Com acompanyar les pèrdues de l’alumnat

SE Alt Penedès

21-2-2024 - Vilafranca del Penedès

Àngels Miret Rial

Per què ens costa tant acceptar la mort?

Revisió de les pròpies creences i valors:

​

Hem de poder reflexionar i formular-nos respostes al voltant de què significa la mort: com la pensem, quina creença tenim al respecte. Només així podrem acompanyar i donar suport a alumnes, familiars, amistats...

​

​

Desde mi experiencia, las persones más vitales, más apasionadas de la vida que he conocido, trabajan de una u otra forma en el ámbito del morir.

​

Mar López

Afrontar la muerte para descubrir la vida – TED Sitges

De la mort n’han parlat, des de l'antiguitat, totes les religions.

També diferents disciplines com: la filosofia, l’antropologia, la biologia, la medicina, la psicologia i, més recentment, la pedagogia.

​

Pel que fa a l'educació de la vida, la mort i el dol distingim dos àmbits que Anna Nolla defineix així:

​

​

• Pedagogia de la vida i de la mort: Fa referència a la construcció del sentit de la vida, a parlar de la mort i de la pèrdua abans de trobar-nos-hi. És a dir, ens permet apropar-nos al dolor, a la mort i al dol, sense estar en una situació de dolor.

​

• Pedagogia del dol: Fa referència a les actuacions que han de dur a terme els docents per fer front a un moment de dolor que estigui passant el centre educatiu per la mort d'alguna persona de la comunitat educativa o per alguna altra situació traumàtica.

Anna Nolla. Del viure i del morir. 2008

Antecedents i referents

Hi ha molts nens i nenes que saben més de la mort que els adults.

​

Doctora Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004).

Dra en Medicina i Psiquiatria, pionera en atenció a la mort i el dol. El primer llibre que va escriure es va publicar el 1969, Sobre la muerte y el morir

Parlar amb els nens i nenes de la mort genera més inquietud als adults que als mateixos infants.

​

Concepció Poch

Filòsofa i psicopedagoga. Pionera al nostre país de la Pedagogia de la Vida i de la Mort en el context educatiu

Anna M. Agustí

Mestra i Psicopedagoga

Montse Esquerda

Pediatra, Dra en Medicina i Psicòloga

El nen que viu en la veritat és capaç d’afrontar la vida: el protegim quan en parlem, no quan ho evitem.

​

Educar per a la finitud és l’única manera possible i sincera d’educar per a la vida.

• Som finits i això vol dir que no podem evitar que passi l’imprevisible. No podem controlar-ho tot, no podem planificar-ho tot. Quan una pèrdua irromp de sobte, res torna a ser com abans.

​

Joan-Carles Mèlich. Dr en Filosofia i Lletres.

Ocultar la mort és un mecanisme de defensa, però no és una resposta assenyada davant de la mort, que avui dia segueix sent un tabú a la nostra cultura.

Francesc Torralba. Dr en Filosofia, Teologia i Pedagogia

• Las posibilidades educativas de la muerte fundamentan su inclusión en la pedagogía.

• Si no se incluye la muerte en la educación, no se está educando para la vida.

• El niño empieza su vida sin miedo a la muerte, y la termina temiéndola. ¿Qué ha ocurrido en medio?

Agustín de la Herrán. Psicòleg

Dr en Educació

UAB Madrid

Mar Cortina

Mestra.

Psicòloga.

Dra en Educació

València

Alba Payàs i el seu model integratiu-relacional:

• La pèrdua d’una relació s’ha d’elaborar en un context relacional.
• El contacte humà, com a base de la relació, és fonamental
• Cal donar seguretat i no fer mal.
• Facilitar que el dol sigui una experiència transformadora.

Alba Payàs

Psicoterapeuta. �Directora Institut IPIR i

del Màster Bereavement Counseling - UB

La mort per a mi és…

Pensar en la mort em produeix…

Els adults som model i testimoni d’actitud i de comportament i ens cal haver reflexionat sobre aquestes preguntes:

La vida per a mi és…

Què entenc per pèrdua?

