1 of 22

TEMA 2�EL FEUDALISME

LA SOCIETAT FEUDAL: EL REI, LA NOBLESA, EL CLERO I

ELS PAGESOS.

2 of 22

ÍNDEX DEL TEMA

  • EL FEUDALISME
  • LA SOCIETAT FEUDAL
  • EL REI
  • LA NOBLESA
  • L’ESGLÉSIA
  • ELS CAMPEROLS

3 of 22

1. EL FEUDALISME

  • EL FEUDALISME, DEFINICIÓ: és un nou sistema polític, econòmic i social que apareix a Europa durant l’Edat Mitjana.
  • CONTEXT HISTÒRIC: després de la desaparició de l’Imperi Carolingi, Europa es va dividir en nombrosos regnes. Els reis eren molt dèbils. Cada noble va assolir el domini de les seves terres i van acceptar la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat VASSALLATGE.

4 of 22

1. EL FEUDALISME

  • EL PACTE DE VASSALLATGE:
    • Els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom d’HOMENATGE. Agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern.
    • El rei feia l’acte d’INVESTIDURA, pel qual cedia una porció de terra, el FEU, al seu vassall.

​

5 of 22

1. EL FEUDALISME

Els nobles rebien unes terres a canvi de jurar fidelitat

al rei. Aquestes terres rebien el nom de FEU o senyoria.

​

6 of 22

1. EL FEUDALISME

  • A cada feu hi havia la residència del senyor, a més de poblets, terres, pastures i boscos.
    • LA RESERVA SENYORIAL: part de la terra administrada directament pel senyor
    • ELS MASOS: porcions de terra que el senyor concedia als pagesos perquè les cultivessin. A canvi havien de pagar al senyor unes rendes.
    • BOSCOS: terres d’ús comunal, per caçar, recol·lectar, agafar llenya...

7 of 22

2. LA SOCIETAT FEUDAL

  • La societat medieval es va dividir en dos grups anomenats estaments: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS. Tenia una estructura jeràrquica i es representa en forma de piràmide. El naixement marcava el fet de pertànyer a un o altre estament.

8 of 22

2. LA SOCIETAT FEUDAL

  • Al capdamunt estava el REI
  • ELS PRIVILEGIATS: eren els nobles i el clero. No pagaven impostos, no havien de treballar, podien portar armes i ocupar càrrecs en la Cort i l’administració.
  • ELS NO PRIVILEGIATS: eren els pagesos, artesans i comerciants. Havien de treballar i pagar rendes o impostos.

9 of 22

2. LA SOCIETAT FEUDAL

  • El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio, la sociedad está dividida en tres órdenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo que no se rigen por la misma ley. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministradas a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así, pues, la ciudad de Dios que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros lucha y otros trabajan. Los tres órdenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos órdenes permite los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz. Pero, ahora, las leyes se debilitan y toda paz desaparece. Cambian las costumbres de los hombres y cambia también la división de la sociedad.

ADALBERON DE LAON, Carmen ad Robertum regem francorum (a. 998). Recoge: M. Artola,Textos fundamentales para la Historia, Madrid, 1968, p. 70.

10 of 22

2. LA SOCIETAT FEUDAL

  • Resum:

11 of 22

3. EL REI

El poder dels reis era molt dèbil, havien de buscar suport en la noblesa.

CORT: estava formada per la família, els servents i la guàrdia personal.

CÚRIA o consell reial: estava format per un grup de juristes, eclesiàstics i guerrers que ajudaven el rei a governar.

L’EXÈRCIT reial era molt reduït.

​

​

​

12 of 22

4. LA NOBLESA

  • Grup privilegiat. La guerra és la seva activitat principal: lluitar i defensar al poble.
  • Quin era l’armament d’un cavaller?

- Armament defensiu: cota de malla, armadura, casc o elm i escut.

- Armament ofensiu: espasa, llança, maça.

13 of 22

4. LA NOBLESA

  • Com s’arribava a ser un cavaller? Els fills de les famílies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers.

PATGE: als 5 o 7 anys es posaven al servei d’un noble important.

ESCUDER: als 14 anys aprenien les diferents tècniques de combat.

