Gestió econòmica� � �FORMACIÓ SECRETARIS (23-24)�
Octubre 2023
2
|
3
Caldrà accedir utilitzant el certificat de la FNMT
Podeu comprovar que funciona utilitzant l’opció que teniu disponible a la pàgina:
Informacions rellevants: Canvis en l’accés a l’OVT
4
El Departament i CaixaBank van signar, el 18 d'octubre de 2010, un conveni per a promoure l'ús de les noves tecnologies en la gestió administrativa i financera dels centres i serveis educatius, modificat posteriorment dues vegades, el 10 d'abril de 2015 (addenda) i el 14 de juny de 2017 (addenda). Podeu consultar les condicions del conveni al Portal de centre.
Us informem que:
El conveni pel qual es regulen les condicions de serveis bancaris de CaixaBank per als centres educatius de titularitat de la Generalitat de Catalunya ha expirat i s'està treballant en les futures condicions de serveis bancaris.
La Caixa ha comunicat al Departament d'Educació que les condicions seran transitòriament les mateixes que les del conveni, excepte el cost del manteniment de comptes, que s’aplicarà un cost de 30 euros cada trimestre i compte.
Informacions rellevants: Conveni CaixaBank
Marc Normatiu
5
Marc normatiu de la Gestió Econòmica dels centres
6
Instrucció 3/2019
Modificada 3/2022
Instruccions 3/2019-3/2022
7
Els ingressos aportats per les famílies per tal de sufragar les despeses d’excursions, sortides, colònies i activitats assimilades no gratuïtes que tinguin consideració d’activitat del centre, s’han d’incloure en les partides pressupostàries i crear les subpartides corresponents.
Ingressos de famílies
Documents
de liquidació
de l’exercici
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
8
La competència i la responsabilitat de la gestió econòmica recauen en la
DIRECCIÓ
DEL
CENTRE
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
9
El manteniment i la millora de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària
1
L’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals
2
3
4
La distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre
L’adquisició i la contractació de bens i serveis
Dins de la responsabilitat de la direcció del centre es troben:
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
10
Les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i, si s’escau, les procedents d’altres administracions.
Les quantitats obtingudes per la prestació de serveis gravats per preus públics i taxes.
Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats per l’activitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari obsolet o deteriorat.
La part que correspon a cada centre dels ingressos derivats de l’ús de les instal·lacions, els immobles i el material assignats.
Les quantitats i les rendes provinents de donacions o de llegats fets al centre amb finalitat docent.
La direcció d’un centre educatiu ha de gestionar:
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
11
Òrgans unipersonals de direcció
Òrgans de govern implicats en la gestió econòmica d’un centre:
Òrgan col·legiat de participació
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
12
Funcions del secretari/ària en relació amb la gestió econòmica del centre:
Decret 102/2010, de 2 d’agost, d’autonomia dels centres educatius
Article 33 “.... correspon al secretari/ària del centre l’exercici de les funcions que li delegui la direcció d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei 12/2009 i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre”
Les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC), han de recollir les funcions del secretari. Entre d’altres aquestes funcions poden ser:
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
13
Funcions del director/a en relació amb la gestió econòmica
Ésser l’òrgan de contractació del centre en serveis i subministraments necessaris per garantir el correcte funcionament del centre i, per tant, autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
01
02
Custodiar la documentació econòmica.
03
04
Comprometre despeses a realitzar en exercicis posteriors al vigent únicament en els casos de tramitació d’expedients de despesa anticipada i en expedients pluriennals aprovats pel director del centre o pel Govern de la Generalitat de Catalunya o si una norma amb rang de llei ho permet.
Gestionar correctament l’aplicació dels ingressos.
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
14
Obligatorietat de l’ús de l’aplicació informàtica
Tal i com es marca a l’apartat 3 de la Instrucció 3/2019 de la secretària general, relativa a la gestió econòmica dels centres educatius públics del Departament d’Ensenyament:
....“L’elaboració, el seguiment i la liquidació del pressupost s’han de fer amb el programari informàtic que el Departament d’Ensenyament posi a disposició dels centres en cada moment.”
Des de l’1 de gener del 2017 és Esfer@
Marc de la responsabilitat en la Gestió Econòmica dels centres
15
Eficàcia
Eficiència
Economia
Caixa única
Pressupost únic
Pressupost anivellat
Retiment de comptes
Autonomia per a la contractació de serveis i recursos materials
Principis que regeixen la gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat
Pressupost del centre
16
17
Autonomia i criteri propi
El pressupost del Centre�Definició
18
És l’expressió xifrada de les despeses que com a màxim pot reconèixer un centre en un exercici, així com l’estimació dels ingressos que preveu obtenir durant el mateix període.
L’estat de despeses té un caràcter limitatiu.
L’estat d’ingressos és estimatiu.
El pressupost del Centre�Característiques
19
Clar
Anual
Equilibrat
Unitat de caixa
20
Aprovació
El pressupost del Centre�Cicle pressupostari – Fases del pressupost
Modificació
Elaboració
El pressupost ha d’incloure totes les activitats de caire econòmic del centre i tots els ingressos que es generen, així com les despeses associades. Ha de ser coherent amb la programació anual derivada del projecte educatiu i del de direcció.
Execució
El consell escolar farà el seguiment del pressupost, comprovant l’aplicació dels recursos econòmics. Les modificacions les realitza el director del centre i les informa al consell escolar.
Liquidació
Avaluació
Cal definir indicadors que ajudin a treure conclusions del pressupost tancat amb la finalitat d’introduir millores en l’exercici següent.
