��Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu �

Seminari_Novembre 2023

Sílvia Fernàndez Herrero_Inspectora referent USAV _ VOC

Normativa��“interès superior de l’infant”�

• Declaració Universal dels Drets Humans.
• Declaració Universal dels Drets de l’Infant.
• Convenció sobre els Drets de l’infant (1989)
• Protecció i l’atenció que siguin necessàries per al seu benestar.
• Fomentar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones.
• Llei de 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC).
• Mesures necessàries per prevenir les situacions d’assetjament escolar i afrontar-les de manera immediata per assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per garantir-los el dret a la intimitat.
• Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront la violència
• tota persona que adverteixi indicis d’una situació de violència exercida sobre una persona menor d’edat, està obligada a comunicar-ho de forma immediata a l’autoritat competent i, si els fets poguessin ser constitutius de delicte, a les forces i cossos de seguretat, al Ministeri Fiscal o a l’autoritat judicial, sens perjudici de prestar l’atenció immediata que la víctima necessiti”.
• “és especialment exigible a les persones que, per raó del seu càrrec, professió, ofici o activitat, tinguin encomanada l’assistència, la cura, l’ensenyament o la protecció de nens, nenes o adolescents i, en el seu exercici, hagin tingut coneixement d’una situació de violència exercida sobre aquests”

������Pla Les escoles lliures de violències

• El Pla Les escoles lliures de violències,
• Prevenció (sensibilització, formació, detecció)
• Actuació (notificació, derivació, coordinació)
• Acompanyament (seguiment i coordinació)

visibilitzar les violències ocultes als centres educatius, identificar-les i actuar-hi per protegir infants i adolescents.

• La Unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV), ha de contribuir a millorar l’aplicació dels protocols vigents al sistema educatiu.  
• Protocols d’actuació ofereixen orientacions i recursos als centres educatius davant conflictes greument perjudicials per a la convivència.

​

���Funcions de la USAV:�

• Atenció en situacions de violència i/o de les demandes d’informació i d’orientació en matèria de violència i maltractaments a la infància i adolescència a tota la comunitat educativa.
• Assessorament i acompanyament a les direccions dels centres, EAP, orientació educativa, tutoria, mestra d’educació especial, entre altres, per a l’activació dels protocols i la presa de decisions en les primeres accions de resposta.
• Activació dels EICA (Equips Itinerants de Contenció i Assistència) als centres educatius que ho requereixin.
• Coordinació amb els referents del Pla LELV dels Serveis Territorials.
• Seguiment dels casos detectats.
• Registre de tots els casos.

​

USAV inicia la seva atenció mitjançant:

​

• Telèfon 900 923 098 
• Correu electrònic usav.educacio@gencat.cat 
• Acull totes les verbalitzacions que estigui vivint o hagi viscut l’alumnat, tant dins com fora del centre educatiu.
• Així mateix, s’inicia tot el circuit i es contacta amb el centre educatiu per acompanyar-lo en l’abordatge d’aquesta violència a través de l’activació dels protocols corresponents.�
• L’horari d’atenció habitual és:
• Dilluns a divendres de 8:00 a 19:00
• Caps de setmana tancat

​

​

�La UsApps�

• És una aplicació web del Departament d’Educació que permet comunicar d’una forma fàcil, intuïtiva i eficaç en situacions de violència que pot viure tot l’alumnat de Catalunya.
• La UsApps és el canal de comunicació i denúncia que pretén visibilitzar les violències naturalitzades als centres educatius, identificar-les i actuar-hi per protegir infants i adolescents.
• La pot utilitzar l’alumnat, exalumnat i tota la comunitat educativa, tant si és una persona que viu directament una situació de violència com si n’és testimoni.

​

Referents als Serveis Territorials, Serveis Educatius, Centres Educatius.�

Les persones referents del pla als Serveis territorials són:

• Referent de violència dels ST: Coordinador/a dels serveis educatius
• Referent d’Inspecció
• Referent de Coeducació i perspectiva de gènere
• Referent d’EAP

​

Les persones referents del pla als Centres Educatius són:

• La direcció del centre educatiu,
• La persona referent de coeducació, convivència i benestar emocional.
• La persona referent de violència zero de l’alumnat,
• La persona impulsora de la igualtat del consell escolar.

