Què és l’art?
Sobre una presentació de l’Antonio Núñez, per la Lourdes Escobar
Índex
3. Condicionants de l’Obra d’Art: Societat i Artista
4. La Funció de l’Art
6.Conclusió: Definint l’Art
2. La Forma: Els Vehicles artístics
5. Art i Bellesa
1. L’Art, un llenguatge ( forma i missatge )
0. Introducció
0. Això és Art?
Per què?
La jove de la perla. Vermeer
Eros i Psique. Canova
Temple d’Atenea Niké
I això...?
Per què?
Jackson Pollock, number 1
Per què?
Continuem...
Podem considerar obres d’art aquestes escultures?
Diadumen
El profeta. Gargallo
Bird in space. Brancusi. 1928
I això...
Si/no... Per què?
també és Art?
Francesc Català-Roca
Robert Mapplethorpe
Circ du soleil
Julio Bocca
Què és l’art??????
És l’art una representació de la realitat?
És l’art una interpretació de la realitat?
És l’art una realitat nova?
És l’art la mateixa realitat?
És l’art l’expressió d’un sentiment?
És l’art un element que provoca emocions I sentiments en l’espectador?
Mark Rothko
Pollock
És l’art la creació d’imatges impossibles?
La reproduction interdite. Magritte.
La llave de los campos.
L’ART ÉS TOT AIXÒ I … MOLT MÉS !!!�
Què s’ha dit d’ell al llarg de la història??????
a l’actualitat la diferència és menys perceptible, fixem-nos-hi
Ron Mueck: Màscara II (autoretrat dormit a escala gegant), 2002, medes: 77 x 118 x 85 cm, Anthony D'Offay Gallery, Londres.
'Trena' una instalación de la artista Laia Estruch
Tornarem sobre el tema més endavant
L’Art és un llenguatge, un acte de comunicació d’idees i sentiments propi dels éssers humans, una manera d’expressar i de transmetre idees i sentiments.
Per mitjà de les obres d’art, l’Art ens comunica alguna cosa ja sigui de forma:
EXPLÍCITA (El missatge és molt clar)
1. L’ART, UN LLENGUATGE: FORMA I MISSATGE
Vespasià. Emperador romà
American Gothic (Grant Wood, 1930)
Llibre dels morts.
*Aquests missatges no són excloents, sinó que es poden trobar tots tres dins d’una mateixa obra.
Colom de la Pau. Picasso
Llibertat guiant el poble. Delacroix. 1830
L’ART = Forma + Missatge
A l’Art, com a tots els llenguatges, hem de diferenciar entre la forma i el missatge.
Obra d’art (realitat nova)
De la unió entre aquests dos elements sorgeix una realitat nova que no existia abans: L’obra d’art.
L’art és doncs, un acte de creació, perquè transforma o interpreta la realitat, creant una de nova: L’obra d’art.
I també... és un acte de reflexió que provoca o desperta emocions, sentiments i sensacions en l’espectador.
Musa dormint. Brancusi
Pensador. Rodin
Earth and green. Mark Rothko
Vehicles Plàstics
Per manifestar-se, l’Art utilitza tres tipus de vehicles artístics:
Vehicles Dinàmics
Espai temporals
Així com els llenguatges convencionals utilitzen elements formals, com per exemple la parla, que utilitza sons, o l’escriptura, que utilitza signes gràfics ...
2. LA FORMA: ELS VEHICLES ARTÍSTICS
L’art, per expressar ell missatge per manifestar-se… també necessita d’elements formals… i això són el que anomenem: vehicles artístics.
Vehicles Plàstics:
Són els que utilitzen sobretot el marc de l’espai per manifestar-se:
La pintura, l’escultura, l’arquitectura, el disseny, la fotografia...
Vehicles Dinàmics:
Vehicles Espaciotemporals:
Són els
que necessiten primordialment de la dimensió temps per manifestar-se: La música
Són els que
necessiten de les dues dimensions anteriors (espai i temps) per manifestar-se: Dansa, cinema, teatre, vídeo...
3. CONDICIONANTS DE L’OBRA D’ART: SOCIETAT I ARTISTA
Els elements que influeixen o condicionen la realització d’una obra d’art, són essencialment dos: un de caràcter social i un altre de caràcter individual.
Catedral del mar. Barcelona
La Pedrera. Gaudí
ART I SOCIETAT: LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT HISTÒRIC
“TOTA OBRA D’ART ÉS FRUIT DEL CONTEXT HISTÒRIC EN QUÈ VA SER CREADA “
I CONSTITUEIX UN DOCUMENT GRÀFIC QUE EXPRESSA SIMBÒLICAMENT ELS PENSAMENTS, ELS IDEALS, ELS VALORS I ELS DESITJOS DE LA SOCIETAT I EL MOMENT HISTÒRIC EN QUÈ VA SER REALITZADA”
Per tant, per entendre una obra d’art cal conèixer el context històric en què va ser creada.
