1 of 5

El problema del no ser: el no-res

2 of 5

-Un dels aspectes interessants del ser és aquesta pregunta: Per què hi ha alguna cosa en lloc de no-res? Ara bé, a què al·ludim exactament amb el terme no-res? Què és el no-res? Per a respondre aquesta pregunta, podem utilitzar què volem dir quan utilitzem la paraula no-res, com en la situació següent: “Què tens a la boca?No-res. Mentida!, si no tinguessis res a la boca, no podries articular paraula”.

- A la vista d’aquest presumpte acudit, sembla que la idea de no-res correspon a la negació del ser, al no ser. Així:

  1. Ser: és allò que hi ha, allò que existeix, la realitat.
  2. No-res: és la negació del ser i, per tant, allò que no és, allò que no existeix o no té realitat.

3 of 5

-Ara bé, aquesta intuïció o concepció del no-res comporta un interessant problema filosòfic: com es pot afirmar el no-res? Encara més, com es pot dir que “alguna cosa no és”, si només pel fet d’anomenar-la ha de tenir algun tipus d’existència?

-No tindria sentit, per tant, dir “X no és”, perquè si no, com podem referir-nos físicament a “X”, encara que només sigui per dir que “no és”, si no hi ha cap manera d’imaginar-ho? I el mateix per al no-res: com podem anomenar-lo si no és?

4 of 5

-Davant aquesta problemàtica , presentarem dues postures:

  1. El no-res és una pseudoidea: Segons Henri Bergson, el no-res és un terme sense significat, ja que no pot imaginar-se ni pensar-se. En efecte, el no-res no pot ser imaginat, ja que no es podria imaginar un no-res sense adonar-se, si més no confusament, que se l’imagina, és a dir, que s’actua, es pensa i que, per tant, encara subsisteix alguna cosa.
  2. El no-res és un terme lògic: Segons alguns pensadors, es pot afirmar que el no-res, en certa manera, és; perquè com a mínim ens hi podem referir. En aquesta línia, el concepte no-res es convertiria en un terme lògic: podem

5 of 5

fer servir el terme no-res en el llenguatge amb la funció d’expressar la negació d’una existència, independentment de si li correspon un concepte real o no. D’aquesta manera, el no-res és una estructura lògica buida de contingut, però és.