1 of 24

Alumnes de 5è i 6è

Escola Sant Josep de Calassanç (Lleida)

Curs 2017-18

EXPERIMENTEM

AMB EL VENT

2 of 24

CONTINGUTS TREBALLATS

L’aire (composició).

Pressió atmosfèria. El vent.

La força del vent (aparells, unitats i escales de mesura).

Tipus de vents (Catalunya, món).

Efectes negatius i positius dels vents.

3 of 24

ACTIVITATS REALITZADES

Experiments

pràctics

Cerca d’informació a Internet

Visualització de

vídeos

Coneixements previs

Àrees treballades:

- Matemàtiques

- Llengua catalana

- Medi Social i Cultural

- Medi Natural

TIC

Artística

4 of 24

5 of 24

1. L’AIRE

Què és l’aire? L’aire és una mescla de gasos que compon l’atmosfera.
No és una combinació química de gasos, aquests es poden desplaçar.
L’aire és una substància incolora que pesa i aquest pes exerceix una pressió sobre els cossos (pressió atmosfèrica).

6 of 24

2. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA. EL VENT

EXPERIMENTS

INFLAR EL GLOBUS

LA FONT

ESPELMA

GOT MÀGIC

OU DUR

7 of 24

2. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA. EL VENT

TORRICELLI

Gasos

ISOBARES

ALTITUD

BARÒMETRE

8 of 24

2. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA. EL VENT

LES NOSTRES DADES

El nostre baròmere mesura la pressió en milímetres de mercuri (mmHg) i en mil·libars (mbar). Buscant com interpretar les dades ens surten altres conceptes nous que hem d’aclarir.

La pressió normal al nivell del mar equival a 760 mmHg o a 1013,3 mbar. Un augment de la pressió atmosfèrica per sobre de la normal, indica la presència d'un anticicló, una disminució indica una depressió.

Els anticiclons són masses d’aire més fred i, per tant, més dens i més pesat i que exerceix una major pressió. Aquest aire baixa de les capes altes de la troposfera i en ser més pesat és més estable, per això a les zones amb altes pressions fa bon temps. �Les depressions són masses d’aire càlid i, per tant, més lleuger i que fa menys pressió en ser menys dens. La seva lleugeresa el fa inestable, i fa que s’elevi amb facilitat cap a les zones altes de la troposfera i que origini núvols i precipitacions.

Les dades que vam recollir no van variar gaire, ja que havíem deixat el nostre baròmetre al racó del projecte, prop de la calefacció, i per tant, a l’aula sempre hi ha una temperatura bastant estable. Tot i que veiem alguns pics.��

9 of 24

2. PRESSIÓ ATMOSFÈRICA. EL VENT

AIRE CALENT

AIRE FRED

10 of 24

3. LA FORÇA DEL VENT

PENELL

ANEMÒMETRE

ANEMÒGRAF

Per a poder descriure el vent, ens vam adonar que cal indicar-ne dues magnituds: la direcció i la velocitat.

Sabem que la direcció, s’indica en direcció cardinal (Nord, Sud,Est i Oest), es mesura en graus i ve determinada segons la direcció en la qual el vent s’origina.

Per mesurar la direcció del vent vam construir un penell. Normalment es localitza en un punt elevat que no tingui cap mena d’obstacle que pugui interferir la direcció de l’aire. Els vam deixar al costat de les finestres per tal de poder fer les observacions oportunes.

Per saber la velocitat o la intensitat del vent hem de tenir en compte dues magnituds: la capacitat que té l’aire per recórrer una distància en un temps determinat, es mesura en m/s o bé en Km/h.

Per mesurar la velocitat del vent construïm un anemòmetre, de cassoletes amb un gomet a una d’elles. Ja que

els anemòmetres tenen un compta-revolucions mesura el nombre de voltes. Provem si funcionen i també els deixem a un lloc adequat de l’aula.

Quan els anemòmetres van amb un penell i amb un aparell registrador, llavors l’anomenen anemògraf.

11 of 24

3. LA FORÇA DEL VENT

MÀNEGA DE VENT

12 of 24

3. LA FORÇA DEL VENT

ESCALA DE BEAUFORT

13 of 24

4. TIPUS DE VENTS

VENTS CONSTANTS

ESTIU

HIVERN

VENTS ESTACIONALS

VENTS LOCALS

14 of 24

4. TIPUS DE VENTS

Vam començar a buscar quins són els vents que bufen a Catalunya i vam trobar que la representació més habitual d’aquests és amb la Rosa dels vents, que es fa servir per orientar-se en la navegació.

