COM CERCO, PUBLICO I COMUNICO.
COMPETÈNCIA INFORMACIONAL I
GESTIÓ DEL CONEIXEMENT
Roderic Villalba, de l’equip de professionals del CRP de l’Alt Penedès, 2012
ÍNDEX
Introducció
Mapa conceptual
Competència informacional (c-info)
Índex enllaçat del web c-info
Tria de materials del web c-info
Models de les tres fases
Cerca de la informació
Metodologia en el procés de cerca i recuperació de la informació
Continguts específics per l’Educació Primària (EP)
Continguts específics per l’ESO
Modalitats de cerca d’informació a Internet
De la cerca guiada a la cerca autònoma
Instruments de suport per a guiar una activitat de cerca documental
Pauta de programació d’una activitat didàctica basada en la c-info
Pràctiques d’interès referenciades al web c-info
EP, ESO i Batxillerat
Materials didàctics i tutorials referenciats al web c-info
EP, ESO
Biblioteques i altres fonts documentals de l'Alt Penedès i Catalunya
Internet
Eines del Departament d’Ensenyament
Cerca a Internet
Wikipèdia i altres fonts
Diccionaris i vocabularis
Traductors
Més recursos
Tallers i treballs de recerca per a infants, ESO, cicles formatius i Batxillerat
Tractament de la informació i comunicació del coneixement
La web 2.0 irromp a l’escola. Blocs, wikis, xarxes socials.
Recursos digital. Com treure'n profit dels recursos educatius
L'entorn personal d’aprenentatge
Eportafolis
Gestió del coneixement
Referències bibliogràfiques
INTRODUCCIÓ
Aquesta presentació es nodreix substancialment d’unes aportacions significatives pel que fa als temes de la competència informacional, les TIC i la innovació, els entorns personals d’aprenentatge i la gestió del coneixement.
Parteix d'un fet irrefutable. La xarxa ha canviat la nostra manera de viure i de treballar.
La tesi és ben simple: la competència informacional (c-info) exigeix una cerca de la informació, un tractament de la informació i una comunicació del coneixement. I tot plegat ens empeny a l’ús d’entorns personals d’aprenentatge i portafolis digitals, eines imprescindibles per la gestió del coneixement.
Pel que fa a la competència informacional, el web referenciat de l’Anna Blasco, la Glòria Durban i d’altres és el pal de paller de tot el bloc de cerca de la informació. El model de les tres fases de la c-info (1. Cerca de la informació; 2. Tractament de la informació i 3. Comunicació del coneixement) és el fil conductor de la presentació.
El monogràfic de la revista Cuadernos de Pedagogía “TIC e innovación” (núm. 418, desembre 2011) ha estat fonamental per l’elaboració del bloc del tractament de la informació i la comunicació del coneixement.
La publicació "En_línia. Llegir i escriure a la xarxa" del Daniel Cassany, publicada per Graó, col·lecció Biblioteca d'Articles núm. 183, BCN 2011, ha estat fonamental i de referència constant.
Els entorns personals d’aprenentatge i el portafolis digital s’han desenvolupat a partir dels documents elaborats per l’àrea TAC del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (octubre 2011).
El bloc de la gestió del coneixement poua directament de les aportacions del José Manuel Toledano.
MAPA CONCEPTUAL
COMPETÈNCIA INFORMACIONAL
CERCA de la informació
TRACTAMENT de la informació iI
COMUNICACIÓ del coneixement
ENTORN personal d'PRENENTATGE i EPORTAFOLIS
GESTIÓ del CONEIXEMENT
COMPETÈNCIA INFORMACIONAL
L’alfabetització informacional és saber quan i per què necessites informació, on trobar-la, i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica. CILIP (2004)
Competència informacional a l’aula. Anna Blasco, Glòria Durban, Cristina Batlle, Montserrat Batallé, Dolors Bundó, Mònica Ricart, Marisol Calderón i Mònica Badia.
El web Competència informacional a l’aula és un lloc de trobada per investigar, aprendre, parlar, divulgar i compartir coneixement. Els continguts s’han creat a partir de les aportacions que l’Anna Blasco i la Glòria Durbán han fet al seu llibre “Competència informacional del currículum a l’aula”.
La compètència informacional comparteix habilitats que són comunicatives, metodològiques i també personals.
ÍNDEX enllaçat del web COMPETÈNCIA INFORMACIONAL
1. Concepte
2. Competències
3. Models
1. Programació
2. Programació específica. Educació Primària. ESO.
3. Orientacions per a l’aplicació a l’aula
4. Avaluació
2. Metodologia
1. Estratègies
3. Criteris LOE
3. Escenaris
2. Les TIC
3. CRAE
5. Currículum
4. Continguts
1. Guia Cerca
2. Guia Tractament (en construcció)
3. Guia Comunicació (en construcció)
4. Exemples
5. Instruments
Materials didàctics i tutorials
Tria de materials del web COMPETÈNCIA INFORMACIONAL
A L'AULA (32 pàgines)
Model de les tres fases de la c-info
CERCA DE LA INFORMACIÓ
Metodologia en el procés de cerca i recuperació de la informació
Continguts específics per a l'educació Primària
Continguts específics per a l'ESO
Modalitats de cerca d'informació a Internet
La cerca guiada fa referència a activitats on les fonts d’informació han estat filtrades prèviament de manera que l’alumnat es pot adreçar de forma directa a elles per seleccionar la informació que necessita. És útil per iniciar en cerques al Web amb alumnat inexpert. Exemples d’aqueta classe de cerca serien les WebQuest, caceres del tresor, etc... o bé cerques on dispensem directament a la biblioteca recursos impresos específics.
