Unix / Linux

De Multics a Unix

​

​

• En 1964, el MIT, el laboratori de Bell labs de AT&T i General Electric comencen a desenvolupar Multics. La seua idea es:
• Que puga ser utilitzat per varies persones a la vegada.
• Que puga llançar processos en segon pla.
• Una gestió més adequada de la seguretat.
• Multics es va desenvolupar en un GE-645 de General Electric amb dos processadors de 435KHz, tres unitats de memòria de 1Mb cadascuna i 136Mb de disc dur. Va funcionar en el MIT fins 1988. El ministeri de defensa en Canadà el va desactivar en el 2000.

​

​

De Multics a Unix

​

​

• Multics és suficientment acceptable en quant a estabilitat, però el rendiment és menor del desitjable.
• En 1969, Bell labs abandona el projecte per a fer GECOS.

​

http://web.mit.edu/Saltzer/www/multics.html

​

​

De Multics a Unix

• Ken Thomson, desenvolupador de Bell, va continuar amb el mateix ordinador i va crear un joc anomenat Space Travel.
• Pel mode de gestionar la multiprogramació, en Multics resultava molt lent.
• http://people.fas.harvard.edu/~lib215/reference/history/spacetravel.html
• Ken va reescriure el seu joc en ensamblador per a un altre ordinador amb ajuda de Dennis Ritchie.

De Multics a Unix

• Aquesta experiència, els permet iniciar la creació d'un nou sistema operatiu.
• Rudd Canaday estava creant un nou sistema de fitxers que treballa com un sistema operatiu complet.
• Açò explica que tot en UNIX es considera un fitxer.
• Li van afegir un intèrpret de comandaments i algunes ferramentes i li van anomenar UNICS.
• L'origen de la paraula és un joc de paraules. Multics feia una mateixa cosa de múltiples maneres, UNICS feia tot d'una única manera.

Unix

• UNICS, retoma els conceptes de MULTICS i els millora. Prompte li van canviar el nom a UNIX.
• En 1970 s'empra oficialment la denominació de Unix Operating System, obté finançament i es dedica a processament de textos.

PDP-11/20

El primer ordinador comercial amb Unix

El llenguatge C

​

​

• Els enginyers han d'enfrontar-se amb un problema: UNIX està fet en assemblador i és compatible sols per a una màquina.
• UNIX ha de ser reescrit per a cada model i programar en assemblador és molt difícil.
• Thomson intenta crear UNIX en Fortran, és un llenguatge molt potent per a càlculs numèric però incomplet per a sistemes operatius. Aleshores ha de inventar un llenguatge nou, crea el B.
• A partir del B, corregint problemes, fa el New B o C.
• C és un llenguatge que ha de ser compilat i passa a codi màquina.

El llenguatge C

​

​

• En 1973, Unix és reescrit a C. És molt més senzill crear un compilador per a C en una màquina que un sistema operatiu complet.
• La portabilitat de Unix accelera el seu creixement.

Les llicències

​

​

• AT&T decideix, en 1974 alliberar el codi de UNIX, ja que no li veu futur comercial.
• La llicència és sols per a fins educatius i no molt restrictiva.
• Poc després, les universitats estaven molt implicades, en especial la de Berkeley. AT&T modifica la llicència per a que siga més restrictiva.
• La versió última que va proporcionar és la v7.
• Però les universitats ja estaven treballant a partir de la v6 i v7. La universitat de Berkeley trau en 1977 la versió 1BSD i en 1978 la 2BSD.

BSD

• En aquell moment hi han dos version de UNIX, la oficial de AT&T i la BSD.
• AT&T crea dos branques, el v8, 9 i 10 per a fins científics i la System III per a fins comercials (1982)
• En 1983 crea i ven el System V, fins a 1993 amb la versió 4.2. El codi font també és proporcionat en aquesta versió.
• Berkeley no descansa i continua desenvolupant el BSD fins a 1994 amb la versió 4.4
• BSD és el primer sistema operatiu en implementar TCP/IP amb el finançament del ministeri de defensa. És el origen de Arpanet, més endavant coneguda com Internet.

La guerra dels UNIX

​

​

• AT&T i Berkeley no es posen d'acord amb estàndards comuns. Fins i tot arriben a juí.
• Apareixen mols clons comercials e incompatibles entre d'ells de UNIX: Solaris, AIX, OSF1, Digital Unix, True64, Xenix, HP-UX, IRIX, Ultrix, Unixware, AUX...
• Les incompatibilitats creen confusió que aprofita Windows NT (també basat originalment en UNIX)
• Em 1984 es crea un document intentant l'estandardització basat en BSD i System V AT&T i Sun decideixen complir aquest estàndard.
• Es crea en 1988 el Open Software Foundation com alternativa, basant-se només en BSD
• AT&T contraataca amb UNIX International. Crea una empresa anomenada Unix System Laboratories en 1992.

