LA TEXTURA
La textura és l'element visual que afecta directament un altre sentit, el tacte.
Podem apreciar la textura i reconèixer-la mitjançant la vista, el tacte, o mitjançant ambdós sentits.
Textures tàctils
Parlem de textures tàctils quan es tracta d’una textura real i coexisteixen totes dues qualitats,les tàctils i les òptiques. La llum destaca les qualitats de la superfície i produeix ombres, ja que tenen relleu: un mur de rajola, un tronc de fusta, un jersei de llana...
Textures visuals
Parlem de textures visuals quan una textura no té cap qualitat tàctil, només les té òptiques (són percebudes únicament pel sentit de la vista), com l'estampat d'un paper,una taca d'humitat o les imatges en una pantalla.
Textures naturals
Són aquelles que han estat generades per la natura: una roca, una fulla, la pell d’un animal...
Textures artificials
Les que han estat elaborades pels éssers humans: paper, teixits, plàstics...
Un món simulat
Allò que veu l’ull sol estar confirmat per la mà, això és, el tacte real.
És realment suau o només ho sembla? És marbre de veritat?... No és estrany que hi haja tants rètols que diguen «no toqueu»
Miguel Brieva
La major part de la nostra experiència textural és òptica, no tàctil.
Mapa d'Espanya. Pere Noguera. 1979
Portes del Museo del Prado. Cristina Iglesias
La textura es falseja d'una manera molt convincent en els plàstics, els materials impresos... Molt del que veiem està pintat, fotografiat, i presenta una textura que no hi és realment.
El significat es basa en allò que veiem i aquesta falsificació és un factor important de la supervivència en la natura: molts animals adopten la coloració i la textura del seu entorn com a protecció contra els depredadors. L'home copia aquest mètode de camuflatge a la guerra com a resposta a les mateixes necessitats de supervivència que l'inspira en la naturalesa.