La cerca lliure pautada fa referència a activitats on les fonts d’informació i l’estratègia de cerca no han estat acotades prèviament. L’alumnat s’adreça directament a les fonts però seguint unes pautes clares i uns coneixements específicS que l’ajuden a desenvolupar criteris de selecció propis.
La cerca lliure autònoma seria aquella que pot dur a terme l’alumnat de manera eficaç i sense necessitat de pautes ni criteris previs perquè aquests ja han estat assolits.
De la cerca guiada a la cerca autònoma
Instruments de suport per a guiar una activitat de cerca documental
A continuació es proposen un seguit de graelles que poden servir per ajudar l’alumnat a pautar la primera fase de la competència informacional (el procés de cerca) de manera sistemàtica i progressiva. S’ofereixen diferents nivells de dificultat que abasten la seqüència del model de tres fases per a ser treballada des de l’Educació Infantil al la fi de l’ESO.
Aquests instruments s’hauran de complementar amb la introducció dels continguts necessaris en relació a als documents i les fonts d’informació.
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 1
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 2
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 3
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 4
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 5
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 6
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 7
PAUTA de cerca per l’alumnat. Model 3 fases. Nivell de dificultat 8
Pauta de programació d'una activitat didàctica basada en la c-info
Pràctiques d'interès referenciades al web c-info
Educació Primària
Biblioteca de l'Escola Mare de Déu del Remei. (Alcover). Mònica Badia Canterejo.
Articulación de un programa de formación de usuarios.. BECREA del CEIP Los Boliches de Fuengirola. Pilar Ortiz Rodriguez
La xarxa que més pesca. Biblioteca de l'escola Pompeu Fabra de Reus Blas Ortega Moya
ESO i Batxillerat
Cercalia. Una web- task amb c-info Pilar Jarque i Jordi Badiella
Webtask, exemples de com treballar la competència informacional a l'escola.
Us presentem l'experiència de treballar amb Webstask la competència informacional a l'escola.
Presentació d'en Jordi Badiella, professor de l'Escola El Cim (Terrassa) a la 4a Jornada WebQuest, Barcelona 25 de febrer de 2012.
Materials didàctics i tutorials referenciats al web c-info
Educació Primària.
Tutorials d’autoaprenentatge.
Com buscar i trobar informació a la biblioteca Biblioteques públiques de Salt (Girona)
No et perdis! Taller de recerca a internet per a infants. Biblioteques públiques de Salt (Girona)
Com fer un bon reportatges. Vídeo i foto Portal educatiu edu365
Rutas de aprendizaje. Propuestas para aprender con Internet. Aula Activa
Clics: activitats d’aprenentatge. Bilioteques públiques de Salt (Girona)
Comunitat Catalana de WebQuest
Recull de Caceres del tresor. Núria Coma
Biblioteca de WebQuest del portal Aula 21
Cazas del tesoro del portal Aula 21
Aprende cómo funciona la biblioteca. CHILLIAS Xarxa de biblioteques municipals de la província de BCN
La biblioteca tot un món. Va de llibres. Portal Edu365
Desori a la biblioteca. Cacera adreçada als alumnes de 4t de primària per conèixer el catàleg Aladí
WebQuest Diccionaris, enciclopèdies i altres eines. Adreçada al CS de Primària per conèixer fonts primàries d’informació
QV la competència informacional: fonts d’informació primària. Quadern Virtual dirigit als alumnes de CS de Primària
WebQuest Fonts d’informació: atles. Coneixes la nostra comarca? Webtasca per a 4t d’EP Biblioteca – Coneixement del medi. Jordi Badiella i Pilar Jarque 2011
Buscar y encontrar en la web. Teconologías de la informació. Uso de buscadores en la web. Portal Educar. Argentina
ESO Secundària
Itinerari formatiu ESO. Per a ser un expert en informació. Glòria Durban
Tutorial del procés de cerca. Glòria Durban
Què és i com es fa un treball de recerca. Portal edu365
El treball de recerca al batxillerat. Eines metodològiques. Albert Piñero
La película. Documental de Rubén Llorach sobre l'experiència de fer el treball de recerca de Batxillerat.
Com elaborar un treball de recerca. Universitat Pompeu Fabra. Biblioteca i Servei d'Informàtica
InForma't . Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació.
