1 of 37

UD5. Salut mental i trastorns psíquics

C7. Recolzament psicològic al pacient.

Lua Garcerán i Mar López

Curs 24-25

2 of 37

NA1. ANSIETAT

NA2. TRASTORNS PSÍQUICS

  1. Ansietat; què és?
  2. Llavors, és sempre negativa?
  3. Mecanismes de defensa davant l’ansietat
  4. Ansietat i malaltia crònica

  • Salut mental i emocional
  • Freqüència i dades
  • Estigma i perspectiva humana
  • Tractament
  • Classificació
  • Episodis aguts, què puc fer?

3 of 37

NA1. ANSIETAT

4 of 37

1. Ansietat; què és?

L’ansietat és una reacció normal i saludable que s’activa quan s’ha de fer front a una amenaça o perill.

L’ansietat és la resposta quan les defenses psicològiques de la persona desborden per una situació determinada, mentre en una situació normal es mantenen sota control.

Amb quina definició et quedes????

5 of 37

1. Ansietat; què és?

L'ansietat es converteix en trastorn quan no ens deixa fer allò que ens agrada i és persistent en el temps.

Miquel Àngel Fullana

Psicòleg

6 of 37

2. Llavors, és sempre negativa?

Analitzem aquest gràfic, ho explica molt bé!

7 of 37

Per tant, la gràcia està en trobar L’EQUILIBRI!

8 of 37

Hi ha múltiples situacions que poden alterar l’equilibri psíquic de la persona (ex: un estrès excessiu). L’origen, per tant, sol ser una situació de TENSIÓ.

Llavors, es desencadenen processos de IRA, FRUSTRACIÓ…… → ANSIETAT. Aquesta, a nivell patològic, pot mostrar-se de diverses maneres.

9 of 37

10 of 37

ACTIVITAT A CLASSE

  1. Pensa exemples de situacions de tensió que et podrien provocar un episodi d’estrès o d’ansietat.

  • Ordena-les i assenyala quines et causarien més ansietat.

  • Pensa ara un exemple d’una situació d’activació o ansietat que tingui un resultat productiu/positiu.

11 of 37

3. MECANISMES DE DEFENSA

ANSIETAT

Són estratègies automàtiques i inconscients que ens intenten protegir de l’ansietat sense suprimir la causa.

12 of 37

3. Mecanismes de defensa

  1. Adaptar-nos a la situació desagradable. AFRONTAR.

2. Evitar-los (mantenir-los fora de la consciència).

3. Distorcionant la pròpia imatge o l’aliena.

4. Adoptant conductes regressives.

13 of 37

4. Ansietat i malaltia crònica

Sovint les malalties cròniques, especialment les que amenacen la vida de la persona o n’alteren la manera de viure poden comportar molta ansietat.

Com ho fem per reduir l’ansietat i no ens causi problemes psíquics més greus?

Una de les formes més eficaces per reduir l'ansietat de la malaltia crònica és adaptarse 🡪 reduir les expectatives que un té fins a aparellar-les a les noves capacitats.

14 of 37

5. Conclusions

  1. L’ansietat té un punt òptim que ens permet ésser productius i estar motivats. Quan incapacita la vida quotidiana de les persones, però, es torna un trastorn (patològic).
  2. Disposem de molts mecanismes de defensa que la nostra ment, de manera inconscient, aplica per evitar el dany de l’ansietat (nosaltres n’hem vist només alguns).
  3. Els mecanismes de defensa, en general, poden servir d’escut davant l’impacte inicial però, després, poden ser contraproduents i seria més convenient recórrer a l’afrontament.

15 of 37

NA2. TRASTORNS PSÍQUICS

16 of 37

17 of 37

“L’aparició d’un trastorn mental no és fruit de la debilitat de la persona, sinó que és la suma de factors biològics, ambientals i socials”

LA MARATÓ, 2021

18 of 37

FACTORS SOCIALS

FACTORS AMBIENTALS

Recordeu, també són MALALTIES COMPLEXES!!!!

