1 of 22

�

�Inclusió Educativa:

Aspectes clau en la comprensió i en les pràctiques a l’escola.

Climent Giné

Professor emèrit. Blanquerna - Universitat Ramon Llull

�

SERVEI EDUCATIU DEL GARRAF

5 d’octubre de 2023

2 of 22

Guió

Reflexions inicials. Algunes paradoxes.
Aspectes clau per a la millora de les pràctiques.

3 of 22

1. Reflexions inicials. Algunes paradoxes.

Per què ens costa tant canviar les pràctiques?
El capacitisme (ableism) és una barrera.
Celebrar la diversitat.
La inclusió comporta canviar les pràctiques.
El valor de l’entorn.

4 of 22

1.1 Per què ens costa tant canviar les pràctiques?�

Es constata una escletxa entre el què sabem i les pràctiques.

Paradoxa

Des de l’any 1984, s’obren les escoles a l’alumnat amb problemes en el seu desenvolupament. La legislació és clara respecte la inclusió educativa; s’han dut a terme infinites accions de formació dins i fora dels centres ...
Avui estem fent les mateixes queixes de l’any 1985 a Ripollet: “Integració, sí; però amb mitjans (recursos)”. A més, en general, la major part de CEE de Catalunya tenen més matrícula.
Percebem la inclusió com “alguna cosa que s'afegeix al que ja fem”.

5 of 22

1. 2 El “capacitisme” (ableism) és una barrera.

Bogart i Dunn (2019) defineixen el capacitisme com "estereotips, prejudicis, discriminació i opressió social cap a les persones amb discapacitat’’ (pàg. 651
“Desmantellar les barreres sistèmiques és crític per avançar en la equitat i la inclusió” (Shogren, 2022).
Shogren (2022) ens anima a examinar de manera crítica el grau en que la manca de progrés cap a resultats inclusius està arrelada en el capacitisme.

6 of 22

1. 3 Celebrar la diversitat.

“Podria recórrer a la resposta fàcil, falten bombers, falten recursos, ... però no, el que cal és preparar el territori (cuidar i promoure la diversitat en els boscos (mosaic, diverses plantacions, desbrossar), i suport al món rural perquè s’hi pugui guanyar la vida” Marc Castellnou, Cap del Grup d’Actuacions Forestals.
La prioritat no hauria de ser demanar més recursos; sinó promoure la diversitat i apoderar els mestres/l’escola. En definitiva, cuidar el territori: escola, aula, els mestres.

7 of 22

1. 4 La inclusió comporta canviar les pràctiques.

Florian (2014) afirma que la inclusió es dóna quan les diferències es consideren parts essencials de la vida i els professors responen a les diferències sense marginar csp alumne.
La concepció d'inclusió que defensem implica, doncs, tots els alumnes; tots els alumnes han de participar socialment i aprendre d’acord amb les seves característiques i condicions
Encara avui, els alumnes s’identifiquen pels seus “dèficits” (dificultats) i es manté l’organització escolar en grups basats en “la normalitat” i la “desviació”.
Us convido a llegir personalment i comentar en equip l’article que us facilito.

8 of 22

1. 5 El valor de l’entorn.

El desenvolupament té lloc en la interacció de l’individu amb el seu entorn.

Les característiques individuals no són determinats; el realment important és la naturalesa, la qualitat, l'oportunitat i l'ajust (suports) de les interaccions en els diferents contextos de vida. En el nostre cas, a l’aula, a l’escola i a la família.
La concepció ecològica i social del desenvolupament obliga a prioritzar l’entorn: dissenyar escenaris en què els nens i les nenes puguin participar, interactuar entre ells, amb els professors i amb els mitjans materials disponibles.

9 of 22

2. Aspectes clau per a la millora de les pràctiques

Una qüestió de drets.
“Desconstruir” el diagnòstic.
Promoure la participació i l’èxit de tots els alumnes a l’aula.
Pensar en tota l’escola, tots els alumnes en la seva diversitat.
Transformar el rol de l’especialista.
Lideratge, coordinació, innovació.
Acompanyar les famílies.

10 of 22

2. 1 La inclusió educativa és una qüestió de drets

Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat (NU, 2006; art.24); ratificada per Espanya el 2008.

Darrere d’una norma (llei, decret, acord internacional) hi ha la salvaguarda d’un dret d’una persona i/o un col·lectiu.
Implica comprometre la nostra actuació amb els drets i dignitat de tots els infants i joves.
El respecte pels drets, no és discrecional.
Els drets obliguen tots els actors (administració, centres, organitzacions i societat).

(LEC, 2009; Decret 150/2017; LOMLOE, 2020).

11 of 22

2. 2 “Desconstruir” el diagnòstic.�

Explorar les necessitats de suport és un objectiu compartit entre els professionals de l’EAP i els professors/es.
Ana Serrano (Portugal) proposa deixar de banda el terme/concepte d'“avaluació” (diagnòstic) (com a funció dels equips psicopedagògics) per parlar de “comprendre” el nen, la família, l'entorn (aula).
Suposa un canvi radical. El focus no ha de ser el nen (o els pares); sinó, explorar les variables contextuals que tenen un efecte en el funcionament del nen (de la família; de l'aula).

12 of 22

2. 2 “Desconstruir el diagnòstic.

Les pràctiques d'avaluació (diagnòstic) solen portar aparellats objectius de rehabilitació/correcció de les dificultats del nen. Quan sovint, les dificultats tenen a veure amb les limitacions de l'entorn.
Comprendre el nen/a ens porta a fixar-nos en les fortaleses i identificar-ne els possibles suports.
La inclusió demana una altra manera d’aproximar-nos a les necessitats de suport de l’alumnat i les famílies.
No disposem de tradició, formació suficient, ni instruments adequats que ens informin no tant de les característiques del nen sinó del que necessita per progressar, incloent-hi les modificacions de l'entorn.