Cómo buscar? La Odisea. Antonio Vidal. IES. Fco. Figueras Pacheco de Alicante
Buscando información en Internet. Universidad Miguel Hernández de Elche
Buscar y gestionar información electrónica de forma eficaz. Despujol Zabala, Ignacio. Universitat Politécnica de Valencia
BIBLIOTEQUES i altres FONTS DOCUMENTALS de l'Alt Penedès i Catalunya
Aladí. Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals
Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona
Biblioteca Torras i Bages Enllaços Recursos webs locals
Institut d'Estudis Penedesencs
Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès
Vinseum - Museu de les Cultures del Vi
Consell Comarcal de l’Alt Penedès
CBUC Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Catàleg del Fons d'Història Local de la Diputació de Barcelona
Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades de la Diputació de Barcelona
Sistema de lectura pública de Catalunya
INTERNET
Eines del Departament d'Ensenyament
Merlí Catàleg de recursos educatius digitals del Departament d'Ensenyament. Aquesta presentació de Merlí és entenedora i funcional.
A MeRLí s’hi poden trobar, entre altres, materials de:
Zona CLIC El Clic està format per un conjunt d'aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia. És un servei del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Alexandria Biblioteca de recursos digitals per a l'aula
ARC Aplicació de recobriment curricular. Recursos per al professorat
Cerca a Internet
A Internet hi ha moltíssima informació, però no és fàcil trobar el que busquem; és com buscar una perla dins l’oceà. Els documentalistes han estudiat amb detall el cicle de la cerca informativa i han establert aquests passos:
1. Formular els objectius. A la xarxa és més difícil trobar informació perquè el volum i la diversitat de documents és superior a la de qualsevol biblioteca.
2. Aprofitar els motors de cerca. Els sistemes de cerca ofereixen nombroses opcions per acotar la cerca i afinar els resultats.
3. Elegir els mots clau. Triar el mot clau adequat és fonamental: és com tenir la clau per obrir la porta (i ignorar-ho és com intentar obrir-la amb un filferro). Per a la majoria de cerques corrents, però, són suficients les opcions més corrents dels operadors booleans: buscar una frase exacta entre cometes, la presència d’uns mots, l’absència d’uns altres, etc.
4. Avaluar els resultats. És el punt més delicat i complex perquè qualsevol cerca dóna milers de resultats en una llista única. Hi ha uns criteris per confiar més o menys en el llocs per on naveguem.
5. Navegar per la xarxa. Requereix molta estona i hi ha un risc important de perdre-s’hi i haver de repetir la cerca. Convé recordar sempre el propòsit de la cerca i no distreure’s amb les curiositats i sorpreses que sorgeixen en el procés.
Aquest cicle de cerca d’informació requereix retroalimentació. Sovint ens equivoquem. És rellevant analitzar què ha fallat en els processos frustrats, fixar-se en els resultats obtinguts i aprendre’n per intentar formular una segona cerca més afinada.
En_Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graó. Biblioteca d’Articles, núm. 183, 2011, La cerca pàg. 105-108
Wikipèdia i altres fonts
Un dels recursos més consultats pels internautes avui és la Viquipèdia (en català) o Wikipedia (en castellà o anglès). Aquesta enciclopèdia oberta, sense ànim de lucre, escrita per voluntaris de tot el món, que va néixer el 2001, ja té més de 18 milions d'entrades en més de 236 llengües (maig de 2011).
És el setè web més visitat de la xarxa, amb 50 milions de visites al dia (2005). En català té 340.543 articles (18-5-2011).
Això no li estalvia la polèmica perquè molts usuaris creuen que és poc rigorosa i imparcial. Diversos estudis proven que ni la Viquipèdia és tan dolenta ni les enciclopèdies d’experts tan bones.
Vikipedia és només una de les nombroses enciclopèdies que ehi ha a Internet i que podem utilitzar a les classes. Entre d’altres –i només a títol d’exemple-, són prou interessants les experiències següents:
Eduwiki a Primària i Secundària (Pérez i cErvera, 2010)
Intercat per als estudiants estrangers que vénen a Catalunya
D’altra banda, també podem usar el gènere digital wiki com a recurs didàctic per a motius no enciclopèdics, encara que necessitem col·legues per treballar junts.
En_Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graó. Biblioteca d’Articles, núm. 183, 2011, pàg. 109-113
Diccionaris i vocabularis
A la xarxa accedim a més textos, en diverses llengües i sobre continguts molt diferents. La possibilitat que hi hagi expressions que no entenguem és força alta. Per compensar-ho Internet ofereix nombrosos recursos.
Cal seguir aquests passos per resoldre la tasca amb eficàcia:
1. Identificar el que no entens.
2. Delimitar el que no entens i caracteritzar-ho.
3. Triar el recurs més adequat per fer la cerca.
4. Fer la cerca.
5. Llegir els resultats, triar el més adequat i siituar-lo en el context d’origen. Té sentit? Pots entendre el text original? Si no és així, reiniciar el procés.
6. Buscar ajuda a la xarxa.
Selecció breu de recursos bàsics i útils. En català
Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans
Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana, de l’IEC
Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana
Diccionari català-valencià-balear de l’editorial Moll i l’IEC
Termcat, Centre de Terminologia
Optimot, consultes lingüístiques, de la Generalitat de Catalunya
Selecció breu de recursos bàsics i útils. En castellà:
Diccionario de Lengua Española DRAE, de la Real Academia Española.
Diccionario CLAVE, de l’editorial SM.