Per un treball coordinat i en xarxa

Protocols d’actuació

​

• Pel caràcter específic i la rellevància d’algunes de les conductes que perjudiquen greument la convivència, el Departament d’Educació ha elaborat protocols específics, que cada centre ha de contextualitzar a la seva realitat.
• Els protocols publicats per a la millora de la convivència fins al moment són:
• Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu
• Protocol d'intervenció en cas de conflicte greu.
• Protocol d'actuació amb menors de catorze anys en situacions de conflicte o comissió d'una infracció penal.
• Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu.
• Protocol per a l’atenció i acompanyament de l’alumnat transgèneres en els centre educatius.
• Protocol d’àmbit comunitari de prevenció, detecció i intervenció davant situacions d’absentisme.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció sobre drogues als centres d’Educació Secundària.

Procediment d’intervenció en cas de faltes greument perjudicials per a la convivència.

• Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu

1

Canvi de paradigma

• Abordar la violència i la convivència des de plantejaments volgudament diferenciats.
• Violència ens referim a fer ús de la força o del poder per malmetre l’altre, i la persona que ho pateix queda en una posició de desigualtat
• Conflicte, el qual és inherent a les relacions humanes. 
• VIOLÈNCIA : com tota forma de perjudici o abús físic o mental, descuit o tracte negligent, maltractaments o explotació, incloent-hi l’abús sexual.

​

• VIOLÈNCIES SEXUALS: totes les conductes que atemptin contra la llibertat sexual sense el consentiment de l’altra persona. S’elimina la distinció entre agressió i abús sexual. (Llei orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual).

Marc normatiu

• La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (d’ara endavant, LOPIVI), a l’article 1.2, defineix la violència com “tota aquella acció, omissió o tracte negligent que priva els menors d’edat dels seus drets i benestar, que amenaça o interfereix el seu ordenat desenvolupament físic, psíquic o social, amb independència de la seva forma i mitjà de comissió, incloent-hi l’efectuada a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment la violència digital”.
• L’article 5, apartat 8, de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, modificada per la Llei 17/2020, de 22 de desembre, defineix la violència masclista en l’àmbit educatiu com “qualsevol tipus de violència que es produeix en l’entorn educatiu entre els membres de la comunitat educativa. Es pot produir entre iguals, de major d’edat a menor d’edat o viceversa. Inclou l’assetjament, l’abús sexual i el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Entre aquestes violències, n’hi ha que es produeixen per raó de gènere o d’identitat sexual”.
• La Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, explicita en l’article 12.6, sobre educació, que “s’ha de vetllar per la conscienciació i la prevenció de la violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i oferir mecanismes als centres perquè detectin situacions de discriminació o exclusió de qualsevol persona per les dites raons.

����Quines violències es poden detectar als centres educatius?

����Quines violències es poden detectar als centres educatius?

• Violència masclista i LGBTI
• Assetjament i ciberassetjament
• Violència sexual vers infants i/o joves
• Maltractament a la infància i/o adolescència
• Violència per racisme, creences i/o culturals

​

​

• Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu substitueix els següents protocols i els engloba :

​

• Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament escolar a persones LGBTI.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant la violència masclista entre l’alumnat.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant conductes d’odi i de discriminació.
• Com a novetat, incorpora la intervenció educativa davant les:
• Irregularitats i les conductes contràries a la convivència.
• Circuit d’actuació davant les faltes greument perjudicials per a la convivència.

​

​

Novetat

Setembre 2023

• Guia
• Aquest document s’estructura en dos blocs:
• El primer tracta el marc normatiu i la conceptualització de les violències sexuals, des d’una perspectiva àmplia.
• El segon constitueix, des d’una vessant més pràctica, una guia per facilitar una primera acollida, per part del professorat, a l’alumne o alumna que es trobi en una situació de violència sexual.
• La majoria de les violències sexuals es cometen dins de l'entorn familiar.
• Cal evitar que la víctima hagi d’exposar de manera reiterada l’experiència traumàtica.
• Detectar situacions de violències sexuals és una responsabilitat i un imperatiu ètic.
• Acollir una revelació:

​

I després... què faig?

S'han de comunicar a l'autoritat competent

les situacions de risc o maltractament.

(Protocols)

CIRCUIT D’ACTUACIÓ

• L’article 37.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, tipifica les conductes i els actes dels alumnes que es consideren faltes que perjudiquen greument la convivència.
• “les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal”, ja siguin exercides de forma puntual o continuada.
• Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les NOFC de cada centre hi ha d’haver, si més no, totes les que tipifica l’apartat 1 de l’article 37 de la LEC.