- Les pèrdues formen part de la vida.�- Hi ha pèrdues que ens afecten al llarg de la vida, i que no tenen a veure amb la mort, però que també provoquen molt dolor.�- Una pèrdua significativa es produeix quan hi ha un vincle.�

Quines emocions, sensacions o paraules relaciono amb la pèrdua o el dol?

- Relacionals

- Intrapersonals

- Evolutives

- Materials

Hi reaccionem des de diferents àmbits:

- Emocional

- Físic

- Cognitiu

- Vital o espiritual

- Social

​

​

​

​

Patim pèrdues de diferents tipus:

​

- Quan la pèrdua és significativa, la seva elaboració suposa un procés d’adaptació a una nova realitat.

- Aquest procés és normal, personal, íntim, natural, dinàmic i depèn del reconeixement social.

​

​

​

Les pèrdues significatives comporten un procés de dol:

- El dol és el temps que necessita cada persona per adaptar-se a una nova realitat després d’una pèrdua significativa.�- La profunditat del dolor és única i personal. No es pot jutjar ni comparar.����

-

Què és el dol?

TIPUS DE DOL:

• Anticipat
• Normal
• Retardat
• Desautoritzat, no reconegut
• Complicat: retardat, exagerat, crònic, emmascarat, inhibit, depressiu...
• Patològic

Manifestacions i símptomes �que es poden donar en un procés de dol

• Emocionals: xoc, ràbia, por, enyorament, angoixa, culpabilitat, tristesa...
• Físics: trastorns del son i la gana; mal d’estómac, de cap; sensació d’ofec, debilitat, palpitacions…
• Cognitius: negació, confusió, records, manca de concentració, preocupació...
• Socials: necessitat de protecció o d’estar sols; pèrdua d’amistats, canvi de rols...
• Conductuals: aïllament, agressivitat, plorar, sospirar, atresorar records...
• Vitals o espirituals: canvi de creences, dubtes existencials...

Subconceptes necessaris per comprendre el concepte mort:

- Universalitat : Tots els éssers vius moren

- Irreversibilitat: No es pot tornar a la vida.

- No funcionalitat : Quan un ésser viu mor, ja no “funciona”

- Causalitat: La mort es produeix per una causa.

- Continuació no-corpòria, creences: És la mort un final ?

Poch,C.,Herrero, O. 2003

​

Dol en menors: diferències segons etapa evolutiva

Mites sobre el dol i els infants

• No s’adonen del què passa després d’una pèrdua.

​

• No elaboren el dol.

​

• No atribueixen significat als esdeveniments.

​

• Els adults els hem de protegir del dolor i el patiment, per això és millor que no participin dels rituals.

​

• No entenen els rituals.

​

(Poch,C.,Herrero, O. 2003)

0 - 2 anys

Si pateixen una pèrdua o canvi significatiu:

​

• Reaccionen a l’entorn: poden mostrar inquietud, irascibilitat, disminució de l’activitat, son precari (plors nocturns), pèrdua de pes...

• No tenen comprensió de la mort.

2 – 5 anys

Entenen la mort com a temporal i reversible. Cal explicar-la des de la no-funcionalitat.

​

Si pateixen una pèrdua significativa:

​

• Formulen preguntes concretes i repetitives: Quan tornarà? On és?
• Trastorns alimentaris, de la son i del control d'esfínters (regressions).
• Rabietes freqüents.
• Por a l’abandonament.

​

6 - 10 anys

​

​

Si pateixen una pèrdua o canvi significatiu:

​

• Senten malestar i poden tenir comportaments agressius.
• Pot disminuir el rendiment escolar: més dificultat en la concentració i l’atenció.
• Sentiments d’abandonament.
• Pors, sobretot nocturnes.
• Manifestacions psicosomàtiques: mal de cap, mals de panxa, marejos, palpitacions, dolor toràcic…
• Cal ajudar-los a expressar emocions, i mostrar-nos disponibles a conversar sobre la mort.