L'estandarització

​

​

• En 1993 apareix Novell, que compra USL. Tras una serie de compres, reestructuracions i fusions empresarials. En 1995 es crea The Open Group que estandaritza per fí Unix.
• Mentre tant, Windows NT s'ha aprofitat de les Unix Wars.
• UNIX més que un sistema operatiu es considera un estàndard que han de complir els sistemes posteriors per a ser considerats UNIX.
• Es crea POSIX, que és un document que reuneix els requeriments. POSIX no sols és UNIX, Windows NT compleix algunes especificacions POSIX per compatibilitat.
• Per a poder executar-se en administracions de EEUU, un sistema Unix ha de ser conforme a POSIX.

UNIX en els PC

​

​

• El primer ordinador personal amb UNIX és un IBM amb Xenix (fet per Microsoft)
• Andrew Tannerbaum va crear Minix amb fins educatius, un sistema operatiu molt interessant per tindre un micro-nucli. Encara existeix.
• NetBSD, OpenBSD i FreeBSD encara existeixen i són molt interessants.
• Solaris era de Sun Microsystem. Tenia un nucli UNIX, actualment té un nucli Linux.
• Linux és el sistema Unix lliure més conegut i estès per a PC.

El software Lliure

• Una de les èpoques més brillants de UNIX va ser quant AT&T va alliberar el codi. Molts professors i estudiants de informàtica van dedicar moltes hores a millorar el codi i a reportar-lo a AT&T de nou.
• Els primer ordinadors eren ferramentes de investigació. Si algú feia un programa que solucionava un problema, el compartia amb els demés.
• Les empreses van començar a utilitzar ordinadors per a tasques administratives i van protegir els programes com a secret industrial.
• Aquesta dinàmica va fer menys innocent el mon informàtic i es parlava de llicències, tasses, impostos, prohibició de copiar, limitació de drets i drets d'autor.

GNU i FSF

​

​

• Richard Stallman va decidir crear el seu propi driver d'una impressora ja que el fabricant no li deixava el codi i ell volia prestacions especials.
• Es va adonar del problema del programari propietari i es va dedicar a la defensa del programari lliure.

GNU i FSF

​

​

• Stallman comença, en 1983 a crear un sistema operatiu completament lliure. Es diu GNU (GNU is Not Unix).
• Per al seu sistema necessita un nucli.
• Escriu un editor de text anomenat emacs que és molt potent.
• Però crear un nucli és molt difícil i llança el projecte HURD que encara no està acabat.
• Amés, crea la Free Software Foundation i la llicència General Public License

Les 4 llibertats de la GPL:

0: Utilitzar un programa per al que vulgues.

1: Estudiar el seu funcionament i adaptar-lo a les teues necessitats

2: Redistribuir còpies per a ajudar al veí

3: Millorar el programa i publicar les millores

Hurd

• HURD avança poc. Els desenvolupadors aposten per un micro-nucli que és molt potent, però molt difícil de implementar.
• GNU encara no disposava de nucli totalment estable.

​

Linux

• Linus Torvalds compra un 386 amb MS-DOS en 1991. MS-DOS és monousuari i monoprocés.
• Linus decideix instal·lar Minix i comença a estudiar la gestió de tasques i a programar-se un terminal en ensamblador.
• Un dia borra accidentalment els primers sectors de la partició de disc. Decideix arreglar en compte de formatar. I comença a millorar el sistema.
• En agost del 91, la versió 0.01 es publica el nucli d'un nou sistema operatiu: Linux.
• Per a les ferramentes ho té fàcil: GNU. Linux seria el nucli que li falta a GNU.

GNU/Linux

​

​

• A partir de la versió 0.02 (que ja pot executar un compilador), naix una gran comunitat de usuaris que comencen a millorar-lo.
• En 1992 ja pot fer funcionar la interfície X11.
• La versió 1.0 (primera estable) va eixir en 1994.
• En aquell moment, Andrew Tanenbaum va pronunciar una famosa frase: “Linux està obsolet” Es tracta d'una crítica a la concepció monolítica del nucli.

GNU/Linux

​

​

• Entre 1994 i 1997 neixen les grans distribucions de Linux: Red Hat, Debian, Suse, Slackware i Mandrake. Linux ja no és sols per a hackers, les grans empreses aposten per ell com a alternativa a Unix o Windows.
• En 1998 la gent es dona compte de que Linux és una alternativa real.
• En 1998 Netscape allibera el codi del que eixiran Mozilla, Firefox i Thunderbird. Oracle s'adapta a Linux. KDE i Gnome s'incorporen al Linux.
• Actualment creix lentament en PC, sobretot per les estratègies comercials de Microsoft i Apple i per la fragmentació que mareja als usuaris inexperts. En servidors i superordinadors ja és majoritari i la majoria de les institucions aposten per el software lliure.

GNU/Linux

• Red Hat és la primera empresa de software lliure en tindre 1000000000$ de benefici
• Sun microsystems és comprada per Oracle i el seu Linux Solaris.
• Red Hat és comprada per IBM per 34000000000$
• Android, amb nucli Linux té un 75% de quota de mercat mòbil.
• Lenovo i Dell, entre altres, tenen portàtils d’alta gama amb Ubuntu.
• Canonical, que desenvolupa Ubuntu, té més de 500 empleats.
• La majoría de la computació en el nùvol (menys azure, en teoria) es fa sobre servidors Linux.

http://futurist.se/gldt/2012/10/29/gnulinux-distribution-timeline-12-10/

​