13 of 22

2. 3 Promoure la participació i l’èxit de tots els alumnes a l’aula.��

Simón, Dyson, & Giné (EASNIE, en premsa) afirmen:

“ … un enfocament inclusiu requereix ampliar el focus en la manera com pensem sobre el suport. En poques paraules, hem de passar d'un enfocament centrat en el nen, en què es brinden formes específiques de suport a un grup específic d'alumnes 'amb dificultats', a un enfocament de context més ampli (nen i aula/escola), on es mobilitza tot l'entorn en què els alumnes aprenen i es desenvolupen per donar suport a tot l'alumnat ”.

14 of 22

2. 3. Promoure la participació i l’èxit de tots els alumnes a l’aula.��

La inclusió educativa suposa promoure la participació i l’èxit de tots.

La participació suposa entorns on tots els nens i nenes se senten benvinguts i disposen d'oportunitats per aprendre i ser feliços.
La participació va més enllà de la mera “presència” i suposa que tots els alumnes se sentin acollits i valorats a l'escola (sentit de pertinença); estiguin implicats (engagement) en les activitats a l'aula ia l'escola; i aconsegueixin els objectius.
Vetllar per la qualitat de les relacions personals que genera benestar en tots.

15 of 22

2. 4 Pensar en tota l’escola, tot l’alumnat en la seva diversitat.�

“La política d’educació inclusiva a Nova Escòcia (Canadà) s’ha ampliat per incloure un objectiu d’equitat, amb un enfocament no només als estudiants amb necessitats educatives especials, sinó a tots els estudiants, en particular aquells més sovint marginats pels sistemes escolars canadencs.

Sorgeixen quatre temes clau interconnectats: 1) els rols i les identitats canviants dels educadors i dels especialistes; 2) els rols canviants dels professors tutors; 3) la importància del suport per garantir pràctiques universals, diferenciades i efectives; i 4) l’aprenentatge professional del personal de l’escola”.

Whitley & Hollweck (2020)

16 of 22

2. 5 Transformar el rol de l’especialista.�

Les evidències mostren que és necessari que la funció dels especialistes estigui alineada amb els principis de la inclusió: millorar el context.
La tradició de dedicar-se a atendre l’alumnat amb “problemes” no sol ser eficaç ni contribueix a transformar l'escola en un entorn ric en oportunitats per a tothom.
La prioritat dels especialistes és, fonamentalment, contribuir a les mesures universals: ajudar el professor tutor a aconseguir la participació de tots els alumnes per a l'assoliment dels objectius establerts al currículum.

17 of 22

2. 5 Transformar el rol de l’especialista

Les mesures addicionals i intensives, en què poden contribuir els especialistes, no suposen “objectius” ni “espais” diferents dels dels altres companys, sinó que fan referència a estratègies educatives i organitzatives que flexibilitzen la manera d'ensenyar i aprendre.
Les mesures addicionals i intensives diversifiquen i enriqueixen les vies a través de les quals els alumnes poden accedir al currículum, tot ampliant les oportunitats d'aprenentatge per a tothom.
No ens ajuda buscar la coartada de noves ”figures” (especialistes).

18 of 22

2. 6 Lideratge, coordinació, innovació (mesures estructurals que afecten tot el centre).��

El lideratge i el treball en equip són un requisit i una condició d'una educació de qualitat per a tothom (inclusió).
Sovint les accions adreçades a l'atenció a la diversitat responen a iniciatives individuals, parcel·lades i superposades.
El lideratge té a veure amb establir relacions i compartir objectius.
Promoure la inclusió suposa, també, donar suport / orientar els equips directius en el lideratge i la coordinació (interna i externa).
Les preguntes constants sobre com promoure la participació de tots els alumnes i els suports necessaris porten a la innovació.

M. Fullan (2020) i l'EASNIE (2018; 2020) ofereixen propostes sòlides sobre com fomentar el lideratge escolar inclusiu.

19 of 22

2. 7 Acompanyar les famílies.� �

Avançar en la inclusió exigeix analitzar i repensar el tipus i la qualitat de la relació amb les famílies.
L'objectiu és ajudar els pares a millorar les pràctiques educatives familiars (famílies més competents).
La relació sol ser “directiva” (dir als pares què han de fer).
La relació ha de “lliscar” a poc a poc cap a la col·laboració / acompanyament a les famílies, a partir d'escoltar-les, reconèixer-les el coneixement del seu fill/a, i formular objectius de forma conjunta.

20 of 22

Corol.lari

Avançar cap a una escola en la que tots els alumnes són acollits i progressen en els seus objectius acadèmics i personals, demana canviar els nostres valors, creences, i pràctiques.

Manllevant les paraules de M. Castellnou, inclusió vol dir preparar el territori: cuidar i promoure la diversitat i cuidar / donar suport als mestres.

La inclusió educativa és un fenomen complex que demana una actitud esperançada i persistent de fer-nos preguntes, de cerca honesta i compartida entre totes i tots els agents.

Aquestes paraules de Lev Tolstoi (1828 – 1910) resumeixen el què vull significar:

“L'artista, per poder influir en els altres, ha de cercar: la seva obra ha de ser una cerca. Si ja ho ha trobat tot, si ho sap tot i adoctrina o es diverteix deliberadament, no hi exerceix cap influència. Només si busca, l'espectador, l'oient, el lector, se li uniran en la cerca”.

21 of 22

Moltes gràcies!

climentgg@blanquerna.url.edu

22 of 22