L’aprovació del pressupost la realitza el consell escolar del centre, abans del 31 de gener.
L’aprova el consell escolar del centre abans del 31 de març. S’enviarà al Servei Territorial, el qual la validarà i, realitzarà el posterior tancament de l’exercici econòmic.
21
El pressupost del Centre�Elaboració pressupost d’ingressos
Conceptes a tenir en compte:
L’aportació del Departament d’Educació: Agafar com a estimació la quantitat assignada l’exercici anterior (descomptant les aportacions extraordinàries) i adaptant-la si escau en el cas de modificació de grups d’alumnes.
La recaptació de preus públics si s’escauen. Fer servir la fórmula següent com a previsió:
El romanent: S’ha d’informar de la previsió de romanent de l’exercici anterior. Posteriorment es modificarà quan coneguem el definitiu.
Les aportacions de les famílies: Tant de sortides com de material o per altres conceptes.
Altres ingressos: derivats de programes, subvencions, indemnitzacions, etc.
22
El pressupost del Centre�Elaboració pressupost de despeses
01
Les dotacions per als expedients amb despesa pluriennal aprovada.
02
Les despeses fixes: electricitat, gas, aigua,...
03
Les dotacions per als procediments de contractació anticipats.
04
Les despeses per al funcionament normal del centre.
05
La resta de despeses que el centre tingui previst realitzar durant l’any.
Tenen caràcter prioritari en l’assignació dels recursos econòmics:
23
El pressupost del Centre�Despeses pluriennals
Actuació d’abast d’un curs escolar i que tinguin com a objecte la contractació de serveis de caràcter recurrent en la dinàmica del centre docent, sempre que l’import de les anualitats futures no superi els 150.000 euros.
Comuniquin al servei territorial corresponent per tal que es trameti la informació del compromís pluriennal al Servei de Gestió Pressupostària, que gestiona la base de dades de compromisos amb càrrec a exercicis futurs dels centres docents del Departament.
Les despeses compromeses totals per a la primera anualitat futura no han de superar el 50% de l’import del pressupost de despeses del centre docent vigent en el moment de l’autorització.
Requisits de la normativa:
Els directors poden realitzar contractacions pluriennals d’acord amb l’establert a la DA dissetena de la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
24
El pressupost del Centre�Execució
S’inicia l’1 de gener i finalitza el 31 de desembre de cada any, excepte quan es crea o es tanca un centre el qual tindrà una durada inferior a l’any natural
És el registre de totes les operacions amb vessant econòmica que es fan al centre
Tots els moviments registrats a la comptabilitat hauran de disposar de documentació que els justifiqui i s’haurà de portar un sistema d’arxiu que permeti la ràpida localització dels documents
Els ingressos i les despeses es registren quan el centre disposi de documentació que els acrediti, independentment dels cobraments o pagaments que es poden donar en un moment posterior
25
El pressupost del Centre�Comptabilització d’operacions d’ingressos i de despeses
Principals ingressos que pot tenir un centre a la seva comptabilitat:
26
El pressupost del Centre�Comptabilització d’operacions d’ingressos i de despeses
Principals despeses que pot tenir un centre a la seva comptabilitat:
27
El pressupost del Centre�Exemple de factura
Conforme director/a
(signatura)
nom i cognoms
(segell centre)
Dades factura (núm. +data)
1
4
5
7
Dades del proveïdor (Nom + NIF + raó social)
Detall dels productes, preus unitaris
IVA / impostos + descomptes + import total
Conforme
Dades del centre / pagador (nom + NIF)
2
3
Comptabilització
6
Dades obligatòries
28
Models timbres comptabilització
El pressupost del Centre�Comptabilització d’operacions d’ingressos i de despeses
Instrucció 3/2019: De l’exercici de la competència del director/a d’autoritzar les despeses i ordenar els pagaments, en quedarà constància en el document o factura de cada despesa, amb una diligència que farà abans del seu pagament.
29
El pressupost del Centre�Exemple de rebut
Número del rebut
4
5
Localitat d’expedició
Import
Signatura i nom de l’expedidor
Concepte del rebut
3
Nom i domicili del pagador
1
5
4
3
6
2
30
El pressupost del Centre�Estructura
Amb l’entrada en funcionament d’Esfer@ s’adapta la classificació econòmica de les partides del pressupost dels centres a l’actual de la Generalitat.
Partida d’ingrés: I/410000901
Partida de despesa: D/227000100/4210
Del Departament d’Ensenyament
Neteja i sanejament
Les partides de despesa inclouen la classificació per programes tot i que inicialment només hi ha partides del programa 421 (Educació general).
Els centres que treballen amb centres de cost també inclouen una classificació orgànica en el seu pressupost (determinen qui gasta). En el cas que no es creïn centres de cost específics s’imputen totes les despeses a un centre de cost general.
Informació actualitzada de les partides al Portal de centre
31
El pressupost del Centre�Estructura
Codi Finalista: permet identificar els ingressos finalistes i les despeses que financen
Un informe d’Esfer@ permet relacionar els ingressos i les despeses que tenen el mateix codi finalista.
Quan es crea la subpartida d’ingressos o despeses s’introdueix el codi finalista.
Filtrant pel codi finalista es poden veure les subpartides associades.
Pressupost
32
A Esfer@ es poden tenir dos pressupostos: el general i el del menjador
General
Menjador
33
El pressupost del Centre�Proveïdors i aportadors genèrics
És un proveïdor definit per a la comptabilització conjunta de despeses puntuals i de petit import (existirà un import màxim per apunt comptable):
Proveïdors varis
Aportadors genèrics
Es tracta d’operacions que implicarien molta feina de donar d’alta proveïdors o aportadors que potser no es tornarien a fer servir.
