1 of 54

La Segonda Guèrra mondiala

Leiçon n° 3 del “lelivrescolaire.fr”

Images tiradas de Wikipedia e de Enciclopèdia liura en Valencià

Reichtag

2 of 54

Introduccion

Dins aqueste capítol mos objectius son:

  • D’identificar las grandas fasas del conflicte.

  • D’explicar per que se ditz que la Segonda Guèrra mondiala es una guèrra d’anientament.

  • De descriure lo genocidi dels Josius e dels Tziganes pels nazis. (Altre diaporama)

Debarcament 1944

Stalingrad 1942

3 of 54

Introduccion

Per capitar me cal :

  • saupre metre en relacion de documents e los confrontar a mas coneissénças .
  • conéisser e emplegar lo vocabulari adaptat .
  • situar e ordonar dins lo temps

Paracasudistas americans 1944

4 of 54

1er trabalh

Identificar las grandas fasas del conflicte

5 of 54

Introduccion

La Segonda Guèrra mondiala opausa los paisses de l’Axe (Alemanha, Itàlia, Japon) als Aligats americans, britanics e sovietics en Euròpa e dins lo Pacific de 1939 a 1945.

De’n primièr victoriosas, las fòrças de l’Axe subisson de desfachas bèlas en 1942. Los Aligats tornan prene l’iniciativa.

Gràcias als desbarcaments aligats a l’Oest (1944) e a l’avançada de l’Armada roja a l’Èst, l’Euròpa es liberada. L’Alemanha capitula en mai de 1945.

Los bombardements atomics en agost de 1945 mena a la capitulacion del Japon.

6 of 54

Repèris cronologics

7 of 54

Repèris cronologics

Pacha germani-sovietica 23 agost 1939

Armada sovietica

Bombardament Varsovia

8 of 54

Repèris cronologics

Panzers alemands dins las Ardenas

9 of 54

Repèris cronologics

10 of 54

Repèris cronologics

11 of 54

Repèris cronologics

Centre-vila a la fin de la batèsta

Agonia de la VIena armada alemanda

comandada per Von Paulus

12 of 54

Repèris cronologics

Omaha Beach

13 of 54

Repèris cronologics

Batèsta de Berlin

14 of 54

Repèris cronologics

Acte de capitulation de Berlin

1° Nous soussignés, agissant au nom du Haut Commandement allemand, capitulons par la présente sans condition devant le Commandement suprême des Forces expéditionnaires alliées, et simultanément, devant le Haut Commandement soviétique, avec toutes les forces de terre, de mer et de l'air qui se trouvent à ce jour sous le contrôle allemand. 2° Le Haut Commandement allemand donnera immédiatement à toutes les autorités terrestres, navales et aériennes allemandes, ainsi qu'à toutes les forces sous contrôle allemand, l'ordre de cesser toutes opérations militaires le 8 mai à vingt trois heures 01, heure de l'Europe centrale, et de rester sur les positions occupées à ce moment et de désarmer complètement, en remettant leurs armes et leur équipement aux Commandants alliés locaux ou à des officiers désignés par des représentants des Hauts Commandants Alliés. Aucun bateau, bâtiment ou avion ne devra être sabordé ou détruit, et aucun dommage ne devra être causé ni aux coques, machines et équipements, ni aux machines de toutes sortes, armements, appareils, ni en général à tous moyens techniques permettant de poursuivre la guerre. 3° Le Haut Commandement allemand donnera immédiatement à tous les commandants intéressés tous ordres ultérieurs transmis par le Commandement Suprême des Forces expéditionnaires alliées et par le Haut Commandement soviétique et veillera à leur exécution. 4° Le présent acte de reddition des forces armées ne préjuge en rien de tout instrument général de capitulation, concernant l'Allemagne et l'ensemble des forces armées allemandes, imposé par les Nations Unies ou en leur nom, et qui remplacerait celui-ci. 5° Dans le cas où le Haut Commandement allemand ou toute force relevant de son autorité contreviendrait au présent acte de capitulation, le Commandement suprême des Forces expéditionnaires alliées et le Haut Commandement soviétique prendront les mesure punitives ou autres qu'ils jugeront nécessaires. Le présent acte est établi en anglais, en russe et en allemand. Seuls les textes anglais et russe feront foi.

