Característiques:

- Millores de l’agricultura

​

- Augment de la població

​

- Renaixement de les ciutats i la vida urbana gràcies al desenvolupament de l’economia

​

- Desenvolupament d’un grup social nou: la burgesia(comerciants i banquers)

​

- Els reis comencen a tenir més poder

​

- Crisi econòmica a finals del segle XIV

​

- Desenvolupament del Gòtic art amb més lluminositat i grandiositat. Sorgeix la catedral.

Època: Segles XII a XV

1. Recuperació de la vida urbana

Fi de les grans invasions

La disminució de les guerres senyorials

Els avenços agrícoles

​

Augment de la producció i de la població (des de finals del segle XI)

Excedents de producció (productes sobrants) s’utilitzen per comerciar als mercats

1.1.EXPANSIÓ AGRÀRIA I CREIXEMENT DEMOGRÀFIC:

​

• Innovacions tècniques
• Rotació triennal de la terra (queda en GUARET(3), és a dir, sense cultivar)

​

​

​

​

​

​

​

Nous instruments agrícoles:

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Arada Normanda

Ferradures

Europa passa de 45 milions de habitants a 75 milions al segle XIV

Animals de tir nous

Més

Productivitat i

millores en

alimentació

Augment de la població

Molins

Territori

500

1000

1500

​

França

​

5

​

6

​

15

​

Anglaterra

​

0,3

​

1,2

​

4

​

Imperi Romano-germànic

​

3

​

4

​

10

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

En milions d’habitants

1.2.LES CIUTATS: NOUS CENTRES ECONÒMICS:

Desenvolupament de les ciutats o creació de noves

per LA PUJADA del comerç a conseqüència de l'EXCEDENT AGRÍCOLA

EMIGRACIÓ CAMP-CIUTAT

Els pagesos busquen més llibertat personal i millora el seu nivell de vida a les ciutats

Muralla

Ajuntament

Porta d’entrada de la ciutat

Tallers d’artesans

Catedral

Parades del mercat

Plaça major

Mercaders

Pla urbà desordenat

Palau senyorial

LES CIUTATS MEDIEVALS

Estructura de la ciutat medieval

-Muralles  per protegir les ciutats, s’anaven ampliant a mesura que la ciutat creixia

-Pla urbà desordenat

-Centre plaça envoltada per edificis importants (ajuntament, catedral, mercat)

-Carrers: estrets i sense clavegueram= mala higiene (puces, rates, malalties), amb incendis freqüents (ús de fusta i cases molt properes)

- Fora de la plaça  hospitals, palaus de reis i nobles, escoles

Les ciutats reneixen a partir del segle XI  La pau després de les grans invasions fa que es formin nuclis urbans on es faran intercanvis comercials al voltant dels monestirs, dels castells i de les petites ciutats

ORIGEN DEL TERME CIUTATBURGS

Per això els seus habitants s’anomenaren Burgesos (comerciant, artesà)

2.Les activitats urbanes: artesania i comerç

Ciutat

Es converteix en un centre de producció d’objectes manufacturats

Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven en carrers que rebien el nom de l’activitat que s’hi feia

ceramista

cistellaire

ferrer

rajoler

teixidor

ebanista

argenter

forner

fuster

cordillaire

... I altres com assaonadors, tintorers o pelleters

2.1.ARTESANS I GREMIS:

​

• El treball s’organitzava en tallers petits

​

• El propietari del taller era el mestre artesà que tenia eines pròpies

​

• Era un treball manual

​

• Els treballadors vivien dins el taller

golfes - rebost

teler

fus

dormitori

cuina

Símbol de l’ofici

botiga

aprenent

mestre

oficial

taller

Pou

• L’habitatge artesà tenia el taller i la botiga a la planta baixa.
• Es col·locava un símbol a la porta sobre allò que es fabricava i es venia

Casa taller d’un artesà

filadors

carreters

sabaters

sastres

Els gremis

• Agrupació d’artesans que fan el mateix ofici d’una mateixa ciutat

​

• Els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer

​

- La seva intenció era:

• Protegir-se de la competència dels artesans d’altres ciutats

​

• Garantir el bon funcionament de la producció

​

Les seves normes eren:

​

• Ningú pot fer el seu ofici en una ciutat sense permís del gremi

​

• Tots els mestres artesans havien de treballar les mateixes hores i fer servir el mateix tipus d’eines

​

Controlaven:

​

• La qualitat del producte
• El preu final

​

2.2 Fires i mercats

Capellà

Pobre

Banquer

Compradors

Venedors

Venedors

Taller de teixits

Les ciutats tenien com a funció essencial acollir el mercat a on venien els pagesos per vendre els seus productes agrícoles i comprar manufactures

Algunes ciutats realitzaran fires que eren mercats enormes en dates concretes on es compraven i es venien gran quantitat de productes

2.3.LES GRANS RUTES DEL COMERÇ

2ªRuta: Atlàntic i Bàltic: Llanes, vins, pells, fustes i blat.

Ciutats nucli: Bruges i Gant.

1ª Ruta: Pel Mediterrani Venecia - Génova-Marsella - Barcelona- Valencia amb els ports d’Orient Mitjà

Importen seda i espècies i exporten teixits armes i eines

LA MONEDA

La circulació de la moneda es va deure a la recuperació del comerç

Havien persones o bancs que prestaven diners o dipòsits (or o plata) amb interessos pels quals lliuraven un rebut (lletra de canvi) que el propietari podia utilitzar com a moneda per les seves compres

3.LA SOCIETAT URBANA

Creixement de les ciutats

Va transformar la societat feudal

Els reis, els nobles i els clergues:

​

• Van donar llibertat personal als habitants
• Els donen una sèrie de drets com celebrar mercats o establir el seu govern

Això suposa l’aparició d’un nou grup social, la BURGESIA

La seva riquesa eren els diners que provenien:

• Per la seva feina (mà d’obra) artesans
• Per la venda dels seus productes comerciants
• Pels beneficis dels seus negocis banquers

3.1 L’aparició de la burgesia

Burgesia segons la riquesa

ALTA BURGESIA

BAIXA BURGESIA

Grans comerciants i banquers

Petits comerciants i mestres artesans

Atrets per la riquesa i l’activitat de la ciutat

Nobles i clergues hi fixen la residència

Palaus

Esglésies i convents

Altres grups socials humils i minoritaris

Oficials i aprenents de tallers

Criats

Gent sense ofici

Pidolaires

3.2. QUI GOVERNAVA LES CIUTATS?

Al començament

Assemblees de tots els veïns que organitzaven el govern

Més endavant

Els magistrats controlaven les finances, l’ordre i la justícia, però dirigits per un batlle

Era l’edifici on es reunien i on es guardaven el segell, l’escut d’armes, l’arxiu i el tresor

Amb el temps, el govern de les ciutats serà controlat per famílies de burgesos rics, que de vegades s’emparentaven amb la noblesa urbana  el PATRICIAT URBÀ

3.3 La cultura urbana

Segles X i XI

Només els clergues, els funcionaris dels reis i alguns mercaders rics sabien llegir i escriure a l’Europa Occidental

Segle XII

Els nobles es formen, sobretot els burgesos pels seus negocis, per la millora econòmica i el desenvolupament de les ciutats

La necessitat de coneixements va potenciar la creació de centres d’ensenyaments com:

ESCOLES

Depenien de l’Església o del govern de la ciutat

UNIVERSITAT

Sorgeixen del desig d’aprendre i estudiar sense el control eclesial o municipal

Sala privada

Sala de recepcions

Entrada

Vestíbul

Embarcador

Magatzem

Jardí

Dormitori

Finestrals gòtics

Façana de marbre

Exemple d’una casa d’una rica família burgesa: LA CA D’OR de Venècia

4. La consolidació del poder reial

4.1 Els reis volen el suport de la burgesia

Entre segles X i XII

Els reis tenen poc poder sobre el seu territori

No tenien prou recursos econòmics per mantenir un exèrcit o per administrar el seu regne

Els senyors feudals conservaran el poder

A partir del segle XII

Els reis recuperen el seu poder:

• S’imposen sobre la noblesa feudal
• S’encarregaran d’unir i donar estabilitat el territori de la corona

Causes

• Pel creixement econòmic de les ciutats

​

• Per la pujada de la burgesia

Què vol el burgès medieval?