34
El pressupost del Centre�Modificacions (I)
Sempre afectaran a més d’una partida perquè el pressupost sempre ha d’estar equilibrat.
Són l’instrument que permet variar les dotacions del pressupost per adaptar-lo a les necessitats reals de l’exercici.
El director o directora del centre aprova les modificacions del pressupost.
Exemples de modificacions del pressupost:
D
/
i
35
El pressupost del Centre�Modificacions (II)
Modificacions de pressupost:
Modificar les partides
1
Imprimir les modificacions
2
Tramitar les modificacions
3
El director/a aprova les modificacions:
Una vegada aprovades, caldrà informar al Consell Escolar
36
El pressupost del Centre�Estats
En elaboració
Provisional
Aprovat
Liquidat pendent
Liquidat aprovat
Per fer canvis d’estat el pressupost sempre ha d’estar equilibrat
37
El pressupost del Centre�Liquidació (I)
Aprovat
Quan passem d’Aprovat a Liquidat Pendent fem el traspàs de fons i es tanquen automàticament les reserves
Liquidat Pendent: reversible – Liquidat aprovat: bloquejat
38
El pressupost del Centre�Liquidació (II)
Fer l’acta d’arqueig.
a.
Per realitzar-la cal seguir el següent procediment:
Es realitza un cop finalitzat l’any i és el moment en el qual es dóna per tancada la comptabilitat de l’any.
Fer la conciliació bancària dels comptes corrents i l’arqueig de la caixa de metàl·lic.
b.
Fer el traspàs de fons de l’estructura extrapressupostària. Aquesta operació implica:
d.
Tancar les reserves.
e.
El Consell Escolar ha d’aprovar la liquidació del pressupost.
f.
El Servei Territorial verificarà i comprovarà la seva correcció i tancarà el pressupost. Si no és correcta, canviarà l’estat del pressupost a aprovat perquè el centre faci les modificacions oportunes i torni a realitzar el procés.
g.
Presentar al Servei Territorial o al CEB els documents de la liquidació del pressupost.
h.
Comprovar que l’equilibri del balanç de situació és 0.
c.
39
El pressupost del Centre�Liquidació - Documents (III)
Els documents que cal trametre als Serveis Territorials / Consorci són:
1 Acta d'arqueig en data de 31 de desembre
2
Certificat de saldo de cada compte bancari o extracte a nom del centre i el de totes les caixetes de diners en metàl·lic a 31 de desembre
3
Certificat del director en funció de la seva responsabilitat en referència a la gestió econòmica
L’acta d’arqueig i els certificats o extractes bancaris s’han d’enviar quan es passa el pressupost a Liquidat Aprovat. El certificat del director/a s’envia una vegada el ST/CEB el passa a Validat i Tancat
Tots els informes es troben dins Esfer@ a la pestanya: Informes i extraccions / Informes
40
El pressupost del Centre�Liquidació - Documents (IV)
Certificat del director en funció de la seva responsabilitat en referència a la gestió econòmica:
41
El pressupost del Centre�Bones pràctiques (I)
El Consell Escolar del Centre aprova el pressupost i la seva liquidació. Cal respectar els terminis legalment establerts per a l'aprovació del pressupost (31 de gener) i de la liquidació (31 de març). El director/a aprova les modificacions i n’informa al Consell Escolar.
1
Qualsevol operació que suposi un dret/ingrés o obligació/despesa ha de ser degudament documentada, comptabilitzada al programari Esfer@ i arxivada de manera conjunta i ordenada.
2
Les factures i els justificants de pagaments han d'incorporar el vist i plau del director/a del centre. En els tiquets de compra hi ha de figurar, com a mínim, el NIF i la identificació de l’emissor, la data i el detall dels impostos repercutits.
3
En cap cas és correcte la compensació de factures amb abonaments. Tampoc s’ha d’imputar un abonament com un ingrés. Cal comptabilitzar cada un dels fets comptables on correspongui Esfer@.
4
S’han d’integrar a la liquidació del pressupost els saldos de tots els comptes bancaris amb què opera el centre, inclòs el de la caixeta metàl·lica. Cal efectuar periòdicament arquejos de caixa.
5
42
El pressupost del Centre�Bones pràctiques (II)
No es pot subscriure cap contracte en què el centre adquireixi unes obligacions econòmiques més enllà de l’any natural o del curs. En tot cas el contracte és per a l’any natural/curs escolar prorrogable.
6
Per a imports elevats és necessari disposar de pressupostos de més d’un proveïdor.
7
Cal restringir al màxim les domiciliacions bancàries (només per subministraments bàsics: aigua i energia), reduir els pagaments mitjançant xec, i generalitzar els pagaments mitjançant transferència bancària.
8
La signatura en els comptes ha de ser conjunta i no indistinta.
9
Cal computar com operacions extrapressupostàries: l’assegurança escolar obligatòria, els cobraments i pagaments de fiances, les beques en què el centre només fa d’intermediari i les del menjador escolar (excepte si el centre fa gestió del menjador i té un pressupost de menjador diferenciat).
10
Les sortides/excursions formen part de la gestió pressupostària i cal garantir que els potencials dèficits que originin aquestes activitats no siguin assumits per les aportacions finalistes que el centre rep del Departament.