Signé à Berlin, le 8 mai 1945.Keitelv on Friedeburg Stumpff au nom du Haut Commandement allemand A. W. Tedder au nom du Commandement suprême des Forces expéditionnaires alliées G. Joukov au nom du Haut Commandement soviétique Signent comme témoins : J. De Lattre de Tassigny, Général commandant en chef de la 1re armée française Carl Spaatz Commandant des Forces stratégiques aériennes des E. U.

15 of 54

Repèris cronologics

Hiroshima

Nagasaki

Nagasaki abans / aprèp

16 of 54

Repèris cronologics

Sul batèu Missouri dins la baia de Tokyo, lo general Yoshijiro Umezu signa la capitulacion fàcia al general Douglas MacArthur.

17 of 54

Repèris geografics

La situacion

En Euròpa

al 1er de setembre

de 1939

18 of 54

Repèris geografics

Las capitadas de l’Axe

del

31 d’agost de 1939

al

21 de junh de 1941

19 of 54

Repèris geografics

Capitada de l’Axe

1941 /  1942

Operacion Barbarossa

20 of 54

Repèris geografics

Capitada de l’Axe

1941 /  1942

21 of 54

Repèris geografics

La liberacion

de l’Euròpa

e de l’Africa del Nòrd pels Aligats

de la fin

de 1942 a 1945.

22 of 54

Repèris geografics

La guèrra

dins lo Pacific

de 1941 a 1945

23 of 54

2nd trabalh

Explicar per que se ditz

que

la Segonda Guèrra mondiala

es una guèrra d’anientament.

Dresde 1945

24 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar :

  • de guèrra mondiala
  • de guèrra totala coma la Primièra Guèrra mondiala de 14-18
  • mas que se pòt completar per una guèrra ideologica
  • e enfin de guèrra d’anientament

25 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar de Guèrra mondiala

26 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar :

  • de guèrra totala coma la Primièra Guèrra mondiala de 14-18

Per definicion es la mobilizacion umana, economica, culturala e politica de la societat tota per ganhar la guèrra.

Per aquela IIda Guèrra mondiala anam prene l’exemple dels

ESTATS D’AMERICA del NORD

27 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  La mobilizacion umana

Per s’anar batre….. Per trabalhar al país per far…..

28 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  La mobilizacion economica industriala

Lo Victory program de Roosevelt Usina construccion bombardièrs California

29 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  La mobilizacion financièra

30 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  La mobilizacion morala…….. ……………………..intellectuala,scientifica… Los scientifics inventan d’armas novèlas

La bomba atomica /USA

Letra d’A. Einstein al president Rosevelt / 2 agost de 1939

31 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  La mobilizacion morala…….. …………………………………………..intellectuala,scientifica…

La benda dessenhada, los dessenhs animats...

Clicar sus l’image pel dessenh animat

o copiar aquel ligam https://youtu.be/VihggRSvVic

passa grandament per la propaganda

32 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  Filmòt de 4mn del ret CANOPE

Ligam:https://www.reseau-canope.fr/d-day/lespace-pedagogique/mediatheque/dday_ressource/show/Ressource/leffort-de-guerre-et-le-victory-program.html

Clicar sus l’image

o tornar copiar lo ligam aquí dejós

33 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala vist de l’Anglaterra …..1940 quand s’acaba la campanha de França e que lo R.U. demòra solet davant l’Alemanha……….

« Ai pas res de vos porgir manca de la sang,de trimadís, de plors e de la susor [...]. Avèm davant nosautres de meses longasses de lucha e de patiment [...]. Vos demandatz quina es la nòstra tòca ? Vos respondrai pas que d’un mot : la victòria – la victòria quin que siá lo prètz, la victòria malgrat la terror [...], perque sens la victòria, i aurà pas de subrevida. »

Winston Churchill (Primièr ministre britanic), discors a la Cambra de las Comunas, 13 mai de 1940.

34 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : mas que se pòt completar per una guèrra ideologica

DEFINICION

Una ideologia es un ensemble d’idèas politicas, economicas e socialas que constituïsson una vision del monde e que menan a la causida d’un sistèma politic.

DEFINICION

Una guèrra ideologica es quand los belligerants vòlon impausar lor vejaire del monde

Lo ròtle de la propaganda es grand dins las luchas ideologicas

35 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar :

  • mas que se pòt completar
  • per una guèrra ideologica

Las poténcias de l’Axe son de regimis autoritaris nacionalistes e racistes.

