Guia de l’educació bàsica
Juny 2022
Guia de l’educació bàsica
Índex
1. Els vectors del currículum
2. L’organització dels ensenyaments
3. La programació competencial
4. L’avaluació
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
Els vectors del currículum
Els vectors del currículum són aquells elements de caràcter transversal que s’han de tenir presents i han d’articular totes i cadascuna de les decisions relatives al desplegament del currículum.
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
Els vectors del currículum
L’enfocament competencial
La qualitat de l’educació lingüística
La universalitat del currículum
La incorporació de la coeducació
L’especial atenció al benestar emocional
La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
L’enfocament competencial s'orienta cap a un tipus d'aprenentatge profund i funcional, en què allò que s’aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals.
La qualitat de l’educació lingüística és clau en tant que proporciona les eines i els recursos necessaris per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món, i de relacionar-se amb els altres.
La universalitat del currículum fa possible l'accessibilitat de totes les persones a l'educació, marcant el camí cap a la inclusió efectiva, la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la plena participació i l’èxit educatiu.
Algunes idees de com ho podem fer
Els elements del currículum de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
L’enfocament competencial que s'orienta cap a un tipus d'aprenentatge profund i funcional, en el que allò que s’aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals.
La qualitat de l’educació lingüística és clau en tant que proporciona les eines i els recursos necessaris per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i compartir una determinada manera de veure i entendre el món, i de relacionar-se amb els altres.
La universalitat del currículum fa possible l'accessibilitat de totes les persones a l'educació, marcant el camí cap a la inclusió efectiva, la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la plena participació i l’èxit educatiu.
Algunes idees de com ho podem fer
Els elements del currículum de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
L’enfocament competencial que s'orienta cap a un tipus d'aprenentatge profund i funcional, en el que allò que s’aprèn es pot utilitzar en contextos diferents, perdura al llarg del temps i permet resoldre problemes en situacions reals.
La qualitat de l’educació lingüística és clau en tant que proporciona les eines i els recursos necessaris per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món, i de relacionar-se amb els altres.
La universalitat del currículum fa possible l'accessibilitat de totes les persones a l'educació, marcant el camí cap a la inclusió efectiva, la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la plena participació i l’èxit educatiu.
Algunes idees de com ho podem fer
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
La incorporació de la coeducació, en tant que principi rector del sistema educatiu i criteri orientador de l’organització pedagògica dels centres a tots els nivells i modalitats, és cabdal per afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, l'orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere.
La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global és clau per compartir mirades, desmuntar prejudicis i afrontar amb garanties els reptes i oportunitats que ofereix el món hiperconnectat i global actual.
L’especial atenció al benestar emocional d’infants i joves que abasta tant l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com també l’experiència personal de satisfacció amb si mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu.
Algunes idees de com ho podem fer
Els elements del currículum de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
La incorporació de la coeducació, en tant que principi rector del sistema educatiu i criteri orientador de l’organització pedagògica dels centres, a tots els nivells i modalitats, és cabdal per afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, l'orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere.
La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global és clau per compartir mirades, desmuntar prejudicis i afrontar amb garanties els reptes i oportunitats que ofereix el món hiperconnectat i global actual.
L’especial atenció al benestar emocional d’infants i joves, que inclou tant l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com també l’experiència personal de satisfacció amb si mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu.
Algunes idees de com ho podem fer
Els elements del currículum de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
La incorporació de la coeducació, en tant que principi rector del sistema educatiu i criteri orientador de l’organització pedagògica dels centres, a tots els nivells i modalitats, és cabdal per afavorir el desenvolupament de les persones al marge dels estereotips i rols en funció del sexe, l'orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere.
La promoció d'una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència global és clau per compartir mirades, desmuntar prejudicis i afrontar amb garanties els reptes i les oportunitats que ofereix el món hiperconnectat i global actual.
L’especial atenció al benestar emocional d’infants i joves que abasta tant l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat, com també l’experiència personal de satisfacció amb si mateix per poder fer front a les dificultats i superar-les en positiu.