11
Romanent
43
Inversions
INGRESSOS
44
Ingressos per venda de productes o prestació de serveis
Ingressos per transferències i subvencions sense contraprestació directa dels centres per finançar les operacions corrents
Ingressos per transferències i subvencions sense contraprestació directa dels centres amb l’objectiu de finançar possibles inversions en immobles o equipaments
DESPESES
45
És el principal capítol pels centres docents donat que l’assignació de pressupost és per atendre les despeses de funcionament ordinàries
Transferències corrents
Inversions reals
INGRESSOS - DESPESES
46
INGRESSOS |
CAPITOL III |
CAPITOL IV |
CAPITOL VII |
DESPESES |
CAPITOL II |
CAPITOL IV |
CAPITOL VI |
EQUILIBRI PRESSUPOSTARI
47
EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST
48
DESPESES
EXECUTADES
INGRESSOS
EXECUTATS
>
ROMANENT POSITIU
49
ROMANENT POSITIU
ROMANENT DISPONIBLE
ROMANENT AFECTAT
50
INGRESSOS
INGRESSOS
ROMANENT POSITIU
Capítol II
Capítol IV
Capítol VI: Inversions
AFECTAT
DISPONIBLE
EL ROMANENT DISPONIBLE TAMBÉ ES POT UTILITZAR PEL CAPITOL II DE MANTENIMENT
Exemple: Càlcul romanent disponible 2023
51
Concepte | Import / Exemple |
Aportacions famílies juliol – desembre any 2023 | C = (50.000) |
Aportacions famílies curs 2023-2024 | C (50.000) |
Despeses vinculades aportacions famílies període setembre – desembre 2023 | D = (15.000) |
Saldo aportacions famílies afectat (la despesa es farà l’exercici 2024) | C – D = E (35.000) |
Romanent afectat altres ingressos finalistes (*) | F = (5.000) |
Romanent 2023 | R = (47.000) |
Romanent disponible | R – E - F = (7.000) |
(*) Suma dels saldos positius dels diners finalistes (tret dels provinents de les famílies): Ingressos amb codi finalista + aportacions departament per material inventariable + aportacions ajuntaments, consells comarcals, diputacions...
INVERSIONS – CAPITOL VI
52
< 2.000 €
> 2.000 €
Model comunicació ST – CEB
53
54
DESPESES
EXECUTADES
INGRESSOS TOTALS EXECUTATS
>
ROMANENT NEGATIU
EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST
55
INGRESSOS
ROMANENT NEGATIU
CAL POSAR-SE EN CONTACTE AMB ELS SERVEIS TERRITORIALS
56
INGRESSOS
POT PROVOCAR PROBLEMES GREUS DE TRESORERIA
ROMANENT NEGATIU
ROMANENT - TRESORERIA
57
EL ROMANENT ÉS FINANÇAMENT I LA TRESORERIA LIQUIDITAT
Comuniquen al centre que tindrà una assignació extra
Es fa una transferència entre comptes bancaris
El centre rep la factura d’una compra
El centre paga la factura anterior
El centre rep l’ingrés que li havien comunicat
Cobertura d’assegurances
58
59
Cobertura d’assegurances
La Generalitat de Catalunya té contractada una assegurança per danys materials.
El continent: restaran coberts amb la garantia de continent els immobles PROPIETAT de la Generalitat de Catalunya. Les escoles, llevat dels casos que pertanyin a Infraestructures de la Generalitat (antic ICF), hauran de tramitar els danys al continent a través de l'assegurança de l‘ajuntament del municipi.
El contingut: entre els riscos coberts hi ha:
Béns assegurats
si és de diners en metàl·lic (registrats a Esfer@ i en mobles tancats) no hi ha franquícia.
60
L’ingrés de la indemnització es consignarà a la partida del pressupost d’ingressos: “I/3990009 Altres ingressos diversos”.
Queden fora de la pòlissa, el furt i les pèrdues fetes en fer inventari i el deteriorament ordinari.
Les despeses conseqüència dels danys produïts, es comptabilitzaran en les corresponents partides, d’acord amb el concepte de la despesa.
Cobertura d’assegurances
61
Cobertura de responsabilitat patrimonial i civil
En cas que una tercera persona (alumne, pare, tutor, representant, proveïdor...) pateixi un sinistre (dany individual i avaluable econòmicament produït per acció o omissió) a conseqüència d'una activitat desenvolupada per la Generalitat de Catalunya haurà de presentar la corresponent reclamació.
El director/a del centre elaborarà el corresponent informe que trametrà, juntament amb l’informe elaborat pel docent que ha contemplat els fets, al cap dels serveis territorials.
Les persones que volen presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial han d’iniciar el tràmit Reclamació per responsabilitat patrimonial del web Tràmits de la Generalitat. Tanmateix també poden optar per presentar una reclamació presencialment davant de qualsevol registre oficial de l'Administració.
Cobertura d’assegurances
Tresoreria
62
63
Tresoreria�Comptes Bancaris
Tots els comptes bancaris han de tenir doble signatura conjunta (una de les quals sempre serà la del director).
Tots els comptes bancaris han d’estar reflectits a l’aplicació de gestió econòmica
El mitjà de pagament habitual ha de ser la transferència.
Cal limitar les domiciliacions bancàries a les empreses de subministraments bàsics.
64
Tresoreria�Caixa en efectiu
Totes les caixes de diner en efectiu han d’estar reflectides a l’aplicació de gestió econòmica.
Cal garantir el control permanent i la correcta incorporació a la comptabilitat de les transaccions que s’hi facin. S’han de fer periòdicament, actes d’arqueig i integrar tots els pagaments i cobraments a la comptabilitat general del centre.
