EMC 3ena
La vida politica
Lo ciatadan actor de la vida democratica
La França una democracia / Una Istòria
La Revolucion Francesa 1789
Contra la monarquia absoluda (Lois XVI)
La declaracion dels dreches de l’Òme ( 26 d’agost de 1789)
Idèas dels Lums
Déclaration des Droits de l'Homme et du citoyen de 1789
Les Représentants du Peuple Français, constitués en Assemblée Nationale, considérant que l'ignorance, l'oubli ou le mépris des droits de l'Homme sont les seules causes des malheurs publics et de la corruption des Gouvernements, ont résolu d'exposer, dans une Déclaration solennelle, les droits naturels, inaliénables et sacrés de l'Homme, afin que cette Déclaration, constamment présente à tous les Membres du corps social, leur rappelle sans cesse leurs droits et leurs devoirs ; afin que leurs actes du pouvoir législatif, et ceux du pouvoir exécutif, pouvant être à chaque instant comparés avec le but de toute institution politique, en soient plus respectés ; afin que les réclamations des citoyens, fondées désormais sur des principes simples et incontestables, tournent toujours au maintien de la Constitution et au bonheur de tous.
Art. 1er.
Les hommes naissent et demeurent libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne peuvent être fondées que sur l'utilité commune.
La França una democracia / Una Istòria
Etimologicament “Democracia”
“démos” que significa “pòble” (grèc) “kratos” que significa “lo poder”
“Lo poder al pòble”
Es un regimi politic ont es lo pòble (o la Nacion) qu’es sobeiran.
Referéncia a la democracia d’Atènas (sègle V abans J.C.)
La França una democracia / Una Istòria
“Democracia” e “Republica”
Lo principi de la democracia es la sobeiranetat al pòble.
La Republica designa un mòde d’organizacion e de marchament d’un regimi democratic.
“Lo governament del pòble, pel pòble e per lo pòble “
“Res publica” : la causa publica (latin)
La França una democracia / Una Istòria
Un principi de la Republica
es la separacion dels poders:
Legislatiu : que fa la lei
Executiu : que fa aplicar la lei
Judiciari : que rend la justícia
Montesquieu l’enóncia dins lo libre “L’esperit de las leis” en 1748
La França una democracia / Una Istòria
Aqueles principis enonciats,
consí concretament la Republica se pòt metre en òbra a l’escala d’un país coma la França ?
La mesa en òbra de la Republica
Lo marchament de la Republica es escrich e descrich dins un tèxte.
Nomenam aquel tèxte la Constitucion
Destriu clarament los principis e definis los poders legislatiu, executiu e judiciari.
Definís las relacions entre las institucions
PRÉAMBULE
Le peuple français proclame solennellement son attachement aux Droits de l'homme et aux principes de la souveraineté nationale tels qu'ils ont été définis par la Déclaration de 1789, confirmée et complétée par le préambule de la Constitution de 1946, ainsi qu'aux droits et devoirs définis dans la Charte de l'environnement de 2004………...
ARTICLE PREMIER La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale. Elle assure l'égalité devant la loi de tous les citoyens sans distinction d'origine, de race ou de religion. Elle respecte toutes les croyances. Son organisation est décentralisée.
La loi favorise l'égal accès des femmes et des hommes aux mandats électoraux et fonctions électives, ainsi qu'aux responsabilités professionnelles et sociales.
La mesa en òbra de la Republica
A l’escala d’un país es impossible a cada ciutadan de participar a tot e tot temps (democracia dirècta).
Pr’aquò los ciutadans devon fisar lor poder a de representants per l’entremesa d’eleccions.
Sèm dins una
democracia representativa
La mesa en òbra de la Republica
La votacion L’acte fondamental en democracia es lo drech de votar.