• Una llibertat personal i una seguretat que els permeti desenvolupar el seu comerç arreu d’Europa

​

• Intervenir en política (tenir lleis i govern propis) i en la justícia (tenir jutges propis)

Què volen els reis dels burgesos?

• Què els donin recursos econòmics per lluitar contra els nobles

Què aconsegueixen els burgesos dels reis a canvi de diners?

• Cartes de privilegis (passen a ser lliures de qualsevol senyor feudal)
• Monopolis comercials
• Permisos per obrir mercats
• Garanties per circular per tot el regne

4.2. Les Corts i els Parlaments

Abans la Cort Reial estava formada per representants de la noblesa i del clero, però al segle XIII el rei hi afegirà membres de la burgesia per dues raons:

• Per reconèixer la importància de la burgesia en aquesta nova societat

2. Per demanar-los diners

Les corts o parlaments eren les reunions dels tres estaments (noblesa, clero i burgesia) davant el rei

4.3. Les guerres entre les monarquies europees

L a Baixa Edat Mitjana és una època d’enfrontaments entre les monarques europeus per dos motius:

​

• Per consolidar el poder dels diferents regnes

​

• Per establir les fronteres clares entre els regnes

​

La Guerra dels Cent anys (1337 -1453) va ser el principal conflicte entre França i Anglaterra per dues causes:

​

• Pel problema de qui havia de ser el rei successor de França

​

• Per la intenció del rei anglès de ser-ho també de França

La victòria va ser pel rei francès Carles VII

5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA: SEGLES XIV-XV

5.1 La fam, la guerra, la pesta

Inicis del segle XIV

MALES COLLITES

Per un clima desfavorable

Per conrear terres de baixa qualitat

GRAN CRISI AGRÀRIA

- Va baixar molt la producció de blat

La FAM s’estén a tot Europa

a) La fam

b) La guerra

Guerres freqüents entre senyors feudals

Saquejaven les terres per on transitaven els exèrcits

En els boscos es refugiaven bandolers que feia els camins insegurs

c) La Pesta Negra

Va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d' aproximadament un terç de la població europea.

LA CRISI DEMOGRÀFICA A ANGLATERRA

5.2 Les revoltes dels pagesos

Els senyors veuen disminuïts els seus ingressos

Els senyors

Augmenten els impostos als serfs

Endureixen les condicions de vida dels serfs

No els permeten abandonar les terres

Conseqüències

• Manca d’aliments
• Puja de preus
• Empitjorament de les condicions de vida dels serfs

Tot això augmenten les tensions socials al camp

Apareixen REVOLTES DELS PAGESOS contra els senyors a tota Europa

5.2 Les revoltes urbanes

La mortalitat va ser més alta que al camp

Aquesta situació va arruïnar a molts artesans

LA POBRESA VA SER GENERAL ENTRE LES CLASSES POPULARS

1. Augment de sous

2. Dret a treballar

Fins aquell moment, els nobles urbans controlaven aquests càrrecs

Les revoltes s'escampen a moltes ciutats europees, i sovint ataquen els barris jueus

Les revoltes van ser reprimides durament pels nobles, l’alta burgesia i l’autoritat reial

