Anàlisi postelectoral
Eleccions al Parlament 2024
Participació electoral
Correlació de la participació amb el vot al PSC:
El vot al PSC correlaciona positivament amb l’increment de la participació. Per cada punt percentual que s’incrementa la participació, el vot al PSC incrementa en un 0,7%.
Correlació de la participació amb el vot d’ERC:
En canvi quan analitzem el mateix amb ERC veiem que la correlació és negativa: a major increment de la participació més decreix el seu vot. En concret, per cada punt més de participació, el vot a ERC decreix en un 0,12%
Correlació de la participació amb el vot als Comuns:
En el cas dels Comuns també existeix aquesta mateixa correlació tot i que de forma molt menor, per cada punt més percentual de participació, s’incrementa un 0,06% el nostre vot.
La participació en les eleccions al Parlament de 2024 ha estat la quarta més baixa de la història només superada per la de 2021 (51,3%), 1992 (54,9%) i 2006 (58,8%).
Catalunya ha recuperat una participació al nivell de la normalitat autonòmica trencant l’increment participatiu de l’etapa del procés (2012, 2015 i 2017) i de l’excepcionalitat de les eleccions de la Covid19 (2021).
L’evolució de la participació en les darreres convocatòries també mostra com les eleccions generals tot i que cauen en importància en els darrers anys ja son més participatives que les eleccions al Parlament recuperant la dinàmica històrica que el procés va alterar.
En les eleccions de 2024, s'ha produït un increment generalitzat de la participació electoral respecte al 2021 però la seva intensitat ha estat asimètrica: a les zones metropolitanes i costaneres la participació ha crescut més de 4 punts mentre que a la Catalunya interior l’increment és menor. Això ha fet que el PSC sortis més beneficiat.
Cal destacar l’increment participatiu a l’Alta Garrotxa i al Ripollès i també a municipis del Barcelonès, els Vallesos i les Terres de l’Ebre.
El mapa comparatiu a nivell de participació per municipis respecte 2021 mostra una abstenció diferencial que aquest cop afecta més a les zones independentistes que a les no independentistes.
Resultats electorals
El PSC ha guanyat les eleccions amb 42 diputats, un 27,7% dels vots i més de 870.000 sufragis incrementant en 218.000 els suports respecte 2021. Els socialistes han pujat un 33,3% el seu vot de 2021.
Junts ha superat de manera clara a ERC gràcies a un increment de 118.302 vots, el que suposa un 18,3% més del que tenia, un 21,5% dels vots i 675.000 sufragis.
La gran davallada es produeix a les esquerres: ERC perd 13 diputats, 178.500 vots i 8 punts percentuals; la CUP perd 5 escons, més de 62.000 vots i 2,5 punts de vot; i els Comuns perdem 18.000 sufragis, 1 punt de vot i 2 escons.
Catalunya gira a la dreta: l’extrema dreta està més forta que mai al Parlament de Catalunya amb els 11 diputats de Vox i els 2 d’AC i els més de 350.000 vots entre dues formacions. A més, la suma del PP i Vox suma 26 diputats i mig milió de vots situant-se per sobre dels millors números del PP de 2012 i mitjans dels 90.
Per províncies, veiem com els socialistes han guanyat a Barcelona i Tarragona amb solvència mentre que Junts ha aconseguit guanyar Girona i Lleida.
La distribució territorial del vot mostra com tot i que Junts ha estat la primera força política en més de 700 municipis però el PSC guanya en els més poblats de Catalunya. ERC deixa de ser primera força en 200 municipis.
El nostre espai presenta una caiguda de vot generalitzada però especialment acusada a Tarragona, Girona i Lleida convertint-nos en una formació barcelonocèntrica.
L’evolució electoral des de 1980 dels diferents espais mostra com el PSC es recupera dels anys del procés i assoleix un resultat que l’apropa a la seva mitjana dels anys 80 en la que es situava al voltant del 28%. Els resultats de Salvador Illa queden molt lluny dels de Maragall (1999 i 2003).
Junts obté un dels pitjors resultats històrics de l’espai postconvergent que de mitjans dels 80 fins al 2003 mai va baixar del 30%. ERC, per la seva banda, tot i la caiguda, es situa en xifres del 2012 o 2006. La CUP es situa en xifres de 2017 amb 4 diputats i més del 4% de vot.
La dreta espanyolista es reestructura: El PP triplica el seu vot però tot i la millora queda lluny dels resultats del 95, 2003, 2010 o 2012. La desaparició de C’s, però, li permet aglutinar el vot del centre dreta i de la dreta espanyolista. Vox roman igual que al 2021.
El nacionalisme català ha fet el seu segon pitjor resultat històric des de 1980. És el cop que menys vot obté (43,2%) i escons (61). Només els resultats de 1980 van ser pitjors. També és el primer cop que perden la majoria absoluta des de 1984.
El Parlament segueix sent clarament d’esquerres a nivell de vot tot i la millora de les dretes a nivell d’escons en aquestes eleccions. La suma de PSC, ERC, Comuns i CUP supera àmpliament la de les dretes.
Evolució, distribució i comparativa del vot als Comuns
El nostre espai ha obtingut el seu segon pitjor resultat històric des de 1980. Només superem el resultat de 1984 (5,6%) i el de 1999 (3,9), tot i que en aquest es va anar en coalició amb el PSC. La tendència des de 2012 és clarament descendent: hem passat del 9,8% de vot i 360.000 sufragis a un 5,8% i 180.000 vots.