CAVALLER: als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia que consistia en:

    • Després d’una nit de vigília, els joves juraven acatar les normes de cavalleria i eren ordenats per un altre cavaller. Aquest donava a l’aspirant l’espasa, uns esperons d’or i donant-li dos copets amb l’espasa o amb la mà el declarava apte per a la cavalleria.

​

​

14 of 22

4. LA NOBLESA

  • EL CASTELL: com eren? Qui hi vivia? Com era la vida al castell?
  • El castell era la residència fortificada del senyor feudal i lloc de refugi dels habitants del feu quan es produïen atacs.
    • Luxes i comoditats? Tapissos, catifes, llars de foc, pocs mobles
    • Per protegir-se, els castells estaven envoltats de fossats i tenien una o diverses files de muralles amb torres. Pont llevadís, barbacana, merlets...
    • A l’interior presentava estables per guardar els cavalls i el bestiar, grans patis en què entrenaven els militars, una ferreria, pous i graners, habitatges dels servents...
    • L’espai central era la torre de l’homenatge de dos o tres pisos. Dins la torre, hi havia la gran sala per fer festes, banquets i recepcions, per a les quals feien venir joglars, trobadors i artistes; també hi havia les habitacions de la família.

15 of 22

4. LA NOBLESA

  • Les distraccions favorites que tenien els nobles eren les caceres de porcs senglars, cérvols i guineus; també els torneigs, jocs d’armes.

​

16 of 22

4. LA NOBLESA

17 of 22

5. L’ESGLÉSIA

  • Estructura:
    • El Papa és el cap de l’Església catòlica
    • Per sota l’Església estava dividida en 2 branques:
      • clergat secular: bisbes, arquebisbes i sacerdots.
      • clergat regular: ordes religiosos: abats, monjos, monges i frares.
  • Les parròquies i monestirs eren unes senyories feudals, tenien terres pròpies i serfs que les treballaven.

18 of 22

5. L’ESGLÉSIA

EL MONESTIR, la vida dels monjos.

  • Els ordes religiosos:
    • L’orde religiós més import. va ser el dels BENEDICTINS, fundat per Benet de Núrsia a Itàlia en el segle VI
    • Cada orde tenia una REGLA, un conjunt de normes i obligacions, horari dels membres, dirigia tots els aspectes de la vida quotidiana.
    • Cada orde vestia un hàbit que l’identificava.
    • Els monjos i monges feien tres vots:
      • Obediència: al seu superior i a Déu.
      • Pobresa: no podien tenir béns materials.
      • Castedat: no podien mantenir relacions sexuals.

​

19 of 22

L’ESGLÉSIA

  • Estructura d’un monestir:
    • Infermeria, Refectori o menjador, Església on hi resaven diversos cops al dia, Claustre o pati amb un jardí central i cobert pels costats per on passejaven i meditaven, Sala Capitular on s’hi reunien, Biblioteca i l’escriptori, Hostatgeria on dormien els peregrins, Cuina, Bodega, Dormitoris que eren una gran habitació on dormien tots junts o cel·les.
  • Feines dels monjos i monges: resar i meditar, cultivar l’hort, atendre pobres i malalts, copiar a mà manuscrits de la biblioteca, il·lustrar llibres.

20 of 22

6. PAGESOS

  • Grup no privilegiat, majoria de la població.
    • LLIURES: propietaris de la terra i disposaven lliurement de la seva vida.
    • SERFS: treballaven les terres del senyor feudal i no tenien llibertat personal.

21 of 22

6. PAGESOS

  • LA FEINA AL CAMP:
    • ECONOMIA SUBSISTÈNCIA: agricultura destinada a l’autoconsum, vivien del que produïen.
    • TÈCNIQUES DE CONREU: la rotació biennal (tècnica del guaret)
    • EINES AGRÍCOLES: falç, dalla, forquilla...
    • PRODUCTES: cereals, llegums, vinyes, verdures i arbres fruiters.

22 of 22

6. PAGESOS

  • LES RENDES senyorials que els pagesos havien de pagar.
    • PART DE COLLITA o productes com porcs, gallines, fruites...
    • DIES I HORES DE FEINA obligatòria a les terres del senyor.
    • DINERS per la utilització del forn, el molí, la ferreria, el pont o altres serveis del feu

​