Vitralls o vidrieres de colors

Arcbotants i contraforts

Pinacle i fletxes

Portalada

Planta de creu llatina

PINACLE

FINESTRAL AMB VITRALL

NAU CENTRAL

CONTRAFORTS

MURS MÉS ALTS I ESVELTS

ARC APUNTAT

ARCBOTANT

NAU LATERAL

ABSIDIOLES

ROSASSA

INTERIOR: NAUS CENTRALS I LATERALS

NAU CENTRAL

NAU LATERAL

EDIFICIS MÉS ALTS I LLUMINOSOS

VOLTA DE CREUERIA O OGIVAL

Formada per trams separats per arcs ogivals que descansaven en quatres punts de suport, en columnes o pilars

El pes ja no recau només sobre els murs, sinó que la volta el distribueix en els pilars

VIDRIERES DE COLORS O VITRALLS

Amb la nova volta s’elevava l’alçada de l’edifici i es distribuïa millor el pes de la coberta, per això es van obrir els murs amb grans finestrals

ARCBOTANTS I CONTRAFORTS

Per contenir la força de les voltes, es col·locaven als murs exteriors per repartir el pes i reforçar el mur

Arcbotants

Contraforts

contrafort

Arcbotant

Pinacle

Fletxa

Pinacle

Fletxa

Els contraforts estaven coronats com a decoració per pinacles i fletxes

Els pinacles i les fletxes

ESQUEMA DE LES PORTALADES GOTIQUES

Conserva els elements del romànic:

​

• Arquivoltes decorades amb estàtues
• Un timpà a l’espai central
• Una porta adovellada dividida en dues entrades

​

Però ara disposa de més elements decoratius i més alçada

7. LA ESCULTURA Y PINTURA GÓTICA

7.1.LA ESCULTURA:

• Decoración de los exteriores de las fachadas
• Utilización de Gárgolas(esculturas para evacuar la lluvia)
• Aparecen monumentos funerarios y retablos
• Más realista y con movimiento

7.2.PINTURA:

Estudio de la anatomía, profundidad, realismo, luz, color y paisajes.

Surgen los Retablos: Pintura sobre tabla de madera. Algunas se colocan en altares. Aparece el Donante, quien mandó realizar la obra.

Existen días especiales de ferias y mercados. Suelen hacerse un día a la semana o al año

GREMIO DE ZAPATEROS

• mmmm

Animales de tiro: Bueyes

​

Nuevas técnicas: Aperos de labranza

​

Molino de viento Molino de Agua

​

Artesanos trabajando

DOCUMENTOS DE ARCHIVO HISTÓRICO

UNIVERSIDAD MEDIEVAL

GUERRA DE LOS CIEN AÑOS

JUANA DE ARCO

• La heroína de la guerra de los cien años Juana de Arco es uno de eso grandes personajes, que llegan directos al corazón. Hija de campesinos, de intensa vida espiritual, se vio metida de lleno en los tumultuosos hechos guerreros de la Francia de principios del siglo XV, al escuchar un mensaje de Dios que le decía: "Tú debes salvar a la nación y al rey". Gracias a Juana, el Delfín Carlos, pudo ser coronado como Carlos VII. Al principio Carlos desconfiaba de ella, y se disfrazó de campesino poniendo en su lugar a otra persona: pero, sorprendentemente, Juana le reconoció. La doncella supo dar ánimos a sus compatriotas en las batallas con los ingleses, que ocupaban en aquel momento la ciudad de Reims. El prestigio y la piedad de la joven provocaron muchas envidias, y condujeron a que Juana fuera entregada a un simulacro de tribunal religioso, que la acusó de brujería y herejía. Murió en la hoguera, pero tanto el Papa como el rey de Francia proclamaron su inocencia. Y de hecho, Juana de Arco es Santa Juana de Arco: su onomástica se celebra el 11 de mayo.

​

DIFUSIÓN DE LA PESTE NEGRA

REVUELTAS CAMPESINAS

CATEDRALES GÓTICAS:NOTRE DAME DE PARÍS

INTERIOR NOTRE-DAME

ESCULTURA GÓTICA:SANTOS DE LA CATEDRAL DE BURGOS Y ÁNGEL DE REIMS

PINTURA GÓTICA

• GIOTTO RETABLO CATALÁN