Fundéu, Fundación del Español Urgente, de Agencia Efe i el BBVA, diccionari de dubtes.
Diccionario de Partículas discursivas del Español, d’Antonio Briz i altres universitaris.
En altres llengües:
Wordreference – Online Language Dictionaries coordinat per Michael Kellogg (USA).
Diccionarios.com amb la garantia Larousse Vox.
Diccionaris d’elmundo.es monolingües i bilingües castellà-anglès-francès
Dictionary Thesaurus enllaços de tota mena de diccionaris gratuïts
El portal Edu365.cat , de l’XTEC, ofereix bona part d’aquests recursos o uns altres d’equivalents en els seus escriptoris de Primària i ESO.
En_Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graó. Biblioteca d’Articles, núm. 183, 2011, pàg. 114-117
Traductors
En la majoria de casos usem programes de traducció automàtica. “Copiem” l’original del context de partida i “enganxem” al web del traductor, a la finestra esquerra o a la superior, seleccionem la combinatòria lingüística (llengua de sortida i arribada), cliquem a “Traduir”, llegim el resultat ràpidament i retornem al text original, sense més preocupacions. Alguns entorns (webs, xats, blocs) fins i tot ofereixen un botó directe per traduir tot d’una el que veiem en pantalla, de manera encara més instantània.
Convé prendre consciència que els programes de traducció automàtica són forçosament imperfectes. El resultat que dóna un programa informàtic no és mai una versió acurada ni definitiva; s’ha de considerar només un primer esborrany que cal prendre amb cautela, saber llegir i entendre. El millor sentit possible serà només una aproximació al sentit que té l’original.
Traducció automàtica Generalitat de Catalunya
En_Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graó. Biblioteca d’Articles, núm. 183, 2011, pàg. 117-119
Més recursos
Google funcions de cerca Buscar ajuda bàsica Cerca avançada Resultats de la cerca
Cercar x trobar Taller d’estratègies de cerca d’informació a Internet Jordi Vivancos 2006
Inici a l'ús dels cercadors. Francesc Balagué
La cerca i la recuperació d’informació a Internet. Glòria Durbán
Inici a l’ús dels cercadors. Francesc Balagué.
La cerca d’informació a Internet Projecte de recerca 4t ESO
La competència informacional. Aprendre a investigar i informar-se. Glòria durban 2007
Internet com a recurs informatiu. Glòria Durban
Cerca a Internet. L’ús didàctic d’Internet com a font d’informació.
Manual de cerca a Internet. Glòria Durban
Cercadors i directoris temàtics a Internet UPF
El procés de cerca. Cristina Campos.
Tallers i treballs de recerca per a infants, ESO, cicles formatius i batxillerat
No et perdis. Taller de cerca a Internet per a infants.
Taller de cerca de la informació amb Google. Per alumnes de cicles formatius i batxillerat. Programa ALFIN institut Uvicà
Cercàlia. WebTask per a 3r d’ESO Jordi Badiella
Eines per a una recerca aplicada. Secundària i batxillerat.
El treball de recerca al batxillerat.
Eines metodològiques. SE Castelldefels.
TR La pel·lícula. Un treball de recerca sobre el treball de recerca .
Dossier Com iniciar el treball de recerca Batxillerat. Glòria Durban
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i COMUNICACIÓ DEL CONEIXEMENT
Blocs, wikis i xarxes socials són eines 2.0 que, si es posen al servei de la lectura i l'escriptura, tenen un enorme potencial pedagògic. Cal saber fer un bon ús didàctic d'aquestes eines. La web 2.0 irrumpe en la escuela Fernando García Cuadernos de Pedagogía núm. 418 desembre 2011 TIC e innovación. ¿Contribuye la tecnología a la mejora de la enseñanza? Pàg.. 62-66 i 72-77
Enllaços de referència:
BLOCS
Un bloc és un diari digital o un espai en línia que s’actualitza periòdicament amb entrades o post que s’ordenen de manera inversa, de més recent a més antiga.
Poden ser de qualsevol tema; individuals o col·lectius; incloure fotos (fotobloc) o vídeos (videobloc) i acostumen a ser gratuïts.
Cada entrada té títol, data de publicació i etiquetes o tags.
Els autors de blocs creen comunitats blocaires. I el conjunt de comunicats s’anomena blogosfera. Un buscador especialitzar en blocs és Technorati.
Alguns investigadors i docents comparteixen el seu treball en el seu bloc.
Molts joves que van encetar un bloc o un fotobloc personal l’han abandonat avui en obrir un perfil en una xarxa social que té més prestacions i és més accessible.
En l’entorn educatiu, el bloc hereta les funcions i les possibilitats didàctiques del diari personal, dels quaderns de bitàcola i dels portafolis en paper amb avantatges que aporta la xarxa.
Al bloc un estudiant pot: registrar el seu aprenentatge i reflexionar-hi; narrar experiències personals o acadèmiques; anotar informació d’un activitat; desenvolupar temes i treballar sol o en grup.
En qualsevol cas, l’ús d’un bloc com a pràctica lletrada o com a instrument d’aprenentatge d’altres continguts ha de ser una tasca ben planificada, que ha de:
· Donar motius i estímuls per alimentar periòdicament el seu bloc.
