Geologia del Massís del Garraf

Ramon Salas

Geologia regional

Massís Ibèric:

Crató

Cadenes alpines

Conques terciàries

Serralada pirenaica

Cadena costanera

Depressió Central o de l’Ebre

Depressió

Vallès-Penedès

Depressió

Reus-Valls

Zona d’Enllaç

Cadena costanera

Les sortides de camp

Els Ports de Tortosa-Beseit

Massís del Garraf

La història geològica regional

Els cicles orogènics

El cicle orogènic Alpí: 252 - 0 Ma.

Diferents edats de la contracció al N i al S

El Mesozoic: 252 - 66 Ma: alternança d’etapes

extensives (rifting) i post-extensives (post-rift)

Rifting continental i conca sedimentària intraplaca

Rifting continental i conca

sedimentària intraplaca

Faults and graben structure, offshore Tunisia.

Rob Butler (2021 ) VSA

Syn-rift sediments

Post-rift sediments

Post-rift unconformity

Etapes del rift i arquitectura de l’estratificació

POST-RIFT. Estrats isòpacs/lleument anisòpacs,

poc afectats per falles normals.

SIN-RIFT. Estrats de geometria cuneïforme,

associats a falles normals de creixement

PRE-RIFT. Estrats generalment isòpacs,

afectats per falles sin-rift.

Rob Butler (2008 ) VSA

1.- Mesozoic: sedimentació d’una successió gruixuda que

fossilitza la superfície erosiva de discordança (250-65 Ma).

2.- Sedimentació a la Conca de l’Ebre: Paleogen ( 65-23 Ma).

Col·lisió entre les plaques euroasiàtica i africana: contracció

Orogènesi alpina. Formació dels Pirineus (85-23 Ma), la

Cadena Costanera Catalana i la Cadena Ibèrica (40-23 Ma).

3.- Extensió: Neogen (23-2 Ma), formació depressions de

Reus-Valls, Vallès-Penedès-la Selva. Obertura Mediterrani.

4.- Erosió i modelat del relleu actual (2-0 Ma)

Martínez & Tudela (2015)

El cicle orogènic Alpí: 252 - 0 Ma

Extensió neògena (23-2 Ma)

Obertura del Mediterrani

El Mediterrani Nord-occidental

Mapa Geològic del Mediterrani Nord-occidental

durant el Cenozoic

Roca (2000)

Transsecte geològic des de la conca d’avant país d’Aquitània (Placa Euroasiàtica) a la conca oceànica algeriana (Mediterrani occidental)

Roca (2000)

Roca (2000)

El Solc de València i la Conca Algeriana-Provençal durant el Neogen

(23,8 - 1,8 Ma)

Els sistemes de falles normals del Massís

del Garraf es van formar amb l’obertura del

Solc de València durant el Neogen

​

Roca (2000)

Tectònica i vulcanisme a la Conca Mediterrània

Occidental durant el Neogen

​

Roca (2000)

La Conca del Garraf durant

L’etapa Juràssic Superior-

-Cretaci superior

Mapa estructural simplificat de les conques del Maestrat i Garraf durant el Rifting Juràssic Superior, Post-rift Neocomià i Rifting Cretaci Inferior

Salas et al. (2019)

Tall esquemàtic de la conca del Garraf travessant

els principals depocentres i estructures

Salas et al. (2019)

El mapa geològic a 1/20.000

de Salas et al. 1994

420

447

448

419

419-1-1

419-1-2

419-2-1

419-2-2

420-1-1

420-1-2

447-1-1

447-2-1

447-1-2

447-2-2

448-1-1

448-1-2

420-2-1

420-2-2

448-2-1

Elements del mapa

• Materials

• Litologies

• Cronostratigrafia

• Estructura tectònica

• Falles

• Signes convencionals

Els materials geològics

Juràssic Superior terminal i Cretaci Inferior basal

Titònic – Berriasià a Valanginià inferior

Fm dels Polacos

Juràssic Superior: Fm Polpís i Fm Bovalar

Kimmeridgià i Titònic – Berriasià

Juràssic Superior terminal i Cretaci Inferior basal

Titònic – Berriasià a Valanginià inferior

Fm dels Polacos

Juràssic Superior terminal

La Fm de la Pleta

Titònic – Berriasià

Juràssic Superior terminal

La Fm de la Pleta

Titònic – Berriasià

Successió tipus de plana de marea carbonàtica

Laminació trencada

en còdols plans

Laminació criptoalgal ben

marcada, plana o en doms

Laminació poc abundant,

bioturbació per infauna

Supra M

Inter M

Sub M

Juràssic Superior terminal

La Fm de la Pleta

Titònic – Berriasià

Juràssic Superior terminal

La Fm de la Pleta

Titònic – Berriasià

Supra M

Inter M

Doms estromatolítics

La Fm dels Mangraners

Berriasià superior

Fm dels Polacos

La Fm dels Polacos

Valanginià inferior

Fm dels Polacos

Secció estratigràfica

de les Piques

Calcàries lacustres

Argiles laterítiques

Superfície ferruginitzada

Superfície carstificada

10

11

• Emersió unitat 10
• Carstificació unitat 10
• Ferruginització unitat 10
• Argiles laterítiques
• Calcàries lacustres unitat 11
• Calcàries marines d’aigües somes unitat 11

Correlació de les sèries aptianes

Unitats de Margues de Vallcarca

i Pujol Florit

Unitat de margues de Vallcarca

A Can Grau. Aptià inferior

Correlació de les sèries aptianes

Unitats de Margues de Vallcarca

i Pujol Florit

Progradació d’una barra calcarenítica amb coralls. Base unitat del Pujol Florit

Aptià superior

Estructura tectònica

Dos sistemes de falles normals d’alt angle

Un sistema de falles

normals de baix angle

1 km

Relació entre les falles normals d’alt angle i baix angle

• Les falles normals d’alt angle són més antigues que les falles normals de baix angle

• Els casquets es poden apilar per successives etapes d’emplaçament

El paisatge característic

del Massís de Garraf

Les terrenys paleozoics i el del Llobregat

Penya Ginesta

Puig s’Arboç

Puig de la Mola

La Vall de Joan

Les Agulles

La Desfeta

Moltes gràcies !