Algunes idees de com ho podem fer
Els elements del currículum de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum: la promoció d’una ciutadania democràtica, crítica i compromesa i amb consciència social
Guia de l’educació bàsica
Els vectors del currículum
Els elements del currículum de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments
Els elements del currículum de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments
L’organització dels ensenyaments
Els elements del currículum
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Les competències clau
Les competències són aquells aprenentatges que resulten de l’ús integrat dels diferents sabers (coneixements, procediments o destreses, actituds).
Permeten activar i utilitzar els sabers rellevants per afrontar de manera satisfactòria problemàtiques que apareixen en contextos reals.
Incideixen sobre les capacitats de les persones en funció del nivell d’execució que demanda la problemàtica.
Les competències clau es concreten en els indicadors operatius.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
(Competències clau, Consell de la UE 2018)
(Competències clau, Consell de la UE 2018)
M
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Les competències clau
De les vuit competències clau n’hi ha quatre de transversals que no són pròpies de cap àrea o matèria, però s’han de tenir en compte i implementar en les programacions de centre i d’aula.
Què és?
El perfil competencial de sortida de l'alumnat, al final de l'educació bàsica, és l’eina que concreta els principis i les finalitats del sistema educatiu.
Fixa els aprenentatges mínims i les competències que tot l’alumnat ha d’haver assolit en finalitzar l’educació bàsica.
El perfil competencial de sortida inclou les competències clau.
Com es concreta?
El perfil de sortida de l’educació bàsica es concreta en un conjunt d’indicadors operatius de les vuit competències clau. Aquests indicadors són aprenentatges propis de cadascuna de les competències clau que incorporen coneixements, destreses i actituds.
Aquests indicadors constitueixen el marc referencial per a la definició de les competències específiques de cadascuna de les àrees o matèries.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
El perfil competencial de sortida
Què són?
Les competències específiques de les àrees o matèries són els aprenentatges, tant pel que fa a les capacitats com pel que fa als sabers, que l'alumnat ha de desenvolupar per tal de poder-los fer servir en la seva vida.
Són la síntesi entre les competències clau i els sabers propis de cada àrea o matèria. El seu desenvolupament es produirà en les situacions d’aprenentatge contextualitzades que cada alumne o alumna haurà de resoldre.
Àrea / Matèria
Competències clau
Perfil competencial de sortida
Competències específiques
Vinculades als indicadors de les competències clau i als sabers de les àrees i matèries.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Les competències específiques
Competència específica 3
Conèixer i prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, a partir de l'adquisició d’hàbits fonamentats en coneixements científics, per aconseguir el benestar físic i emocional i afavorir la convivència.
Com es formulen?
capacitat + saber + finalitat
(infinitiu) (context)
Exemple
Competència específica 3
Conèixer i prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, a partir de l'adquisició d’hàbits fonamentats en coneixements científics, per aconseguir el benestar físic i emocional i afavorir la convivència.
Medi natural, social i cultural
3r cicle d’educació primària
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Les competències específiques
Exemples de l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Les competències específiques
Els criteris d'avaluació són el referent de l’avaluació.
Es vinculen a les competències específiques de les àrees i matèries i indiquen l’assoliment dels aprenentatges de l'alumnat desenvolupats en les diferents situacions d’aprenentatge.
Què són?
Com es concreten?
Els criteris d’avaluació
A través de la capacitat que l’alumnat ha d’adquirir, el contingut que ha d'aprendre i el context o condicions en què ho ha de fer.
La capacitat és el referent, la intencionalitat última.
El contingut és el que l'alumne o alumna ha d’aprendre i conèixer, i el o la docent ha d’ensenyar, per adquirir la capacitat.
El context és la realitat diversa en què s’ha d’aplicar el contingut.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Exemple
Criteri d’avaluació 3.2.
Realitzar accions que afavoreixen l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible a través d’acords i actuacions individuals i col·lectives.
Educació en valors cívics i ètics,
3r cicle d’educació primària
Criteri d’avaluació 3.2.
Realitzar accions que afavoreixen l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible a través d’acords i actuacions individuals i col·lectives.