Senten curiositat per la mort i s’interessen per les causes: Què vol dir morir-se? On va una persona quan mor? Es pot fer alguna cosa per no morir-se?

adolescents

Si pateixen una pèrdua o canvi significatiu:

​

• Canvis de humor: emocions intenses, a flor de pell i molt canviants.
• Estats emocionals alterats: culpabilitat, ràbia, vergonya, gelosia.
• Por al rebuig i a ser diferent.
• Trastorns alimentaris i del son.
• Conductes regressives.

Necessiten:

• Intimitat
• Compartir, dialogar.
• Expressar les emocions.
• Sentir-se escoltat.
• Estar amb el grup d’iguals.
• Control d’addiccions.

Signes d’alerta:

​

Si perduren en el temps o es donen amb molta intensitat:

• Aïllament
• Demanda de molta atenció
• Sobre protecció cap a altres
• Hiperactivitat o apatia.
• Agressivitat
• Molta por
• Plor excessiu
• Canvis importants en el rendiment escolar

Dols freqüents en els centres educatius:

• Per mort d’alumnes, mestres...
• Per mort de familiars directes dels alumnes.
• Per separació dels pares.
• Per canvi de residència: pèrdua d'amics, de mestres, d'entorn ...
• Per adopció.
• Per discapacitats adquirides o per malaltia.
• Per abusos
• Per maltractaments
• Per immigració.

​

- Com he viscut els meus dols?

- Quina és l’emoció que t’és més fàcil d’expressar?

- I quina t’és més difícil?

La gestió de les emocions i els processos de dol

Aprendre a gestionar les emocions, és clau per ajudar i acompanyar a l’altre. Cal estar atents a les pròpies emocions i veure quins comportaments estem afavorint en relació a l’expressió de les emocions.

Habilitats necessàries per acompanyar

• Empatia amb l'altre. Acompanyament sintònic.
• No identificar-nos amb la problemàtica de l’altre.
• Fer-nos responsables del nostre món emocional.
• Revisar els nostres nivells d'exigència i amb l'entorn. Practicar la humilitat i l’acceptació de l'error, no jutjar ni jutjar-nos.
• Sobre les creences, els adults hem de poder reflexionar i formular-nos respostes al voltant de què significa la mort: com la pensem, quina creença tenim al respecte.

​

​

• Les vivències personals sobre les pèrdues.
• La situació personal o familiar.
• La por de no poder controlar les reaccions emocionals pròpies i les del seu alumnat.
• Les reticències d’altre professorat a que es parli d’aquests temes al centre.
• Sentir que no s’està autoritzat a parlar d’un tema que socialment s’amaga.
• El fet d’haver de gestionar diferents cultures, religions o creences de les famílies.
• El desconeixement d’orientacions o pautes sobre com afrontar les pèrdues.

Alguns hàndicaps del professorat:

Diferències: dol adult – dol infantil

• L'elaboració del dol infantil depèn de la seva edat, del desenvolupament cognitiu, de la maduresa emocional...
• Quan no poden manifestar el seu dol amb paraules, ho fan a través del cos i el comportament.
• Tenen una sensibilitat especial per adonar-se de quan els adults els menteixen o no prenen seriosament els seus sentiments.
• A part de la tristesa per la pèrdua poden sentir abandó i ràbia cap als adults referents.
• Poden sentir forts sentiments de culpabilitat pensant que han causat la mort d'un ésser estimat.
• Mantenen la capacitat de jugar i riure, fins i tot en moments molt dolorosos.
• Canvien fàcilment d'una emoció a una altra.
• Poden sentir-se incompresos a la seva escola o institut.

Factors de dol traumàtic:

Com més factors, més intens serà l'estat de xoc:

• SORPRESA: Quan la mort no ha estat anticipada i no s’ha pogut anticipar.
• IMPOTÈNCIA: No s’ha pogut fer res, no hi ha hagut capacitat de resposta.
• INCOMPRENSIÓ: Falta informació sobre els fets. No s’entenen les raons de la mort.
• RAPIDESA: No s’ha tingut temps per poder assimilar els fets, tot ha sigut molt ràpid.
• SOLEDAT DEL MOMENT: Si no s’ha tingut el suport de ningú en aquell moment.
• SOLEDAT POSTERIOR: No s’ha tingut ningú amb qui poder compartir el que ha passat.

