
També hi ha gasoductes projectats (amb línia discontínua) que mostren per on es vol fer arribar gas en el futur.�
Europa està interconnectada, és a dir, el gas que entra per un lloc pot circular cap a altres països.�

💬 Què podem reflexionar?

Europa depèn molt del gas de fora, i això suposa un risc si hi ha conflictes amb els països proveïdors (com passa amb Rússia).�
Tot i parlar de fer una transició cap a energies renovables, el mapa mostra que Europa encara està molt lligada al gas natural, que és una energia fòssil.�
Alguns països (com Algèria) tenen relacions comercials importants amb la UE tot i tenir governs autoritaris o problemes de drets humans, cosa que planteja contradiccions ètiques i polítiques.�

🧠 Missatge clau per l’alumnat

Europa encara depèn molt del gas per produir energia i escalfar les llars. Aquesta energia sovint prové de països amb els quals hi ha tensions polítiques. Per això, la Unió Europea vol buscar alternatives renovables i reduir aquesta dependència.

35 of 44

4. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

36 of 44

La importància de la indústria a la UE

La Unió Europea / 4. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

⅓ PIB i ocupació

Mercat únic

Cooperació industrial

Pes de la indústria en el PIB de la UE

La indústria és molt important per a l’economia de la Unió Europea. Tot i que el sector serveis (com el comerç o el turisme) té més treballadors, la indústria genera una gran part del valor econòmic. De fet, representa gairebé un terç del PIB i de la feina que es crea a Europa.

Un dels motius pels quals funciona tan bé és perquè a la UE tenim el mercat únic. Això vol dir que les empreses poden vendre, comprar i transportar productes entre països europeus sense pagar impostos extres (aranzels) ni haver de fer molts papers. Això ajuda molt les empreses a col·laborar i ser més eficients.

Un exemple molt clar és el cas d’Airbus:

Les ales es dissenyen al Regne Unit,�
El fuselatge es fabrica a Alemanya i Espanya,�
I l’avió es munta a França.�

Tot això només és possible perquè hi ha confiança i normes comunes entre països. És com si tot Europa fos una gran fàbrica.

Passa el mateix amb els cotxes: una empresa pot dissenyar un cotxe a Itàlia, fer les peces a Hongria i muntar-lo a Alemanya. Així, cada país fa el que sap fer millor i es beneficien tots. És el que anomenem cooperació industrial.

37 of 44

Tipus d’indústria i innovació

La Unió Europea / 4. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

Alta tecnologia

Valor afegit

Producció especialitzada

El sector industrial europeu ha evolucionat molt en les darreres dècades. Des dels anys 80, la UE ha deixat enrere part de les indústries tradicionals (com tèxtil o mineria) i ha apostat per activitats que generen més valor afegit. És a dir, no només es fabrica un producte, sinó que s’hi afegeix coneixement, disseny, tecnologia i qualitat.

Per exemple, en lloc de fer roba barata, es dissenyen i produeixen medicaments, avions, sistemes electrònics o cotxes intel·ligents. Aquests productes requereixen més recerca, més formació i millors tecnologies. Això és el que entenem per producció especialitzada.

Les indústries d’alta tecnologia són fonamentals per fer Europa més competitiva. Pensem en empreses com Siemens (Alemanya) o Philips (Països Baixos), que treballen en camps com la robòtica, la salut o l’energia. Aquest tipus d’indústria necessita treballadors formats, ofereix feines estables i de qualitat, i connecta molt amb universitats i centres de recerca.

La UE aposta per la indústria d’alta tecnologia perquè crea feines bones, fa que Europa sigui més innovadora i independent, i ajuda a construir un futur més sostenible.

38 of 44

On es localitza la indústria europea?

La Unió Europea / 4. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

La banana blava

Eix Manchester - Torí

Zones industrials fortes

La indústria a Europa no es reparteix de manera uniforme. Hi ha zones amb molta activitat industrial i d’altres molt menys desenvolupades en aquest àmbit. La franja que concentra més indústria rep el nom de “Banana Blava”, i va des del sud del Regne Unit fins al nord d’Itàlia, passant per països com Bèlgica, Luxemburg, Alemanya o els Països Baixos.

Aquesta regió destaca per tenir bones infraestructures, gran capacitat d’exportació, presència d’empreses potents i treballadors molt formats. És una de les àrees més riques i actives d’Europa. També és coneguda com l’eix Manchester–Torí.

Fora d’aquesta banana, també hi ha zones industrials fortes com el corredor mediterrani a Espanya (Catalunya, País Valencià), el nord de França, la regió de Silèsia a Polònia o Praga a Txèquia. Aquestes zones solen tenir una economia més dinàmica i oportunitats laborals més bones.

📽️ Guió per introduir el vídeo:

El Corredor Mediterrani és una infraestructura clau per a la indústria del sud d’Europa. El vídeo mostra com connectarà ciutats i ports importants del litoral mediterrani espanyol per transportar mercaderies de manera més ràpida, sostenible i barata. Ajudarà molt a les regions industrials com Catalunya o València.

💬 Missatge clau per a l’alumnat:

Aquest tipus d’infraestructura fa que una regió pugui ser més competitiva. Però també cal saber que aquest projecte s’ha anat retardant molt per interessos polítics i centralistes del govern central, que prioritza l’eix radial amb Madrid. Aquest debat ajuda a entendre com la política també influeix en el desenvolupament econòmic de les regions. Així poden relacionar geografia amb economia i entendre com el lloc on es viu pot influir en el tipus d’activitats econòmiques predominants.

