Comentari del liberalisme polític de John Rawls

Justícia de Michael Sandel

Diego Mestre

GLOF

MAIG 2021

�Michael Sandel, Justicia, (2009)�

​

• Capítols 1 a 5:

​

• Comentaris sobre l’utilitarisme, el llibertarisme, els límits morals del mercat i la filosofia moral kantiana.

​

�Michael Sandel, Justicia, (2009)�

​

• Capítols 6 a 10:

​

• En defensa de la igualdad. John Rawls
• Argumentos sobre la acción afirmativa.
• ¿Qué se merece cada cual? Aristóteles.
• ¿Qué nos debemos los unos a los otros? Los dilemas de la lealtad.
• La justicia y el bien común.

​

​

PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC

• 1. Subjecte com a unitat sobirana d’elecció: concepció de l’individu com un subjecte que decideix el seu model de vida sense sentir-se lligat a obligacions morals prèvies (socials, naturals,...).

​

• 2. Aposta pel respecte mutu que permet una convivència pacífica de persones amb distintes visions de la vida bona.

​

• 3. Principi de no interferència o neutralitat, que impedeix intervenir en el desenvolupament dels plans de vida dels altres, sempre i quan aquests no interfereixin en els dels demés.

​

• 4. Diferenciació de les distintes esferes que composen la vida social (política, religiosa, econòmica,...). Separació de política i moral.

COMUNITARISME VS LIBERALISME (1/3)

• El comunitarisme no s’oposa al conjunt del liberalisme en tant que doctrina que defensa l’autonomia i la llibertat.

​

• Sandel: Republicanisme cívic: defensa la necessitat de la virtut a la vida pública i la realització d’una vida moral comuna (davant de l’individualisme com a paradigma moral defensat per les ideologies liberals).

​

• Una societat política és quelcom més que una mera associació organitzada per garantir la consecució dels interessos individuals: la comunitat és essencial per a la formació de la identitat moral dels individus.

​

COMUNITARISME VS LIBERALISME (2/3)

​

• Falsa distinció entre lo privat i lo públic, entre lo personal i lo social, entre lo moral i lo polític. No és possible plantejar drets i deliberar sobre la justícia sense discutir sobre què és la vida bona.

​

• el pensament liberal presenta una equívoca neutralitat estatal sobre les diverses concepcions del bé.

​

​

​

COMUNITARISME VS LIBERALISME (3/3)

Toda polis digna de ese nombre, que no sea una polis solo de nombre, debe dedicarse al fin de fomentar lo bueno. Si no, una asociación política degenera en una mera alianza, (...) Si no, además, la ley se convierte en un mero pacto (...) “en la garante de los derechos de los hombres ante los demás”, en vez de ser, como debería, una norma de vida tal que haga que los miembros de la polis sean buenos y justos.

​

El fin y el propósito de una polis es la vida buena, y las instituciones de la vida social son un medio para ese fin.

Aristóteles, Política

​

��CRÍTICA DE SANDEL A L’INDIVIDUALISME MORAL (1/4)�(LA QÜESTIÓ DE LA RESPONSABILITAT COL·LECTIVA)�

• Sandel a Justícia fa la crítica de la concepció liberal del subjecte plantejant la responsabilitat col·lectiva sobre les injustícies històriques: cal demanar disculpes pels actes dels nostres avantpassats? És necessària la reparació històrica? Tenim unes exigències comunitàries?

​

• Des del punt de vista liberal només som responsables d’allò que nosaltres fem. Per l’individualisme moral ser lliure implica estar sotmès només a aquelles obligacions que he fet meves voluntàriament. Els meus deures son fruit d’una acte de consentiment, estic lligat a aquelles obligacions que explícitament he triat: una promesa, un acord,...

​

��CRÍTICA DE SANDEL A L’INDIVIDUALISME MORAL (2/4)�(LA QÜESTIÓ DE LA RESPONSABILITAT COL·LECTIVA)�

• Individualisme moral: ni la condició social, ni el costum, ni la tradició crea un deure, només el consentiment i la lliure elecció. Els individus no estan lligats a cap responsabilitat moral no acceptada voluntàriament. Per tant: no existeix obligació col·lectiva; la reparació històrica no té sentit.