Com es formulen?
acció + saber + context
(infinitiu) (substantiu)
Criteris d’avaluació
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Els criteris d’avaluació
(condicions que evidencien l’aprenentatge)
Exemples de l’educació secundària obligatòria
Llengua
7.1. Llegir de manera autònoma textos i obres seleccionats en funció dels propis gustos, interessos i necessitats, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural explicant els criteris de selecció de les lectures, les formes d’accés a la cultura literària i l’experiència de lectura.
7.2. Compartir l’experiència de lectura en suports diversos, tot relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural.
Filosofia
4.1. Distingir les principals preguntes de la filosofia i les diferents respostes filosòfiques a través de la indagació, l'anàlisi i la interpretació de textos filosòfics i altres formes d’expressió cultural.
4.2. Desenvolupar una concepció complexa i no dogmàtica dels problemes i qüestions fonamentals i d'actualitat, mitjançant l’anàlisi filosòfica d'aquests.
4.3. Desenvolupar una actitud oberta, respectuosa i compromesa amb la resolució de conflictes ètics i polítics a través de l'exposició argumentada i crítica de les idees.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Els criteris d’avaluació
Els sabers són els coneixements, destreses, valors i actituds propis d'una àrea o matèria que són necessaris per a l'assoliment de les competències específiques.
Els sabers de diferents àrees o matèries poden contribuir a l’assoliment d’una mateixa competència específica.
Des de la globalització dels sabers interpretem la complexitat de la realitat i promovem aprenentatges competencials per tal que l’alumnat pugui connectar-los i posar-los en pràctica en el seu dia a dia.
Què són?
Com es concreten?
Els sabers
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Exemple
Saber
Sostenibilitat i ètica ambiental
Identificació de mecanismes i estratègies per al desenvolupament sostenible a partir d’actuacions en el context local.
Educació en valors cívics i ètics,
3r cicle d’educació primària
Saber
Sostenibilitat i ètica ambiental
Identificació de mecanismes i estratègies per al desenvolupament sostenible a partir d’actuacions en el context local.
Com es formulen?
acció + saber + context
Sabers
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Els sabers
Són els escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que es poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges. Impliquen un repte que l’alumnat haurà de resoldre.
Què són?
Les situacions d’aprenentatge
Plantegen un context concret, una realitat actual, passada o previsible en el futur, en forma de pregunta o problema, en sentit ampli, que cal comprendre, a la qual cal donar resposta o sobre la qual s’ha d’intervenir.
És en resoldre-les que l’alumnat assoleix les competències específiques.
Com es concreten?
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Sabers
Criteris d’avaluació
Situacions d’aprenentatge
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els elements del currículum
Competències clau
Perfil competencial de sortida
Àrea
Matèria
Competències específiques
Vinculades als indicadors de les competències clau i als sabers de les àrees i matèries
Relació entre els elements del currículum
Els centres disposen d’hores de gestió autònoma per desenvolupar projectes globalitzadors i contextualitzats de caràcter transversal que tinguin en compte les oportunitats educatives de l’entorn (artístiques, socials, científiques o d’altres).
Les hores de gestió autònoma
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Les hores de gestió autònoma també podran dedicar-se a completar un projecte que el centre ja desenvolupa com el projecte lingüístic o de tutoria i orientació, o a resoldre problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Les hores de gestió autònoma
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Exemple d’organització de la franja de projectes globalitzadors a primària (4,5 h x setmana)
Alguns exemples de projectes globalitzadors
EP
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Els projectes globalitzadors
Alguns exemples de projectes globalitzadors
EP
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Els projectes globalitzadors
Veure més projectes
La franja de projectes pot incloure opcionalitat mantenint el nombre de grups. En un centre de 2 línies, per exemple:
L’alumnat escull una opció per a tot el curs.
També és possible que l’opcionalitat sigui de caràcter trimestral. En un centre de 3 línies, per exemple:
L’alumnat escull una opció per a cada trimestre.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Exemple d’organització de la franja de projectes globalitzadors a l’ESO (4 h x setmana)
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Exemple d’organització de la franja de projectes globalitzadors a l’ESO (4 h x setmana)
Alguns exemples de projectes globalitzadors
ESO
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Els projectes globalitzadors
Veure més projectes
En cas que el centre, fent ús de les hores de gestió autònoma, dediqui un percentatge de l’horari setmanal a la realització de projectes globalitzadors de caràcter transversal, constaran com una àrea o matèria independent a l’aplicació Esfer@, on s’hauran d’incloure les competències específiques i els criteris d’avaluació corresponents per fer-ne la qualificació.
