ASSEGUREM EL BENESTAR AL CENTRE: CONSENSUEM EL PRINCIPIS QUE NODREIXEN EL PROJECTE EDUCATIU

​

​

​

​

A la cerca del benestar!

QUÈ FAREM EN AQUESTA SESSIÓ?

2.

​

ITINERARI FORMATIU

PER QUÈ ?

​

AMPLIACIÓ

PROJECTE

D’INNOVACIÓ

A LA NOSTRA ESCOLA

​

CREENCES I LLENGUATGE

​

​

COMPARTIM CONCEPTES

DETECCIÓ PREVENTIVA CONTINUADA

RECURSOS

​

​

EL PERQUÈ D’AQUEST PROJECTE D’INNOVACIÓ

Com afecta LA CONVIVÈNCIA als centres educatius ALUMNES I PROFESSIONALS?

MESTRES Individualment INFANT

GRUPS Col·lectivament

Afecta el desenvolupament personal, el rendiment acadèmic i a la salut

AL BENESTAR I LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE

ALUMNES, MESTRES, MONITORS I FAMÍLIES CONTENTES AL CENTRE AFAVOREIX L’APRENENTATGE I L’ACOMPANYAENT EFECTIU

​

MIRADA ALS ACTIUS

​

RECURSOS QUE SOSTENEN I POTENCIEN EL BENESTAR AL CENTRE

CREENCES I LLENGUATGE

BENESTAR O MALESTAR A L’ESCOLA

​

​

​

6.

BENESTAR

44.

Exemple de recursos posicionament

​

Posicionament

REVISIÓ DE CREENCES mestres

1. Els conflictes a l’aula són oportunitats per aprendre la gestió emocional.
2. Amb la violència cal conviure-hi. Cal gestionar-la. Hi és a tot arreu.
3. Ser espectador de “violències” i “xivar-se” porta problemes. Millor callar.
4. Només és bullying si hi ha violència en forma d’agressions físiques o verbals.
5. Si les víctimes sabessin defensar-se, no patirien assetjament escolar.
6. Els nens/es sempre avisen quan pateixen un assetjament greu. No cal dramatitzar.
7. La víctima normalment és dèbil i fràgil de caràcter.
8. Les bromes són part de la vida, cal tenir sentit de l’humor.
9. L’agressor es guanya el respecte i acceptació del grup.
10. Els mestres són model de benestar/malestar emocional a l’aula i a l’escola
11. L’agressor ha de tenir un càstig perquè aprengui a no fer mal.
12. Cal aplicar les normes fermes per evitar el bullying
13. El centre no és responsable del alumne/a amb rol d’gressor, és la família.
14. Cal empoderar als alumnes espectadors per denunciar la violència
15. Les famílies amb rol d’ESPECTADORS han de comunicar les “violències” entre mestres

CREENCES PER SUPERAR EL MALESTAR

​

​

​

10.

EXPERIÈNCIES VITALS

PATRONS FAMILIARS

PREDISPOSICIÓ GENÈTICA

ENTORN

AMPLIACIÓ PROJECTE INNOVACIÓ

Programa d'innovació pedagògica #aquiproubullying

​

​

​

FINALITAT: EL BENESTAR DEL CENTRE

Estimular els centres educatius a elaborar un projecte propi.

per prevenir, detectar i donar resposta a l’assetjament entre iguals.

OBJECTIUS GENERALS:

1. Sensibilitzar la comunitat educativa: CREACIÓ D’UNA CULTURA DE CENTRE DE BENESTAR
2. Formar la comunitat escolar per tal de prevenir, detectar i intervenir. PDI
3. Apoderar i implicar l’alumnat mitjançant accions de servei a la comunitat.
4. Prevenir possibles situacions d’assetjament en el centre educatiu.
5. Detectar, intervenir i aturar les situacions d’assetjament escolar.

4.

Visió global de l’abordatge del bullying

​

Els 3 moments

​

​

​

4.

PDI

​

Prevenció - Detecció - Intervenció

​

A LA NOSTRA ESCOLA

CIRCUIT DE DETECCIÓ

79.

1. SITUACIÓ

D’ALERTA

(VIOLÈNCIA)

2. COMUNICACIÓ

A LA COMUNITAT

PROFESSIONALS

FAMÍLIES

ALUMNAT

COMPARTIR

MIRADES

I

EVIDÈNCIES

3. EQUIP DE VALORACIÓ

1. AVALUACIÓ EVIDÈNCIES (REGISTRE)

​

B. TIPIFICACIÓ

​

4. EQUIP

D’INTERVENCIÓ

1. DISSENY DEL PLA D’ACTUACIÓ

B. SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS

PLA D’ACCIÓ desplegament programa 2022-23

​

​

​

VIDEO MOTIVACIÓ INICIAL

CAPSA DE LA CONVIVÈNCIA

COMPARTIM

CONCEPTES

Violències

​

​

​

7.

​

​

Agressivitat – Violència - Maltractament COMPARTIM CONCEPTES

​

​

​

6.

QUÈ ÉS UN MALTRACTAMENT I COM SABEM DE QUIN TIPUS ÉS

​

​

​

7.

Violència continuada o perpetuada en el temps que es succeeix a través d'entorns i canals concrets, i que té un origen relacional en diferents tipus de relacions.