​

• Aquesta concepció de l’individu com a agent moral que és capaç d’escollir desvinculat dels seus interessos i fins (que son triats voluntàriament) s’arrela al concepte d’autonomia kantiana, i és recollida com a condició necessària en la situació original hipotètica a la qual s’acorden els principis de la justícia per a Rawls sota el vel d’gnorància (parts alliberades de contingències moralment arbitràries).

​

��CRÍTICA DE SANDEL A L’INDIVIDUALISME MORAL (2/3)�(LA QÜESTIÓ DE LA RESPONSABILITAT COL·LECTIVA)�

• Davant la concepció liberal del subjecte moral, Sandel presenta la concepció narrativa de la persona d’Alasdair McIntyre (After Virtue, 1981):
• els humans som éssers que expliquem històries, vivim les nostres existències com aventures d’un relat; viure implica continuar un recorregut que aspira a certa unitat o coherència. Per respondre a la pregunta sobre el que vull i sobre el futur, no puc deixar de preguntar-me sobre de quines històries formo part.
• El liberalisme pressuposa, diu McIntyre, que el que jo soc és separable dels meus rols i situacions socials i històriques. Per contra la visió narrativa assegura que la identitat personal es deriva de les comunitats de les que formo part: la família, el poble, la nació, la nostra història no son contingències eludibles quan deliberem moral i políticament: constitueixen l’identitat personal i generen, per tant, una responsabilitat moral.

​

​

��CRÍTICA DE SANDEL A L’INDIVIDUALISME MORAL (2/4)�(LA QÜESTIÓ DE LA RESPONSABILITAT COL·LECTIVA)�

• Segons Sandel, a més dels deures morals i de les obligacions voluntàries hi hauria unes obligacions de la solidaritat (que no requeririen consentiment).
• Exemples d’aquestes obligacions de la solidaritat (que mostrarien l’existència d’uns lligams socials, una identitat compartida i una responsabilitat comuna) son les obligacions familiars, les obligacions amb els membres de la pròpia comunitat/poble, les obligacions amb els membres de la pròpia ètnia, la lleialtat, el patriotisme, l’orgull i la vergonya que sentim pels actes dels nostres conciutadans,...
• Per tant, sembla evident per a Sandel que la manera liberal d’entendre la llibertat, tot i ser àmpliament acceptada i volguda, és deficient. Pensa a l’individu com una mena de carcassa buida que decidiria des de la seva puresa immaculada.

​

��CRÍTICA AL PRINCIPI DE NO INTERFERÈNCIA (NEUTRALITAT DE L’ESTAT)�

• Des d’un punt de vista liberal es resoldria la discussió, per exemple de l’avortament, basant-se en la neutralitat i en el dret a decidir dels individus, sense necessitat d’entrar en controvèrsies morals o religioses.

​

• Sandel critica aquesta neutralitat per fictícia: defensar la posició de no-intervenció i atorgar a la mare la llibertat d’elegir pressuposa un posicionament sobre la condició del fetus (en aquest cas el contrari al defensat per l’església catòlica que identifica fetus i nadó i, per tant, assimila l’avortament amb l’infanticidi. I, evidentment, l’Estat hauria d’intervenir si acceptés aquest supòsit).
• aquesta suposada neutralitat és en realitat una presa de partit per una de les parts en disputa a la controvèrsia moral.
• Conclusió: l’Estat no pot ni ha de desvincular-se de les disputes morals que es produeixen a la societat. Risc: apropiació del discurs moral pels fonamentalistes.

​

PROPOSTA DE SANDEL

• Sandel considera que el liberalisme polític no pot justificar una teoria de la justícia. Cal un discurs polític que a l’hora de reflexionar sobre la justícia, plantegi una discussió sobre què és la vida bona i tingui com a finalitat uns valors morals compartits.

​

• Una política del bé comú ha de:

​

- cultivar la virtut cívica mitjançant l’educació pública i el servei nacional comunitari.

- limitar l’abús del mercat sobre determinades institucions socials.

- reconstruir l’esfera pública com a mitjà per lluitar contra la desigualtat social.

- establir un compromís públic d’implicació en les disputes morals existents a la societat (en lloc de simplement acceptar-les / respectar-les i finalment ignorar-les).

​

​