Qualificació dels projectes globalitzadors a Esfer@
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Alguns exemples de projectes propis de centre que poden potenciar-se amb les hores de gestió autònoma
EP
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Els projectes propis
Alguns exemples de projectes propis de centre que poden potenciar-se amb les hores de gestió autònoma
ESO
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: les hores de gestió autònoma
Els projectes propis
Els centres poden establir àmbits, que són organitzacions didàctiques que es constitueixen agrupant les àrees o matèries que es considerin per a la seva impartició integrada.
Els àmbits, si s’estableixen, tenen una durada anual i poden ser impartits per un equip de docents o per un sol docent.
Organització dels ensenyaments
Els àmbits
Què són?
Com s’organitzen?
Un àmbit pot ser impartit per un únic docent o per un equip de docents.
Les competències específiques i els sabers associats es mobilitzaran treballant de forma interdisciplinària o transdisciplinària.
Els àmbits es poden programar per situacions d’aprenentatge.
Els àmbits
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Com s’organitzen?
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Exemple d’organització d’horari amb franja de projectes globalitzadors i franja d’àmbits
Llengua Catalana i Literatura, Matemàtiques, Biologia i Geologia, Ciències Socials
A vista d’ocell:
1.
2.
:
Geografia i
:
1.
2.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Exemple d’àmbit (Interdisciplinari) Curs: 1r d’ESO
Matèries: Llengua Catalana i Literatura, Matemàtiques, Biologia i Geologia, Ciències Socials.
Eix temàtic: Investigant el bosc
Com s’organitzen?
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Exemple d’organització d’horari amb franja de projectes globalitzadors i franja d’àmbits
Preferentment, un àmbit ha de ser impartit per un únic docent o un equip de docents.
Les competències específiques i els sabers associats es mobilitzaran treballant de forma interdisciplinària o transdisciplinària.
Els àmbits es poden programar per situacions
Com s’organitzen?
Ciències Socials: Geografia i Història
Matemàtiques
Ed. Plàstica, Visual i Audiovisual
MINIPROJECTE
MINIPROJECTE
MINIPROJECTE
MINIPROJECTE
.
.
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Exemple d’àmbit (Interdisciplinari) Curs: 1r d’ESO
Matèries: Ed. Plàstica, Visual i Audiovisual, Ciències Socials, Matemàtiques, Biologia i Geologia.
Eix temàtic: La pobresa
Biologia i Geologia
La pel·lícula�Dibuixa, descriu i exposa:�Com és el teu pingüí emperador?
Relat: Un dia a l’Antàrtida�
El clima
Continents i oceans�L'Antàrtida: característiques�L'Àrtic i l'Antàrtida: contrastos�El gel continental, el gel marí�Continent polsant
�Maqueta + mapes� EXPOSICIÓ�
El continent
Dies i nits..., de 24 hores�El Sol i la Terra�Latitud i longitud�El clima polar�Hivern i estiu�Canvis a l'Antàrtida�
Les bases antàrtiques�
Amundsen i Scott�Expedicions històriques�Estudi de mapes�Les bases antàrtiques�El tractat antàrtic�
Fauna de l'Antàrtida�PÒSTER�
Escalfament global�INVESTIGACIÓ�
Ciències Socials�
El viatge de l'emperador�
La xarxa tròfica�
Preses i depredadors�Tot ve del mar�El krill�Balenes i baleners�La xarxa tròfica i els humans�Trio el meu animal.�
Biologia i Geologia�
INVESTIGACIÓ
PROJECTE �EXPOSICIÓ�
PRODUCCIÓ
Llengua Catalana i Literatura�
PROJECTE �COL·LABORATIU�
El padlet de les bases� PADLET�
PRODUCCIÓ
Exemple d’àmbit (Interdisciplinari) Curs: 2n d’ESO
Matèries: Ciències Socials, Llengua Catalana i Literatura, Biologia i Geologia.