La Rosa dels Vents és un cercle que marca els rumbs possibles dels vents, els noms dels quals varia segons la direcció des de la que bufen.

Per conveni sempre es pren la direcció d'allà on vénen i tenen unes característiques meteorològiques concretes.

Així quan vam fer les nostres anotacions vam posar el nom adient al vent.

Vam intentar fer unes quantes amb 3D, va ser superdifícil, però ens em vam sortir.

També vam aprendre a dibuixar-les.

Vam mirar diferents informatius i a partir de força 8, temporal fort, trobem alguna tempesta a Catalunya i per la vora, així que continuem investigant.

15 of 24

4. TIPUS DE VENTS

TEMPORAL

TEMPESTA

Vam buscar informació, a partir d’aquesta força i vam trobar els següents termes: temporals, tempestes, ciclons, huracans i tornados. Els definim:

TEMPORAL: Comença a existir un temporal quan el vent bufa a més de 60 km/h. La seva força arranca les branques dels arbres i es torna més difícil per l'home la marxa contra aquell vent. Al mar, l'alçada de les ones passa de 4 m. Si la força d’aquest augmenta encara més, es passa del temporal a tempesta

TEMPESTA, és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vents de 90 Km/h, com a mínim, pluja, neu o pedra i d'intensa activitat elèctrica. Generalment, el cel presenta una tonalitat grisenca i amenaçadora. La lluminositat i el soroll de les descàrregues elèctriques en són una característica.

Algunes tempestes tenen un nom particular com: remolí de vent, tamborinada, pluja de gel, torbonada, …

16 of 24

4. TIPUS DE VENTS

HURACÀ, CICLÓ O TIFÓ

17 of 24

4. TIPUS DE VENTS

TORNADO

TORNADO, és una violenta, perillosa i rotatòria columna d’aire que es troba en contacte tant a la superfície de la terra com amb un núvol (cumulonimbe). Té forma d’embut, amb vents entre els 65 i 480 Km/h, mesura fins a uns 500 metres d’amplada i avança uns quants Km abans de desaparèixer.

Es crea en zones on s'ajunta corrents d'aire fred i corrents d'aire calent formant un remolí. Aquests remolins solen anar acompanyats de precipitacions violentes de pluja o calamarsa, llampecs, llamps i la foscor pròpia dels núvols que els sustenten.

Els tornados arrosseguen tot allò que es troben al seu pas, des de pols fins a deixalles com arbres, xapes de metall, vidres, bigues i fins i tot vagons de tren.

Existeixen diversos tipus de tornados com les mànegues terrestres, les mànegues d’aigua, el remolí de foc, el remolí de vapor, ...

18 of 24

5. EFECTES NEGATIUS

HURACANS	TORNADOS
Origen sobre dels oceans	Origen per sobre de la terra
Vent entre 120 i 240 Km/h	El vent pot ser de més de 500 Km/h
Diàmetre entre 500 i 1800 Km	Diàmetre com a molt de 250 metres
Duració d’uns quants dies a algunes setmanes	Duració de pocs minuts, excepcionalment poques hores
No venen associats a cap turmenta	Venen associats a turmentes
Poden originar tornados al seu interior

19 of 24

5. EFECTES NEGATIUS

EXPERIMENTS

MAQUETA

TORNADO D’AIGUA

20 of 24

5. EFECTES NEGATIUS

EXPERIMENTS

BOLES HURRICANE

TORNADO DE FUM

21 of 24

5. EFECTES NEGATIUS

Al buscar l’huracà Irma vam trobar coses molt interessants sobre els noms dels huracans:

Hi pot haver més d’un huracà al mateix temps i per evitar confondre’ls, els meteoròlegs els posen noms de persones. Els noms s’assignen (amb anys d’antelació) en ordre alfabètic i alternant noms masculins i femenins. Normalment són noms en francès, castellà o anglès, perquè aquestes són les llengües que més es parlen als països afectats pels huracans. És important que tothom faci servir els mateixos noms. Per això els noms són assignats per l’Organització Mundial de Meteorologia.

Es preveu que la temporada d’huracans del 2018 s’iniciarà el 15 de maig i finalitzarà el 30 de novembre, són dates convencionals ja que la formació de ciclons tropicals és possible en qualsevol temps. Estarem atents a les notícies.

22 of 24

5. EFECTES NEGATIUS

23 of 24

5. EFECTES POSITIUS

EOL

EÒLIC

24 of 24

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

En record de l’Anna Gené, qui estimava i feia estimar la ciència.

L’observació, l’experimentació i la indagació són claus per continuar aprenent.