Novetat

Octubre

2023

Indicadors de coneixement o sospita de diversos tipus de violència

​

• Assetjament i/o ciberassetjament escolar (annex 7.1.4) pàgina 55
• Indicadors físics
• Indicadors conductuals
• Indicadors en relació amb l’ús d’eines digitals
• Indicadors emocionals
• Per part dels companys o companyes
• Conductes d’odi i discriminació (annex 7.1.4) pàgina 58
• Indicadors físics
• Indicadors conductuals
• Indicadors emocionals
• Per part dels companys o companyes
• Violències masclistes
• Violències masclistes en un context de relació sexoafectiva. pàgina 60.
• Indicadors físics
• Indicadors emocionals
• Indicadors socials
• Indicadors específics de violència sexual
• Indicadors físics
• Indicadors conductuals
• Indicadors emocionals

​

​

Situació d’un cas

1.Identificació i valoració�Davant el coneixement o la sospita per part de qualsevol membre de la comunitat educativa d’una situació de violència, caldrà distingir inicialment l’àmbit:�on es produeix �i qui l’exerceix.��

• A) Si la violència detectada s’exerceix en l’àmbit educatiu (ja sigui dins o fora del centre, en activitats extraescolars o complementàries, per exemple), caldrà distingir qui l’exerceix:
• A.1.En cas que sigui un alumne o alumna menor o major d’edat, cal tenir en compte que, davant d’una situació de violència, en funció de la seva tipologia o circumstàncies no sempre se’n desprenen les mateixes actuacions:
• – Irregularitats-conductes contràries a la convivència que no revesteixen, en principi, un caràcter greu.
• – Conductes greument perjudicials per a la convivència.
• A.2. En cas que sigui personal docent, PAS, PAE, altres professionals i/o membres de la comunitat educativa (adult) qui ha exercit el maltractament, caldrà informar la direcció del centre, que ha d’aplicar el Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu.
• B) Si la violència detectada s’exerceix en l’àmbit familiar o no educatiu, caldrà aplicar el Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu.

2.- Valoració: diagnosi i tipificació de la situació de violència

• Davant d’una possible conducta greument perjudicial per a la convivència exercida entre l’alumnat, cal posar-ho immediatament en coneixement:
• de la direcció del centre.
• Així mateix, el coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat ha de treballar conjuntament amb la direcció del centre, atès que té assignades les funcions de protecció de l’alumnat.
• Els centres educatius tenen a disposició:
• la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), que assessora i acompanya des de la valoració inicial de la situació de violència,
• conjuntament amb la inspecció educativa
• i l’EAP del territori.

2.1.Activació de la situació d’alerta

• En el moment que es detecta una possible situació de violència la direcció del centre ha de fer un registre de la situació
• (recurs 1 – Registre de les violències de l’alumnat REVA).

2.2.Equip de valoració��La direcció del centre educatiu ha de definir un equip de valoració

• Que en formin part, com a mínim, el tutor o tutora, el o la cap d’estudis, el professional orientador del centre i/o el mestre o mestra de pedagogia terapèutica i el coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat.
• Cal considerar la participació de les persones referents dels EAP del centre educatiu o algun altre professional dels serveis educatius del territori.
• En el cas que el municipi disposi de serveis especialitzats en l’abordatge de qualsevol tipus de violència, el director o directora podrà considerar la participació d’alguns professionals d’aquest servei en aquest equip de valoració.

2.3.Fase diagnòstica��L’equip de valoració efectua una compilació i una recollida de la informació necessària per tal d’identificar

• les persones implicades,
• els tipus de violències que s’han comès,
• la temporalitat,
• els canals o els entorns en què s’han produït les violències.
• Tota aquesta informació es pot recollir a partir:
• d’entrevistes amb alumnat i famílies,
• i si escau, altres eines diagnòstiques, com sociogrames.
• És important que l’obtenció d’informació es faci des del respecte i la no estigmatització de l’alumnat.
• Aquesta informació servirà per començar a elaborar l’informe de cas (vegeu annex 7.2 recursos per a la valoració)

​

Model de registre de la situació de violència detectada.

Diagnosi i tipificació �(pàgina 68)

Diagnosi i tipificació �

Diagnosi i tipificació �

2.4.Fase de tipificació��L’equip de valoració, a partir de la informació recollida, classifica el cas: assetjament escolar, conductes d’odi i discriminació �o violències masclistes

• Es recomana que en un termini de 48 hores des de la detecció de la situació de violència, o de 72 hores en cas que s’hagin d’aplicar altres eines diagnòstiques a part de les entrevistes, s’elabori l’informe de cas i es lliuri a la direcció del centre.
• Correspon al director o directora del centre fer la valoració definitiva de la situació a partir de l’informe de cas i la tipificació proposada per l’equip de valoració.
• En aquest procés de valoració, el director o directora pot comptar amb l’assessorament de la inspecció d’educació, de la Unitat d’Atenció i Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) i de l’EAP, si és necessari.
• Tota la informació del cas caldrà registrar-la al Registre de violències de l’alumnat (REVA).