· Fomentar la lectura i el comentari dels blocs dels companys.
· Tenir previstos uns criteris d’avaluació.
Fem un bloc ben fet Blocs de la XTEC CRP de la Garrotxa
Curs telemàtics blocs amb Word Press. SE Baix Empordà.
La web 2.0 irromp a l'escola. Blocs, wikis, xarxes socials
WIKIS
Un wiki és un web púbic en què diversos autors col·laboren en línia per escrirure, corregir, ampliar i vincular continguts. Wiki prové del hawaià wikiwiki (“de pressa”).
A diferència d’un bloc col·lectiu, el wiki guarda un historial dels canvis i de les versions que s’han anat produint del web, i també es pot saber quines aportacions al wiki ha fet cada autor.
El wiki més famós és la Viquipèdia però l’aplicació resulta útil per a projectes d’escriptura col·laborativa i de gestió de coneixements en contextos grupals.
La xarxa ofereix diverses aplicacions i servidors gratuïts per desenvolupar wikis (Wikispaces, Wiki, Wetpaint, PBwiki).
Les plataformes d’aprenentatge (Moodle...) també incorporen l’aplicació wiki i ofererixen diverses prestacions especials.
A classe podem usar els wikis amb diversos propòsits: gestor d’activitats; banc de recursos; treball en equip; narració a moltes mans...
El wiki ofereix avantatges per a la lectura i escriptura:
· Fomenta l’escriptura col·lectiva i el treball cooperatiu.
· Multiplica la interacció escrita.
· Crea situacions autèntiques de comunicació.
· Publica textos immediatament.
· És prou flexible.
Cal formar els aprenents prèviament perquè sàpiguen usar aquest gènere i el programa informàtic que l’acompanya. Aplicacions educatives dels wikis
Treballem col·lectivament: fem un wiki Lourdes Domènec
Llista de wikis educatius en catalá – WikiCEP
Educativa: tipus de wikis educativos según sus funciones..
XARXES SOCIALS
Una xarxa social és un web conformat pels “perfils” de tots els seus membres, usuaris que comparteixen dades personals amb el grup.
Les més populars (Facebook, Tuenti, Sonico, Ning...) tenen milions d’afiliats i són poderosos instruments per difondre dades i crear estats d’opinió.
Hi ha xarxes específiques: professionals (Linkedin), especialitzades per temes o franges d’edat; les d’educació i de TIC són actives i útils per al professorat, com Internet en el aula, educ@contic, eduteka, entre d’altres.
Alguns webs amb altres propòsits (Flickr, YouTube) ofereixen també els serveis de les xarxes socials.
La majoria de les xarxes integren molts serveis, la qual cosa ha provocat que molts usuaris abandonin aplicacions d’altres llocs i traslladin aquestes pràctiques a les xarxes socials.
Les xarxes socials són un fenomen fascinant i inquietant. Potser la resposta popular als reptes que planteja la xarxa?
Alguns consideren que el model educatiu formal està esgotat en l’actual societat de la informació i que les xarxes socials podrien ser una alternativa. Ningú no discuteix el potencial que tenen les xarxes. Són més discutibles les potencialitats que pot tenir una xarxa d’aquesta mena per desenvolupar el currículum escolar, per aprendre història, gramàtica o física, que exigeixen discursos tècnics i raonats.
També hi ha qüestions legals sobre la privacitat, al marge que els menors no poden entrar en aquestes xarxes. En aquest sentit, les xarxes socials poden tenir funcions importants en un procés d’aprenentatge, però sembla més complicat que puguin exercir un rol rellevant en l’ensenyament formal.
Repertorio de redes sociales Mónica Bergós Cuadernos de Pedagogía núm. 418 desembre 2011 TIC e innovación.
Les xarxes socials són una eina molt útil per a fomentar un aprenentatge col·laboratiu i apropar-se a l'entorn informal en què es mouen habitualment els alumnes. Hi ha xarxes generalistes, especailitzades en educació i punts de trobada pels docents.
Xarxes generalistes
FACEBOOK NING TWITTER SHOUTEM TUENTI GOOGLE PLUS
SOCIALS GO GROUPLY GROU.PS WALL.FM
Xarxes educatives
EDMONDO TWIDUCATE ELGG MOODLE FACEBOOK in education VIQUIPEDIA TICHING
Xarxes socials per a docents
EDUCAT 2.0 EDUC@CONTIC EDUTEKA
INTERNET EN EL AULA CIBERESPIRAL EDUREDES ESPURNA DIM GLOBAL
Enllaços:
Eines col·laboratives Carles Lindín (Facebook, blocs i wikis)
Com donar-te d’alta en un grup Ning Slideshare
Taller de MOODLE i eines de treball cooperatiu SE Segrià-Lleioda
Moodle I Configuració SE Selva 1
Manual Twitter 2012 SE de Badalona
Eines web 2.0 per al treball cooperatiu a classe Google docs, Twitter, Google calendar, delicious, wikispaces, Google Reader, Dropbox, Symbaloo, Webgrafia.
Recursos digitals. Com treure'n profit dels recursos educatius?