En cas d’existir més d’una caixa d’efectiu al centre, s’haurà de designar el responsable de cada caixa, que serà qui haurà de facilitar la documentació justificativa dels moviments al responsable de la comptabilitat. Aquesta persona serà la responsable dels diners existents a la caixa i serà a qui es demanarà responsabilitats en cas de desquadrament.
65
Tresoreria�Targetes bancàries
Preferentment targetes de dèbit.
Targetes de prepagament.
Es pot utilitzar targetes de crèdit sempre, i un cop feta l’operació s’avança el pagament.
Cal defugir el màxim possible les compres realitzades pels professors. Per evitar-ho es pot obrir un compte a les botigues habituals, que facturin a final de mes i pagar per transferència.
Es pot comprar a proveïdors per Internet sempre que es compleixin els requisits legals.
66
Tresoreria�Altres consideracions
Pagaments a proveïdors
Pel que fa al pagament amb xec bancari, cal que en el xec estigui identificat el receptor i que el seu ingrés es faci a través d’entitats bancàries. En cap cas es faran pagaments a proveïdors amb xec bancari estès a favor de “qui el porti”, excepte els fets per personal autoritzat en el compte per tal de disposar en efectiu.
Excepcionalment, i per quantitats petites, es podran fer pagaments en efectiu.
De tots els pagaments a proveïdors, el centre n’obtindrà el rebut corresponent.
Quan el centre efectua un pagament subjecte a retenció a compte de l’IRPF, s’especificaran tant la quantitat que es percep directament com l’import de la retenció que legalment ha d’efectuar el centre. Posteriorment, el centre liquidarà la retenció a l’Agència tributària.
67
Tresoreria�Acta d’arqueig
L’acta d’arqueig permet comprovar que el saldo real de la tresoreria del centre (comptes bancaris + caixetes en efectiu) coincideix amb el saldo anotat a la comptabilitat.
Inclou també una relació dels diferents comptes bancaris de l'entitat.
Quan l'import dels saldos comptables i els saldos bancaris no coincideixen exactament, l‘acta d‘arqueig ha d'anar acompanyada d'una Conciliació Bancària on es justifiquin les diferències.
És obligatori fer una acta d’arqueig anual (a 31 de desembre) i recomanable fer-la en períodes més curts (al final de cada mes, mínim).
68
Tresoreria�Conciliació bancària
Cal fer-la periòdicament per comprovar que els saldos de les entintats financeres i els de la compatibilitat són equivalents, i quan els saldos dels comptes que ens faciliten les entitats financeres amb què treballem no coincideixen exactament amb els saldos d'aquests comptes segons la nostra comptabilitat a la mateixa data.
En cas d’existir diferències, cal conèixer quines són les operacions que les motiven i justificar-les.
Quan la conciliació bancària hagi d'acompanyar una acta d‘arqueig de confecció obligatòria (anual ordinària, extraordinària per canvi de mandat, etc.) cal acompanyar-la d’un certificat/extracte bancari del saldo per a cadascun dels comptes en la data corresponent.
Obligacions tributàries
69
70
Obligacions tributàries�IVA
71
�IRPF
Model 190
S’ha de lliurar certificació a l’interessat sobre la retenció efectuada, abans de l’inici del període establert per a la liquidació de l’impost Declaració de la renda (entre abril i juny de l’any següent)
72
�IRPF
Minuta de professional (EXEMPLE)
[logo del centre]
Es pot incloure el desplaçament. Una línia pel taller/conferència i una altra pel desplaçament
Es paga al professional 357 € i a l’AEAT 63 €
73
�IRPF
Factura amb IVA i IRPF (EXEMPLE)
74
�IRPF
Factura amb IVA i IRPF (Registre a Esfer@)
IVA NO DEDUIBLE
S’INTRODUEIX EL VALOR DE L’IVA (21%)
CÀLCUL AUTOMÀTIC DE L’IRPF (15%)
75
�IRPF
Certificat director/a – Liquidació amb Esfer@
Informació actualitzada de les guies al Portal de centre
76
Obligacions tributàries�Declaració d’operacions amb tercers (MODEL 347)
77
Obligacions tributàries�Altres
“Queden exempts els següents immobles:
Si el centre no presenta les diferents declaracions fiscals obligatòries, podrà ser requerit i sancionat, per l’Agència Tributària.
Es recomana domiciliar les taxes municipals
78
Tributs Ajuntament
79
Tributs Ajuntament
Els centres rebran un correu, des de l’adreça cau.gpg.eco@gencat.cat, amb el tema Notificacions tributs Ajuntament, per efectuar el pagament del tribut.
Circuit
Ajuntament
Departament d’Economia
Departament d’Educació
Centre
Si un centre rep un tribut a pagar directament de l'Ajuntament, cal que el faci arribar a l'adreça de correu electrònic cau.gpg.eco@gencat.cat per tal que segueixi el procediment anterior.
80
Tributs Ajuntament
03-IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA |
11-TAXA PER GESTIÓ DE RESIDUS DOMÈSTICS |
12-TAXA PER GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS |
14-TAXA PEL SERVEI ESCOMBRARIES I CLAVEGUERAM |
15-TAXA PER SERVEI DE CLAVEGUERAM |
41-TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES-GUALS |
95-TAXA PER SUBMINISTRAMENT AIGUA |
Tributs que es poden pagar a l’Ajuntament
81
Tributs Ajuntament
El centre ha d’informar del pagament d’aquestes taxes
Rebut domiciliat
Si un centre té els tributs domiciliats, cal que ho comuniqui enviant un correu a cau.gpg.eco@gencat.cat, una vegada rebi la notificació de pagament.
