Societat industrial
Societat de classes
Teòrica Igualtat jurídica
Diferències definides per la
posició econòmica (rics/pobres)
propietaris/no propietaris
Burgesos
Proletaris
Gran burgesia (aristocratització)
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Classe dominant (juntament amb l’antiga aristocràcia)
Es defineix per
dividida
classificats
Eren la
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER
Existeix desigualtat d’oportunitats
Proletaris
Treballador que només és
propietari de la seva força de treball
Dures condicions de vida i de treball
Pateixen
Males condicions de vida
(alimentació, roba ...)
Cigrons, 125 g. 0,12
Carn, 250 g. 0,50
Dinar Cansalada, 72 g. 0,15
Verdura, ½ quilo 0.08
SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vic, 1858.
DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA
Amb cèntims
Casa 0,50
Pa, 2 quilos, a 36 cts. 0,72
Carbó, 1 quilo 0,23
Esmorzar (cafè amb llet) 0,36
Carn, 250 g. 0,50
Patates, ¾ de quilo 0,12
Oli, 125 g. 0,24
Sopar Llum, oli mineral 0,10
Sabó i altres 0,25
Tabac 0,10
TOTAL DIARI 3,97
Jornal 2,50
dies de treball 298
INGRESSOS
Total d’ingressos anuals pare de família
745 pts
Total despesses anuals no incloses vestuari,
salud, oci, ...
1440 pts
Proletaris
Treballador que només és
propietari de la seva força de treball
Dures condicions de vida i de treball
Pateixen
Llargues jornades laborals
Males condicions de treball
Dones i nens amb sous més baixos
Disciplina laboral estricta
Nul·la legislació laboral
Salaris molt baixos
Males condicions de vida
(alimentació, roba ...)
Habitatges precaris, barris
degradats
Problemes d’escolarització
Analfabetisme
Treball infantil
Mortalitat alta
(sense seguretat social)
Explotació
Prendre consciència d’aquesta explotació és
Prendre consciència de classe
Quan passa això
Moviment Obrer
S’inicia el
Primeres manifestacions
Ludisme
(Ned Ludd)
Destrucció de màquines
2. La resposta dels obrers. Els orígens del moviment obrer
1800-1840
Una amenaça ludita
“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “
Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)
Primeres manifestacions obreres
Ludisme
(Ned Ludd)
Destrucció de màquines
Primeres Associacions obreres: els sindicats
Anglaterra, 1824
Catalunya, 1843
Sindicats
Reivindicacions laborals:
millor sou, menor jornada,
limitar treball infantil,...
Lluitaven per
Daumier
2. La resposta dels obrers. Els orígens del moviment obrer
REACCIÓ EMPRESARIS?
1800-1840
Formes d’acció
Negociació?
Vaga?
Socialisme, segle XIX
Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme
Denuncien la misèria dels obrers i les desigualtats provocades
per la concentració de la propietat privada
Proposen nous models d’organització social basats en formes de
propietat col·lectiva que facin desaparèixer les classes socials
3.- El pensament socialista
NOVES IDEES, 1850-1917
El Socialisme revolucionari del segle XIX presentarà
dos grans tendències
Consideren que la burgesia no cedirà voluntariament i que el canvi social, inevitablement, haurà de ser producte d’una revolució
Propugna una revolució obrera
Per aconseguir el poder polític
El nou govern obrer col·lectivitzaria la propietat
Sense propietat privada no hi hauria
classes socials ni injustícia social
Cal que els obrers s’organitzin en
partits polítics obrers i socialistes.
Participen a les eleccions. Els diputats socialistes propugnen reformes legals: sufragi universal (homes i dones), regulació de la jornada laboral, impost progressiu sobre la renda, ...
3.- El pensament socialista
El socialistes revolucionaris
Propugna una revolució obrera
Per a destruir el poder polític,
l’Estat i la propietat privada
La nova societat s’organitzaria
sota els principis de llibertat
individual i solidaritat
Contraris a l’organització i
participació política.
Proletaris del món,
uniu-vos!
Ni Dèu, Ni Pàtria, Ni Amo!
A
"Tots els partits polítics, des del més absolutista i conservador fins els partits obrers, pretenen apoderar-se del poder polític, que és el mateix que dir que pretenen apoderar-se de la força.
Amb la força no és possible que domini la raó, i on no hi ha raó no pot haver-hi ni moral, ni llibertat, ni res de res. Per això som enemics de qualsevol partit.
On hi ha política hi ha govern, on hi ha govern hi ha autoritat, on hi ha autoritat no hi ha llibertat, i on no hi ha llibertat la justícia és impossible".
Juan Cordobés: resposta oral a la Comissió de reformes socials del congrés. 1884.
A quina ideologia pertany aquest pensament?
"La burgesia menteix hipòcritament i anomena poder de tot el poble, o sigui democràcia, allò que és, de fet, la dictadura de la burgesia, la dictadura dels explotadors sobre els treballadors.
Només la dictadura del proletariat pot alliberar la humanitat de la opressió del capital i de la mentida de la democràcia burgesa, la democràcia dels rics. La dictadura del proletariat pot establir una democràcia pels pobres fent que els beneficis del país siguin efectivament beneficis per a la majoria del país. La dictadura del proletariat serà la substitució de l'Estat burgès, per l'Estat proletari.
Aquest és el camí que pot acabar conduint a la desaparició total de les classes socials i, a la fi, a la desaparició definitiva de l'Estat com a instrument de domini.” Lenin
A quina ideologia pertany aquest pensament?
“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als nostres ulls, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si.
... (...) ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.
Declaració de Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)
A quina ideologia pertany aquest pensament?
A
3.- El pensament socialista
Les organitzacions socialistes
Internacionalistes
Partits socialistes
nacionals:
PSOE (1879)
Sindicats socialistes
UGT (1888)
Atemptats
terroristes:
finals s. XIX
Sindicats
anarquistes:
CNT (1911)
Intensament
relacionats
IIa Internacional
(1891-1917)
Agrupa Partits
socialistes
d’Europa
fracàs
Tendències:
- Comunistes
o socialistes revolucionaris
- Socialdemòcrates
o socialistes reformistes
Tendències:
- anarco-comunistes
“acció directa” i espontània
- anarco-sindicalistes
Sindicats revolucionaris
Exercici: Aspectes comuns i diferències entre marxistes i anarquistes
al segle XIX
Aspectes comuns:
Diferències:
Marxistes:
Anarquistes:
.
- ideologia anticapitalista i socialista
- teòricament revolucionaris
- internacionalistes
- organització política
- participació en la vida política
- revolució política: prendre el poder,
primer pas per a transformar la
societat.
-contaris a l’organització
i la participació política
- revolució social: destruir l’estat i
tota forma de poder i autoritat,
únic pas per a
transformar la societat.