13:30 - 14:00 Taula rodona-3 Quines millores caldrà introduir a la formació inicial i continuada del professorat?. 

1 Punt de partida: Marco de competencias de los docentes en materia de TIC UNESCO 2019

Els docents han de tenir les competències TIC per aplicar les polítiques educatives i reinterpretar el currículum. En pedagogia, perfeccionar mètodes de la didàctica tradicional i reorganitzar l’aula com a laboratori de pedagogia pràctica. Ser usuari d eles aplicacions digitals, emprar-les en la gestió i seguir la formació permanent amb xarxes de docents.

​

2 Veure el procés d’orientar l’educació per l’UNESCO 1973: fer persones, per viure en societat de comunicació i comptar amb els recursos de la ciutat educativa. La incorporació de l’OCDE 2000 per recollir indicadors i valorar el sistema escolar impulsant l’orientació als resultats educatius competencials. La UNESCO s’ha anat aproximant a aquestes orientacions i cal adonar-se del canvi.

​

3 La formació en competències docents TIC no pot deixar de banda l’alfabetització verboicònica que aporta l’anàlisi semiòtica comunicativa per a fer la mediació educadora emotiva i racional i suscitar una cultura personalitzada en els alumnes.

​

La Tecnologia educativa és anterior a la incorporació de màquines, és pensar l’educació de manera organitzada, com va iniciar Boom amb la taxonomia d’objectius educatius el 1950.

Martí Teixidó

DIM-EDU. Quines millores caldrà introduir a laformació inicial i continuada del professorat?.

Formació del professorat en TIC/D i IA per a l’educació

UNESCO 2019

​

1 Comprensió TIC en polítiques educatives

fer-se docent TIC/D, ensenyar i aplicar POL.EDU

​

2 Currículum i avaluació

d’instruments TIC/D a reintrerpretació CURRIC.

​

3 Pedagogia perfeccionar mètodes ENS-APR

de didàctica tradicional a pedagogies alternatives.

​

4 Aplicació competències digitals docents

instrucció bàsica i exploració d’aplicacions

​

5 Organització i administració

aula laboratori d’aprenentatge i gestió centre

​

6 Formació permanent dels docents

aprenentatge en xarxa col·legial i enginyar

UNESCO 1973: Aprendre a ser.

La ciència i la tecnologia es desenvolupen. La Pedagogia, art antic i ciència nova.

La ciutat educativa.

UNESCO 1996: Educació: Hi ha un tresor amagat a dins.

Aprendre a conèixer, a fer, a viure junts, a ser.

UNESCO 2015: Repensar l’educació

La formulació de polítiques de l’educació. Replantejar l’educació per a la ciutadania.

​

UNESCO 2022: Reimaginem junts els nostres futurs: Un nou contracte social per a l'educació.

Reimaginem les aproximacions pedagògiques.

​

OCDE des 2000: Cop d’ull a l’educació

Indicadors de comparació estadística. Rendiment del sistema educatiu/escolar.

Proves PISA des 2000 de la OCDE Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes. Cada tres anys.

Proves PIRLS des 2001 de la IEA (Associació Internacional d’Avaluació del Rendiment Educatiu).

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ i DE LA COMUNICACIÓ / DIGITAL

​

Es posa l’atenció en

Formació instruccional en aparells, sistemes, aplicacions i programes.

​

No està ben atesa

Formació en anàlisi semiòtica comunicacional (semiòtica de la comunicació de masses)

El llenguatge verboicònic, relat a través d’imatges. Més que audiovisual.

No sols motivació o complement. És llenguatge. Cal aprendre a fer anàlisi denotativa i connotativa.

​

Pedagogia de la comunicació de masses

Cursos de doctorat: Mediació Educadora, Cultura personalitzada (que han de ser bàsics)

​

Model de MEDIACIÓ EDUCADORA

EMOCIONAL. Cadascú té les seves vivències i valoracions.

RACIONAL. Podem aportar dades i fets. Diàleg amb els altres a l’escola.

Escola ComunicActiva: l’escola de la societat de masses telecomunicada (1992)

activar la comunicació de masses, l’actualitat al currículum i mediació educadora.

​

L’educació:

entre el desenvolupament (exducere) i

La conducció o pragmatisme (educare)

Estem carregant la balança de la conducció? Molt? Tot?

La tècnica/tecnologia és inicialment instructiva, exercitació repetitiva

El pensament és progressivament comprensiu, interpretatiu, creatiu.

Vectors de l’aprenentatge emocionant

cognitiu

Intensitat de l’aprenentatge

implicació

temps

experiència

Equació de l’aprenentatge

​

Aprenentatge =

capacitat interna X mitjans externs

- desenvolupament + potència

+ desenvolupament - potència

​

+mitjans, + potència tecnològica

Aprenentatge augmentat, modificat

INFORMACIÓ

preconeixement

reconeixememt

memòria

COMPRENSIÓ

representació

interpretació

associació

APLICACIÓ

acció

instrucció

destresa

ANÀLISI-

-SÍNTESI

descomposició

reestructuració

​

AVALUACIÓ

comprovació

crítica

valoració

CREACIÓ

invenció

enginy

novetat

TAXONOMIA

del procés

EDUCATIU

​

a partir de la

Taxonomia dels objectius educatius de Benjamin Bloom

​

dimensió

COGNITIVA

​

Revisió per a

EDUCACIÓ BÀSICA actual

Dimensió

AFECTIVA

motivació atenció

implicació

organització

apropiació

Dimensió

PSICOMOTORA

imitació

manipulació

precisió

coordinació

aplicació habituació

Taxonomia de Bloom. Versió adaptada lliure de Martí Teixidó (2024)