82
Tributs Ajuntament
Transferència a l’Ajuntament
En el document de notificació de tribut es troba el compte bancari per fer la transferència, la referència que cal indicar i el termini de pagament.
Un cop s'hagi fet efectiu el pagament, els centres han d’enviar el comprovant a l’adreça:
taxesitributs.economia@gencat.cat
83
Tributs Ajuntament
L’Ajuntament o la Diputació pot cobrar preus públics per serveis i ús d'instal·lacions, per campus esportius i taxes per ocupació de la via pública, en concret:
44. TAXA PER OCUPACIO DE VIA PUBLICA
90. PREU PÚBLIC SERVEIS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS
94. PREU PÚBLIC CAMPUS ESPORTIU
En aquests casos, per evitar haver de pagar aquesta taxa com si es tractés d'un tribut, quan es fa la sol·licitud d'ocupació de la via pública o de l'ús d'un servei o instal·lació municipal o d'un campus esportiu a través de la pàgina web de l’Ajuntament o de la Diputació de Barcelona, s’ha d’indicar el pagament com a AUTOLIQUIDACIÓ. Si es fa d'aquesta manera, no caldrà fer el pagament dels tributs 44, 90 i 94 atès que ho farem com a AUTOLIQUIDACIÓ.
Si els centres no fan el pagament per la via d'autoliquidació, l’Ajuntament o la Diputació ho cobrarà com un taxa / tribut i es rebrà de la mateixa manera que els altres tributs.
Si en algun cas, es rep un correu amb un d'aquests tributs (44, 90 o 94) i ja s’ha pagat per autoliquidació, cal que es comuniqui a Tributs.
Preus públics
Gestió del menjador i beques
84
85
Del CEB
Gestió del menjador escolar
Competència
La direcció dels serveis territorials pot delegar la gestió d’un determinat menjador escolar d’un centre públic al seu director.
Decret 219/89. Competència de la gestió del servei de menjador escolar delegada als Consells Comarcals.
En el cas de renúncia expressa a la competència pels Consells Comarcals recau en la direcció dels serveis territorials (Art. 11 Decret 160/1996).
Diferents supòsits en la gestió del menjador escolar:
Als centres del CEB hi ha la resolució 1/1999 per la qual tenen la competència de la gestió del menjador les direccions dels centres
86
Gestió del menjador escolar
Competència Consell Comarcal o ST
En els casos de gestió pels consells comarcals o pels serveis territorials, el centre pot intervenir en la gestió del pagament del servei dels alumnes amb beca menjador, sempre que hagi estat ingressada prèviament al centre a tal efecte.
Aquestes beques es tractaran en el pressupost general del centre com un concepte extrapressupostari. Els cobraments i pagaments es faran des d’un dels comptes corrents del centre per a la seva gestió ordinària.
87
Gestió del menjador escolar
Competència del Centre
Menjador escolar gestionat des del centre:
88
Beques o ajuts
Els centres poden rebre beques amb destinació al seu alumnat per a la seva gestió.
Si la beca està destinada al pagament de material escolar o altres conceptes que el centre gestioni per a la totalitat de l’alumnat, aquests ingressos s’hauran d’integrar en el pressupost general del centre i, si cal, identificar-los separadament per a la seva posterior justificació o liquidació.
En la resta de supòsits el centre només fa d’intermediari. Es tractaran com un concepte extrapressupostari.
Si el centre rep un import total per un alumne que inclou una part que s’ha de tractar dintre del pressupost i una altra que ha de ser extrapressupostària, caldrà realitzar una doble anotació diferenciant les dues situacions.
Ús social dels centres
89
90
Ús social dels centres educatius públics
La finalitat de l’ús social és la realització d'activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre i no compreses en l'ús propi del centre, no discriminatòries i que no suposin l'establiment d'obligacions jurídiques contractuals o de qualsevol altra mena. Aquestes activitats poden ser puntuals o tenir caràcter continuat.
El Departament d’Ensenyament, els ajuntaments i els centres educatius públics poden promoure el seu l’ús social atès que constitueixen un patrimoni públic al servei de la ciutadania.
91
Ús social dels centres educatius públics
Marc normatiu
LOE: art. 122.3, art.127.h
LEC: art 103.d, art. 165
D’autonomia dels centres educatius: art. 53 i 54
Decret 102/2010, de 3 d’agost
92
Ús social dels centres educatius públics
Condicions per a l’ús social
Cal conèixer qui té la propietat demanial de l’edifici i la instal·lació del centre públic. Pot ser el Departament d‘Educació o l’ajuntament.
L’ús social s’ha de realitzar preferentment fora de l’horari escolar. Podrà ser dins l’horari escolar, en condicions excepcionals i sempre que no interfereixi en les activitats pròpies del centre.
La persona física o jurídica autoritzada per a l’ús d’edificis, instal·lacions o serveis han de contractar una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei.
93
Ús social dels centres educatius públics
Procediment
Procediment d’actuació en cas de centres públics de propietat municipal:
1/ Sol·licitud de persones físiques o jurídiques adreçada a l’Ajuntament amb la conformitat prèvia del director del centre.
2/ L’Ajuntament resol la sol·licitud d’acord amb la regulació establerta al municipi a aquest efecte.
94
Ús social dels centres educatius públics
Procediment
Consideracions en el procediment d’actuació en el cas de centres públics de propietat municipal:
En cas que s’hagi de fer ús dels equipaments o materials del centre que siguin de propietat de la Generalitat de Catalunya, cal la conformitat expressa del director.