Només així, podrem entendre veritablement el sentit, la funció d’aquella obra i el missatge que ens vol transmetre.
Tota obra d’art neix en un determinat context històric, un moment concret de la història: Prehistòria, Món Antic, Món Clàssic, Edat Mitjana...
Un moment històric, que presenta unes característiques pròpies de caràcter econòmic, polític, social o cultural, les quals directa o indirectament, en el seu conjunt, incidiran de manera determinant en la realització de l’obra d’art.
venus paleolític
pantocràtor de Taüll. romànic
Exemple 1: Mare de Déu Romànica i Gòtica
Adam i Eva. Romànic (Segle XI)
Adam i Eva. Renaixement (Segle. XVI)
Exemple 2: Representació d’un mateix tema en dues èpoques diferents
L’ARTISTA
És l’altre element que influeix de manera determinant en la creació de l’obra d’art
L’artista és aquella persona que posseeix unes habilitats per construir, expressar o comunicar idees o sentiments mitjançant la creació d’una realitat nova: L’Obra d’art.
Guernica de Picasso
Caminant sobre un mar de núvols. Friedrich
En crear aquesta nova realitat que és l’obra d’art, l’artista de manera conscient o inconscient incidirà en ella reflectint la seva pròpia personalitat i ens mostrarà les seves habilitats i destreses per transmetre allò que vol expressar o comunicar.
“L’obra d’art també és doncs, el reflex d’una personalitat creadora”
Velázquez
Van Gogh
Nathan Altman
són els dos elements fonamentals que condicionen la
Així doncs, societat i artista realització d’una obra d’art.
El coneixement dels quals, s'esdevé una eina necessària i imprescindible per tal de comprendre una obra d’art en tota la seva profunditat i complexitat
Alguns exemples d’obres sobre un mateix tema realitzades en diferents èpoques i per diferents artistes.
S.XIII
S. XV El Bosco
Crist Groc de Gouguin. S.XIX
Crucifixió. antonio Saura. 1959
4. LA FUNCIÓ DE L’ART
“La funció de l’art és la intencionalitat, la raó per la qual una obra va ser realitzada en una època determinada”.
La funció de l’Art, és a dir el motiu, la raó o la intenció per les quals es realitzen obres d’art són múltiples i variades i han anat canviant al llarg de la història.
Funció màgica
Funció religiosa, didàctica
Funció Estètica
Des dels seus orígens els éssers humans ha creat art, però...
Per què serveix l’Art? Per què es fan obres d’Art? Quina finalitat o funció té la creació d’obres d’art?
Al llarg de la Història les obres d’art han tingut diverses funcions.
A continuació presentem algunes d’elles:
Durant L’EDAT MITJANA la finalitat de les obres d’art va ser principalment la comunicació del dogma cristià i el model feudal a una població majoritàriament analfabeta.
El retrat, la vida quotidiana als interiors, els exteriors i paisatges… Durant l'EDAT MODERNA la funció de l’art era primordialment aquesta.
Vermeer. Copa de vi.
Matrimoni arnolfini jan van eyck 1434
Aquesta funció documental i imitativa no ens ha de portar a pensar que simplement l’artista imita la realitat. S’ha d’afegir la idea que l’artista te d’aquesta realitat quan la converteix en realitat plàstica.
Canaletto. Retorn del Bucentarue el dia de l’Ascensió. 1750
Una altra funció, és la manifestació del poder . Clar exemple: els reis absolutistes i l'Església.
Lluís XIV de França (El rei Sol. Rigaud. )
Durant l’Edat Moderna l’art va estar directament relacionat amb les classes socials dirigents i el poder.
L’art va ser una eina de propaganda i de representació del poder polític, econòmic i cultural. Els grans reis i emperadors, els papes, els nobles, els burgesos utilitzaven l’art per ser immortalitzats amb les obres que encarregaven als artistes.
Estat, Església i burgesia van ser els grans mecenes de l’art. Per això l’art estava al seu servei.
El Cardenal. Rafael. 1510
Louis XIV. Le Brun. 1666
Aquesta funció propagandística és present a palaus, temples, amb les seves històries pintades o en relleu per convèncer el poble de l’origen inalterable i diví del poder de les classes dominants.
Catedrals, vidrieres, retaules, … tenen la mateixa intenció.
Els règim totalitaris també han utilitzat l’art per introduir i fer creure el seu missatge.
Uns i altres busquen impressionar.
Valle de Cuelgamuros. colossalisme típic del totalitarisme
Columna Trajana antiga Roma
interior de la catedral de Lleó
La publicitat es pot considerar una de les principals disciplines de propaganda.
Els cartells de guerra són bons exemples de propaganda política, els còmics i els mitjans de comunicació de masses també, a vegades de manera més subtil.
Pere Català i Pic
Durant el segle XVI i XVII s’accentuen les obres d’art amb doble lectura. Símbols i al·legories omplen l’art. Emblemes, divises, empreses comparteixen espai amb aspectes formals i estilístics.