Alba Payás, El mensaje de las lágrimas, p. 86

Comunicació de males notícies

• Si es comunica una notícia de manera inadequada, l'impacte emocional provoca més dolor i trauma afegit.
• Segons com sigui la comunicació d’una mala notícia, afectarà considerablemente el procés de dol: qui la comunica, quan, on i com.
• La commoció d'una mala notícia pot posar en marxa reaccions de dissociació, confusió, negació... I a l'altre extrem es poden donar reaccions agudes de plor, desesperació, angoixa o por.
• Valoreu que sap el menor. Escoltar el seu relat sobre els fets.

​

Estratègies de afrontament:

Reaccions naturals davant la comunicació d’una mala notícia:

Poden predominar una de les quatre respostes o donar-se una combinació de diverses o totes alhora:

• Predomini de respostes somàtic-sensorials: sudoració, tremolor, anestèsia emocional…
• Predomini de respostes emocionals: enuig, ràbia, culpabilitat, tristesa…
• Predomini de respostes cognitives: racionalització, pensaments intrusius…
• Predomini de reaccions conductuals: hiperactivitat, visitar llocs significatius, activitats d'alt risc…

Alba Payás, Las tareas del duelo, p. 91

Criteris d’atenció

• Tota intervenció ha de tenir en compte l’edat del menor, la seva etapa evolutiva, la naturalesa del trauma i el sistema familiar.
• Permetre l’expressió d’emocions preservant conductes de risc.
• Normalitzar els sentiments i les emocions que sent: És normal el que sents; És bo plorar, cridar...
• Donar-li el temps que necessita per expressar allò que sent, per preguntar.
• Respondre les preguntes amb honestedat.
• Assegurar-los la protecció. Garantir que no estiguin sols en cap moment.
• Hi pot haver acumulació de traumes, per exemple a la violència de gènere.

Necessitats relacionals de les persones en dol:

• Ser escoltades i cregudes en la seva història de pèrdua.
• Sentir-se protegides i tenir permís per expressar les seves emocions.
• Sentir-se validades en la seva manera d’afrontar el dol.
• Sentir que estan en una relació de suport des de la reciprocitat.
• Sentir que es reconeix el seu dol, que no es desautoritza.
• Sentir que la seva experiència de pèrdua ens impacta.
• Estar en una relació on l’altre prengui la iniciativa.
• Poder expressar amor i vulnerabilitat.

Alba Payás. Las tareas del duelo, 2011

Afrontar la mort en un centre educatiu: Planificació i preparació

• Verificar i notificar els fets
• Convocar un equip de crisis
• Avaluar l’impacte potencial de la mort
• Avisar en primer lloc a tot el professorat
• Coordinar la notificació en el centre
• Valorar la informació en cas de suicidi o assassinat
• Centrar l’ajuda en l’alumnat
• Programar reunions amb el professorat abans i després de les classes.

​

“Dealing with death at school” by Scott Poland and Donna Poland

​

Afrontar la mort en un centre educatiu: Intervenció inicial

• Coordinar –se amb la familia de la persona que ha mort.
• Proporcionar materials de suport a la comunitat educativa.
• Ser sincers i directes amb l’alumnat.
• Protegir l’alumnat i el professorat dels mitjans de comunicació.
• Mantenir l’escola oberta permet a l’alumnat estar junt, rebre ajuda, informació, suport emocional...
• Establir en el centre un espai d’acollida.

“Dealing with death at school” by Scott Poland and Donna Poland

​

Afrontar la mort en un centre educatiu: Intervenció inicial

​

• Treballar a l’aula activitats per aprendre habilitats d’afrontament del dol.
• Flexibilitzar els horaris quan sigui necessari.
• Donar l’oportunitat a l’alumnat per expressar les seves emocions.
• Identificar l’alumnat en risc.
• Adaptar els serveis de suport per a l’alumnat amb nee.
• Respectar les diferents creences culturals i religioses respecte a la mort.