19 of 37

  1. Salut mental i emocional

Definició

La salut emocional, o en general la salut és un concepte ampli relacionat amb la manera com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia.

Bona salut emocional

Es relaciona amb aspectes com estar motivat i tenir energia, seguretat i autoconfiança, o tranquil·litat i autocontrol, entre d'altres.

La salut emocional és molt més que no patir una malaltia mental!

Ens ajuda a poder fer front de forma satisfactòria als reptes i també als daltabaixos diaris.

Què implica?

Un estat de benestar psicològic en què l'individu es sent bé, pot desenvolupar les seves capacitats, afrontar les situacions quotidianes d'estrès sense enfonsar-se, tenir relacions satisfactòries o treballar de forma

eficient.

20 of 37

CONSELLS PER TENIR-NE CURA

Tenir en compte

És important tenir clar que no existeix una recepta única, ja que, com hem dit, cada persona té unes predisposicions particulars i també una situació personal i unes condicions de vida determinades.

Prioritzar

Coses que considerem importants per al nostre benestar emocional i que hauríem de prioritzar més en el nostre dia a dia.

Hàbits saludables per al benestar emocional

Accions per a tothom. Inclouen l’estil de vida, relacions personals, activitats...

Temps

Dedicar-lo a millorar el nostre benestar realitzant activitats motivadores.

21 of 37

CONSELLS PER TENIR-NE CURA

Cuidar les relacions personals

Procurar un

descans suficient

Evitar consum de drogues (inclòs l’alcohol)

Control de l'angoixa

Mantenir-se físicament actiu

Aprendre coses noves

Mantenir una dieta saludable

22 of 37

I RECORDA:

També en salut mental, ens movem en una línia continua, entre un alt nivell de benestar i la pèrdua total de salut mental i la mort.

23 of 37

2. Freqüència i dades

24 of 37

4. Tractament

Tractament psiquiàtric

Consisteix en tractament farmacològic receptat per un psiquiatra

Tractament psicològic

Mitjançant psicoteràpia a través de la paraula i la relació que estableix l’usuari amb el terapeuta. Consisteix en reforçar els mecanismes propis del pacient per col·laborar en la resolució de conflictes.

Altres

Suport familiar i d’amistats, no estigmatització, prioritzar la salut mental, arterapia, musicoteràpia…

25 of 37

4. Estigma i perspectiva humana

“Som persones, no malalties amb potes”.

Mercè.

26 of 37

5. Classificació

S'han fet servir vàries classificacions de les malalties mentals al llarg del temps.

Dos dels models més habituals són:

  • DSM-5: Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals.

Desenvolupat per l’Associació Americana de Psiquiatría (APA).

Enllaç esquema classificació DSM-5

  • CIE: Classificació internacional de malalties.

Desenvolupada per l’Organització mundial de la salut (OMS).

Trastorns mentals - gencat

27 of 37

DSM-5

Manual Diagnòstic i Estadístic dels

Trastorns Mentals

ICD-11

Classificació internacional de malalties

desenvolupada per la OMS

Modificació posterior → DSM-5-TR (text revision)

28 of 37

Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics

Les psicosis son trastorns caracteritzats per una pèrdua de contacte amb la realitat.

La esquizofrènia és la psicosis més freqüent. Alguns dels símptomes són:

  • Percepcions falses (alucinacions)
  • Idees delirants (creences errònies)
  • Parla i conductes desorganitzades
  • Rang de les emocions reduït
  • Disfunció social i laboral
  • Sovint aïllament i menys contacte

29 of 37

Trastorn bipolar i trastorns relacionats

Es caracteritzen per episodis que alternen la manía i la depressió. Pot predominar un o l’altre.