Bronzino: Al·legoria de l’amor. 1545
Antonio Pereda. Al·legoria de la vanitat. 1636
Funció intel·lectual
L’art també té una vessant lúdica i alienadora. Els hapennings i les performance en són un exemple.
happening marta minujin
Yard, performance, 1961. Obra de Allan Kaprow
Una de les funcions, apassionant, és l’art com a crítica i denúncia. Algunes de les obres produïdes a tal efecte han estat censurades, perseguides o obviades.
Guernika. Picasso. 1937
Vagó de tercera classe. Daumier.
Banksy
Roc Blackblock
Art com a ruptura. Provocació. Antiart
Duchamp. Roda de bicicleta
Centre comercial a Corea del Sud
Art commemoratiu i mitificador
Napoleó travessant els Alps. David
UTILITARI I FUNCIONAL
Cocomir. Moble bar
l’art com a ornament
Mesquita de Bukhara
l’art com a idioma de sentiments i emocions
El crit. Munch
El abrazo, Juan Genovés
Jan Steen. La alegre família
Ara bé... la funció d’una obra d’art pot canviar en el transcurs del temps
Així, una obra que va néixer amb una finalitat determinada en el moment de la seva realització, més endavant en pot tenir una altra: és a dir, Pot canviar de funció.
Exemple: L’art de l’antic Egipte:
Avui en dia ens agraden pels seus valors estètics i decoratius. En canvi, quan es van realitzar no tenien cap d’aquestes funcions. La seva funció era una altra ben diferent relacionada amb les creences i la cosmologia d’aquella civilització.
També és habitual que una mateixa obra pugui lligar-se a diferents funcions alhora. Goya seria un bon exemple.
rupturista, denúncia, crítica, documental, didàctica, reflexió
5. ART I BELLESA
Tradicionalment l’obra d’art majoritàriament sempre se l’ha relacionat amb la bellesa material i amb l’habilitat de l’artista per crear-la.
Naixement de Venus. Boticelli. 1485
David de Miguel Angel. . 1501
La Dama del Armiño. Leonardo da Vinci. 1490
Per altra banda.. d’altres poden formar part d’allò que designem com a lleig: la vellesa, l’angoixa, la tristor, la solitud, el dolor, la bogeria, la mort ...
Uns sentiments i unes emocions que... de vegades poden ser bells com l’amor o l’amistat... Però que... d’altres poden formar part d’allò que designem com a lleig:
Però... és evident que l’art no sols ens mostra la bellesa material, sinó que també ens pot mostrar tot un conjunt de sentiments i emocions, com hem dit abans, que en ocasions poden ser atemporals, encaixar en espais i temps diferent al qual va ser creat.
El boig. Picasso
Els desastres de la Guerra. Goya
Quinta del Sordo. Goya
A finals del segle XIX i primera meitat del segle XX l’art pateix una gran transformació:
Influenciat pels moments històrics que els va tocar viure, molts artistes mostraren una clara predilecció per representar, més que la bellesa material, els sentiments, les emocions i les passions propis de l’ésser humà.
Sentiments i emocions tals com l’angoixa, la solitud, la pobresa, la desesperació, el dolor o la mort, acapararen el protagonisme a les obres d’art.
La tragèdia. Picasso
Aida de Alonso. Angustia
A un nou món corresponia un nou Art: Els artistes en el seu intent per reflectir els sentiments i les passions humanes abandonaran el virtuosisme de la representació de la bellesa material d’èpoques passades i es llençaren a la recerca de noves formes d’expressió.
L’art doncs, a partir del s. XIX i principis del XX valorarà més que el virtuosisme i l’habilitat per representar la bellesa material, la idea, el concepte, el sentiment, l’espontaneïtat, l’expressió...
La mare morta i la criatura. Munch. 1897
I en molts casos, fortament influenciats pels esdeveniments històrics, fins i tot, la denúncia i la reflexió social.
Guernika. Picasso. 1937
6. CONCLUSIONS: DEFININT L’ART
L’Art és un dels mitjans de comunicació entre els homes.
Lleó Tolstoi (escriptor rus)
L’Art és un sistema de signes construït per l’artista en relació amb la cultura i la societat a la qual pertany.
Pierre Francastel (Historiador de l’Art)
Si per saber la veritat sobre una societat i hagués d’escollir entre un discurs d’un ministre i els edificis que es van construir durant el seu mandat, em quedaria amb els edificis.
Kenneth Clarck (Historiador de l’Art)
L’Art ensenya a mirar: a mirar l’art i a mirar amb ulls més atents el món. En els quadres, en les escultures, igual que en els llibres, un busca el que està en ells i també el que està més enllà..., una forma verdadera i pura de coneixement.
Antonio Muñoz Molina (escriptor espanyol)
ALGUNES DEFINICIONS