Tipificació: Classificació de la situació de violència

• Assetjament o ciberassetjament escolar

Per determinar que ens trobem davant d’un cas d’assetjament, s’han de donar TOTES les característiques següents alhora:

● La relació entre els alumnes implicats s’origina en el marc escolar. ● Existeix una situació d’abús de poder, és a dir, qui la pateix es troba indefens enfront de qui l’intimida, i això té com a conseqüència inseguretat i deteriorament de l’autoestima.

● Hi ha intencionalitat per part de l’agressor/a o agressors/res de fer mal, ja sigui físicament o psicològicament.

● Existeix un grup d’alumnes observadors.

● Es repeteix sistemàticament al llarg d’un període de temps durant el qual l’agressió es dona de manera sostinguda. Si no es pot concloure que estem davant d’un cas d’assetjament, haurem de seguir treballant per tal donar resposta al patiment que ha activat la situació d’alerta

Tipificació: Classificació de la situació de violència

• Conductes d’odi i discriminació

Per determinar que ens trobem davant d’una conducta d’odi o discriminació, s’ha de donar ALGUNS dels supòsits següents:

● Es percep que l’actitud de la persona agressora respon a un sistema de creences o valors basat en prejudicis o estereotips contra algun col·lectiu o grup concret.

● Es percep que el motiu d’aquesta conducta ve determinat per algun tret o atribut de la persona agredida.

● La persona agressora presenta conductes radicals conduents a l’EXTREMISME VIOLENT(motius ideològics, religiosos, polítics, etc.).

Tipificació: Classificació de la situació de violència

• Violències masclistes

La principal manifestació de violències masclistes que es vinculen en el present protocol és en el context de les relacions sexoafectives, ja que es desenvolupa per atendre els casos entre l’alumnat.

Per determinar que ens trobem davant d’una violència masclista en una relació sexoafectiva, s’ha de donar ALGUNS dels supòsits següents:

● Existeix una situació d’abús, control i/o vigilància per part de la persona agressora envers la persona agredida.

● Existeix una situació de dependència o vulnerabilitat per part de la persona agredida envers la persona agressora.

● La persona agressora crea un clima caracteritzat per l’aïllament del cercle íntim i/o familiar de la persona agredida.

● S’observa que en tota la situació hi hagut moments de reconciliació que responen a l’escala cíclica de les violències masclistes.

Tipificació: Classificació de la situació de violència

• Per determinar que ens trobem davant d’una violència sexual, s’ha de donar ALGUNS dels supòsits següents:

● La violència que s’ha exercit (verbal, física o digital) té un contingut sexual.

● La persona agressora té l’objectiu de dominar la voluntat sexual de la persona agredida.

Qualssevol dels casos i conductes anteriors (a, b i c) que impliquin alguna discriminació envers l’orientació afectivosexual, la identitat o expressió de gènere, sexe, cossos no normatius, discapacitat física, psíquica, sensorial, etc. , origen ètnic, racial, nacional o classe social, s’han de considerar especialment greus.

• En conclusió, ens trobem davant d’un cas de: ______________________________________

​

Detecció de necessitats educatives

• L’equip de valoració ha de fer una primera detecció de necessitats
• a partir de l’observació efectuada en la fase diagnòstica amb l’assessorament de l’orientació educativa i/o el mestre o mestra de pedagogia terapèutica, en col·laboració amb els professionals de l’EAP, si escau.
• Aquestes necessitats s’han de poder concretar en relació amb:
• l’alumnat que ha patit violència,
• l’alumnat que l’ha exercida i el grup, si escau.

Així mateix, l’equip de valoració també pot detectar alguna necessitat referent a

• la relació amb les famílies implicades.

Les necessitats a valorar de l’alumnat implicat poden estar emmarcades a escala personal, relacional o envers la situació

2.5.SÍ que es tracta d’una situació de violència

• Es comunicarà a l’alumnat i a les famílies, al tutor o tutora de l’alumne o alumna implicat, a la Inspecció d’Educació i, si escau, a altres instàncies pertinents (vegeu 6.3 Comunicació). (pàg 27)
• Per tal de vetllar per l’interès superior del o de la menor, es resguardaran sempre els drets i les necessitats d’infants i joves implicats tenint especialment en compte que la comunicació no els comporti un risc o patiment addicional.
• S’iniciarà la fase d’intervenció educativa, en què es proposen una sèrie de fases amb mesures concretes que cada centre podrà contextualitzar a la seva realitat i a cada situació concreta i, en paral·lel, l’activació del Procediment d’intervenció en cas de faltes greument perjudicials per la convivència (fase d’intervenció).

Gràcies!