El PLATER
Virtuts, mancances i propostes de millora
Sessió tècnica · abril 2026
1
El PLATER no és una ocurrència
2
Punts forts: objectius, criteris i governança
3
Els tòpics: arguments per centrar el debat
4
Redistribució: limits I millores possibles
5
Mancances: ZAR, terminis I xarxa
Tesi central
El PLATER és una bona base de planificació:
RENOVEM-NOS
1
MARC
RENOVEM-NOS
El PLATER no surt del no-res, forma part de l’arquitectura jurídica UE
Mandat legal, planificació territorial i nova exigència d’acceleració
2
DL 24/2021
La disposició addicional primera obliga a territorialitzar la producció renovable segons capacitat d’acollida i solidaritat territorial. Inici del PLATER.
PLATER
5 anys més tard el PLATER concreta el “on” i també el “com”: jerarquia territorial, criteris tècnics, seguiment i mecanismes de contenció.
RED III + RDL 7/2026
Des del 2023 ja no n’hi ha prou amb “prioritzar”: cal acostar-se a autèntiques zones d’acceleració, amb efectes jurídics i procedimentals específics. El Govern Estatal ja ha transposat part de la Directiva.
Idea clau
El pla s’ha de llegir com una obligació de planificació ben encaminada, però també com una oportunitat de completar l’encaix amb el marc europeu i estatal d’acceleració.
DADES
RENOVEM-NOS
Jerarquització I principi de realitat
Les dades clau
3
Amb cobertes i sòls artificialitzats no n’hi ha prou.
11.144 MW
Edificis
Prioritat 1 · FV, minieòlica i bateries
2.614 MW
Sòls artificialitzats
Prioritat 2 · sobretot FV
19.394 MW
FV en sòls no artificialitzats
Part principal del desplegament
23.136 MW
Eòlica en sòls no artificialitzats
Part principal del desplegament
Discusió jurídica
El PLATER és jeràrquic —primer cobertes, després sòls artificialitzats i només després sòls oberts— (art.19 Llei 16/2017 del canvi climàtic), però la prelació legal dels espais antropitzats o artificialitzats no implica que siguin suficients per si sols per assolir els objectius energètics del Pla, ni tampoc que el seu potencial teòric pugui traslladar-se automàticament, i en els terminis més immediats, a un potencial efectivament desplegable. El mateix PLATER admet que la potència principal recaurà en sòls no artificialitzats I cal que el PLATER matisi aquesta disfunció per evitar recursos contenciosos.
MODEL TERRITORIAL
RENOVEM-NOS
El PLATER no només diu “on”; també diu “com”
4
Jerarquia territorial i categories de sòl que condicionen els projectes
EDIFICIS · prioritat màxima
Impacte territorial quasi nul
SÒLS ARTIFICIALITZATS · prioritat alta
Coherència amb la Llei 16/2017 i menor risc d’impugnació
SÒLS NO ARTIFICIALITZATS · part decisiva del desplegament
No aptes
No prioritàries
Prioritàries
Prioritat superior
“també diu com”?
Més de 40 pàgines de determinacions, directrius, criteris i recomanacions tècniques condicionen els projectes. Ja no cal inventor criteris en els plans locals d’ordenació de renovables.
El pla és una arquitectura regulatòria amb efectes sobre prioritat territorial, encaix urbanistic amb els plans locals i tramitació.
Planificació vinculada a objectius
LECTURA CORRECTA
RENOVEM-NOS
Tres errors habituals que cal evitar
5
Error 1
Comparar els objectius amb el consum electric actual
Lectura correcta
Cal comparar-los amb l’energia consumida.
Error 2
Mesurar la redistribució en MW/hab
Lectura correcta
La mètrica més útil per llegir càrrega territorial és MW/km².
Error 3
Esperar una distribució simètrica
Lectura correcta
La solidaritat territorial no vol dir repartir igual, sinó repartir segons recurs i capacitat real.
Polèmica rural vs urbà
La dicotomia urbà-rural no és AMB vs restadel país: també es reprodueix a escala comarcal. El consum de Figueres s’haurà d’abastir des d’altres municipis de l’Alt Empordà; el de Lleida, des de municipis del Segrià.
El PLATER preveu pel 2050 un consum 30,3% inferior que el 2017, tot i preveure més activitat econòmica (+62% PIB) i més població.
Polèmica creixement vs decreixement
PUNTS FORTS
RENOVEM-NOS
Un punt fort real: governança i mecanisme de contenció
7
1
Objectius
quinquennals
2
Seguiment
ICAEN
3
Comissió de
seguiment
4
Assoliment
anticipat
5
Contenció fins
següent fita
Clau jurídica
El seguiment quinquennal és un punt fort de governança. El topall operatiu més clar és en fotovoltaica municipal via article 20.4; en eòlica o a escala comarcal/vegueria, la contenció l’activa la Comissió de seguiment.
