Dona, ocell i estrella (homenatge a Pablo Picasso)
Joan Miró, 1966-1973
pintura a l'oli sobre llenç
surrealisme / abstraccionisme
245 × 170 cm
Museu Reina Sofia, Madrid
El quadre representa de manera informal tres personatges extrets de la natura. La identificació dels personatges queda oberta a la imaginació de qui contempla la pintura i és el cos qui ens dóna les pistes del que representa, una dona, un ocell i una estrella.
Les línies es caracteritzen per una simplicitat absorbent. Sembla una composició infantil però està carregada d'emocions. També es caracteritza per un poder limitatiu, amb una aparença clara i finita que delimita els objectes amb formes corves que suggereixen sensualitat i sentiments.
El color presenta notes florescents i suaus com a protagonistes. El color adquireix un valor simbòlic que juga amb el to, la intensitat i els contrastos. La tipologia dels colors es caracteriza per l'ús de colors càlids i freds que proporcionen alegria i sensibilitat.
La llum té un gran protagonisme ja que desenvolupa una pintura alegre, primitiva i plena de fantasia. Es tracta de llum artificial que no genera ombra i ho il.lumina tot.
Aquest conjunt de recursos genera ritme, moviment i expressió.
La geometria juga un paper fonamental en la composició, ja que es produeix una gran combinació de composicions geomètriques i lineals amb la finalitat de proporcionar frescor.
altres obres de Joan Miró
blau I/II/III
cap de pagès català
dona i ocells
l'esperança del condemnat a mort
la masia
naturalesa morta de la sabata
paisatge català
personatge