La distribució territorial del vot cada cop és més marcadament barcelonocèntrica. Els Comuns aguantem al Barcelonès, els Vallesos, Garraf i Maresme, que és on estem per sobre del 6% dels vots. En canvi, els resultats a Girona i Lleida suposen una caiguda en vot absolut i relatiu preocupant ja que aquí veníem d’uns resultats clarament negatius. La variació per comarques és de menys 30 punts de mitjana a les comarques de Lleida i de menys 15 punts a Girona
Menció a banda mereix el cas de Tarragona. La pèrdua en aquesta demarcació ha estat de 1.500 vots la meitat dels quals es concentren al Tarragonès i a la ciutat de Tarragona. Els resultats també son dolents a les Terres de l’Ebre sent aquest un lloc emblemàtic nostre.
La variació negativa s’ha donat a totes les comarques de Catalunya a excepció del Lluçanès, Priorat i Moianès on la pujada és imperceptible. Especialment preocupant és la caiguda al Baix Llobregat o als Vallesos on caiem tenim una variació de més de 20 punts en negatiu i és on més ens han votat sempre.
Distribució territorial del vot a altres partits polítics
Transferències de vot entre partits (2021 vs. 2024)
Gràfic 1. Transferències de vot entre 2021 i 2024 en les eleccions al Parlamento de Catalunya mitjançant inferència ecològica. Percentatges horitzontals (Penedés i Pavia, eldiario.es)
Gràfic 2. Origen dels vots de 2024 respecte 2021 en les eleccions al Parlament de Catalunya mitjançant inferència ecològica. Percentatges verticals (Penedés i Pavia, eldiario.es)
Els diferents estudis realitzats via inferència ecològica (Tugas, Penedès i Pavia) mostren com els Comuns vam perdre entre 27.000 i 31.000 vots del 2021 cap al PSC, entre 10.000 i 15.000 a ERC i entre 5.000 i 7.000 cap a la CUP. Els guanys del nostre espai, en canvi, han estat baixos: entre 15.000 i 18.000 vots de la CUP, al voltant de 7.000 d’ERC, 2.500 del PSC i sobre uns 13.000 de l’abstenció. Això explica la caiguda de 18.000 vots respecte 2021 en un escenari de creixement de la participació. La retenció de votants respecte 2021 ha estat d’entre 130.000 i 150.000 votants que han repetit el seu vot de nou.
El PSC, per la seva banda, perd menys de 20.000 vots de 2021 cap a la resta de formacions i en canvi obté 130.000 vots de l’abstenció, 72.000 d’ERC i entre 27.000 i 31.000 nostres. Els socialistes a més, retenen gairebé 600.000 vots del 2021.
ERC es dessagna cap al PSC (72.000 vots), Junts (més de 50.000) i l’abstenció (37.000 vots). Les pèrdues cap a CUP i Comuns son molt baixes. Junts, en canvi, obté vot d’ERC (50.000), PDECAT (50.000 més) i de la CUP (23.000).
Vox i PP incorporen molt de vot de l’abstenció. L’extrema dreta obté més de 65.000 vots abstencionistes i el PP uns 27.000. Això ha permès a Vox aguantar el seu resultat després de la pèrdua de més de 50.000 vots cap als populars.
L’electorat d’Aliança Catalana es composa bàsicament de vots de Junts (31.000), ERC (15.000), PDECAT (10.000) i abstenció (38.000).
Demogràfics del vot
Les classificacions demogràfiques dels votants apunten diferents qüestions a tenir presents.
El PSC és el partit més votat als barris on hi ha més gent nascuda a la resta de l’Estat al contrari que l’independentisme que és més fort on hi ha més gent nascuda a Catalunya. Aquesta dinàmica de vot hauria trencat la transversalitat inicial de l’independentisme, cada vegada més identitari.
La nostra estructura del vot és més semblant a la dels socialistes que a la dels independentistes: forts en àrees urbanes i poblades, amb estudis i amb més gent nascuda a la resta de l’Estat. Els matisos: El PSC es més fort en les rendes baixes i en estudis baixos. Nosaltres en rendes mitjanes i estudis intermedis o alts.
El nostre votant ja no és tant jove: si bé el nostre espai encara obté uns resultats bons en els barris joves del país, ja no son els principals components dels votants. Els resultats son millors als barris envellits i més envellits.
Altres novetats que podem trobar amb les dades és que podem confirmar la fortalesa de l’espai en els barris on hi ha més població nascuda fora d’Espanya.
BARCELONA
Evolució dels resultats autonòmics a la ciutat de Barcelona (2015-2024)
En el cas de Barcelona ens trobem que continua sent el municipi de tota Catalunya on els Comuns obtenen més vots i fins i tot incrementen el nº absolut d’aquests. Tot i això, la tendència descendent entre eleccions autonòmiques ha continuat. L’espai és molt més competitiu en les municipals i generals.
El que també ha continuat és la tendència a la baixa en els barris i districtes populars de l’espai. Els increments del vot venen fonamentalment de Gràcia i l’Eixample, amb alguns llocs d’Horta. Però és a Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí on l’espai perd més vot respecte 2021. Amb algunes excepcions (color blanc que indica lleus pujades o baixades molt petites).
I qui capitalitza aquest vot és clarament el PSC, que millora els seus resultats arreu però amb especial creixement als barris populars de l’eix besos, de Ciutat Vella i Sants.
Com podem veure la participació també s’ha incrementat en aquests llocs pujant considerablement a diferents barris de Nou Barris o Sant Andreu.
El descalabro d’ERC és manifest: no aconsegueix millorar resultats en cap barri i perd molt de vot a la Barceloneta. La CUP aconsegueix una lleu millora a la Zona Franca.