L’accés a Internet ens obre la porta a milers de recursos, comercials i gratuïts. Hi ha material útil i novetós, però també moltes escombraries; webs amb poca estabilitat; programari enganyós que envaeix i colonitza els nostres ordinadors; recursos de pagament que potser no podem assumir, etc.
La tasca de buscar, avaluar, elegir i adaptar els recursos per a cada classe no és simple, requereix molt de temps i l’ha de fer algú que tingui coneixements de la matèria, d’informàtica i de didàctica, a més de conèixer bé el centre, els alumnes i els professorat. És la tasca per a la qual estan cridats els mestres-documentalistes.
Però “la” pregunta quan combinem la classe presencial i l’entorn virtual d’aprenentatge (EVA) és un altra: què he de fer a l’aula, cara a cara, i què he de reservar per a la xarxa, en línia? Com s’aprofita millor cada format?
El més raonable sembla reservar l’aula per enfortir la interacció entre aprenents i docent i deixar la xarxa com a repositori i distribuïdor de tasques i materials. Sens dubte els dos àmbits es poden complementar amb harmonia.
Per què anirà a classe de gust un alumne? Què podem fer perquè l’aprenent trobi útil i interessant anar a classe? Anirà a classe motivat si pot dialogar amb iguals, si pot intercanviar idees amb el docent d’una manera més intensa, ràpida i viva que a la xarxa, si s’emociona, riu i coopera amb els companys i el professor a l’espai comú de l’aula.
En-Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graço Biblioteca d'Articles núm. 183, BCN2011. Pàg.179-180
Materiales y recursos digitales
Josep Maria Silva Galán Cuadernos de Pedagogía núm. 418 desembre 2011 TIC e innovación. ¿Contribuye la tecnología a la mejora de la enseñanza?
L'oferta d'eines, materials i continguts educatius digitals és il·limitada i obliga mestres i professors a buscar-los, seleccionar-los, emmagatzemar-los i compartir-los d'una manera diferent a com estàvem acostumats.
CUADERNOS DE PEDAGOGÍA Núm. 418, 12-2011 TIC e INNOVACIÓN
LA WEB 2.0 IRRUMPE EN LA ESCUELA
MATERIALES I RECURSOS DIGITALES
MATERIALES I RECURSOS DIGITALES
Recursos Editorials, Llibres de consulta, Materials para PDI, Portals educatius institucionals, Publicacions personals. Aplicacions externes:
Presentacions,
Vídeos
Imatges
Murals multimèdia
Sistemes d’inserció
Línies de temps
Mapes mentals i conceptuals
Discos virtuals
Documents compartits
Webquests i caceres del tresor
Eines lingüístiques
Continguts musicals
Continguts educatius per a mòbils. Aplicacions gratuïtes o de pagament:
E-books Publicacions periòdiques Eines lingüístiques Audioguies interactives
Mapes interactius i GPS
Material educatiu per a música
Recursos de matemàtiques
Recursos de ciències
Aplicacions de realitat augmentada
Apps de recursos educatius
Enllaços de referència :
Aplicacions web 2.0 per ensenyar i aprendre. Maite Miró
Bloc del Joan Molar amb un recull impressionat d’eines i recursos TIC-TAC Molt recomanable pàgina 01. Filosofia
En el núvol. 150 eines gratuïtes per a crear materials didàctics online
100 eines web 2.0 per a professors
10 idees per utilitzar les TIC de forma innovadora. Jaume Illa
http://www.xtec.cat/crp-girones/recursos/einesonline.htm Selecció de més de 100 eines a la xarxa CRP del Gironès.
Recursos TAC per a l’aplicació a l’aula. Ciscu González
Totemguard. Recursos TIC i eines Google per a mestres i alumnes
“El badiu” Tastets TIC-TAC SE de Badalona
Recursos, formació i activitats educatives. SE de Badalona
Recursos de tot tipus, al Moodle del SE de l’Alt Empordà
Catàlegs monogràfics, per etapes educatives. SE Anoia
Mediateca i recursos en línia. SE Badalona
Mediateca i recursos digitals. SE Bages
Recursos electrònics. SE Bages
Activitats del PFZ del Bages. SE Bages
Banc de recursos. SE l?Hospitalet
Recursos TIC SE l’Hospitalet Symbaloo
Recursos digitals per ensenyar, aprendre i treballar. SE La Noguera
TAC i educació. Educació, recursos digitals i mitjans de comunicació. Jaume Samarra. SE Segrià – Lleida
Rebost digital. CRP del Segrià
Aula TAC. Recursos digitals per a les àrees. Jaume Samarra. SE Segrià – Lleida
Genmagic Portal de creació i investigació multimèdia
http://sites.google.com/a/xtec.cat/crp-santacolomag/recursos-en-linia Recursos del SE de Sta. Coloma de Gramanet
Recursos per treballar SE Cerdanya
COM TREURE’N PROFIT DELS RECURSOS EDUCATIUS?