39 of 44

La Unió Europea / 4. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

🗺️ Guió per explicar el mapa: "La banana blava europea"

🔹 1. Què mostra aquest mapa?

Aquest mapa representa el nivell de riquesa per habitant (PIB per càpita en PPS) a les diferents regions d’Europa.

Com més foscos són els blaus, més alt és el nivell econòmic i de desenvolupament.

🔹 2. Què és la banana blava?

És la franja amb forma de plàtan (o banana) que va de Manchester (Regne Unit) fins a Milà (nord d’Itàlia). Passa per ciutats com Londres, Brussel·les, Amsterdam, Frankfurt, Zuric o Múnic.

Aquí es concentra:

Molta població

Molta activitat industrial i empresarial

Inversions en tecnologia i recerca

Alt nivell de vida i desenvolupament econòmic

🔹 3. Per què és important?

Aquesta regió és el motor econòmic d’Europa. És on hi ha més oportunitats de feina qualificada, més infraestructures modernes, més innovació i connectivitat entre ciutats.

🔹 4. I la resta d’Europa?

Zones en verd i groc tenen un nivell de riquesa similar o una mica inferior a la mitjana europea.

Zones en taronja i marró (com moltes regions d’Espanya, Portugal o l’Est d’Europa) tenen un PIB per càpita molt per sota de la mitjana. Això vol dir menys renda, menys indústria, i sovint menys serveis.

🔹 5. Reflexió per a l’alumnat:

→ Per què creus que la riquesa i la indústria estan concentrades en una franja concreta i no repartides igual per tot el continent?

→ Com es podria ajudar a equilibrar aquest desenvolupament?

→ Coneixes algun lloc que formi part d’aquesta “banana blava”? Què en saps?

40 of 44

Reptes i crítiques a la indústria europea

La Unió Europea /4. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

Dependència exterior

Deslocalització

Costos elevats

Regulacions estrictes

Competència global

Cost de producció per unitat entre regions

Tot i que la indústria europea té molts punts forts, també té problemes importants que poden fer que no sigui tan competitiva en un món globalitzat.

🔹 Dependència de fora� Europa no té totes les matèries primeres que necessita per fabricar (com el liti, el coure o el gas natural). Les ha d’importar d’altres països. Això és un problema quan hi ha crisis internacionals, com la guerra d’Ucraïna o conflictes comercials amb la Xina.

🔹 Deslocalització� Moltes empreses europees han traslladat les seves fàbriques a països on la mà d’obra és més barata. Això ha fet que algunes regions europees perdin indústria i llocs de treball, com ha passat en comarques com el Berguedà.

🔹 Costos elevats i moltes normes� A Europa els salaris són més alts i hi ha lleis molt estrictes per protegir el medi ambient i la seguretat laboral. Això és molt positiu per cuidar les persones i la natura, però també fa que produir sigui més car i que les empreses tinguin més dificultats per competir amb productes més barats de fora.

🔹 Competència global� Europa ha de competir amb països com la Xina, els Estats Units o l’Índia, que poden fabricar productes semblants a preus molt més baixos. Això obliga les empreses europees a buscar maneres de ser més eficients i innovadores.

💬 Reflexió final per a l’alumnat� → És possible tenir una indústria responsable i sostenible, i alhora ser competitius?� → Què preferiries tu: pagar una mica més per un producte local i ètic, o comprar un de més barat però fet amb menys garanties?

Aquest és un bon debat per fer a classe!

41 of 44

L’estratègia de la reindustrialització

La Unió Europea / 4. Quin paper juga el sector secundari a la UE?

Reindustrialització

Autonomia estratègica

Retorn a la producció

Inversió en sectors clau

EL concepte de la reindustrialització fa referència a l’estratègia de la UE per tornar a impulsar la producció industrial dins del propi continent. Durant dècades, moltes empreses havien deslocalitzat la seva producció a països on els costos eren més baixos. Ara, però, la UE vol recuperar aquestes indústries.

Per què ho vol fer la UE? Per guanyar autonomia estratègica. És a dir, per no dependre tant de l’exterior per a obtenir productes en indústires essencials. Per exemple, durant la pandèmia es va veure que Europa no produïa prou mascaretes, vacunes o medicaments. I amb la guerra d’Ucraïna es va fer evident la dependència energètica i de certes matèries primeres respecte a Rússia.

Per això es vol fomentar el retorn de la producció (les fàbriques). Que les empreses que havien marxat tornin a instal·lar-se a Europa . Això s’aconsegueix oferint ajudes econòmiques a les empreses que vulguin fabricar a Europa, invertint en infraestructures (ports, carreteres, tren…) o abaratint l’energia per a produir,

Finalment, la UE està centrant molts esforços en la inversió en sectors clau, com ara:

Tecnologia i semiconductors, essencials per fabricar electrònica.
Farmacèutica i biotecnologia, per a una salut pública forta.
Energies renovables i bateries, per garantir la transició ecològica.

És important explicar a l’alumnat que aquesta nova indústria no serà com la del segle XX: ha de ser més moderna, innovadora, sostenible i generar ocupació de qualitat. I que tot això té a veure amb la seva vida quotidiana: tenir accés a tecnologia, energia, salut, feina i benestar en el futur.

42 of 44

5. Punts forts del sector terciari a la UE

43 of 44

2.

44 of 44

2. L’hominització