01
L’ajuntament respon del perfecte estat d’ús dels equipaments o materials del centre utilitzats.
02
L’ajuntament garanteix que qui fa l’ús compensi econòmicament les despeses generades (corrents o inventariables).
03
L’Ajuntament adopta mesures de vigilància, manteniment i neteja.
04
L’interessat podrà recórrer la resolució de l’ajuntament en cas de disconformitat.
05
95
Ús social dels centres educatius públics
Procediment
Procediment d’actuació en cas de centres públics de propietat de la Generalitat de Catalunya:
2/ El director resol la sol·licitud motivadament, mitjançant conveni o resolució, prèvia consulta al consell escolar ja sigui l’ús dins o fora de l’horari escolar. El director pot revocar l’autorització quan no es respectin les condicions del seu atorgament o no s’apreciï ús social.
1/ Sol·licitud de persones físiques o jurídiques adreçada al director del centre.
96
Ús social dels centres educatius públics
Procediment
Consideracions en el procediment d’actuació en el cas de centres públics de propietat de la Generalitat de Catalunya:
La direcció dels centres fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar que ha de respondre a la finalitat de cobrir tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material, i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar i recollits a les NOFC.
01
El director adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i comprova que un cop acabat l’ús social, els equipaments i materials del centre eventualment emprats per a l'exercici de l'activitat romanen en perfecte estat d'ús.
02
Cal definir l’actuació concreta i temporitzar-la.
03
Si les activitats tenen caràcter de continuïtat, el director pot subscriure un conveni amb persones físiques o jurídiques sense afany de lucre.
04
En cas de recurs contra la resolució, serà davant la direcció dels serveis territorials o l’òrgan competent del CEB, la resolució dels quals posa fi a la via administrativa.
05
97
Ús social dels centres educatius públics
Compensació per l’ús de les instal·lacions
Els centres poden obtenir una compensació per les despeses que comportin, al centre, l'ús social de les seves instal·lacions o equipaments.
L’import és la quantitat estipulada al conveni (a la clàusula tercera) i que ha fixat la direcció del centre d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar i recollits a les NOFC.
Compensació per l’ús de les instal·lacions
98
Ús social dels centres educatius públics
Normativa als centres del Consorci
Les instruccions per a la gestió de l’ús social de les instal·lacions dels centres públics que depenen del Consorci d’Educació de Barcelona, es regeixen per l’Acord del Consell de Direcció el qual es dóna publicitat en la Resolució del Consorci d’Educació de Barcelona (Núm. 5587 – 15.03.2010), en relació amb la gestió de l’ús social de les instal·lacions dels centres públics dependents del Consorci d’Educació de Barcelona.
Relació amb les AMPA
99
100
Relacions dels centres docents amb l’AMPA
Com pot col·laborar econòmicament l’AMPA amb el centre?
Pot fer aportacions econòmiques en diners o béns amb caràcter finalista, d’acord amb el procediment de donació establert.
Pot pagar les despeses d’una activitat realitzada al centre si la factura d’aquesta despesa va a nom de l’AMPA.
101
102
NORMATIVA
Els centres educatius públics poden tenir ofertes de donacions dineràries o de béns mobles, per part de persones físiques, entitats públiques o privades (incloent-hi les AMPA) o d'empreses.
D’acord amb el punt 12 apartat b, de la Resolució EDU/1354/2022, de 5 de maig, de delegació de competències de la persona titular de la Secretaria General del Departament d'Educació, es delega en els directors i les directores dels centres educatius públics dependents del Departament l'acceptació de donacions de caràcter gratuït, dineràries o de béns mobles, efectuades per persones jurídiques o físiques, destinades als centres educatius per a la realització d'activitats educatives o l'adquisició de material i equipament educatiu. Aquestes donacions no poden representar despeses per al centre educatiu o per al Departament d'Educació.
En aquests casos s’haurà de tramitar l’expedient de donació seguint els passos següents:
103
PAS A PAS
Pas 1. El centre rep l’oferta de donació dinerària o de béns mobles
La persona física o el representant de l’entitat jurídica donant ha d’emplenar el document d’oferta de donació que li farà arribar el centre, segons correspongui en cada cas.
− Oferta d’una donació dinerària
− Oferta d’una donació de béns mobles
1
2
Pas 2. La direcció del centre elabora l'informe tècnic del valor patrimonial i de la utilitat de l'oferta de donació per al centre
El tècnic responsable o el secretari o la secretària del centre ha de complimentar un informe de l’adequació de l’oferta als objectius del projecte educatiu de centre.
− Informe del tècnic responsable d’una donació dinerària
− Informe del tècnic responsable d’una donació de béns mobles
104
PAS A PAS
Pas 3. El consell escolar emet l'informe de valoració de l'oferta
El Consell escolar ha d’emetre un informe de valoració de la donació per al centre educatiu.
− Valoració del Consell Escolar d’una donació dinerària
− Valoració del Consell Escolar d’una donació de béns mobles
3
4
Pas 4. El centre educatiu envia la documentació als serveis territorials
Quan el centre hagi recollit els documents abans esmentats, els haurà de fer arribar al servei territorial que correspongui per eValisa, per tal de continuar la tramitació de l’expedient.
105
PAS A PAS
Pas 5. El director o la directora dels serveis territorials emet la proposta d’acceptació.
Un cop els serveis territorials disposin dels documents lliurats pel centre educatiu han de complimentar un informe de valoració de la donació.