Josep Maria Silva Galán. Cuadernos de Pedagogía núm. 418 desembre 2011 TIC e innovación. Pàg. 67-71
Els recursos utilitzats, amb l'aparició d'aplicacions per publicar en línia,
sense necessitat de tenir coneixements previs de llenguatge de
programació (HTML,PHP), han permès l'obertura de l'aula i han
generat multitud de pàgines web estàtiques (pàgines personals), blogs,
wikis, Moodle... que ens permeten disposar d'un il·limitat banc de
recursos, organitzar-ho amb relatiu poc esforç d'una forma agradable i integrar en ell tot tipus d'elements i gadgets realitzats amb aplicacions externes, com:
- Presentacions amb Power Point, Impress, SlideShare, Google Docs, Authorstream o Prezi.
- Vídeos realitzats, copiats o descarregats, o accessibles en línia des de YouTube, Vimeo o Animoto.
- Imatges de creació pròpia penjades a la xarxa o procedents d'àlbums públics, com poden ser Panoramio, Flickr i Picasa.
- Murals multimèdia, com els quals podem trobar en Glogster i Eduglogster.
- Sistemes d'inserció de pàgines web, com, per exemple, Embedit.in, o de visualització de documents inserits o “embedits” de diferents formats, com Issuu o Scribd.
- Línies de temps, com Dipity o Xtimeline.
- Mapes mentals i conceptuals de totes les matèries i temes, com Mindomo o Wikimindmap.
- Discos virtuals que ens faciliten l'accés a les nostres carpetes des de qualsevol
dispositiu amb connexió a Internet, com poden ser Box.net,Dropbox o Drive, que ens permeten mantenir sincronitzats els nostres arxius i recursos, en diversos ordinadors, i accessibles des de qualsevol navegador d'Internet instal·lat en un pc o en un dispositiu mòbil.
- Documents compartits de forma no concurrent, com poden ser les wikis,
o documents que permeten concurrència de diversos usuaris, com és Google Docs, i que faciliten enormement el treball col·laboratiu i cooperatiu.
- Webquests i caceres del tresor. En aquest apartat hem de fer esment al treball fet per associacions com l'Associació Catalana de Webquest, que ha
aconseguit disposar d'un banc catalogat i classificat per àrees d'unes
1.500 webquests.
- Eines lingüístiques, que són un tipus de continguts poc explotat i poc
conegut, com poden ser els conjugadors verbals o les aplicacions en línia
d'anàlisi morfològica i sintàctic.
- Continguts musicals. Disposem d'editors de partitures, aplicacions de
karaoke i bancs de sons i cançons. Banc d'imatges, sons i vídeos.
Davant tal magnitud de recursos, eines i aplicacions, és necessari:
- Disposar d'un espai on guardar, seleccionar, catalogar i organitzar “els meus recursos”. En el cas que simplement necessitem una carpeta digital de materials, considero que el blog personal, de cicle, de matèria, de nivell
o de classe és el format més fàcil i agraït. I permet tenir el material etiquetat i accessible des de qualsevol dispositiu connectat a Internet.Un altre recurs molt interessant per a aquesta finalitat, i totalment compatible i complementari amb l'anterior, és l'ús de marcadors socials com Delicious o Mister Wong, que permeten guardar una llista de recursos en un servidor compartit en Internet, categoritzar-los amb etiquetes i compartir-los amb altres usuaris, de forma pública o comunitària.
- Disposar d'una plataforma en el cas que, a més de la carpeta de recursos,
necessitem que els alumnes lliurin treballs i activitats en format digital, ja que resulta totalment imprescindible per a la gestió de l'aula. Aquesta plataforma
pot ser Moodle o qualsevol altra de les plataformes propietàries que hi ha al mercat, i que permeten gestionar els lliuraments dels estudiants, assignar les tasques corresponents i avaluar. I que, a més, integren opcions d'agenda o comunicació amb la família.
- Utilitzar les xarxes socials educatives.
Una altra forma d'organitzar els recursos consisteix a participar en grups de xarxes socials educatives on podem compartir, amb altres col·legues, les consultes i novetats relacionades amb l'interès del grup al que estem subscrits, com poden ser els creats en Educat 2.0, Ning,LinkedIn o Facebook, anteriorment citats.
- Estar al dia. Considero que, per estar permanentment informats, Twitter és
l'eina d'autoformació més potent del moment, en la qual, fent una bona selecció de què i a qui seguir, podem estar al dia de totes les novetats educatives i digitals que sorgeixen o s'actualitzen diàriament.
Tots aquests canvis i la diversitat de possibilitats que comporten, que han de
servir per afavorir els canvis metodològics en la gestió de les aules i la millora del sistema escolar, em suggereixen una última frase: és un moment fantàstic i apassionant per estar al món educatiu".
L'ENTORN PERSONAL D'APRENENTATGE
La xarxa multiplica les possibilitats d’aprendre en contextos informals.
Els residents digitals s’han fet una xarxa personal on es comenten les novetats, formen part de les “comunitats d’aprenentatge” dels àmbits d’interès (acadèmics o personals), veuen i comenten el que pengen als webs i, en definitiva, estan aprenent constantment, sense aturar-se i gairebé sense adonar-se’n.
Aquest conjunt personalitzat de contactes i de recursos, que s’ha elaborat de mica en mica gràcies als contactes personals i als cercadors de la xarxa, es denomina entorn personals d’aprenentatge o EPA (personal learning environnement o PLE, en anglès).
