Lleis dels gasos.
Teoria cineticomolecular
Unitat 2
2-. Boyle i Mariotte
Gasos COMPRESSIBLES..
Llei de Boyle-Mariotte,
Gas ideal / gas real
Variació del volum d’un gas amb a temperatura a pressió cnt.
(Llei de Charles i Gay-Lussac)
Mes temperatura més volum a pressió contant.
Tots els gasos augmenten de volum de la mateixa manera amb igual augment de temperatura.
Tots els gasos tenen igual coeficient de dilatació.
Per tant V= V0+V0𝛂t=V0(1+𝛂t)
on 𝛂 és 1/273,1
Temperatura
T(K) = t(ºC) +273
t(ºC) = T(K)- 273
Variació del volum d’un gas amb a temperatura a pressió cnt.
Variació de la pressió d’un gas amb a temperatura a volum cnt.. Llei de Gay-Lussac
Més temperatura més pressió.
Llei dels gasos perfectes
Si unifiquem les tres expressions:
Volum molar
Equació general dels gasos ideals
Equació general dels gasos perfectes
Determinació de masses moleculars de gasos.
De l’equació general dels gasos ideals: P ·V = n ·R ·T
Si es substitueix n per la massa de gas (m) entre la seva massa molar (M):
Obtenim:
Que ens permet trobar la massa molar del gas:
(el seu valor és també la massa molecular)
Recordatori:
La massa molar, simbolitzada M, d'una substància pura és la massa d'un mol d'aquesta substància, expressada habitualment en g/mol. O, el que és igual, la massa de 6,022·1023 (nombre d'Avogadro) partícules d'aquesta substància. El seu valor numèric coincideix, expressament, amb el de la massa atòmica relativa, Ar, pels elements químics i amb la massa molecular relativa, Mr, pels composts químics
La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, uma (unitats de massa atòmica), en les quals l'isòtop carboni-12 té un pes atòmic de 12. Es pot calcular la massa molecular d'un component sumant les masses dels àtoms que la componen, tenint en compte el nombre d'àtoms de cada element.
b) Determinació de la densitat d’un gas
De l’expressió que havíem deduït a partir de l’equació general dels gasos:
Si deixem a un costat el quocient entre massa i volum, s’obté la densitat del gas:
Densitats relatives de dos gasos
La densitat d’un gas A respecte un altre gas B s’anomena densitat relativa i indica les vegades que el gas A és més dens que el gas B, mesurats tots dos en les mateixes condicions de pressió i temperatura.
A partir de la llei dels gasos es pot comprovar que la densitat relativa coincideix amb la relació entre les masses moleculars dels dos gasos:
Teoria cineticomelecular dels gasos
Teoria cineticomolecular explica les propietats dels gasos
Xocs elàstics⇒ Les partícules no paren i sedimenten.
Forces Intermoleculars molt febles⇒ Expansió fins infinit. Difusió molecular
Compressibilitat ⇒Volum ocupat partícules del gas es negligible respecte el volum total que ocupa el gas
Gasos reals
Gasos real només compleixen lleis a presions molt baixes, a pressions altes es desvien.
En realitat hi ha petita atracció molecular, més pressió, més juntes més atracció.
Pressió mesurada més baixa.
q=mce(tf-t0)
Calor
Calor de fusió q=mLf
Calor d’ebullició q=mLv
Equilibri tèrmic
Evaporació augmenta amb la temperatura.
Més energia les partícules i més poden escapar a gas.
Volatilitat: Rapidesa en la evaporació. en ells els partícules s’atreuen devilment.