“Dealing with death at school” by Scott Poland and Donna Poland

​

Afrontar la mort en un centre educatiu �Altres aspectes a tenir en compte

• Cal donar a tot l’alumnat la informació necessària per evitar rumors que puguin incrementar la seva ansietat.
• Explicar les accions i/o actuacions que s’organizaran per donar-los seguretat.
• Respectar el dret a participar en determinats actes.
• Proporcionar molta informació sobre la normalitat de les diverses reaccions emocionals.
• S’hauran de preveure les diferents reaccions que poden tenir alguns alumnes segons la seva edat i/o proximitat amb la persona que ha mort.
• Col·laborar i/o sol·licitar suport als equips psicopedagògics.

​

Afrontar la mort en un centre educatiu �Altres aspectes a tenir en compte

• No tot el professorat pot estar en condicions d’afrontar les tasques de dol amb el seu grup. En aquests casos, se’n pot encarregar un altre docent del centre perquè el grup no quedi desatès.
• Intentar seguir les tasques i rutines habituals del centre amb la flexibilitat que les situacions requereixin..
• Revisar uns dies després els punts forts i els punts febles de les accions i actuacions que s’han dut a terme.

​

- Amb atenció plena

- Estant disponibles

- No volent apartar del dolor.

- Permetent el plor.

- Indagant emocions.

- Validant les emocions

- Ser un model emocional.

- No jutjar ni comparar.

- Atendre les petites molèsties físiques.

- Amb comunicació no verbal.

- Donant més afecte.

- Mirant les pèrdues associades

Com acompanyar i acompanyar-nos?

​

• Millora les relacions interpersonals. Normalitza les emocions.
• Les persones se senten compreses, reconegudes i no jutjades.
• Afavoreix que les persones expressin el seu estat emocional en sentir-se escoltades.

La validació emocional:

El dol col·lectiu: beneficis

• El dol col·lectiu és una oportunitat per entendre que tot el què ens passa estant en dol és normal, ja que podem observar múltiples respostes a la vegada: dolor, llàgrimes, enfado, canvis d’humor, tristesa, pena…
• El dol, en un centre educatiu, ha de ser organitzat per evitar afegir desorientació a l’alumnat.
• El dol és un procés íntim i privat, però quan és col·lectiu i es pot compartir aporta beneficis per a l’elaboració d’un bon dol personal.
• En el dol col·lectiu no és necessari explicar què et passa, tothom ho sap i ho comparteix.
• És un dol reconegut, autoritzat per la comunitat i pot ser expressat públicament.

​

​

El dol col·lectiu: beneficis

• El fet d’expressar les emocions públicament ajuda a conèixer millor a les amistats, mestres, familiars…
• Els nens i les nenes que són apartats normalment de les morts i enterraments, passen a ser els protagonistes.
• Sorgeixen sentiments i reaccions que desconeixíem, nostres i dels altres.
• Es dona molt contacte físic que facilita l’expressió emocional: abraçades, carícies, petons, mirades…
• La relació entre iguals afavoreix sanar el dol.
• Posa a prova les nostres emocions en relació als altres.

​

​

​

​

​

​

El dol col·lectiu: beneficis

• El suport mutu uneix, reconforta i afavoreix una millor recuperació.
• Augmenta el creixement personal. El nivell de consciència s’eleva.
• És un aprenentatge per a tota la vida: Deixa impregnacions cognitives, emocionals i sensorials.
• Aprens a relacionar-te en situació de dol i a gestionar les pròpies emocions.
• Participar en les accions i actes de comiat ajuda en l’elaboració dels dols personals.
• S’aprèn a viure des de la pau, la serenitat i l’acceptació.

​

El dol col·lectiu elaborat en grup permet…

• Donar atenció, validar, donar suport. Totes les persones estan en el dolor, és difícil l’evitació.
• Practicar l’escolta activa a nivell col·lectiu i individual.
• Compartir preguntes i dubtes personals.
• Permet treballar a nivell de grup habilitats de relaxació, respiració… i donar una atenció del 100%
• L’interès públic per la persona que ha mort ajuda en el dol dels familiars amistats.

​

Els rituals o actes d’homenatge ajuden a integrar i acceptar les pèrdues.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Un bon ritual afavoreix l’expressió de les emocions.