ICAEN
Node tècnic de dades, informes i visor cartogràfic
CITE / Comissió
Energia, urbanisme, medi ambient, agricultura i món local
Contenció
Si s’assoleixen objectius abans d’hora, es pot aturar l’entrada de noves instal·lacions fins a la següent fita quinquennal
MANCANCES
RENOVEM-NOS
On detectem el principal problema territorial
8
La redistribució continua sent massa intensa en algunes comarques
Anoia
3,855
Garrigues
3,835
Conca de Barberà
3,392
Solsonès
2,818
Segrià
2,713
Terra Alta
2,698
Ribera d’Ebre
2,578
Mitjana CAT
1,742
MW/km²
La mètrica rellevant
La pregunta no és només quants MW toquen, sinó quina densitat territorial suporta cada comarca.
Diagnosi Renovem-nos
El PLATER controla l’equilibri sobretot ex post, amb seguiment i recomanacions; falta un topall explícit ex ante de sobrecàrrega comarcal.
Al·legació RNVs
Que l’objectiu assignat a cada comarca no sobrepassi un rang màxim situat en 2,5 vegades la mitjana de Catalunya,.
Que el comput quinquennal computi conjuntament per a eòlica I fotovoltaica
TERRITORI
RENOVEM-NOS
La redistribució no pot ser simètrica, però tampoc no serveix una regla fixa de distribució
6
Per què?
• L’eòlica depèn del recurs disponible
• La solar depèn de la capacitat real d’acollida
• Municipis boscosos o densament urbanitzats no juguen el mateix paper que municipis d’espais oberts
• Una asimetria és inevitable; el debat és si està ben justificada i ben limitada. La clau està en els topalls.
Municipis amb molta superfície apta prioritària
En termes absoluts han d’aportar més en termes relatius menys
Municipis amb poca superfície apta prioritària
En termes absoluts han d’aportar menys en termes relatius més
No tots els territoris poden aportar el mateix. La clau no és la simetria, sinó una asimetria justificada per recurs i capacitat, i limitada per criteris d’equitat territorial.
PROPOSTA
RENOVEM-NOS
La proposta de Renovem-nos sobre redistribució municipal per la solar
9
• Objectiu municipal = 10% de la superfície prioritària
• Topall màxim del 5% del terme municipal
• 60,7% dels municipis queden per sota de la mitjana catalana (1,0%)
• 566 municipis están per sota 1%, 279 entre l’1-3% i 102 entre 3-5%.
• MW/km² com a indicador principal
• Banda general d’ocupació: de l’1% al 3% (percentil 90)
• Redistribuir la potència cap als municipis amb quota inferior a l’1%
• 263 municipis están per sota 1%, 302 a l’1%, 279 entre l’1-3%, i 102 al 3%.
Escenari suggerit
Escenari PLATER
ACCELERACIÓ
RENOVEM-NOS
Les zones de prioritat superior no són autèntiques zones d’acceleració
10
Què fa avui el PLATER
• Les esmenta com a ZAR
• Però no hi estableix les condicions
• No hi integra prou bé eòlica, emmagatzematge, nodes i subestacions
• La prioritat territorial no es tradueix del tot en avantatges procedimentals
Què exigeixen RED III i RDL 7/2026
• Base territorial inequívoca
• Terminis maxims de tramitació
• Procediments específics
• Motivació de la designació
• Articulació més clara amb la xarxa i l’emmagatzematge
“Després del RDL 7/2026, el PLATER ja no pot limitar-se a presentar les zones de prioritat superior com una aproximació informal a les ZAR.”
Criteri Zones d’acceleració PLATER: Zones de prioritat superior que compleixin el criteri de maxima idoeïtat en la matriu territorial I possibilitat real de connexió en el primer quinquenni.
BLOQUEJOS
RENOVEM-NOS
Els colls d’ampolla si no es dona efectes jurídics reals a la prioritat
11
Terminis
La urgència genèrica de la Llei 39/2015 no equival a terminis màxims clars i verificables. La referència coherent amb la RED III és 12 mesos en àmbits assimilables a ZAR.
PAE
El decret redueix parcialment el bloqueig urbanístic, però no introdueix silenci positiu ni una regla equivalent. En zones de prioritat superior, la peça urbanística continua podent frenar.
Emmagatzematge i xarxa
Les bateries entren a la planificació, però no es designen ubicacions, ni s’inlouen al règim abreujat. Nodes, subestacions i evacuació tampoc no queden concretats en cartografia, ni prou integrats en la prioritat reforçada. ni avaluació ambiental simplificada.
Tres millores perquè el PLATER sigui més just i més eficaç
1
Incorporar formalment les zones de prioritat superior amb terminis maxims de tramitació
2
Criteris de redistribució dels objectius de solar i eòlica per municipis i comarques més equilibrats i còmput conjunt de tecnologies
3
Integrar millor emmagatzematge, xarxa, nodes i subestacions per assegurar la viabilitat tècnica de la planificació
RENOVEM-NOS
El PLATER una eina necessària
Perquè ordena, territorialitza i distribueix millor el desplegament renovable
Perquè estableix objectius a nivell local i els governa en el temps