  • S’inicia amb una fase aguda (de manía o depressió) que va seguida de remisions.
  • Els episodis van des de 1 setmana fins diversos mesos.
  • FASE MANÍACA: autoestima inflada o megalomanía, pensaments accelerats, disminució de la necessitat del son, participació en activitats de risc (borsa, compres compulsives…), distracció excessiva.
  • FASE DEPRESSIVA: estat anímic depressiu, poc interès i motivació, fatiga, augment o pèrdua de pes, sentiments de culpa, manca de concentració… similar a una depressió major.

30 of 37

Trastorn bipolar i trastorns relacionats

El lado bueno de las cosas (8’ 30’’+ 31’).

31 of 37

Trastorn bipolar i trastorns relacionats

El lado bueno de las cosas (8’ 30’’+ 31’). Què hi veiem?

Pensament accelerat: Llegeix compulsivament i processa la informació amb gran velocitat.�

Irritabilitat extrema: Té una reacció exagerada al final del llibre.�

Falta de control emocional: No pot gestionar la frustració i esclata en crits.�

Alteració del son: Es desperta en plena nit i no pot tornar a dormir.�

Comportament impulsivament agressiu: Llança objectes i discuteix amb els seus pares.

32 of 37

Trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

Es caracteritzen per pensaments o imatges persistents, no desitjats i intrusius (OBSESSIONS) i/o comportaments o actes mentals repetitius que els pacients es senten impulsats a realitzar (COMPULSIONS; rituals).

Sovint: intenten eliminar l’obsessió → compulsió.

Alguns dels aspectes més recurrents són: risc de fer-se mal (necessitat d’assegurar-se), risc de contaminar-se (obsessió per), necessitat de simetria (ordre i contar).

33 of 37

Trastorn dels símptomes somàtics

Implica la presència de símptomes orgànics crònics que suposen alts nivells d’angoixa i preocupació.

  • Les persones que ho pateixen presenten gran preocupació per la seva salut.
  • Inclús quan les proves mèdiques neguen una malaltia en qüestió, la preocupació no disminueix.
  • Un exemple n’és la hipocondria.

Impliquen SOMATITZACIÓ que és l’expressió d’aspectes mentals com a símptomes físics.

Aprox minut 8’30’’

34 of 37

Trastorns neurocognitius

Son les demències (trastorn neurocognitiu major) i similars. Correspon al deteriorament crònic i, en general, irreversible de la capacitat cognitiva. Es poden classificar en de tipus Alzheimer o No Alzheimer (ex: de cossos de Lewy o frontotemporal).

La demència també pot aparèixer en pacients amb Parkinson, trastorns per prions, etc.

Els símptomes us els van explicar des de l’Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp!

Aprox minut 1h 42’ 50’’

35 of 37

Trastorns d’ús de substàncies

Responen a un patró patològic de comportament en què la persona continua fent ús de la substància malgrat experimentar problemes significatius relacionats amb l’ús. Les substàncies s’inclouen en aquests grups .

Els efectes fisiològics del consum inclouen:

  • Intoxicació
  • Abstinència
  • Trastorns psíquics induïts per substàncies

36 of 37

Trastorns de la personalitat

Segueixen patrons de pensament, percepció, relació i reacció que causen malestar o inclús deteriorament funcional.

Els símptomes es basen en problemes amb la identitat pròpia i les relacions socials (ex: incapacitat per ser empàtics).

Tipus: paranoide, antisocial, narcicista, etc.

Per ampliar!

37 of 37

6. Episodis aguts, què puc fer?

  1. Hem de mantenir la calma: respirar ajuda.
  2. Fer escolta activa: ens donarà informació i ajudarà a validar les emocions i preocupacions del pacient.
  3. Avaluar la situació: permet observar si hi ha risc per el pacient o per tú mateix.
  4. Oferir recolzament emocional: fer sentir que no està sol o sola
  5. Establir entorn segur: portar-ho a un lloc on no hi hagi tants estímuls que puguin empitjorar el seu estat.
  6. Treball en equip amb altres professionals.