​

​

En cas de malaltia greu d’alumnes

• Informar-se bé sobre la situació.
• Posar-se en contacte amb la família.
• Evitar frases fetes.
• Compartir el seu estat d'ànim.
• Seguir de prop l'evolució de l’alumne
• Demanar suport especialitzat.
• Confiar en els recursos propis.
• Consensuar amb la família la informació que donarem als companys/es.
• Establir amb la família com ens comunicarem.

4

1

Para siempre. Camino García

Pedagogia de la vida i de la mort

• Caldria:
• Treballar la mort dins del currículum en tutoria, ètica, medi... o en el moment en què sorgeixi l'ocasió d'estar atents i disposats a parlar del tema.
• Treballar l'educació emocional des del pla de les emocions conscients i inconscients, des del cor.
• Treballar la intel·ligència emocional, aprendre a reconèixer les emocions pròpies i les dels altres.
• Facilitar eines emocionals per al treball del dol, espai i temps per parlar-ne.
• Parlar de la mort amb normalitat, deixant que facin preguntes, deixant interrogants oberts davant el desconegut.
• Integrar la mort en les vivències escolars. Aprofitar qualsevol situació de mort d'algun familiar, d'una mascota, d'una notícia, a partir d'una pel·lícula, d'un conte ...
• Facilitar recursos a les famílies.

​

​

​

​

​

Activitats didàctiques:

• Crear un racó de dol o de record de la persona morta
• Escriure, dibuixar o altres activitats per posar nom a emocions, sentiments o records.
• Pintar mandales afavoreix la meditació, la relaxació.
• Treballar cançons, contes o poemes que parlin de la mort.
• A Infantil, fer parlar a titelles o ninos per expressar sentiments.
• Fer composicions manuals, treballs artístics, pintura, pensant en algú que ha mort, que està hospitalitzat ...
• Mirar pel·lícules o curtmetratges sobre emocions i comentar-les.
• Activitats per connectar amb la vida, com escoltar música, jugar, fer esport, sortides a la natura...

Decàleg de referència – Concepció Poch

• No mentir és essencial. Si no tenim una resposta concreta, no hem de sentir por de reconèixer-ho.
• Mai donarem explicacions més enllà de la comprensió del nen/a.
• Hauríem de parlar de la mort abans que el nen/a es vegi emocionalment vinculat a una situació de dol.
• Hi ha moltes ocasions que ho permeten: la visita a una església, a un cementiri, una flor que es marceix, un animal que mor ...
• No hem de vincular la mort a una contrarietat o dificultat, ni a una malaltia lleu o passatgera. Hem d'explicar què produeix la mort.
• Hem d'utilitzar la paraula mort i eliminar eufemismes: Ja descansa; S'ha anat de viatge; Està dormint...
• Hem de donar l'oportunitat als nens de parlar de la persona morta i respectar el seu dolor emocional.
• S'ha de reforçar la irreversibilitat de la mort i no donar peu a falses expectatives de retorn.
• Mai hem d'amagar el nostre dolor ni tancar-nos per plorar d'amagat. És bo mostrar que els adults també som vulnerables i que volem compartir la seva tristesa.
• Hem de considerar la possibilitat de crear grups de suport als nens: igual que els adults, els nens i joves també necessiten alè i amistat.

Com podem ajudar als infants en cas de dol: � 10 bones pràctiques per a les famílies

1. No mentir ni enganyar-los respecte a la pèrdua.

2. No fer com si no hagués passat res.

3. Deixar-los participar, si així ho desitgen, en els rituals de comiat.

4. Intentar situar la pèrdua en un lloc “simbòlic”.

5. No reprimir els sentiments propis de dol davant d’ells.

​

6. Respectar que el ritme d’elaboració del dol dels fills pugui ser diferent del seu.

7. Deixar-los expressar a través de la seva creativitat, els sentiments que la pèrdua els ha generat.

8. Intentar, després d’uns dies, tornar a les rutines familiars.

9. Coordinar-se amb l’escola o l’institut per fer un seguiment del dol.

10. Establir una comunicació positiva en l’àmbit familiar.

​

​

Adaptació del llibre: Educar y vivir teniendo en cuenta la muerte. Reflexiones y propuestas. Rodríguez, P.; de la Herrán, A.; Cortina, M. Madrid: Pirámide (2015)

