Una història meravellosa
Llicència d'estudis "Aprenent geologia al Bages"
Josep Girabal Guitart
Camp d'Aprenentatge del Bages
?
?
Aquesta roca formada fa 3.850 milions d'anys (m.a.) conté proves químiques de l'existència de vida, possiblement bacteris.
No se sap exactament quan, el mar es va omplir de cianobacteris (algues microscòpiques) que feien la fotosíntesi, produint oxigen.
?
Durant molts milions d'anys tota la vida a la Terra era microscòpica. En fa uns 2.100 que van aparèixer els primers organismes visibles a ull nu.
A finals del Precambrià poblaven el mar animals marins de cossos tous, poc coneguts perquè gairebé no han deixat restes.
Els darrers 542 m.a. es mostren a partir d'ara desplegats per a poder-ne veure els períodes més recents.
Fauna de Ediacara
Al període Cambrià hi va haver una veritable explosió de vida: el mar es va omplir d'estranys organismes, molts d'ells en forma de làmines o fulles fixades al fons.
Una mica més tard ja predominava una fauna diferent: hi havia una gran varietat d'animals que nedaven o caminaven pel fons marí.
Fauna de Burgess Shale
Hallucigenia
Alguns d'aquells animals ens semblen estrafolaris, ja que són molt diferents dels actuals. Comparat amb la moneda permet veure la mida que tenia.
Yohoia
Marella
Sanctacaris
Wiwaxia
Opabinia
Trilobit
Entre aquesta fauna hi havien els primers trilobits, uns animals que tindrien un gran futur: Van poblar els mars durant 250 m.a. i se'n coneixen més de 17.000 espècies.
Trilobits
Els més petits amidaven 1 mm i el més gros 72 cm. N'hi havien de tots els tipus d'alimentació i poblaven tots els hàbitats marins.
Anomalocaris: el primer gran depredador
En aquells mars hi va viure el primer gran depredador. Al nostre planeta no hi havia hagut mai un animal tan gran.
L'anomalocaris s'alimentava de trilobits, que caçava amb els seus estranys braços i es menjava amb una boca rodona i amb punxes que tenia a sota.
També hi havia un petit animal de cos flexible. Es considera l'avantpassat de TOTS els vertebrats, per tant també nostre.
Pikaia
El mapa del món en aquella època no s'assemblava gens a l'actual. Des de llavors els continents s'han mogut, ajuntat i separat de nou.
El mar era ple de vida però la terra era deserta. Durant moltíssims milions d'anys cap animal ni planta estava preparat per viure fora de l'aigua.
Fa uns 460 m.a. van aparèixer els primers peixos, sense escates i amb una boca en forma de ventosa.
Fa uns 440 m.a. algunes plantes van poder viure fora de l’aigua, però havien d'estar sempre molles, com les actuals hepàtiques.
Als mars del període Silurià hi van viure diverses espècies de grans escorpins marins.
Pterygotus
Alguns d'aquests artròpodes van assolir mesures espectaculars.
Els escorpins marins van ser els primers animals que van sortir de l’aigua. Al principi només caminaven per les platges buscant menjar que hi portava el mar.
Silurià: Primers arbres
Les plantes van aconseguir extreure aigua del subsòl, algunes es van fer molt grans i van ser els primers arbres.
Devonià: Primers boscos
Els arbres, sense plagues ni herbívors,es van fer abundants a les zones humides formant els primers boscos.
Els peixos van tenir un gran èxit i van aconseguir el domini dels mars.
Molts peixos van desenvolupar plaques per a protegir-se. S'anomenen placoderms o peixos cuirassats.
Alguns peixos van tenir aletes en forma de potes, n'hi havia que podien arrossegar-se quan hi havia poca aigua.
Fa 360 m.a. van aparèixer els primers amfibis. Tenien potes i podien viure fora de l'aigua, però sense allunyar-se'n gaire.
En el període Carbonífer el clima era càlid i humit.
Van créixer grans boscos de falgueres gegants i en alguns llocs aquesta vegetació es va convertir en carbó.
50 centímetres
Els artròpodes ja s'assemblaven als actuals, però van assolir unes mides gegantines, com aquestes libèl·lules i altres insectes.
Aquesta maqueta és la recreació d'un miriàpode (centpeus) del carbonífer, en mida real.
Arthropleura
També hi van haver grans aranyes.
Es primers rèptils van aparèixer fa 340 m.a. �La seva pell es va adaptar a estar sempre seca i ponien ous amb closca. Només necessitaven l'aigua per a beure.
Alguns rèptils van desenvolupar grans veles dorsals que devien servir per regular la temperatura. Aquests rèptils tenien més semblances amb els mamífers que amb els llangardaixos i dinosaures.
Dimetrodon
Els rèptils semblants a mamífers van ser els depredadors més evolucionats del món, podien haver tingut un gran futur.
El mapa del món fa 250 m.a.: Gairebé totes les terres s'havien unit en un gran continent anomenat Pangea (una sola terra).
Fa 230 m.a. van aparèixer uns animals amb pèl, tots de mida petita i que regulaven la temperatura del cos: els primers mamífers.
Uns 10 m.a. després ja hi havien els primers dinosaures, un grup de rèptils que dominaria el món.
Stegosaure
Els sauristiquis van ser un grup de dinosaures que tenen quatre potes de mida semblant. Alguns tenien grans plaques a l'esquena.
Iguanodon
El grup dels ornistiquis tenien les potes de davant més petites i molts d'ells podien caminar i córrer només amb les potes del darrera.