L’ideologia nazi que pòrta la superioritat de la raça ariana mena a la guèrra d’espandiment per aver un espaci vital o a l’espleitacion fins a la destrusida de raças inferioras

36 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar :

  • mas que se pòt completar per una guèrra ideologica

Los Aligats defendon las valors democraticas los dreches de l’Òme e la libertat

37 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar :

  • mas que se pòt completar per una guèrra ideologica

Los Aligats defendon las valors democraticas los dreches de l’Òme e la libertat

E l’URSS ?

L’URSS se trapa ligada als Aligats per que en partir del moment en 1941 ont Hitler romp la pacha germano sovietica de 1939, los Aligats e l’URSS an un enemic comun.

L’URSS bota en avant las valors universalas del comunisme, ça que la lo regimi installat per Stalina es pas brica democratic.

38 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar :

  • enfin de guèrra d’anientament

Per Definicion es un conflicte que se caracteriza per la volontat d’anientar totas las capacitats umanas et materialas de l’enemic. 

Es tanben la volontat de rompre totas las capacitats de resisténcia.

39 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

Jamai dins l’istòria los afrontaments passèron un nivèl tant naut de violéncia.

40 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

Crimis de guèrra de las armadas alemandas e japonesas :

  • contra los presonièrs
  • contra los resistents

41 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

  • Batèstas grandas los belligerants lançan lors fòrças totas.

Stalingrad S’estima a 2 milions de mòrts lo nombre de victimas d’aquela batèsta.

42 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

Las populacions civilas son grandament pertocadas

Coma amb los bombardaments aerians de las grandas vilas o punts estrategics

Varsovia 1940

43 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

Las populacions civilas son grandament pertocadas

Coma amb los bombardaments aerians de las grandas vilas o punts estrategics

Dresde 1945

44 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

Las populacions civilas son grandament pertocadas

Coma amb los bombardaments aerians de las grandas vilas o punts estrategics

Londres missil V2

45 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

Los bombarments atomics que pertòcan las vilas

Hiroshima

Nagasaki

1945 al Japon

46 of 54

Guèrra d’anientament ?

Anam veire qu’aquela guèrra se pòt qualificar : enfin de guèrra d’anientament

Los genocidis josius e tsiganes

que fan 6 milions de mòrts josius

250000 tsiganes

47 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  La politica...

Discors del President Roosevelt

Pas mai tard que l’annada passada, s’èrem balhat coma objectiu primièr dins la guèrra del Pacific de destrusir jorn aprèp jorn [...] mai de material japones que çò que l’industria nipona èra capabla de remplaçar [...] es segur que lèu lo pòble japones el meteis ne prendrà consciéncia, quand tocarem lors isclas e los bombardarem sens s’arrestar [...]. Avèm produsit 48 000 avions militaris – mai que la produccion de l’Alemanha, de l’Itàlia e del Japon recampats [...]. Pensi que l’arsenal de las democracias se ne sortisson plan. [...]. Levam lo nòstre capèl a totes aqueles òmes e aquelas femnas desconeguts [...] qu’an obrat [...] e an suportat los racionaments e altras privacions [...]. Deuriàn pas jamai desoblidar perqué se batèm. [...]. La victòria dins aquela guèrra es nòstre primièr e mai bèl objectiu [...]. Aquò significa fin finala luchar per [...] la libertat de viure aparats de la paur.

Discors de Franklin D. Roosevelt, 7 de genièr de 1943

48 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  Analisa del discors

En legir lo discors de Roosevelt anatz relevar los elements que vos permeton de comprene…

Guèrra ideologica

Guèrra d’anientament

Guèrra totala

49 of 54

Guèrra d’anientament ?

La guèrra totala dels USA  Analisa del discors

En legir lo discors de Roosevelt anatz relevar los elements que vos permeton de comprene…

Guèrra ideologica

Guèrra d’anientament

Guèrra totala

Los Estats-Units devenon “l’arsenal de las democracias”

Destruccion dels mejans industrials del Japon.

Produccion massiva de l’industria de guèrra (mai de 48000 avions en 1942)

La lucha per viure aparats de la paur (referéncia als dreches de l’Òme)

Bombardaments aerians de longa sens s’arrestar.

Mobilizacion dels civils per trabalhar dins las usinas.

Racionament

50 of 54

Bilan / Guèrra d’anientament ?

51 of 54

Leiçon : Una Guèrra totala e d’anientament

I/ Una guèrra d'anientament:

- Pendent la Segonda Guèrra mondiala, los afrontaments militars atenhon un nivèl de violéncia jamai vist. Cada belligerant vòl anientar las capacitats militaras e economicas de l'enemic.

