L'ESQUIMAL
Un esquimal perdut en el desert
entonava cançons amb el seu banjo,
i recordava el seu país ...
allà, on ell era feliç.
badabadum badum badum badabadum
badabadum badum badum badabadum
He vingut d´Alaska, dubi dubi dubi dubi ua, ua, ua
Per això en aquest moment, en trobo malament,
degut a la calor i aquest gran vent
Tenia un iglú molt petitó.
No hi havia mosquits, ni teranyines, ni corcs
El cel era blau, les aigües també
ni gota de pols hi havia pel carrer
badabadum badum badum badabadum
badabadum badum badum badabadum
JOHN BROWN
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
era un petit indi, en John.
Un petit, dos petits, tres petits indis,
quatre petits, cinc petits, sis petits indis.
Set petits, vuit petits, nou petits indis,
deu petits indis John.
Deu petits, nou petits, vit petits indis,
set petits, sis petits, cinc petits indis,
quatre petits, tres petits, dos petits indis,
un petit indi, John.
UNA MOSCA
Una mosca volava per el llum,
i el llum es va apagar,
i la pobra mosca es va quedar a les fosques,
i la pobra mosca no va poder volar.
(es pot repetir la cançó amb la a, e, i, o, u)
DALT DEL COTXE
Dalt del cotxe hi ha una nina
que en repica els cascavells.
trenta, quaranta, l'ametlla amarganta,
pinyol madur vés-te'n tu.
Si tu te'n vas, nero, nero, nero,
si tu te'n vas, nero, nero, nas.
EL MÓN SERIA MÉS FELIÇ
El món seria més feliç
si tots fóssim amics.
Jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.
El món seria molt millor
si no tinguéssim por,
si sense demanar perdó
poguéssim ser com som.
El món seria més humà
si tots fóssim germans,
si ens agaféssim de les mans
com mai ho hem fet abans.
En un altre món,
és el món que volem,
és el món que volem,
en un altre món...
EL MONSTRE DE BANYOLES
Ens ho diu la història d´un vell poble
on hi habitava un monstre fa molts anys
diuen que treia foc per les orelles
per la boca, pel nas i pels queixals.
És el mon, mon
el monstre de Banyoles
que men, men men
que menjava persones
És el mon mon
el monstre de Banyoles
una per dia sense fer terrebastall.
Com veureu, tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
sel's empassava com qui no menja res.
I la gent de tota la contrada
un pacte amb gràcia amb ell varen signar
donant-li cols, patates i albergínies
perque aquell monstre es tornes vegeterià.
És el mon, mon el monstre de Banyoles
que men, men men que menjava persones.
És el mon mon, el monstre de Banyoles
una per dia sense fer terrebastall.
EL PAPA DE LA PEPA
El papa de la Pepa és mariner;
ja ho sé!
I té una pipa llarga de paper;
ja ho sé!
I l’altre dia, a popa l'encengué,
ja ho sé, ja ho sé!
I es va fer pupa al nas;
jo no ho sé pas!
El papa de la Pepa,
de la pipa, de la popa,
de la pupa.
Pipa!
BINGO
Un bon pagès tenia un gos
i Bingo era el seu nom
Un bon pagès tenia un gos
i Bingo era el seu nom
B-I-N-G-O, B-I-N-G-O, B-I-N-G-O (lletregem les lletres)
i Bingo era el seu nom
PUFF ERA UN DRAC MÀGIC
Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molti sortia a jugar.
Hi havia un nen petitque se l’estimava molt,
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tos dos van preparar un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món travessant el mar.
Quan hi havia una tempesta s’ho arreglaven molt bé
enfilant-se a la cua d’en Puff vigilant el vent.
Nobles, reis i príncepss’inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un critels pirates van callar.
Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans,
i va conèixer altres llocs del món que li van agradar tant.
Que una nit molt gris i trista el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac es varen acabar.
Doblegant el seu llarg coll, el drac es va allunyar;
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament, se’n tornà al fons del mar.
L'ESTEL I EL PI
Un estel hi havia al cel
que quan era de nit
s'apropava a la Terra
per jugar amb el seu amic.
De les punxes de l'estel,
s'hi penjava un bell pi
i volaven entre boira i nit
fent d'allò un moment feliç.
L'estel reia joiós,
feliç cantava el pi,
tot esperant que de nou
el sol sortís.
Fins després, li diu l'estel,
ja hi seré, diu el pi,
fruiré d'aquests moments tranquils
fins que tornis a venir.
i és que el temps és un instant,
ara hi ets i ara no;
sort en tinc, del teu record, amic,
que el duc sempre dins del cor."