− Valoració d’una donació dinerària pels serveis territorials
− Valoració d’una donació de béns mobles pels serveis territorials
Si el servei territorial accepta la proposta, aquesta i amb la resta de documentació, la farà arribar a la Direcció General de Centres Públics per eValisa, adreçada al Cap del Servei de Suport a l'Organització de Centres Públics, per tal que es tramiti la publicació al DOGC.
5
106
PAS A PAS
6
Pas 6. Els serveis territorials comuniquen l'acceptació de la proposta al centre i el/la donant lliura els béns
El servei territorial comunicarà al director o la directora del centre que s’ha tramès la petició a la Direcció General de Centres Públics per tal que el centre pugui gestionar el lliurament i l’acceptació dels béns.
El centre farà omplir al donant el model següent:
− Acta de lliurament i acceptació dels béns dineraris
− Acta de lliurament i acceptació dels béns mobles
107
PAS A PAS
7
Pas 7. El director/a del centre accepta la donació
El director o la directora del centre públic dependent del Departament, en virtut de la delegació de competències que li atribueix la normativa elaborarà la resolució de l'acceptació de la donació de caràcter gratuït, dinerària o de béns mobles complimentant el model següent:
− Resolució_Acceptació Donacions béns dineraris
− Resolució_Acceptació Donacions béns mobles
Finalment, la Direcció General de Centres Públics recull totes les ofertes de donacions dineràries i de béns mobles dels serveis territorials i n'elabora l'expedient corresponent. Totes les ofertes de donació que han rebut els centres educatius s'accepten i es publiquen conjuntament en finalitzar cada curs escolar.
108
Annexos
ESFER@
109
110
111
Esfer@
Paràmetres de Centre
Administració de Paràmetres de Centre
112
Esfer@
1. Respecte a les factures i aportacions del 2023 que es liquiden al 2024: - Cal registrar-les al pressupost del 2023 i posar com a data de venciment la corresponent del 2024. |
2. Cal recordar que com a data per defecte el programa posa l’actual. Per tant, si estem registrant, en el 2024, documents i moviments de l’exercici 2023 cal fixar-se especialment en la data comptable. |
3. Si s’ha registrat incorrectament el venciment d’una factura o ingrés, no cal anul·lar-lo. Es pot modificar, anul·lar el venciment i afegir-ne el correcte. L’excepció és si la data comptable és incorrecta i no permet posar la data correcta del venciment. |
4. Cal recordar que els documents es poden copiar dins del mateix exercici. Això estalvia molta feina. |
5. Cal recordar que es poden fer servir els filtres tant per cercar documents com a l’hora de fer informes i extraccions. |
6. Cal recordar que no cal informar de l’import total de la factura o ingrés ja que aquest es calcula automàticament a partir de la secció “Detall” |
Punts clau a tenir en compte quan s’està treballant amb Esfer@
113
Esfer@
Resum novetats Esfer@ Gestió Econòmica
ESFER@ ÉS D’ÚS OBLIGATORI PELS CENTRES PÚBLICS
Agilitat i adaptabilitat
Implicació dels Serveis Territorials
Principals innovacions
GUAC (Permisos)
114
115
GUAC
PERMISOS
EL DIRECTOR/A I EQUIP DIRECTIU PODEN DONAR PERMISOS PER ACCEDIR A ESFER@
CAL ENTRAR AL PORTAL DE CENTRE / Persones / Gestió del personal de centre
116
GUAC
PERMISOS
Gestió d’usuaris i aplicacions (GUAC)
Vídeos i material de suport sobre el GUAC al Portal de centre
117
GUAC
PERMISOS
118
Selecció de la persona
GUAC
PERMISOS
119
GUAC
PERMISOS
En aquesta pantalla poden realitzar diferents accions amb la persona seleccionada: Regenerar la contrasenya GICAR, treure o canviar una funció
120
Selecció de la funció
GUAC
PERMISOS
Per exemple, suposem que volem atorgar a la persona selecciona la funció de secretari/ària
Una vegada seleccionada la funció atorgada i la seva vigència, fem “Desa”
S’estableix la vigència de la funció
121
GUAC
PERMISOS
En aquesta pantalla, si cliquem a “Autoritzacions” també es poden consultar i gestionar les seves autoritzacions definides pel Departament (SD) o les específiques
122
GUAC
PERMISOS
En aquesta pantalla, si cliquem a “Autoritzacions específiques” també es poden consultar i gestionar les seves autoritzacions les específiques
Clicant al requadre s’assigna el rol director a l’aplicació ESFERA i després cal fer “Desa”
123
GUAC
ALTRES GESTIONS I EXPORTACIONS
Des del GUAC es poden donar d’alta noves persones, gestionar les sol·licituds de contrasenyes XTEC del professorat i del nom propi per a la web del centre o realitzar exportacions de les persones i els seus permisos
124
GUAC
GESTIÓ USUARIS XTEC
125
GUAC
GESTIÓ USUARIS XTEC – Canvi de contrasenya
Primer caldrà trobar l’usuari a qui volen fer un canvi de contrasenya
Es pot cercar per l’usuari xtec, dni, nom...
126
GUAC
GESTIÓ USUARIS XTEC – Canvi de contrasenya
Veurem l’usuari o usuaris cercats
127
GUAC
GESTIÓ USUARIS XTEC – Donar d’alta un nou usuari
128
GUAC
GESTIÓ USUARIS XTEC – Nom propi web centre
Definim l’àlies per la web i el correu del centre
Cal cercar el centre
129