- Los combats son marcats per crimis de guèrra de las armadas alemanda e japonesa contra los presonièrs mas tanben per la deportacion e l'execucion de resistents. La brutalitat dels combats e lo tractament reservat als presonièrs pels alemands e los japoneses afortís l'engatjament dels soldats. Los belligerants escampan totas sas fòrças dins de batalhas grandas, coma la de Stalingrad (setembre 1942- febrièr 1943), perceguda coma una virada de la guèrra e lo punt de partença de la liberacion d'Euròpa. Los Aligats decidisson de combatre l'Alemanha e lo Japon fins a lor capitulacion sens condicion. La guèrra en Euròpa s'arrèsta aprèp la presa de Berlin e lo suicidi d'Hitler, alara que los Americans mena lo Japon a capitular en emplegar la bomba atomica que tua 150 000 personas a Hiroshima e Nagasaki.

- Las populacions civilas son las victimas de bombardaments aerians que pertòcan las vilas e son responsables de centenats de milièrs de mòrts.

- Los genocidis tuan 6 milions de josius e a l'entorn de 250 000 tsiganes (leiçon 2). Lo nombre total de tugats arriba a 60 milions de personas, en majoritat de civils.

52 of 54

Leiçon : Una Guèrra totala e d’anientament

II/ Una guèrra ideologica:

L'Alemanha nazia vòl conquesir son «espaci vital», destrusir lo comunisme e anientar los josius d'Euròpa. Los Japoneses vòlon senhorejar l'Asia orientala. Los Aligats en Euròpa e en Asia menan una guèrra ideologica al nom dels dreches de l'òme e de la democracia. Los menaires aligats, Roosevelt, Churchill e Staline, s'engatjan a garantir la tenguda d'eleccions liuras dins los paises liberats, e a jutjar los criminals de guèrra ( processes de nuremberg e de Tokiò). En meteis temps l'URSS vòl afirmir la superioritat del sistèma comunista.

De collaborators sostenon los nazis per oportunisme o per conviccion politicas. De movements de resisténcia se desvolopan: partisans en URSS, maquís, movements e rets en Euròpa de l'Oest, resiston al nom dels principis de libertat o dels dreches de l'òmes.

53 of 54

Leiçon : Una Guèrra totala e d’anientament

III/ Una guèrra totala:

Las societats totas son implicadas dins lo conflicte,son mobilizadas per l'esfòrç de guèrra. De desenats de milions de soldats participan als combats Las economias son mobilisadas. De milions de personas son emplegadas dins las usinas de guèrra, notablament als USA ont lo «Victory program» a per tòca de far del pais «l'arsenal de las democracias». ( veire aficha propaganda). La populacion es apelada a participar financièrament

Los nazís espleitan totes los territòris ocupats, impausan requisicions e obligan de centenats de milièrs d'òmes de l'Euròpa tota a venir trabalhar en Alemanha,per remplaçar los Alemands partits combatre sul front de l'Est.

Jamai un conflicte aviá opausat tant de combatents (87 milions) militars o civils. La mobilizacion es economica, las produccions son planificadas e estandardizadas.

En consequéncia, jamai un conflicte es estat tant murtrièr: 60 milions de mòrts dont 25 milions de sovietics. La part de las victimas civilas es grandament enauçat en rapòrt als conflictes d'abans.

Las economias europèas, sovietica, chinesa japonesa son arroïnadas.

54 of 54

Leiçon : Una Guèrra totala e d’anientament

VOCABULARI

Belligerant: participaire a la guèrra

Camp de concentracion: camp ont son embarrats los deportats e los individús jutjats dangeroses

pels nazis. Nombroses son los que morisson de freg, de talent, de malautiás o de mals tractaments.

Capitulacion: Acte militar per lo qual un pais o una armada reconeis sa desfacha e se rend sens condicions.

Collaboracion: cooperacion e sosten portat a l'ocupant.

Resisténcia: ensemble dels movements que s'opausan per l'accion armada, l'assabentament, la propaganda. Guèrra d'anientament: Conflicte que se caracterisa per la volonta d'anientar totas las capacitats umanas e materialas de l'enemic, e de copar tota capacitat de resisténcia.

Guèrra totala: mobilisacion umana, economica, culturala e morala de la societat tota d'un pais per ganhar la guèrra.

Lo Victory program: programa d'economia de guèrra lançat pel president dels Estats-Units Roosevelt al mes de genièr de 1942.