1 ciutadan = 1 vòte Lo ciutadan - a la nacionalitat francesa - a totes sos dreches civics e politics - a passat l’atge de la majoritat (18 ans) - es inscrich sus las tièras electoralas
La mesa en òbra de la Republica
La votacion I a de condicions per que lo sistèma democratic marche plan : lo vòte deu èsser liure, secret e sens constrenchas pr’aquò: - se debana dins un luòc public que deven un burèu de vòte - I a un president del burèu, sos assessors e un secretari - L’elector deu prene al mens dos bulletins sus la taula - I a d’envolòpas per metre lo bulletin de vòte - I a un isolador aital l’elector s’amaga - I a una taula de vòte amb una urna a doas sarralhas - La dubertura de l’urna e lo compte de las voses se fa en public
La mesa en òbra de la Republica
La votacion I a de condicions per que lo sistèma democratic marche plan :
lo vòte se dèu practicar dins una societat pluralista ont los vejaires s’exprimisson. (Libertat de la premsa)
Aital los ciutadans son “esclairats”
I a mantun partits politics que se pòdon presentar per balhar una causida vertadièra.
La mesa en òbra de la Republica
La votacion I a de condicions per que lo sistèma democratic marche plan I a de règlas precisas de debanament per cada mena d’eleccions : - Sufragis dirècte o indirècte
- Los escrutins majoritaris (uninominal)
- Los escrutins proporcionals (tièras)
- Los escrutins mixtes
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’apuèja
sus de valors :
Libertat / Egalitat / Fraternitat
“Tot çò que pòrta pas tòrd a autrú”
Declaracion dels dreches de l’òme e del ciutadan de 1789
“Los òmes naisson liures e egals en dreches”
Declaracion dels dreches de l’òme e del ciutadan de 1789
“Los òmes devon participar al ben-èsser comun en s’entrajudar frairalament los unes e los altres”.
Preambul de la Constitucion de 1848
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’apuèja
sus de principis :
La Republica es :
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’apuèja
sus de simbòls:
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
amb d’institucions
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
amb d’institucions
Per lo legislatiu
Los deputats de l’Assemblada nacionala son elegits al S.U.Dirèct per una durada de 5ans.
Per ara en 2020 i a 577 deputats (39,5% de femnas)
Lo palais Borbon
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
amb d’institucions
Per lo legislatiu
Los senators del Senat son elegits al S.U.Indirèct pels Grands Electors per una durada de 6 ans.
Lo Senat es renovelat per mitat cada 3 ans
Per ara en 2020 i a 348 senators (33,6% de femnas)
La mesa en òbra
de la Republica
Lo percors d’una lei
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
amb d’institucions
Per l’executiu
fòra del President qu’es elegit al S.U.D. per un mandat de 5ans
Lo Primièr ministre e los ministres son pas elegits mas designats pel President e Primièr ministre.
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
amb d’institucions
Pel judiciari
L’òrdre judiciari es compausat pels magistrats. Son independents.
Sa mission : - rendre la justícia per que pas degun se pòt far justícia el meteis.
- Aparar las libertats individualas e garantir l’Estat de drech
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
amb una administracion
Es compausada per de foncionaris que fòrman lo còs de la foncion publica d’Estat.
Trabalhan jols òrdres del ministres
L’administracion assegura de servicis considerats utils a la societat e non rentables per l’interèst general.
(La polícia ne fa partida / ministèri de l’Interior)
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
amb una armada
Son ròtle es d’aparar lo territòri francés e sos ciutadans. Defendre los interèsts de la Nacion.
Es compausada per de militaris que son pas de foncionaris.
An de de dreches e d’obligacions especificas (pas e 35 oras, …)
La mesa en òbra de la Republica
La Republica s’organiza
d’un biais decentralizat amb de collectivitats territorialas - La Region amb sos conselhièrs regionals elegits per 6 ans al SUD
- Lo Departament amb sos conselhièrs departamentals elegits per 6ans al SUD
Los conselhièrs municipals per 6 ans al SUD. Son eles que van elegir lo conse.
Deman la Republica serà vòstra……..
Alara vos cal formar per que per èsser ciutadan cal èsser “esclairat”, capable de s’informar a mai d’una sorgas, de comparar, d’analizar e aital
se far son jutjament pròpri