L’EPA és un concepte suggerent i poderós, que s’oposa als entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) o plataformes d’aprenentatge. En línies generals: se centra en cada aprenent; és dinàmic i flexible; esborra la frontera entre l’aprenentatge formal i informal i es vincula amb l’autonomia de l’aprenent i l’aprenentatge al llarg de la vida.
En definitiva, l’EPA és suggerent i potent, en l’època de la xarxa. Podem plantejar-nos com podem instruir els aprenents perquè construeixin el seu EPA personal, demanant-los que
L’EPA també planteja un munt de preguntes: és possible relacionar EPA amb educació formal? És possible coordinar l’EPA amb una plataforma d’aprenentatge convencional?
Podem sentir-nos sorpresos i fins i tot meravellats per aquestes innovacions tan radicals, i encuriosits a participar-hi més activament i a convertir-nos nosaltres mateixos en subjectes actius que generen blocs, textos, fotos i altres objectes d’aprenentatge que afavoreixin els EPA dels nostres alumnes.
En-Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graço Biblioteca d'Articles núm. 183, BCN2011. Pàg.183-185
Els entorns personals de treball i aprenentatge: com cerco, creo, publico i em comunico.
Això és el teu entorn personal d'aprenentatge
Seminaris STAC a Barcelona Comarques 2011-12
Mapa per dibuixar el punt de partida inicial.
Proposta de dinàmica de la sessió, amb suggeriments per completar el mapa.
Construcció de l'entorn personal d'aprenentatge. Document elaborat per l'Àrea TAC del Departament d'Essenyament
Exemple per crear i compartir orientacions per crear un portaflis d'aprenentatge a partir d'una plantilla de Llocs web XTEC
Proposta d'activitat pràctica a partir del model CTPD -Coneixement Tecnològic Pedagògic Curricular-
Eportafolis
L’eportafolis consisteix en una base de dades potent, amb una interfície amical on l’autor puja els materials i els lectors els llegeixen. El material s’allotja a la xarxa.
L’actual boom de portafolis electrònics (eportafolis o efolis) prové de la disseminació de les TIC, de la creació d’eines senzilles i barates per enregistrar l’àudio i la imatge i, en definitiva, de la migració de les pràctiques lletrades a la xarxa.
Internet incrementa les prestacions del portafolis en paper perquè integra diversos suports; guarda, reprodueix i distribueix el material de manera instantània; posa en contacte directe i constant els autors i els lectors i estalvia espai i molèsties.
L’eportafolis ja té algunes dècades de vida als EUA, amb una llarga tradició de pedagogia del portafolis (“col·lecciona, selecciona i reflexiona”).
Les TIC han multiplicat la versatilitat del portafolis. Hi ha portafolis que recullen tot el material d’una determinada tasca. També n’hi ha que recullen vídeos, àudios, dibuixos i escrits de nens, adolescents i adults com un autèntic eportafolis vital o llibre de vida freinetià.
En resum, l’eportafolis és una bona eina per situar l’aprenent en un context més digital, per formar-lo en l’hàbit de desar les produccions, per fomentar la reflexió a través de la lectura i l’escriptura i per aprendre sobre la disciplina en què s’apliqui. Només cal vetllar perquè les innovacions electròniques no facin perdre la metodologia original del “recull, selecciona i reflexiona”.
ENLLAÇOS
Portafolis. Departament d’Ensenyament. Introducció, concepte i elaboració.
MicroTallers TAC e-portfolio SE Tarragonès
Fem-ho senzill! Curs el portafoli digital. SE Segrià
L’eportafolis IOC Presentació audiovisual
Mahara Aplicació específica de portafolis digital
e-portafoli Núria Alart, 2012
e-portafoli a l’aula competencial Núria Alart, Lleida 2011
Portfoli Núria Alart, 2007
L’avaluació a través del portafoli docent earcas
En-Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graço Biblioteca d'Articles núm. 183, BCN2011. Pàg. 180-183
La gestió del coneixement
La gestió de coneixement és l’acte de transferir el coneixement i l’experiència entre un grup de persones, de manera que pugui ser utilitzat com un recurs disponible per a uns altres en l’organització.
L’objectiu final: connectar qui té les preguntes amb qui té les respostes.
La gestió de coneixement demana iniciativa, compromís i generositat.
Gestió del coneixement . José Manuel Toledano, 2012.
Referències bibliogràfiques
Competència informacional a l'aula
El web competènciaiInformacional a laAula és un lloc de trobada per investigar, aprendre, parlar, divulgar, generar i compartir coneixement. Els continguts s’han creat a partir de les aportacions que l’Anna Balsco i la Glòria Durban han fet al seu llibre “La competència informacional a l’aula”.
Cuadernos de Pedagogía núm. 418 desembre 2011 TIC e innovación.
En-Línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany. Graço Biblioteca d'Articles núm. 183, BCN 2011
Els entorns personals e treball i aprenentatge: com cerco, creo, publico i em comunico (tot compartint) Seminaris STAC a Barcelona Comarques 2011-12
FI