Braquiosaure
Fins a 40 metres de llargs i 100 tones de pes, com 30 elefants!
Hadrosaures: herbívors amb becs d'ànec i gran varietat de crestes.
Pachycephalosaure
Un crani molt reforçat. Competien a cops de cap com les cabres?
Triceratops
Dinosaures banyuts, sense parentiu amb els rinoceronts.
Triceratops
Els pterosaures no eren dinosaures però hi estaven emparentats. Eren grans voladors de sang calenta.
S'alimentaven de peixos que agafaven al vol.
Aquest pterosaure podia caminar, a més de volar, i tenia el cos cobert d'una mena de pèl.
Plesiosaure
Hi van haver rèptils es van adaptar a la vida marina. No eren dinosaures però alguns s'hi assemblaven.
Ictiosaures
Els ictiosaures semblaven dofins i menjaven peixos, però eren rèptils.
Microvenator
No tots els dinosaures eren gegants, n'hi havia de totes les mides.
Alguns dinosaures van desenvolupar plomes en lloc d'escates. Aquest va ser un d'aquests animals, que podria ser avantpassat de les aus actuals.
Arqueopterix
Fins fa 135 m.a. tota la vegetació era només verda. Llavors van aparèixer les primeres plantes amb flors de colors. Es tractava d'atreure els insectes i utilitzar-los per transportar el pol·len. Tot un èxit!
El gran continent Pangea s'havia anat trencant i estava naixent l'Oceà Atlàntic.
Un dia de fa 65 m.a. va caure on ara hi ha Mèxic un asteroide d'uns 10 Km, l'impacte va afectar tot el planeta ocasionant l'extinció dels dinosaures.
150 milions d’anys dominant el món
Ammonits
A més dels dinosaures es van extingir moltíssimes espècies d'animals i vegetals, es calcula que un 65 %, entre elles els ammonits.
Els canvis que va produir l'impacte de l'asteroide van ser tan grans que marquen el final del Cretaci i el començament del Terciari.
Les plantes seguien evolucionant, i fa uns 55 m.a. en van aparèixer unes que en lloc de créixer per l'extrem de les tiges ho feien des de la base: una adaptació perfecta a la pastura. És el que en diem herba.
El món sense dinosaures:
L’èxit de les aus
Gastornis
L'extinció dels dinosaures va oferir oportunitats als supervivents. Les aus es van diversificar i algunes es van convertir en grans depredadors.
Els mamífers també es van beneficiar d'un món sense dinosaures, però durant milions d'anys van seguir sent animals petits.
A l'Eocè hi havien petits mamífers carnívors, alguns d'ells eren els avantpassats dels felins, dels gossos i dels óssos.
Com havien fet abans els rèptils, alguns mamífers es van transformar en voladors: els ratpenats.
Als boscos de l'Eocè abundaven els micos, tots de mida petita. Entre ells hi havia el probable avantpassat nostre, un d'aquests tres, quin deu ser?
Aquest estrany mamífer carnívor vivia al mar però podia caminar per terra. Tindria un gran futur, avui encara té descendents vius.
Quins animals deuen ser?
Bascillasaurus
Balenes
Ambulacetus
L'ambulacetus es va adaptar més i més al mar, i els seus descendents són les balenes.
Bascillasaurus
Balenes
Ambulacetus
Aquest mamífer també va tenir un gran futur.
Moeretherium
És l'avantpassat de moltes espècies d'elefants i mamuts.
Moeretherium
Brontotherium
Durant l'Eocè alguns mamífers es van fer molt grossos, com aquests herbívors semblants a rinoceronts, però sense cap parentiu amb ells.
Andrewsarchus
Aquest gran carnívor i carronyaire es va extingir per la competència d'altres caçadors més ràpids, com els felins.
Durant el període Terciari el clima era tropical a gairebé tot el món, i a la majoria de mars hi havien grans esculls coral·lins.
Des del temps dels dinosaures, cap animal tan gros havia habitat la Terra.
Indricotherium
Fe 3 milions d'anys un mico va acostumar-se a caminar dret, era un avantpassat nostre.
Australopitecus Afarensis
La fauna europea del Quaternari era espectacular. Al Bages hi van viure diverses espàcies d'elefants, força més grossos que els actuals africans.
La fauna amb que van conviure els primers habitants del Moianès era espectacular. és ben coneguda. Aquesta podia ser una escena habitual.
Felins de dents de sabre
Fa menys d'un milió d'anys, diverses espècies d'aquests depredadors caçaven grans preses a Euràsia, Àfrica i Amèrica.
Durant el Quaternari hi van haver canvis climàtics dramàtics, amb diverses glaciacions que van cobrir de gel fins a un 30% de les terres.
Les glaciacions van extingir moltes espècies, però altres es van adaptar al fred, com els mamuts i els rinoceronts peluts.
Ós de les cavernes
L'home primitiu necessitava les coves per protegir-se del fred, però hi vivien els óssos de les cavernes. L'ós va acabar perdent en aquesta competència i es va extingir.
Les primeres obres artístiques dels humans demostren que van conviure amb una fauna molt diferent de l'actual.
Fa uns 12.000 anys es va acabar la darrera glaciació, començant el clima actual, en el que s'han desenvolupat les civilitzacions.
I fins aquí hem arribat !
Totes les espècies que han viscut al planeta s'han adaptat a les condicions que hi han trobat, i algunes han provocat canvis sense saber-ho.
Nosaltres som la primera espècie que a més de canviar la Terra sabem que ho estem fent. La tenim a les nostres mans.