​

Bibliografia

• CARMELO, Anji. (2011) Déjame llorar; El buen duelo. Barcelona: Editorial Tarannà.
• DE LA HERRÁN, Agustín y CORTINA, Mar. (2006) La muerte y su didàctica. Madrid: Editorial Universitas, S.A. Recursos metodològics i activitats concretes. Els autors tenen un llarg recorregut en el tema de l’educació per la mort
• ESQUERDA, Montse i AGUSTÍ, Anna. (2010) El nen i la mort. Acompanyar els infants i els adolescents en la pèrdua d’una persona estimada. Lleida: Pagès Editors. És un llibre molt útil, que ofereix eines per acompanyar i ajudar a infants i adolescents a elaborar el dolor per la pèrdua d’una persona estimada.
• KROEN, W.. Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Un manual para adultos. Barcelona: Oniro, 2002
• KÜBLER-ROSS, Elisabeth. (1996) Los niños y la muerte. Barcelona: Luciérnaga. Aquesta doctora en Medicina i Psiquiatria va treballar durant una dècada amb infants malalts i amb les seves famílies. D’una forma planera, en aquest llibre ens explica les pors, els dubtes i l’angoixa dels popis malalts i les seves famílies davant la proximitat de la mort.
• MIRET, Àngels. (2016) El centre educatiu de dol. Barcelona: Tarannà.. Com "viure" la mort quan toca a les portes d'un centre educatiu? Aquesta és una guia per al professorat i equips directius. Trobareu orientacions sobre com afrontar la mort i altres pèrdues significatives amb l’alumnat i també un recull d'experiències viscudes que il·lustren la importància d'afrontar la mort i el dol a les aules i donar així l'oportunitat al nostre alumnat i també al professorat i les famílies, d'abordar aquest tema obertament.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

• NEIMEYER, Robert. (2002) Aprender de la pérdida. Barcelona: Paidós. L’autor és professor del Departament de Psicologia de la Universitat de Memphis. És tracta d’un llibre rigorós i entenedor. Qüestiona les teories tradicionals i en proposa de noves, compartint testimonis reals de persones que viuen el seu dol.
• NOLLA, Anna. (2008) Del viure i del morir. Propostes per acostar-nos a l’experiència de la finitud. Barcelona: Rosa Sensat. Recursos pels educadors per reflexionar i parlar sobre l’experiència del viure i del morir. Es presenten 30 propostes de treball dirigides a les tres etapes educatives: Educació Infantil, Primària i ESO.
• PAYÁS, Alba. (2014) El missatge de les llàgrimes. Barcelona: Paidós. Aquest llibre s'adreça a totes les persones que es troben en un procés de dol, i també a les que volen ajudar als que han viscut una pèrdua, ja sigui un amic o un familiar. També per a tots aquells interessats en estar informats al voltant de les pèrdues i el dol.
• POCH, Concepció i HERRERO, Olga. (2003) La muerte y el duelo en el contexto educativo. Barcelona: Paidós. Les autores proposen un recorregut de reflexions i respostes a un munt d'interrogants que sorgeixen en el dia a dia, a l'escola i a casa, amb l' intenció de contribuir a omplir l'espai educatiu sobre la pedagogia de la vida i de la mort.
• SERRA, Xusa. (2014) I jo, també em moriré? Barcelona: Columna. Dóna claus per ajudar a infants i joves a desenvolupar eines emocionals per afrontar una mort, una separació, una malaltia greu, i arribar a l’edat adulta sabent gestionar les pèrdues de qualsevol tipus.
• TIZÓN, Jorge.L. (2004) Pérdida, pena, duelo. Barcelona: Fundació Vidal i Barraquer/ Paidós L’autor és psiquiatra, psicòleg i psicoanalista i director de la Unitat de Salut Mental de l’Institut Català de la Salut. En aquest llibre trobem un treball exhaustiu sobre la pèrdua i el dol.

​

Gràcies per la vostra atenció!

Àngels Miret Rial