(Plataforma PDA Bullying, 2019)

1. Tipus d’agressió: violència
2. Continuitat i perpetuació de l’agressió:
3. Tipus de relació (implicats i origen)
4. Entorn i canal (lloc on es desenvolupa el cas)
5. Grau d’impacte emocional i/o físic

CONSTRUCCIÓ DE LA DEFINICIÓ

DE BULLYING

Tipus de maltractament que es caracteritza per una persecució moral i/o física, sempre psicològica, que neix a entorns educatius on un o més infants exerceixen abús de poder sobre un altre de forma reiterada.

​

​

​

Tipus de maltractament

​

​

​

7.

​

​

A

V

.EL CERCLE DE VIOLÈNCIA (OLWEUS, 2001)

​

​

​

9.

RES JUSTIFICA LA VIOLÈNCIA

TRETS DEL BULLYING

​

​

​

8.

Desequilibri de poder (abús)

Repetició dels actes de violència

(maltractament)

Percepció de Dolor

V

39.

DETECCIÓ PREVENTIVA CONTINUADA

Detectar l’assetjament

• Els casos d’assetjament solen donar-se lluny de la vigilància dels adults i la majoria dels casos no són detectats fàcilment.

​

• Els indicadors observables en un nen/a que és assetjat són de tipologia molt diversa.
• Cap indicador per si sol és determinant: els indicadors poden estar associats a diferents problemàtiques.
• Professionals i famílies han d’estar atents als indicadors i comunicar els indicis d’alerta per col·laborar en la detecció.
• És important escoltar i no minimitzar. Potser no hi ha assetjament, però sí algú que pateix.

OBSERVACIÓ DE LA DETECCIÓ: OBSERVACIÓ CONTINUADA/SITUACIÓ D’ALERTA

Valorar la dinàmica de grup (observació continuada)

1. DINÀMICA DE GRUP 2. GESTIÓ D’AULA

​

3. ROLS 4. LIDERATGE

​

5. COHESIÓ DE GRUP I RELACIONS 6. ESTAT EMOCIONAL

​

Possibles indicadors de tensió (detecció de situacions d’alerta)

1. INDICADORS DE TENSIÓ
2. INDICADORS DE VIOLÈNCIA (ALERTES) CONVÉ REGISTRAR-LOS

​

Quan detectem aquest tipus d’indicadors serà necessari aplicar mesures específiques i que, amb aquesta informació més detallada es podrà realitzar una correcta tipificació.

Quan considerem una situació en fase de situació d’alerta?

104.

Què observem?

Situacions de risc i conflictes sense violència.

Donar resposta a: Com es relaciona el grup? - Com és la cohesió? - Tothom ocupa el lloc que li pertoca dins del grup? – etc.

QUAN

HI HA

VIOLÈNCIA

tenim davant una situació d’alerta.

Quines violències? On?

OBSERVAR ELS FETS I ELS CANALS

Quines emocions?

OBSERVAR QUÈ SENTEN LES PERSONES IMPLICADES

Quines creences?

OBSERVAR QUÈ PENSEN LES PERSONES IMPLICADES

Quin tipus de maltractament és?

BULLYING O CIBERBULLYING

Quins són els objectius pedagògics?

NECESSITATS

Qui farà les intervencions?

EQUIP D’INTERVENCIÓ

FASE D’OBSERVACIÓ: la detecció continuada més preventiva

79.

OBSERVACIÓ DE LES RELACIONS

OBSERVACIÓ DEL BENESTAR

OBSERVACIÓ DE CANALS DE COMUNICACIÓ

Activitats de provenció i sensibilització .

Tutoria i comissió de convivència.

A l’aula i en espais i temps no lectius

Facilitar canals per fer arribar la seva informació

39.

• QUAN UN INFANT NO VOL VENIR A L’ESCOLA
• VERBALITZA QUE VOL CANVIAR D’ESCOLA
• TÉ UN COMPORTAMENT ESTRANY, POC COMUNICATIU
• SOMATITZA MALATIES
• PLORA MÉS DEL COMPTE
• NO VOL ANAR A LES SORTIDES O COLÒNIES
• NO VOL CELEBRAR EL SEU ANIVERSARI
• NO VOL QUEDAR-SE A DINAR

​

DETECCIÓ D’ALERTES DES DE L'ÀMBIT FAMILIAR

QUAN UNA FAMÍLIA FORA DE L'ENTORN ESCOLAR ÉS TESTIMONI D’UNA SITUACIÓ DE MALTRACTE HA DE COMUNICAR-HO IMMEDIATAMENT A L’ESCOLA

​

OBJECTIUS CONCRETS DE L’EQUIP DE BENESTAR DE FAMÍLIES

1. Creació d’un grup de referència de famílies que vulguin participar en la formació del programa.

​

• Potenciar la figura de “L’OBSERVADOR” que ajudi a fomentar el benestar del centre. Creació de vincles DE CONFIANÇA: Escola-famílies.

​

• Impulsar accions de sensibilitzacions per a les famílies per esdevenir agents actius d’acord amb la filosofia del programa.

​

• Ajudar a altres famílies a compartir la filosofia del programa.

​

• Formar part de l’equip de referència.

​

​

​

​

RECURSOS: Bibliografia recomanada

15.

Programa #aquiproubullying

Servei Escola i Família

(2019)

Revista Estris�210

Equip SEER

(2016)

Club Súper 3 (2021). Aprenem a conviure tothom contra l’assetjament (especial assetjament escolar). Plataforma PDA Bullying. [enllaç]

Acompanyament emocional per a famílies

​

​

​

​

​

GRÀCIES!

​