Filoactualització

Ciència per a filòsofs (o no)

​

​

​

Evolució i revolució en biologia

​

​

Equip ICE de filosofia 24 de gener de 2020

Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach

UdG

​

​

Antecedents clàssics i medievals

Intuïcions “contemporànies” d’Anaximandre i Empèdocles

Essencialisme ~ Fixisme de Plató

La concepció d’Aristòtil d’una escala natural o cadena de l’ésser

La visió materialista dels atomistes i epicuris

Presència de la visió evolucionista en l’Islam medieval ( i també del concepte de lluita per la supervivència)

A occident, fins el s.XVII predomina el fixisme.

​

​

Precedents immediats

• El Concepte d’evolució en la cosmologia
• Els descobriments i la trobada de noves espècies animals i vegetals
• El Microscopi (Hooke i Leeuwenhoek)
• Geologia:
• Els fòssils (Steno, Cuvier)
• l’edat de la terra (Descartes, Newton, el bisbe Ussher)
• La taxonomia:
• John Ray
• Carl Linnaeus (Linné)
• Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon

​

​

​

La cèl·lula

Hooke i la Micrographia Van Leeuwenhoek

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Font: "Robert Hooke." Famous Scientists. famousscientists.org. 15 Oct. 2014. Web. 1/23/2020 <www.famousscientists.org/robert-hooke/>.

http://es.m.wikibooks.org/wiki/Archivo:A_van_Leeuwenhoek_in_1719_Nerve.gif

​

​

​

​

​

​

​

​

Fòssils

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Steno: Elementorum myologiae specimen, 1669 Cuvier: Lliçons d’Anatomia comparada, 1800-18005

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_Steno http://evolucionbiologica-apuntes.blogspot.com/2014/10/georges-cuvier-anatomia-comparada.html

​

​

​

​

​

​

Taxonomia

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Linné: Systema Naturae, 1735 Buffon, HIstoire Naturelle, 1749-89

​

Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9

http://www.hominides.com/html/references/histoire-naturelle-de-buffon-0366.php

Charles Darwin i Alfred Wallace.

Les influències

Darwin reconeix explícitament deutes amb:

• Jean-Baptiste Lamarck. Filosofia zoològica (1809)
• Thomas Malthus. Assaig sobre la població (1826)
• Charles Lyell. Principis de Geologia (1830-1833)

Però també és clar que té present altres referents com ara

• Els mètodes de cria selectiva (selecció artifical)
• les expedicions dels segles XVIII i XIX

​

​

​

Alfred Wallace.

​

​

​

​

​

​

​

​

Alfred Wallace, La distribució geogràfica dels animals

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_Russel_Wallace#/media/Archivo:Wallace03.jpg

​

​

La cria selectiva

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Origin_of_the_domestic_dog#/media/File:Dog_size_variation.png

http://www.researchgate.net/figure/Different-geographic-subspecies-of-wolves-may-have-given-rise-to-different-dog-breed_fig6_252454751

El viatge del Beagle (1831-1836)

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Robert_Darwin#El_viatge_del_Beagle

Els pinsans de Darwin

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Font: http://darwin-online.org.uk/converted/published/1845_Beagle_F14/1845_Beagle_F14_fig07.jpg

Les tesis de l’Origen de les Espècies

• Les espècies són prou fèrtils de manera que, si sobreviuen tots els descendents, la població creix
• Malgrat això, al marge de fluctuacions periòdiques, les poblacions solen ser estables
• Els recursos, com els aliments o l’espai, són limitats i habitualment els mateixos
• Es produeix una lluita per la supervivència
• Hi ha una variació entre els individus d’una població que pot ser considerable
• Gran part d’aquesta variació és hereditària
• Els individus pitjor adaptats al medi tenen menys probabilitats per sobreviure i reproduir-se de manera que els més aptes tenen més possibilitats de deixar els seus trets -hereditaris- als seus descendents.

Per tant

• hi ha un procés de selecció natural (~ artificial) que té com a resultat que les poblacions s’adapten als seus entorns per acumulació d’aquestes variacions en el temps fins al punt que poden formar noves espècies.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Proves aportades

• Experiències amb hibridació d’animals
• Restes fòssils
• La distribució geogràfica d'espècies
• Anatomia comparada
• Desenvolupament embrionari (ontogènia)

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

L’èxit de Darwin

L’Origen de les espècies és un bon llibre farcit de proves i arguments però l’èxit no es pot explicar només pel text

• Comptava amb l’ajuda de científics com Lyell o Thomas H. Huxley i amb la percepció social positiva de la ciència
• El debat amb els detractors (com el de Huxley amb Wilberforce) va fer la teoria encara més coneguda.
• Va trobar també bona acceptació fora de l’àmbit científic com ara amb el Darwinisme social de Herbert Spencer (1864) que també trobem implícit en la proposta de Malthus.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Però

• No sap explicar per què es donen el canvis i (com) s’hereten

​

• El ritme de modificació de les espècies semblava massa lent. I el temps disponible no era suficient:

Datació de la terra per la física

• A partir de la taxa de refredament de la terra fins a l’estat sòlid actual Thompson (a.k.a. Lord Kelvin) troba que hauria de tenir entre 20 i 40 M d’anys, màxim 100.
• Els càlculs de Helmholtz i Newcomb a partir de la combustió del sol donaven entre 18 i 22 milions.
• Fins el 1927 no trobem algú, Arthur Holmes, que ofereix un interval de 1600-3000 M d’anys.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Declivi del Darwinisme

Pels tombants de segle s’han imposat altres opcions, això si evolucionistes, que no entenen la selecció natural com el mecanisme principal d’evolució:

• L’evolució teista (Asa Gray)
• Neolamarckisme (Samuel Butler, Ernst Haeckel, Edward Drinker Cope)
• Ortogènesi (Lev Berg, Henry Fairfield Osborn)
• Saltacionisme (Hugo de Vries, William Bateson, Thomas Hunt Morgan)

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Lleis de Mèndel

1866 Experiments sobre hibridació de plantes

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Font: http://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0041888.xml

​

​

Thomas H. Morgan

La mosca del vinagre o de la fruita

Drosophila melanogaster

A 29 °C, arriba a viure 30 dies; i d'ou a adult 7 dies

Mutació d’ulls blancs entre ulls vermells (recessiu)

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

T.H. Morgan The Physical Basis of Heredity

​

Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Hunt_Morgan

​

​

​

​

​

​

​

Teoria sintètica de l’evolució

El mecanisme principal de l’evolució són els canvis graduals i la selecció natural.

• El mecanisme fonamental de la transmissió d’informació genètica i d’alteració (mutació) és el gen.
• La unitat de selecció natural és l'individu, no el gen, però, la unitat d'evolució no és ni el gen ni l'individu, sinó la població que comparteix determinat genoma
• el procés de la selecció natural depèn de les diverses interaccions entre els organismes i el seu medi ambient, la qual cosa pot originar, o no, una «lluita per l'existència». En aquesta, l'important no és la supervivència de l'individu, sinó la seva capacitat reproductora, és a dir, que deixi descendència;

Aquest punt comporta un enriquiment del concepte de selecció natural i una revitalització de la noció de variabilitat, que s'explica a partir de la genètica i de les mutacions.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Bibliografia

GOULD, J.S. La estructura de la teoría de la evolución. Barcelona : Tusquets, 2010

El pulgar del panda. Barcelona: Crítica, 2006

DARWIN, C. L’Origen de les espècies. Barcelona: Edicions 62, 2009

El origen del hombre Barcelona: Crítica, 2009

DAWKINS, R. El gen egoista Barcelona: Salvat, 1993

​