1 of 29

Evolucion dels èssers vius e istoria de la Tèrra

I / Cossi coneisser lo passat ?

2 of 29

3 of 29

4 of 29

5 of 29

6 of 29

 �Espècias fossilas e espècias actualas :

Molusque cefalopòde : ammonite (fossile) e nautile (actual)

7 of 29

Clau de determinacion

8 of 29

Arthropòdes :

trilobite fossile limule (actual)

9 of 29

Molusque cephalopòde tipe calamars :

10 of 29

Gasteropòdes bivavles

Fossile palourde : actual

11 of 29

Los paleontològues utilisan l’actualisme :

12 of 29

Stromatolithe actualas e fossilas�

13 of 29

De retener :

- Las espècias fossilas partejan de caractèrs comuns amb las espècias actuals.

  • Podèm las situar sus la meteissa classificacion dels éssers vius (arbre de parentat)

  • La paleontologia permet d’establir los ligams de parentat e de posicionar los aujòls comuns.

  • La paleontologia permet d’imaginar cossi la vida s’es desvolopada sus Tèrra

14 of 29

15 of 29

16 of 29

17 of 29

18 of 29

terciària

(cénozoique)

 

65 millions d’annadas a uèi

secondària

(mesozoique)

250-65 millions d’annadas (crisi KT cretacèu-terciari)

 

primària

(paleozoique)

540 – 250 millions d’annadas (crisi permian-triàs)

 

a) Las èras de retener :

II / Succession de las espècias al cors dels temps géologics

19 of 29

Escala dels temps geologics e crisis biologicas :��Las cinq crisis majoras de l’èra primaria a uèi (baras en roge) e qualques principals grops afectats per cada crisi. La corba jaune indica las variacion del nombre de familhas

20 of 29

De retener :

- D’evenements geologics de granda importància modifican considérablament las condicions de vida sus tèrra e doncas las constrenchas per subreviure.

- La biodiversitat evolua al cors del temps : existis d’aparicions e de disparicions d’espècias

21 of 29

III/ Evolution de l’ome

La separacion entre los grands monins e los ominides s’es probablament realisada i a environ 7 millions d’annadas. Es donc l’atge del mai vièlh aujòl commun als ominides.

Observèm que de nombroses espècias d’ominides existigèron dins lo passat :

Toumai, Orrorin tugenensis, Ardipithecus ramidus, Australopithecus anamensis, A. afarensis (Lucy), A. africanus, A. garhi…, Homo rudolfensis, H. habilis, H. ergaster, H. erectus, H. ancestor, H. heidelbergensis, H. neandertalensis, Homo sapiens

 

22 of 29

En naut :

Lo genre Homo s’es diferenciat a l’entorn de 2,6 millions d’annadas. (caractèr comuns : bipedia, volume cranian, cultura)

Homo sapiens e Homo neandertalensis coabitèron.

Uèi, demora sonque una espècia : homo sapiens sapiens.

En bas :

Ersas successivas de sortidas d’Africa dels diferents Homo coneguts e de las migracions.

23 of 29

Correccion unitat 9 :

24 of 29

25 of 29

IV / Mécanismes d’evolution dels essers vius��1/ La seleccion naturala : exemple de la falena del bèç

26 of 29

1/ La deriva genetica : un autre mecanisme que permèt de far evoluar la frequència dels allèls.

27 of 29

Imagina una barca amb 3 personas rossas, 3personas blondas, e 3 personas brunas que se pausa sus un isla deserta. Degun pot saber quin sera la descèndencia cap a mantunas generacions.

Fasèm la modelisacion :

Generacion 0 Generacion 1 Generacion 2 etc…

Prenèm 3 al asard que se reprodusisson

Per cada reproductor lancèm un dat per lo nombre d’enfant

28 of 29

Un logiciel permet de simuler l’évolution de la fréquence d’un allèle dans une population au cours du temps. Les deux simulations réalisées ont duré 100 générations. A chaque génération, les descendants sont choisis au hasard par le logiciel, à partir de la génération précédente. Chaque courbe correspond à un essai :

  1. Décrire l’évolution de l’allèle au cours du temps pour chacune des simulations.
  2. Comparer les résultats obtenus.
  3. Quel facteur a été modifié entre les 2 simulations ?

Simulation 1 (effectif de la population : 20 personnes)

Simulation 2 (effectif de la population : 5000 personnes)

29 of 29

De retener :

La deriva genetica es :

  • un autre mecanisme que permèt de far evoluar la frequència dels allèls.

  • facha jos l’efiech del asard, los allèls n’influènçan pas lo succès reproductiu, n’aportan pas d’avantatge o d’andicap

  • mai importanta sus de populacions fondadas sus de pichons effectius.