Eix temàtic: Un viatge a l’Antàrtida
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Preferentment, un àmbit ha de ser impartit per un únic docent o un equip de docents.
Les competències específiques i els sabers associats es mobilitzaran treballant de forma interdisciplinària o transdisciplinària.
Els àmbits es poden programar per situacions
Com s’organitzen?
Ciències Socials, Ed. Plàstica, Visual i Audiovisual, Biologia i Geologia, Tecnologia i Digitalització
Quin és l’impacte del canvi climàtic a l’Antàrtida?
Per què?
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Exemple d’àmbit (Transdisciplinari) Curs: 2n d’ESO
Matèries: Ciències Socials, Ed. Plàstica, Visual i Audiovisual, Biologia i Geologia, Tecnologia i Digitalització.
Eix temàtic: Un viatge a l’Antàrtida
Preferentment, un àmbit ha de ser impartit per un únic docent o un equip de docents.
Les competències específiques i els sabers associats es mobilitzaran treballant de forma interdisciplinària o transdisciplinària.
Els àmbits es poden programar per situacions
Com s’organitzen?
Què ens ha transmès?
Ciències Socials, Ed. Plàstica, Visual i Audiovisual, Llengua Catalana i Literatura
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Exemple d’àmbit (Transdisciplinari) Curs: 2n d’ESO
Matèries: Ciències Socials, Ed. Plàstica, Visual i Audiovisual, Llengua Catalana i Literatura.
Eix temàtic: Muntem una exposició
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: els àmbits
Exemple d’organització d’horari amb franja de projectes globalitzadors i franja de 2 àmbits
L’aprenentatge basat en situacions promou l’estudi dels processos i dels fenòmens com a entitats completes, en la seva globalitat i en el seu context real, i es prioritzen aquelles inquietuds derivades de l’experiència.
Situa l’alumnat en una posició activa respecte del seu propi aprenentatge.
Què és?
Com es concreta?
Partint d’un tema d’interès, d’una problemàtica social o de l’entorn proper, d’una observació de fenòmens o d’una controvèrsia d’un fet, entre altres.
Promovent que l’aprenent raoni, imagini, planifiqui, explori, investigui, gestioni recursos, treballi de forma col·laborativa, avaluï i comuniqui els seus aprenentatges, afrontant reptes complexos i significatius.
L’aprenentatge basat en situacions
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: aprenentatge basat en situacions
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: aprenentatge basat en situacions
L’aprenentatge basat en situacions
Manifestació artística
Possibles temes de situacions per a l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: aprenentatge basat en situacions
L’aprenentatge basat en situacions
Possibles temes de situacions per a l’educació bàsica
Guia de l’educació bàsica
L’organització dels ensenyaments: aprenentatge basat en situacions
L’aprenentatge basat en situacions
Guia de l’educació bàsica
La programació competencial
La programació s’ha d’entendre com la concreció de les intencions educatives: aprenentatges que s’han de promoure, metodologia escollida, estratègies i instruments d’avaluació dissenyats, atenció educativa inclusiva…
La programació competencial, fruit de la reflexió pedagògica de l’equip docent, ha de formar part de la documentació del centre i ha de ser un instrument flexible, obert, en construcció, revisió i millora constants.
La programació competencial
Guia de l’educació bàsica
La programació competencial
Què implica?
Guia de l’educació bàsica
La programació competencial
La programació competencial
Com ho fem?
La programació a l’educació bàsica implica la presa de decisions
en tres moments:
Guia de l’educació bàsica
La programació competencial
La programació competencial
La programació de les situacions d’aprenentatge
Elements de la programació
Guia de l’educació bàsica
La programació competencial
Guia de l’educació bàsica
L’avaluació
L’avaluació ha de facilitar la millora dels aprenentatges de tot l’alumnat. Per aquest motiu, ha de ser global, contínua i formativa.
Comporta:
L’avaluació
Guia de l’educació bàsica
L’avaluació
Què implica?
Com ho fem?
Guia de l’educació bàsica
L’avaluació
L’avaluació
L’avaluació
Guia de l’educació bàsica
L’avaluació
gencat.cat